Cap de setmana terapèutic!!

Desprès de la setmana anterior poc engrescadora per mi aquesta tocava carregar-se d’energia positiva i missió complerta, estic pletòric! Quin cap de setmana més espectacular i diferent ja que vem fer coses que fem molt poc o mai! Anem per pams:

Dissabte 17: Quedem amb els Maratonians per fer una ruta però novetat no es per fer una sortida amb milers de desnivell si no per anar a la platja!!! Així que sortim de Sabadell tot agafant el riu direcció a Barcelona, a mig camí, a Cerdanyola ja fem pinya amb el Grey, la Raquel, Juan Carlos i Mario, això promet! Una mica més endavant trobem al Risky amb un ‘pedaso’ mallot de l’Eiger, quins records!! I a Barna ja ens trobem tots: Jaume, Àngel, Ardmand, Carlos, Miquel i David Totgas i Nacho, el dia promet riures feia temps que no rodava amb aquesta bona gent! Però és clar venint dels Maratonians està clar que per arribar a la platja tocarà suar, primer suadeta per pujar el dipòsit i desprès la pujada de les vinyes i les seves zetes, dosis de corriols i cap a Vallromanes on parem a omplir aigua.

Al sortir d’allà comencem una pujada fins la Roda d’en Toni, no coneixia la pujada i il·lús de mi vaig fer una apretadeta per veure com es portaven les cames, primer unes rampes prou dures però la sorpresa va ser al girar una corba i veure que venien més rampes, uff quin pujadot vaig patir per aguantar el ritme dels meus companys de escapada, Jaume i Miquel, no cal dir que quan jo anava esbufegant, el Jaume escalfava....
Finalment per baixar a la platja ens ensenyen la ‘trialera’ del Cactus, ben xula i distreta.

Ja a la costa, entrem per Vilassar, una mica de passeig marítim tot veient com la gent es rosteix a la platja, quines costums més estranyes, fins arribar al nostre desitjat ‘xiringuito’ per la zona de Montgat. Allà moment històric, canviem el culotte per el banyador i pam remulladeta a la platja!!! En tot l’any passat ni un dia!!! I com no imatge per el record, tot un xiringuito ple de gent amb un estrany moreno a ratlles, quines pintes!! Som gent prou estranya els ciclistes o la gent no ho sé... però fèiem prouta gràcia!!!

Desprès del relax ‘playero’ , tornem a agafar el riu i cap a casa, és curiós però la sortida d’esbarjo ha acabat amb una mica mes de 90 quilometres per nosaltres, no es pot sortir de casa!!!!

Diumenge 18: Impressionant!!! Aquesta és la paraula que resumeix el dia, feia una bona temporada que uns bons amics ens insistien per anar a un Bikepark, que coneixent-me segur que m’ho passaria molt bé i ho sabien millor que jo. Gràcies Ru i Francesc!!!!!!!!!!
Així a bon matí teníem servei de xofer porta a porta, en Ru ens recollia i cap a Granollers on ens trobàvem amb el Francesc i l’Heri i cap a La Molina!

Un cop allà tot era nou per nosaltres, primer llogar unes bicis molt estranyes, amb rodes molt amples, suspensions grans i seient molt baix!! I disfressar-nos amb les proteccions, amb tot semblava carnaval, quines pintes!!! Ah allà ens vem trobar amb el Xavi i la Mariona amb les seves bicis, la grossa i la de carretera.

Comença el festival, quins nervis, pugem al telecabina i els nostres mestres descenders ens encaminen cap a la primera baixada, una blava.

Quines sensacions més estranyes, no es que hagi agafat mai una bici de descens si no que ni tan sols havia provat una doble anteriorment!! Lo primer una posició ben rara, tinc la sensació d’anar amb una Harley, amb aquest manillar tan alt i proper però la bici es còmode no t’has de

preocupar gaire de les pedres...

Fem les primeres corbes i l’Ada te problemes per adaptar-se, em preocupo però sorpresa, desprès de la primera baixada molt poruga i amb parades, repetim la baixada i se l’ha fa tota sense problemes, ja tenim l’Ada descender, que polivalent!!!!

Superat el procés d’iniciació, els nostres mestres (Francesc,Ru,Heri i Xavi) ens encaminen a la pista vermella, aquí la cosa es posa més valenta, pendents més series i un parell de trams tècnics que em fam suar però amb més o menys gràcia anem baixant. A destacar la part del Woodpark, que divertit! Amb uns peraltes de fusta per pujar-te xulíssims i uns salts canyeros, m’ho estic passant com un nen!!!! Un altre cosa digne de menció son les passarel·les, hi havia una ben inclinada que es feien ells i jo me la mirava amb por fins que els profes com a bons professionals em va dir que m’hi tires i jo com a bon alumne cap a baix... uff quin mal rato, no te cap complicació tècnica però el fet de no poder-te desviar un dit... em feia baixar molt i molt tens però al final missió complerta!!

I així tot el dia, anar fent baixades, fent-nos amics d’aquestes bicis tan rares i a cada baixada una mica més àgils i més cansats.. uff com pesen aquets trastos !!

El fi de festa va ser l’última baixada on en un tram molt divertit de peraltes i salts vem fer una sessió de fotos com els pros, muntanya amunt, muntanya avall!

I va estar espectacular, sobretot quan l’Ada es va fer tots els salts amb naturalitat, crec que l’Scale estava tremolant pensant en el retorn de la nova ‘Ada Descender’..... Quin gran dia i en bona companyia!!
Unes fotos perquè jutgeu:




Per si el dia no era prou espectacular al començar el viatge de tornada vem fer una parada tècnica a berenar a Toses, croquetes, embotits, coca de Perafita.. aquesta vida dura m’agrada!!!

Ara lo complicat es mentalitzar-se per tornar a patir en maratons.....

Salut i gràcies a tots per aquest cap de setmana, estic renovat!!!