Curs d’iniciació a la Volcat: Solsona – Guissona

Aquest any que l’han tornat a fer ens hem animat a participar a la Volcat, el divendres amb el cangueli pertinent ens presentem una hora abans de la sortida per recollir el dorsal a la plaça del Camp de Solsona, molt a prop d’on viuen els pares que ens han fet d’esplèndids supporters tots aquests dies.

Foto d'equip. Tot i que no ens tocava ens veuen passejant per allà i ens fan pujar per la presentació de l’equip:

Cangueli perquè tot i que nosaltres estàvem inscrits en la modalitat open, l’ambient tan pro de la prova fa que et deixis endur per l’emoció i no sigui gens fàcil anar al teu ritme, així que es tractava d’aguantar tres dies a ritme de carrera, una cosa mai experimentada per les nostres humils cames.

Agafem els dorsals i no parem de saludar gent coneguda i no coneguda que passa a ser-ho. És part de l’encant d’aquesta afició que prova rere prova et vas trobant amb altres sonats com tu amb qui acabes compartint vivències, sensacions i anècdotes i que per molts anys ho puguem continuar fent!

Amb el Sebi que havia vingut amb el David

Amb el Vicenç i la Núria

El Pere i la Núria de Suïssa, bé, no és que siguin de Suïssa però com que els vem conèixer allà doncs se'ls hi ha quedat!

Mentre xerrem amb uns i altres passen els minuts i arriba l’hora d’entrar a corralines, és la primera vegada que participem en una sortida tan professional, els de l’open tenim un lloc a part dels de competi i els de la popular, que alguns són pros però que no corren els 3 dies, un altre lloc a part darrera nostra.

Ocupant el nostre lloc a corralines

Es dóna el tret de sortida i rodem pels carrers de Solsona per estirar el grup, aviat comença la pujada i és el millor moment de l’etapa per mi, pujada dureta i bastant estreta on es van agafant posicions, el Santi m’avança en algun d’aquests trams i arribo al primer avituallament, passat el Pi de la Torregassa a roda de la Rosa Maria, em sembla que és la primera vegada que coincidim fora del campionat de la Selva. Hi ha molta gent animant i això s’agraeix, la Mercè, que està recuperant el canell, el crack del Mariano, el Sergi dels Metalbikers, la Marta d’Òdena... gràcies claca!

Continuem una mica més per corriol fins que el tema canvia a una llarga pista de baixada i aquí comença el meu desespero, per molt apretar i plat gran, cada cop més metres em separen de la Rosa Maria, finalment només la veig de lluny en alguna pujada intercalada i així amb altres que em passen, intento posar-m’hi a roda però res, em miro els seus plats grans a veure si en lloc de plats són paelles però no, semblen iguals que els meus, així que segueixo a tope però perdent posicions, per acabar-ho d’adobar cap a mitja cursa apareixen un parell de trams de pujada a peu, no hi comptava pas i em costa horrors posar-me a caminar empenyent la bici, a més comença a fer-me mal el colze dret... al final d’un d’aquests trams em sembla sentir algú que em crida... i sorpresa, és l’Oskar Raju de Bilbo, un vell conegut de la Noe a qui encara no havia tingut el gust de conèixer, ara ja no ho podré dir. Xerrem una estona fins que em deixa en un corriol divertit de baixada.

L'Oskar, com que era el primer cop que ens veiem el vaig deixar passar, jejeje

Continuo sola cap a Biosca, amb l’afany de no perdre gaires posicions més. I uf, a partir d’aquí sí que és cardat el tema, segueix bàsicament tot per pista però amb molts falsos plans i algun repatxonet que altre, em costa moltíssim avançar. El millor tros, tot i que és de pujada, un corriol que passa per una zona cremada, però al menys se’m fa distret, no com la pista. Aquí deixo passar a la Núria Espinosa que arriba com una moto, recuperant temps després d’haver trencat la cadena i haver perdut força temps reparant-la amb l’ajuda del Vicenç, tot un gentelbiker!

De nou un altre tram de pujada pistera que se’m entravessa de valent, veig que allò no puja massa però tot i així les cames no tiren gens i no puc parar de pensar que queden dos dies per davant i ja estic desfondada.. per sort meva cap el quilòmetre 50 atrapo en Jordi, m’estranyo moltíssim de trobar-lo allà, jo que ja el feia de compres a l’Àrea de Guissona,jejeje. M’explica que acaba de sortir d’una anèmia i sembla que no està recuperat com es pensava, s’anima al haver-nos trobat i m’ofereix la seva roda i com puc el vaig seguint. A cada repatxonet m’informa que, pel perfil que porta enganxat al manillar, sembla que ja és l’últim però el què no sabíem és que els quilòmetres havien criat espectacularment dels 55 previstos al dossier informatiu fins als més de 62 que al final em van sortir.

Arribant a Guissona, no us penseu que és un sprint, el Jordi em deixa passar

Amb el Jordi ja més relaxats!

Finalment parem d’encerclar Guissona i anem a parar el centre del poble on s’acaba l’etapa i arribo just quan estan entregant els premis als guanyadors de l’etapa. El Santi m’explica que també se li ha fet llarg el final i és que no estem acostumats a aquest terreny tan rodador, sense ni un descans ni una pujada llarga que és el què les nostres cames tenen més per mà.

Com es nota que està millor del genoll, no hi ha qui l'atrapi! I jo que me'n alegro!

El números de la primera etapa:
Santi: 3:28h 20 posició de la classificació Open
Ada: 3:37h 29 posició de la classificació Open

Classificació

Tornem cap a Solsona on la mare ens ha preparat un rissoto i un salmó de categoria i amb la vista posada en recuperar el màxim possible fem una bona sessió d’estiraments i rebem un massatge de luxe, em sembla que m’hauré d’endur el meu pare a la motxilla de la Bike-Transpirineus!