diumenge, 14 de febrer de 2010

Riudarenes, una cursa de contrastos


De contrastos perquè l’he començat d’allò més emprenyada pels problemes amb la Federació i les classificacions però l’he acabada molt contenta pel temps i les sensacions, també perquè ha aconseguit anar una estona primera tot i que al final he acabat quarta.


Doncs sí, el matí començava fred al carrer però els nostres ànims ben caldejats a la zona d’inscripcions, finalment després de discutir i fer el numeret ens han fet canviar fins hi tot el dorsal i el més segur és que haguem desaparegut finalment de la classificació del Gran Premi de la Selva 2010 perquè es veu que aquest any els que tenim la llicència Cicloturista UCI no podem competir, cosa que no era així els anys anteriors.. i on han avisat?? Segons ells el nostre club ens hagués hagut d’informar... i dic jo, què els hi hagués costat informar-ho a la propaganda del campionat, a la web on es fan les inscripcions o qualsevol cosa per l’estil?... tan és com que ja érem allà hem sortit a córrer, això sí amb tot el follon gairebé no hem escalfat i personalment hem trobava fatal a la sortida per culpa del “berrinche”.


Per sort però s’ha donat el tret de sortida i he sortit com un coet, primer darrera la Nuri, m’he vist en cor i l’he passada, al cap de poc he vist a la Rosa Maria cosa que m’ha motivat i en un repatxonet quan hem entrat a la pista també l’he poguda passar, que agosarada, he pensat, vaig i em poso primera! Però ja estava fet o sigui que a tirar a tope per aconseguir que em tornessin a passar com més enllà millor! He seguit i al inici de la primera pujada atrapo al Francesc, que quan m’ha vist ha fet una cara de no creure-s’ho... jejejeje, i no sé si ha estat per la sorpresa o què que ha decidit fer-me companyia durant tota la cursa i animar-me d’allò més! Gràcies a ell, no he descansat en cap moment, fes pujada o baixada,
- Vinga, vinga
- Molt bé Ada
- Va que només queda patir una mica més
.....
Gràcies pel suport!!


En un tros més planer ens han enxampat el Santi, la Nuri i el Vicenç que ens han passat a tota llet però al cap de res ha continuat la pujada i m’he pogut enganxar a la Nuri, uf quin “subidon” haver pogut seguir-la fins dalt, només per això ja m’ha valgut la pena la cursa! Això sí, dos pujades a aquest ritme alt per mi començaven a deixar-me tocada i hem agafat un corriol de baixada prou factible, llàstima que s’ha convertit en una rampa de pujada, la Nuri davant ha desmuntat, darrera seu el Vicenç i seguidament jo, al Santi ja n’hi el veia, i aquí els he perdut de vista ja que això d’arrossegar la bici amunt no és lo meu en canvi la Nuri se’n surt d’allò més bé.
Així que he continuat acompanyada del Francesc, més corriol creuant algun rierol i una altra pujada que tot i que no picava molt i el terreny era molt bo se’m ha fet llarga al anar amb els pinyons més baixos del què estic acostumada. A dalt hi havia algú de l’organització dient que venia baixada i després una pujada de caminar cap a no sé quin castell, la baixada ha estat força llarga i hem recuperat un parell de posicions hi tot, de cop però corba a la dreta i uns rampots de consideració, aconsegueixo passar de plat gran a platillo sense trencar res i enfilar-me sobre la bici amunt, estupendo!


Fins aquí la cosa ha anat prou bé però un cop d’alt ha tocat baixar per la zona més tècnica del dia, amb esglaons i pendents pronunciades, alguna pedra gegant mal posada i en definitiva, he acabat caminant-ho gairebé tot i fent una cua considerable, però anava tan ofuscada per fer un bon temps que molts cops n’hi me’n he adonat, sorry a qui hagi molestat!! Lluís, a tu també!


En una altra zona tècnica però no tan complicada de més endavant m’han passat com un coet la Rosa Maria i immediatament darrera seu una noia que no tenia vista, la Gemma, llavors he mirat el comptaquilòmetres per primer cop estàvem al 26! Contenta d’haver aguantat davant seu tanta estona he continuat apretant al meu nivell i hem arribat a una zona corriolera amb bastant de fang, la cosa lliscava que donava gust però no era molt tècnica així que s’anava fent, de cop em trobo al Francesc parat a un marge, m’anima a seguir corrent i es queda arreglant la punxada, poc després i sense saber mot bé com surto volant per davant la bici i queda mig penjada d’un marge aguantant-se només amb el meu peu. No sé com m’ho he fet, anava força ràpid, hi havia un tou de fang i una rodera molt marcada, no l’he agafada bé i he sortit per orelles... he recollit el bidó que era a campistraus i m’he tornat a posar en marxa sense ni mirar si la bici estava sencera... i quan intento frenar.... la maneta del fre de darrera no fa res, està com bloquejada! La que em faltava, per sort tocant-la una mica torna a funcionar, uf, només em faltava haver-me-la carregat!


