Deixem ben aviat l’hostal on hem passat la nit a la Baronia de Sant Oïsme, a uns 10 minuts d’Àger i al arribar a la zona de la sortida de l’última etapa per fi, aconseguim veure la Carol!! També ens trobem al Oskar que ens presenta l’Ainara i l’Asier, tots anem de bòlit amb les preparacions d’última hora, així que agafem les bicis i anem a signar i escalfar una mica... que no sigui dit.
Carol!! al final vas fer més kms que tots nosaltres!
El Santi amb en Charlie, quin parell!
Tot i que al vespre anterior es va posar a ploure, fa un dia radiant, millor, la mica de pluja sembla que ha deixat el terreny amb menys pols, que a l’etapa anterior ja començava a fer acte de presència.
Cap a corralines, s'ha acabat l'escalfar!
Anem a corralines i mentre fem l’espera de rigor, xarrem amb un parell d’Orihuela que ens hem anat creuant aquests dies de ruta, també amb el David que s’ha deixat la roba d’anar amb bici al hotel i surt “de prestao”, quin cas! Li pregunto al Santi si avui també anirem junts i em diu:
- Home, jo intentaré apretar...
Més clar que l’aigua, que té tota la intenció de fotrem el pal, què hi farem, em tocarà apretar les dents!
Anem a corralines i mentre fem l’espera de rigor, xarrem amb un parell d’Orihuela que ens hem anat creuant aquests dies de ruta, també amb el David que s’ha deixat la roba d’anar amb bici al hotel i surt “de prestao”, quin cas! Li pregunto al Santi si avui també anirem junts i em diu:
- Home, jo intentaré apretar...
Més clar que l’aigua, que té tota la intenció de fotrem el pal, què hi farem, em tocarà apretar les dents!
Apa, a donar-ho tot!
Així que per tercer dia consecutiu es dóna la sortida i cames ajudeu-me, tonto l’últim! Surto a tope però aviat, tot i que és pla, les cames es queixen de valent, uf tinc els quàdriceps i els glutis com una pedra, però tot i així passo a una noia que es diu Isabel i em poso a roda de la Mercè Tussell que no ha fet una bona sortida. De seguida comença la pujada i un parell de rampes després l’he perduda de vista, tot i així m’animo perquè amb mal de cames i tot vaig guanyant posicions, em sembla que hi ha algú més cansat que jo! Tinc el Santi just davant i quan intenta canviar de traçada per avançar a un noi que va més lent del què ell voldria acaba sortint de la pista, el sento queixar-se mentre es baralla amb un esbarzer. Continuo amunt, la pujada és llargueta, i poc després m’atrapa, m’anima i passem a la Núria Espinosa, però en una de les rampes següents de plat petit, algú de davant nostre desmunta i com que anem bastant apilotonats jo no puc esquivar-lo i em veig obligada a pujar un tros a peu, el Santi però traçut com sempre aconsegueix continuar i aquí ja em comença a treure uns metres que no li puc pas recuperar, al contrari cada cop el veig més lluny.
Cap el quilòmetre 8 acaba la pujada, per sorpresa arribo a dalt a pocs metres de la Rosa Maria, així que agafo la baixada amb tota la intenció del món: aquest cop no se’m pot escapar! Primer per pista i després per corriol baixo tot lo ràpid que puc i quan deixem el corriol per agafar una pista asfaltada de pujada que ens porta al primer avituallament ens saludem i l’avanço, ara sí que he de córrer, sempre que l’he avançada ha acabat tornant-me la amb la mateixa moneda, a veure si avui puc canviar una mica la història. I sembla ser que sí, entrem de nou en un corriol, una mica massa humit pel meu gust perquè les pedres i l’herba es tornen molt perilloses, intento no afluixar mentre mentalment creu-ho els dits per no relliscar. Passem per un túnel-tuberia i segueix el corriol serpentejant pel mig del bosc, més endavant arribem a una pista, ni em passa ningú ni sento ningú al darrera, parada un lateral hi ha un noia del Conor-Saltoki.
Segueixo per pista amb alguna pujada no massa llarga, m’atabalo un mica perquè el comptaquilòmetres no sé què li passa i no funciona des de que he sortit, he memoritzar una mica el perfil però com que no sé per quin quilòmetre vaig no sé si la pujada es llarga o simplement un repatxonet. En aquestes que vaig arribant a un lloc on el camí es bifurca, veig una cinta a l’esquerra però em sembla veure alguna cinta també a la dreta però més lluny, en aquestes que veig una marabunta de colors travessant a tota pastilla el camp que hi ha entre pista i pista, al·lucinant, van tots com bojos, es veu que algú amb tot la intenció del món va canviar alguna cinta de lloc i la major part dels que anaven per davant meu s’han perdut, que fort, passo a anar darrera de tot el peloton. Estan enrabiats i van a tope per una pista ampla de lleugera baixada així que em vaig quedant una mica enrere amb algun que altre despistat i alguns que arriben per darrera que tampoc entenen el què passa. De seguida però s’ha d’agafar un corriol molt empedrat i es clar amb aquella aglomeració de ciclistes es fa un tap impressionant.
