dijous, 3 de juny de 2010

13 Marxa Btt Solsonès- Memorial Toni López



Per fi un cap de setmana sense nervis, i com ho hem aconseguit? Doncs deixant-nos acollir pels pares a Solsona, sí, sí cap de setmana sense fotre ni brot, jejeje i amb pedalada solsonenca el diumenge. La jornada prèvia d’allò més lúdica:

1) Muntatge del tubeless de la roda del darrera de la scale, per aconseguir-ho vem haver de visitar 3 benzineres i fer els 8 kms corresponents, alguns d’ells a peu amb la bici desmuntada... Això em porta a preguntar-me, què costa que les benzineres tinguin els manòmetres en condicions?? Es que n’hi ha algunes que amb allò no infles ni un globus!



2) Amb el tubeless muntat s’havia d’anar a rodar per assegurar-nos que la feina estava ben feta, així que vem anar a fer els primers quilòmetres de la pedalada del diumenge que ja estava marcada, res, només els 7 primers, fins que començava la baixada i tornant varem voler innovar per uns corriols que vem veure fins que el Santi va decidir posar-se a fer la croqueta i liar-la amb el fre del darrera...

3) Una bona carn a la brasa ben acompanyada

4) I amb la panxa plena visita turística a la cripta d’Olius i passejada intempestiva arreplegant 4 moixernons i carreretes que les vaques no s’havien menjat.


I el diumenge jo seguia amb poques ganes d’estressar-me així que decideixo fer la curta, el Santi no, per treure’s una mica el mal regust de boca de les sensacions negatives del Soplao s’apunta a la llarga amb ganes de pujar-se la moral.

Abans de sortir un minut de silenci en memòria del Toni, aquest any la marxa ha estat en honor seu i la gent del Club btt del Solsonès ha canviat tot el recorregut i la veritat és que l’han encertat moltíssim, com que el Santi treballava amb ell, ens havia fet d’amfitrió biker a la zona i molts dels camins per on passava la marxa els coneixíem gràcies a ell, per nosaltres ha estat el millor homenatge que se li podia fer!

La sortida és molt ràpida, a diferència dels altres anys sortim planejant i ja se sap allò sembla la copa del món, després un puja i baixa molt distret amb algun bassal que provoca cues i poc a poc se’m escapa el Santi, però és clar, ell vol fer la llarga.. jo aprofito per xerrar una mica amb l’Alberto dels Mota i comentem les experiències del Soplao.

I sort que jo vaig decidir fer la curta perquè sinó m’hagués cabrejat d’allò més al petar el cable del canvi, està clar que hi ha algo que no funciona bé, amb 7 mesos que fa que tinc la bici 2 cables de canvi trencats, el primer el març a la St. Hilari Express... i ara altre cop, mentre estava gaudint d’allò més dels corriols que ens portaven cap al Pantà de Sant Ponç el canvi comença a fer el què li dóna la gana, bàsicament no hi havia manera d’aguantar algun pinyó mínimament gran fins que va petar del tot, com que faltava poc per arribar al primer avituallament m’espero i aprofito per portar a la pràctica el curs de mecànica avançada que varem fer durant la Transcatalunya de l’Escapa quan li va petar el cable a la Maria i me’n vaig sortir prou bé, un cop el cable passat, el Mario i els seus companys de Cardona m’ajuden a acabar de sincronitzar el canvi i res, arreplego l’entrepà de butifarra, mira que donar-lo al km18... me’l poso a la butxaca i surto esperitada a recuperar una mica el temps perdut.

No és fins gairebé 5 kms després que me’n adono que m’he colat! Que vull fer la curta, no la llarga i al avituallament del pantà hi havia la desviació i me’n he anat cap a la llarga, glups quina cagada, apa, a desfer el camí.

Llavors sí que vaig esperitada, em faig un fart d’avançar la quitxalla de Solsona que s’ha apuntat a fer la curta, sort que el tram planer que voreja el pantà em permet anar a un bon ritme, a plat i apa cap a Olius. Abans d’arribar-hi ens posen per un corriol pedregós de pujada, és molt xulo i, des de que ens el va ensenyar el Toni sempre l’havíem fet de baixada. Allà conec a la Mari de Terrassa i el Víctor de Maspujol.

Xerrant amb el Víctor i després d’haver de parar un parell de vegades a recollir l’entrepà que pren vida a les zones més tècniques arribem als voltants de Solsona, això ja està fet, així que apreto de nou a l’última pujada i atrapo a un vells coneguts de Guissona amb qui arribo a meta.


Quina novetat arribar d’hora, em dóna temps anar a casa a dutxar-me i tornar a la plaça just quan acaben d’arribar els primers de la llarga, tots coincideixen en que el tram que ens hem saltat els de la curta era bastant exigent, molt! Fins hi tot amb algun tram de pujada tècnica i molt dreta per fer a peu, espero que el Santi no se li hagi creuat... però no, arriba prou content, 70 kms sense rampes ni marejos amb 4:21h, molt bé!!
El curtiment tampoc falla a Solsona, sempre exhibint-se ;)

7 comentaris:

Power ha dit...

Ai cullons,carai em aixo dels cables.Ens informarem,pq per el que he vist,shimano apart de posar 10 pinyons als seus nous canvis,no sembla pas que canvin res mes...

Bueno,aprofitarem per repertir anims per aquet dissabte ;)

Ada ha dit...

Això a veure si se't ocorreix què pot ser! Gràcies pels ànims!!

Nava ha dit...

Nois el problema de "las gasolineras" es que no gasten mes del que poden gastar, jo tinc a casa un compresor que en va de puta mare, normalment no em passa lo que us va passar, però si que es veritat que amb la bici de carretera he tingut algun que altre problema, no he tingut collons de arrivari a tope.
Per cert Ada, te faig la competencia a veure que fa la crònica mes llarga jaja, som uns craks ... o pude uns plates ... jejeje, com tu dius el blog es nostre i al que no li agrada pos cop de ratoli i adeu, cuide-vos tot dos. Agur.

Charlie! ha dit...

Això és puravida!!!!!

Clara ha dit...

Aquestas cursa molan de tant en tant eh...Umm aixo dels cables es tot un problema,jo parlaria molt en serio amb la botiga ja ja ja..

Molt be SANTII, sense rampas

Mario ha dit...

Que be que a de tant en tant agafar una d'aqueste pedalades una mica de tranquis...

Mariano Ortiz Diego ha dit...

Ostres tu!!!!arribo a saber que publiqueu la foto al blog i me tapo una mica!!! Molt bona crònica...espero que a la tracks del diable us hagui anat tot perfecte!! Salutacions noguerenques!!!