El Campus de la Titan, 2en1 aprenentatge i diversió

El cap de setmana passat tocava el Campus de la Titan Desert a la nostra zona, així que el divendres tot just plegar cap a les conferències, sort que es feien al mateix EsadeCreapolis on està situada l’empresa on treballo i on molt amablement ens van cedir una sala.

Tots molt aplicats, entre ells la Sandra Santanyes que aquest any s'estrena a la Titan

La Fátima ens va explicar com alimentar-nos durant i després de les etapes, quantitats, tipus de gels, de sals, quins són més adients quan la calor apreta de veritat, quines són les averies més freqüents i què portar per reparar-les, com ha de ser la maleta i què portar-hi a dins, com fer que la cinta americana i la manta tèrmica no ocupin el lloc de altres coses dins la motxilla d’hidratació, quines mitges compressives no posar-nos quan anem a fer btt,... i moltes coses més!

La jefa ens té a tots ben atents

Després de la xerrada tots cap a la Parafarmàcia Novocell on ens obsequiaven amb un anàlisi de sang per saber que, alguns més que d’altres, comencem a estar una mica oxidats, o al menys això és el què diuen els radicals lliures!

Aprofitant l’avinentesa anem a sopar amb la Clara, el Carlos, la Fátima i el Xavi, mare meva quina gana que portàvem i que bo que estava el morro i el bacallà!

La Clara, el Carlos, el Santi, la Fátima i el Xavi

I dissabte tocava la segona part del Campus, aprendre a introduir coordenades al GPS i el més important, després trobar els punts que ens senyalen! I com ens passa últimament anàvem tard, així que posem la directa i arribem en punt a EsadeCreapolis on ens trobem ja amb la Fátima, la Clara, el Carlos, el Domingo, el Tomás i la Rocio Gamonal, tot un luxe comptar amb ella per la ruta. Posem la bici de la Fátima a punt mentre arriben en Jep i l’Alfredo, de fet ells són, juntament amb la Fátima els que aniran a la Titan però tots estem igual de peix alhora de fer servir el GPS, això sí alguns quan deien que només el sabien encendre i apagar ho deien en serio!

La Fátima donant les instruccions

Fátima, como lo hago? Fátima, a mi ni me sale! Fátima... jejeje

Ja amb les coordenades entrades sortim tots junts per escalfar abans de passar a fer la orientació. I com que toca escalfar, en lloc de pujar recte amunt, primer escalfem motors fins a Can Coll i allà sí que ja comencem a enfilar-nos, primer principalment per pista per acabar de pujar per un tram curt però exigent fins una esplanada on en Jep es veu obligat a deixar la ruta per molèsties als genolls, això sí, abans però la Fátima improvisa un bike fitting per mirar de determinar la causa del problema.

Sortim pel costat del Pi d'en Xandri

Algun tram més tècnic perquè la Rocio no s'avorreixi, jeje

Un bike-fitting improvisat, quina fila!

El grup, quin goig!

Després la Fátima ens divideix en grups, surten primer el Domingo i el Tomás a la recerca de les dues primeres coordenades, després el Carlos, la Clara i la Rocio i per últim l’Alfredo i la Fátima i el Santi i jo els acompanyem sense donar pistes d’on són els punts que han de buscar.

L’emoció està garantida, qui arribarà primer a bon port? Seguint al nostre equip sortim per la Carretera de les Aigües direcció la Font Groga però en un trencall ens trobem el trio que havia sortit davant nostre que tornen d’allà, la Fátima i l’Alfredo es pensen que ja tornen de trobar una de les coordenades i deixats endur per l’emoció es tiren pista avall, el Santi i jo flipem si no és per aquí! Baixem una mica pensant que ja se’n adonaran però els hem perdut de vista, com que hi ha diversos corriols que surten a banda i banda pensem que potser han tirat per algun d’ells, així que decidim fer mitja volta i anar tirant direcció a la Font Groga.

L'equip Trideporte, algun dia aconseguirem fer-nos una foto amb tots els integrants.

Al cap d’una estona apareixen ells dos per darrera, fem uns riures amb l’equivocació i ara sí es concentren i mica en mica van trobant els dos punts marcats a les coordenades però és clar, amb el “despiste” del primer moment arribem els últims a la coordenada on havíem quedat. Els altres fa una estona que ens esperen però es veu que s’ho han passat prou bé competint entre ells per veure qui assolia primer l’objectiu.

I repetim de nou l’operació però anant a localitzar un parell de punts més. Sortim en el mateix ordre però aquest cop l’Alfredo i la Fátima es concentren i fan una recuperació espectacular, ens creuem varies vegades amb l’equip del Carlos & Cia que van molt ràpid però es despisten una mica i van provant diversos camins, així que arribem al 3er punt nosaltres primer però seguits de l’equip del Carlos. Ells de seguida marxen a buscar el punt següent però la Fátima i l’Alfredo paren a mirar-ho amb detall i quan ja havíem decidit marxar just en direcció contrària, és a dir desfent el camí de per on havíem vingut, apareixen el Tomàs i el Domingo que s’havien liat bastant.

Les cracks del grup, i que bé que ens ho passem, jejeje

Mentre ens deixem guiar per la Fátima i l’Alfredo el Santi va descobrint noves utilitats del GPS, està la mar de content, goita això, goita això altra, s’hi ha una brúixola que t’indica cap a on és la coordenada i un comptador que va restant metres a mesura que t’hi vas acostant, així que acabem descobrint que el GPS serveix per alguna cosa més que per seguir un track.

El Santi i jo sabem que el nostre equip ha triat bé, és l’avantatge d’haver marcat nosaltres les coordenades i estem contents de no anar amb el grup del Carlos, per on han triat també s’hi pot arribar però fent més volta i més pujada... jejeje. A cada trencall els nostres Titaneros, l’Alfredo i la Fátima, paren a mirar-se el gps amb deteniment, l’Alfredo cada cop controla més i ja fa estona que s’atreveix a aventurar-se a guiar el grup. Bona senyal!

Quan ja arribàvem al 4 punt i últim ens atrapen el Domingo i el Tomás i arribem gairebé alhora. Mentre esperem a Carlos & Cia la fem petar i la Fátima aprofita per posar-me l’esquena a lloc, a veure si així em queixo menys, jejeje

El Tomás arribant el punt 4

Fa mala pinta però la meva esquena va quedar com nova!

Ja portem una bona estona esperant quan apareix el tercer grup, es veu que s’estaven esperant uns metres més amunt i per això no ens havíem trobat. Ja tots junts baixem cap a Sant Cugat que hi ha algú que té compromisos familiars i la resta aprofitem per dinar en una terrasseta.

Així doncs el Campus s’ha acabat, és una llàstima perquè ens ho hem passat molt bé, i això de fer rutes buscant coordenades és molt divertit, a mi m’ha recordat a les dues curses d’orientació a peu que hem fet aquest any, a veure qui troba primer les fites i és prou emocionant, et passa el temps volant, així doncs que s’haurà de repetir!

Les noies del grup, la Fátima, la Rocio, una servidora i la Clara, 4 noies de 10, anem millorant!