Allò va colant de mica en mica i les coses van tornant al seu lloc, després d’una llarga baixada encarem una pujada que acaba amb un parell de rampes ben costerudes on conec a dos bascos més, i que tret d’un petit peu que poso quan em rellisca la roda del darrera aconsegueixo fer sobre la bici mentre algú que hi ha per allà m’anima, així que no puc quedar malament. Després de planejar una mica arribo al segon avituallament a Vilanova de la Sal on per sorpresa hi ha els pares, els hi pregunto si el Santi ja ha passat i em diuen que sí, em quedo més tranquil·la tenia por que amb la perduda general no s’hagués quedat enrere...una mica de pujada on aprofito per prendre un gel i continuem per un corriolet ben divertit que desemboca a una pista que ens acosta a l’última pujada del dia, però és curta i no pica molt així que la faig bé, de fet és quan em sento millor de cames.
Cap el quilòmetre 8 acaba la pujada, per sorpresa arribo a dalt a pocs metres de la Rosa Maria, així que agafo la baixada amb tota la intenció del món: aquest cop no se’m pot escapar! Primer per pista i després per corriol baixo tot lo ràpid que puc i quan deixem el corriol per agafar una pista asfaltada de pujada que ens porta al primer avituallament ens saludem i l’avanço, ara sí que he de córrer, sempre que l’he avançada ha acabat tornant-me la amb la mateixa moneda, a veure si avui puc canviar una mica la història. I sembla ser que sí, entrem de nou en un corriol, una mica massa humit pel meu gust perquè les pedres i l’herba es tornen molt perilloses, intento no afluixar mentre mentalment creu-ho els dits per no relliscar. Passem per un túnel-tuberia i segueix el corriol serpentejant pel mig del bosc, més endavant arribem a una pista, ni em passa ningú ni sento ningú al darrera, parada un lateral hi ha un noia del Conor-Saltoki.
Segueixo per pista amb alguna pujada no massa llarga, m’atabalo un mica perquè el comptaquilòmetres no sé què li passa i no funciona des de que he sortit, he memoritzar una mica el perfil però com que no sé per quin quilòmetre vaig no sé si la pujada es llarga o simplement un repatxonet. En aquestes que vaig arribant a un lloc on el camí es bifurca, veig una cinta a l’esquerra però em sembla veure alguna cinta també a la dreta però més lluny, en aquestes que veig una marabunta de colors travessant a tota pastilla el camp que hi ha entre pista i pista, al·lucinant, van tots com bojos, es veu que algú amb tot la intenció del món va canviar alguna cinta de lloc i la major part dels que anaven per davant meu s’han perdut, que fort, passo a anar darrera de tot el peloton. Estan enrabiats i van a tope per una pista ampla de lleugera baixada així que em vaig quedant una mica enrere amb algun que altre despistat i alguns que arriben per darrera que tampoc entenen el què passa. De seguida però s’ha d’agafar un corriol molt empedrat i es clar amb aquella aglomeració de ciclistes es fa un tap impressionant.
Allò va colant de mica en mica i les coses van tornant al seu lloc, després d’una llarga baixada encarem una pujada que acaba amb un parell de rampes ben costerudes on conec a dos bascos més, i que tret d’un petit peu que poso quan em rellisca la roda del darrera aconsegueixo fer sobre la bici mentre algú que hi ha per allà m’anima, així que no puc quedar malament. Després de planejar una mica arribo al segon avituallament a Vilanova de la Sal on per sorpresa hi ha els pares, els hi pregunto si el Santi ja ha passat i em diuen que sí, em quedo més tranquil·la tenia por que amb la perduda general no s’hagués quedat enrere...una mica de pujada on aprofito per prendre un gel i continuem per un corriolet ben divertit que desemboca a una pista que ens acosta a l’última pujada del dia, però és curta i no pica molt així que la faig bé, de fet és quan em sento millor de cames.
El Santi arribant a Vilanova de Sal
I llavors sí, un noi de l’organització m’indica que he d’agafar un sender a la dreta i em diu vinga a disfrutar-lo! Hi tant si el gaudeixo, quin “divertimento”, és força estret amb alguna pedra i una mica de barranquillo a l’esquerra, que et fan estar al aguait però que a l’hora el fan més espectacular, molt guapo! Llàstima que s’acaba i torna a tocar pistejar, aquest tram és el què se’m fa més pesat, són bastants quilòmetres de pujada molt suau però al final no deixa de ser pujada, comences fort però acabes tenint feina per mantenir el ritme, a més no sé quin ritme porto perquè el comptaquilòmetres segueix sense marcar res. Per sort m’atrapa un noi que porta el maillot de la Quebrantahuesos amb qui ja havia rodat a la primera etapa i el segueixo a uns quants metres de distància em serveix de referència i fa que se’m passi més ràpid, especialment quan veig que estem atrapant a un altre biker. Arribem a un mini-avituallament i seguim ara ja gairebé tot de baixada, algo de pista combinat amb uns senders molt molt guapos, ratoners i estrets, pel mig del bosc o travessant alguns camps, guapíssims i a més no són molt tècnics així que la dificultat resideix en la velocitat que els hi vulguis donar, m’ho passo teta i imagino lo ràpid que deu baixar per allà el Mariano, que és qui ens els ha posat a la nostra disposició dissenyant l’última etapa de la Volcat.
