La nocturna més sorprenent!

Divendres, per indicacions de la Fátima, la meva guia esportiva, tocava nocturna, així que després de convidar a varies persones acompanyar-nos a fer un Puig de la Creu, només la Mariona s’hi va animar.

Pels qui no s'ho creien... sí sortim de nit!



Així que plego de treballar i amb el coet al cul cap a casa, berenar, canviar-me i corrent amb el Santi cap a Castellar per trobar-nos amb la Mariona. I allà de seguida ens encarem amb les poderoses rampes dels bombers que ens porten al Puig de la Creu, mira que són dures però amb nova posició degut al canvi de tija pujo prou bé, acabo amb 1 peu de penalització. Un cop d’alt agafem aire i avall cap a Sant Llorenç i per pista facilona fins a Castellar de nou i com sempre apa a sopar a Can Petasques. Al entrar l’amo diu un parell de coses rares que no acabo d’entendre, que si el Santi vol la motxilla? Que si pugem a dalt perquè anem disfressats... disfressats com sempre penso jo!

Però tot té una explicació... pujo les escales fixant-m’hi bé, és una masia antiga i cada graó fa una mida diferent així que pujo mirant el terra i quan sóc dalt i aixeco el cap sento
- SORPRESA!
Hi tan si SORPRESA, de tanta sorpresa em quedo estorada i embadalida, com en estat de xoc, penso però si encara no és el meu aniversari, què foten tots aquests aquí? La opció que el Santi em preparés una festa sorpresa ja m’havia passat pel cap però jo que sóc tan quadriculada, encara no me’n havia fet a la idea, en tot cas em tocava pel següent cap de setmana, jejejeje.

L'artífex de la festa, sí, sí tu riu, jejeje

Aviat al·lucino mandonguilles, hi ha un munt de gent! Entre saludar tothom, canviar-me (sort que la meva germana preferida em va portar roba de paisà) sopar, fotos per aquí, fotos per allà, regals i tot plegat, més aviat del compte arriba l’hora de marxar.

Quina nit més especial GRÀCIES A TOTS i quin muntatge més espectacular GRÀCIES SANTI! Poques persones hauran tingut l’oportunitat de celebrar els 29 anys i 361 dies tan ben acompanyades com jo ;)!

Les campiones de quan treballava a Stardivarius ben acompanyades i amb alguna panxeta i tot..

els tres amics més ocellots que tinc, carinyosament, eh!

els incombustibles companys de rutes

els 4 magnífics de l’oficina

la parella de trifulgues suïsses, Carol, perquè rius? amb lo serios que som...

Les dues complices i el cunyao!

Que contenta ella amb el seu àlbum! Mmmmm un pastís deliciós, en vull més!

El convidat estrella fent el numeret... el barrufet free rider

I el dissabte és clar, havent anat a dormir a les 4 no hi ha qui ens arrenqui del llit...així que després de dinar, ens animem i cap a Granollers amb la Petitona, allà la canviem per les bicis i anem tot pedalant cap a Corró, buscant algun corriol de la pedalada de Les Franqueses per anar practicant una mica de tècnica que últimament vaig molt peix, però per tècnica la del circuit de Copa Catalana de Corró d’Amunt!

Arribem i estan acabant la crono, saludem als coneguts i xarrem una estona amb la Clara i el Carlos, busquem la Noe i el Ribi però com que han vingut pedalant, sembla que deuen haver anat tirant perquè no els atrapés la nit abans d’arribar a casa.

Finalment ens animem a fer el circuit, són uns 7 kms molt tècnics, pujades curtes però intenses, trialeres de baixada, vaja ideal per una cursa, ja em veig parant a mitja baixada i 4 persones caient sobre meu perquè més estret no podia ser el tema... a mi que no m’hi busquin! La Clara ens ha explicat una mica el circuit però ni tan sols m’espero a arribar a les baixades complicades per fotrem el pinyo del dia, per una vegada que anava decidida.... traço malament una mini baixada però amb força pendent i acabo pel terra amb la cama dreta marcada i el peu esquerra fotut entre els radis de la roda de davant ???¿¿¿ espero que amb els 30 aprengui a baixar d’una vegada per totes! A partir de llavors ja vaig més poruga, així que n’hi trialera ni res, el tram xungo de veritat el baixo a peu.... Quan arribem a la zona de carpes queden 4 gats, desitgem molta sort al equip de Cicles la Salut i cap a Granollers falta gent.

Coi tu que divertit això de Corró, que no s'hi anava a patir??

I el diumenge... el dia ens va aguantar! Uf, mira que dissabte al vespre li vem donar voltes, que si anem aquí plourà aviat, que si anem allà hi haurà molts arbres caiguts, que si, que si... doncs al final vem encertar, el Dimondback dels Maratonians ens va passar el track de la ruta que ell havia fet el dissabte i tot i que els núvols van amenaçar amb ganes bona part del dia, ens van respectar perquè poguessin rodar esplèndidament d’Aiguafreda a Sant Celoni.

La primera pujada la vaig pagar, era llarga, i al principi vaig imposar un ritme alt, que al final el Santi i el Francesc es van encarregar de mantenir perquè jo no podia, cosa que vol dir que a partir de llavors notava les cames ben cansades i és que no estic acostumada a no parar amb tota la setmana i per primer cop crec que he completat una setmana fent alguna cosa de cames cada dia!

La ruta preciosa, els trams de GR5 estupendos, vem perdre una mica de temps perquè en el meu intent de millorar el tema tècnica vaig voler repetir alguns trams per on no em vaig llençar a la primera. Sort que els tres compis es porten i no els hi fa res esperar-me i donar-me les indicacions pertinents!

Per acabar-ho d’adobar deixem passar algun que altre tren a Sant Celoni mentre endrapem uns estupendos entrepans en una ennuvolada terrasseta! Perquè ens ho mereixem, jejeje

I avui sí, finalment n'he fet trenta, ara només queda esperar, que se'm foti el cul gros, em surtin arrugues i tot allò que tothom diu que implica canviar del 2 al 3, espero però que sigui de manera paulatina que sinó quina por, jejejeje