Continuem per un corriol puja baixa prou distret, el recordo de l’any passat, creuem una pista i em diuen que falten 5 kms, bé, penso acaba de donar-ho tot que ja falta poc, però aquests kms se’m fan eterns a més posava que la ruta tenia 35kms i ja amb els ulls posats al compta, passen els 35, els 36, els 37 i coi no arribem mai! Finalment deixem la pista rodadora i agafem el corriol “porculero” de cada any que va paral·lel al camp de futbol de la zona d’arribada i aquest any per rematar-ho és ple d’ovelles pasturant, fins al punt que quasi n’atropello a una. Entrem a la zona del poliesportiu i com cada any toca fer una mica de circuit, just abans però sento per darrera la Nuri que m’anima, però que hi fa ella avançant-me si jo la feia ja dutxada i canviada? S’han perdut i la veritat és que el final de la ruta estava tan mal marcat com l’any passat... llàstima!


Passo l’arc d’arribada amb 39kms a les cames, 992 de desnivell i unes 2:30h aprox, contenta d’haver pogut fer una cursa esforçant-me a tope i tenint bones sensacions de cames, el Santi també n’està, els genolls segueixen bé i els pals que ens està fotent últimament també! Al cap de poc arriba el Ru.
Llàstima del Francesc que després de punxar, també ha trencat la cadena i després de fer-me de gregari tota la ruta va i no la pot acabar!


L’un per l’altre ens hem deixat la càmera, així que a falta de trobar alguna foto per la xarxa aquesta té molts números de ser la primera crònica sense fotos. De moment el perfil gentilesa del Ru:

11 comentaris:

totgas ha dit...

M'has tingut tota la cronica patim, sembla que ha sigut una cursa dura, fa dos anys també van fer la puxada aquesta de "pateo" plena de pedres, i recordo que la baixada ancara era pitjor.
Si has pogut seguir a la Nuria es que estas molt forta, sort.

Power ha dit...

Si senyora,ahir vas fer tot un carreron ;) Et vas ben guanyar el sopar :)

Ada ha dit...

Miquel, crec que la pujada aquest any estava millor, la recordava amb més pedra.
Gràcies Francesc per tots els ànims :)Ara a veure si baixo una mica millor!

JORDI ROMERO ha dit...

Hola Ada i Santi, sabeu si aquest any es fan els 100km de Sant Hilari?. He vist que l'Ada li te ganes a aquesta cursa, jo també.
Ànims i entreneu fort!

Jordi Romero

PD: Felicitats pel blog! Tinc ganes de saludar-vos. Si aneu a Bescanó, em donaré a conèixer, jejeje

Ada ha dit...

Hola Jordi, benvingut al bloc! ja saludaràs quan coincidim!
Doncs a Maçanet li vaig preguntar al Permanyer si farien els 100 i em va dir que encara no ho sabien que fins que no fessin la Sant Hilari Express no ho decidirien o sigui que està al aire...

JORDI ROMERO ha dit...

Vaig fer els 100 el 2003 i el 2004. Després de 6 anys, tinc ganes de tornar-la a fer. Li tornarem a preguntar el 7 de Març a Sant Hilari...

Noe ha dit...

Ostras, nme has tenido toda la cronica enganchada, casi traigo un poco de palomitas y faltaba poco para empezar a animar: "- Venga Ada, ánimos animos!!!!"
De verdad,me alegro muchisimo que estes contenta. Eso es lo mas importante, no importa la clasificacion pero si acabar contenta con uno mismo.
Aissssss, yo ya deberia ir a alguna, ya me estoy viendo un sufrimiento terrible cuando vaya a la primera quitar las telarañas, bfffff, que miedoooooo!
Petons

Clara ha dit...

Buf Ada et podries dedicar a escriure guions, quina manera de tindrà al lector aspectant j aja, buf nomes de llegir-la he acabar esgotada, quan recordo tot el que es pateix, en rumio ho de competit j aja, Tu si que vals, molta força companys

Ada ha dit...

Noe, no hi ha problema, només t'has de cabrejar amb els de la Federació i surts com jo amb la mala llet a flor de pell, jejejeje!
Vinga Clara a veure quan tornes al es curses, ja veuràs com aquest any disfrutaràs d'allò més!

gas ha dit...

Felicitats. Molt guapa la crònica. Ja ens tindrats informats de la de Sant Hilari. Aniras a la pedals?

Mario ha dit...

Ostres Ada, quina emoció. Me n'alegro que hagis tingut bones sensacions... al final es el que importa, després els resultats arriben sols.
Santi, veig que el genoll ja no et molesta.. d'aquí el bon temps!