Quan deixem un d’aquests senders anem a parar a una pista i em veig el Jordi parat, el pobre està de pega, aquest cop ha punxat, llàstima, avui que sembla que es trobava més recuperat sort que no perd el bon humor!
No tot podia ser tan bo i més enllà del km.40 toca un tram de pujada, allà coincideixo amb el Checa, pel maillot ell em reconeix, és conegut del Francesc i així anem fent mentre xerrem una mica i arribem més distrets a l’última baixada del dia amb Balaguer als nostres peus, així que plat gran i a veure qui arriba abans, evidentment no sóc jo, el noi de la Quebranta i el Checa entren abans que jo al últim corriol del dia on saludo al Mariano que està fent de control.
Finalment entrem a Balaguer, on més que seguir les cintes em dedico a visualitzar policia, allà on hi ha un mosso o un municipal és cap a on he d’anar, després de fer a tota velocitat una corba d’esquerres se’m apareix de cop el Segre i a la seva llera l’arc d’arribada, encara apreto una mica més per arribar-hi i per fi creu-ho la línia de meta més contenta que unes pasqües!
El Santi arribant amb el Jeroni
Els números de la tercera etapa:
Santi: 3:24h 17 posició de la classificació Open
Ada: 3:29h 19 posició de la classificació Open
Els números de la general:
Santi: 12:40h 146 posició de la general
Ada: 12:54h 152 posició de la general
Classificació 3a etapa i general
Al final els dos hem quedat molt contents, tota una experiència, tres dies de btt a ritme i amb molt bona companyia!
Santi: 12:40h 146 posició de la general
Ada: 12:54h 152 posició de la general
Classificació 3a etapa i general
Al final els dos hem quedat molt contents, tota una experiència, tres dies de btt a ritme i amb molt bona companyia!
Oskar: más fotos!
Amb el Jordi
El Pere i la Núria de Suïssa ;)
Amb l'Ainara i l'Oskar, espero veros en el Soplao!
Així va quedar la bici del Santi... i això que només hi havia un parell de bassals!
8 comentaris:
Quina parella! Enhorabona per aquests 3 dies.
Bones croniques com sempre!!
Saluts!!
FINISHERS!!! Felicitats, parella! Confirmo el que ja sabia, us va la marxa... jejejeje
Jo, com cada any amb l'arribada del sol, m'he tornat un "camalluent carreteru"...jejejeje. En veiem pels corriols passat l'estiu. De totes maneres, si veniu per Girona, ja ho sabeu; canvio de bici rapid!
Per cert, sabeu algo dels 100 de St Hilari?
Una abraçada desde Girona.
jordiromero.blogspot.com
Molt bé parella ,com sempre bones crónicas i bones pedalades.!Que per molts anys ho pogueu anar fent..!!
Ada! com veus vaig poc a poc amb la btt.Espero fer mes kms quan acabi amb Empuries.Pero encara em queda un univers per poder somiar fer una marato.De moment gaudeixo molt fem aquests kms....que es lo important.Sense presa tot arriba!
De veritat que jo tambe estic intrigat no per el % de aquest diumenge sino de aquell que vaig fer del 80% (hehehe), li he deixat el Suunto al meu germa i encara no he repetit amb cap company que tingui GPS pero crec que sera una sorpresa veure el % real perque es sempre pujar...hehe.Be, quant ho sapiga t´ho dire!
Que esteu preparant ara, aixo si que m´intriga parella.
Salut i kms nois! M´encanta el vostre blog.
;D
Quin fart d'acumular maillots! jajajaj... No pareu mai vosaltres, sempre esteu de competicions!
Hola de nou,tindre que obrir un chat al blog ! jeje
Si,tens rao amb el tema de la qualitat dels kms,intento fer les sortides el mes complertes pero dures amb desnivell.
Soc tot oides per qualsevol consell sempre!
Mes que fer una proba, es per mi un repte personal com m´ha pasat amb la marato de correr.Se capaç de fer X kms em motiva molt.Trencar la barrera que mai he pasat.
Be, Soplao y Track...hehehe vaya pasada.Ja he llegit com son,que be ho pasareu com sempre.
D´aqui un mes montarem una TRANSGARRAF de 100km, ja direm quin dia pero si os voleu apuntar sereu benvinguts!
Merda,merda.Ara ja es tard,pero dema anire a entrenar que veig que us esteu posan molt forts!
Enhorabona parella.
Santi com vols que la bici no faci sorollets deprès de tractar-la així!! Trobo que encaar eren sorollets agradables..com d'ocellets..
Una rentada i oli i com nova
Publica un comentari a l'entrada