Volcat 3a etapa: Tremp - Àger i rutes per etapes

A les 5 del matí ens despertem, no és que hagi sonat el despertador que la sortida és a les 9:30h! és que davant de la Pensió Buenos Aires hi ha la disco de moda de Tremp, per sort ens podem tornar a dormir i llavors sí que ja ens llevem per baixar a esmorzar, igual que la resta de bikers de la pensió, avui els hem fet anar més d’hora.

Ja amb les piles carregades, recollim l’habitació, carreguem la Petitona i anem tot rodant cap a la sortida, ja ens veurem amb als pares a Áger.

Uix quina angunia posar-se les bambes molles i plenes de fang d'ahir

Adéu guapos!

Tot i que el perfil de l’última etapa em tenia acollonida des del primer dia que el vaig veure, vaig molt motivada, està clar que no podré recuperar el temps perdut ahir però al menys que no me’n tornin a treure tant!

Amunt, amunt i fora!

Quina gràcia, quin salero, però Santi que estàs al revés!

Totes les noies a punt!

Es dóna la sortida i torna a ser bastant complicada amb tanta gent, sortint de Tremp se’m col·loquen la Núria Lauco i la Rosa Mª davant, es tracta com a mínim de no perdre la Rosa Mª ja que és la que va 7a a la classificació general per tant no la puc perdre de vista. Agafem la pista i avui em sento bé, apreto i les cames responen, de moment, i la bici també! Així que sense pensar-m’ho avanço la Nuri i al Rosa Mª i em poso darrera la Núria Espinosa. No hi ha quarta etapa així que no hi perdo res si em quedo sense cames per l’endemà, toca donar-ho tot.

El perfil ho diu tot, rodar i rodar els 15 primers quilòmetres per arribar a una pujada llarguíssima... lo de rodar i rodar es complica perquè de seguida la pista és plena de còdols de riu i amb tanta gent corrent com bojos creu-ho els dits per no caure, l’Espinosa es veu obligada a posar peu i jo segueixo endavant, pedres, més pedres, bikers embogits, rius per travessar que baixen ben animats amb les pluges d’aquests dies, baja ni un segon per avorrir-se i en mig de tant pla una pujadeta curta però forta que aconsegueixo fer sencera tot i que és difícil perquè encara anem tots molt agrupats i sempre hi ha algú que li salta la cadena just davant teu o erra la traçada.

Després de creuar un rierol l’Espinosa em recupera la posició ens animem i cadascuna a lo seu. Sembla que per fi els còdols s’han acabat amb aquestes m’atrapa el Santi, les coses van tornant a la normalitat i no m’ha passat només sortir, li ha costat uns 40minuts, bé! Intento no perdre-li la roda i amb nosaltres també va rodant el Carlos Castro a qui vem conèixer l’any passat a la VipXtrem. En un tram amb molt fangueix el Santi ens treu uns metres que jo ja no li puc recuperar i mica en mica el Carlos també em va deixant, llàstima.

Arribo a Cellers, on hi ha el primer avituallament, no paro pas si tinc la sensació d’haver acabat de sortir! Travessem el poblet, per una baixada important, creuem un torrent d’aigua i just a la pujada de continuació veig a la Mercè Pacios aturada amb el Ro arreglant una roda, recoi pobra està de pega ahir averia i avui també. El de davant meu desmunta i jo no el puc esquivar, així que em toca caminar pendent amunt la Núria Lauco ha pogut passar bé i m’avança sobre la bici, de seguida que puc torno a pujar però és just l’entrada d’un sender i hem d’anar en fila india, la Nuri m’ha quedat unes 5 posicions més endavant.

Al sortir del corriol ja agafem la pista per la qual ens hem d’anar enfilant i enfilant. Veig la Nuri a uns 30 metres davant meu, i em plantejo no perdre-la de vista, però per sorpresa meva no tant sols no la perdo de vista sinó que mica en mica cada vegada la tinc més a prop i a més vaig avançant gent, ostres això em dóna moral ahir no podia pas avançar a ningú. Aquest tram la pujada és de molt bon fer i em noto bé de cames, així que cap al km. 20 em poso a roda de la Nuri. Comentem quatre coses, em comenta que està cansada perquè ahir va apretar força rodant amb la Pacios i és dir-me això i surt com un coet, intento seguir el seu ritme però arribem a una zona on em costa més pujar perquè el terra està més humit i els neumàtics s’hi arrapen, tinc clar que queda molta pujada així que no tinc més remei que veure com em va agafant distància. Igualment estic molt contenta d’haver-la atrapat encara que hagi durat poc, per mi és una petita victòria.

El Santi arribant al avituallament de Moror

I passant com un llamp

Feta pols de seguir la Nuri passant per l'avituallament de Moror

buf, intentant passar com un llamp... millor ho deixo per un altre dia, jejeje

Pago l’esforç i arribo al avituallament de Moror al km. 24 bastant fosa, però tothom m’anima molt i el Carlos i un Ratpenat m’ofereixen les seves rodes per no perdre el fil de la Nuri però prefereixo anar tirant al meu ritme en aquest tram que sembla més pla i recuperar-me per acabar de pujar amb dignitat. Aprofito que baixa una mica per prendrem un gel i agafar aire, però la baixada s’acaba de seguida i la carretera s’enfila, recoi si jo em pensava que venia una mica de fals pla cap amunt, qui ha posat aquest repatxó aquí, i a sobre asfaltat! Jejeje, és curt però per mi és el pitjor moment de l’etapa les cames em comencen a fer mal, ara els hi surt el cansament d’haver hagut d’arrossegar ahir la bici frenada. De seguida agafem una baixada de pista i vull recuperar el temps perdut, per fer-ho vull avançar un noi que m’ha passat durant la meva agònica pujadeta i surto de la traçada bona per fer-ho i patapam, se’m enganxa una branca al canvi just quan anàvem en paral·lel , paro de seguida i ell també que m’ajuda a treure-la, gràcies!

S’acaba la baixada i ara si arriba una zona d’anar fent, puja molt suau, ara baixa una mica de res, però no és una zona ràpida, trams de pista amb platgetes de sorra, caminets pels costat de prats, zones herboses, un parell de rierols a creuar... i un paisatge molt xulo, vaig mirant-me les muntanyes a veure quina és la que haurem d’enfilar.

Deixem aquesta zona més planera i entretinguda i agafem una pista que comença a pujar, se’m fa curtíssim i arribo al avituallament del km 38, el del Montsec, però si tinc la sensació que fa res que hem començat la pujada bona, confirmo que estem al avituallament on crec estar mentre menjo alguna cosa i agafo algun gel per si de cas. Mentrestant em passa per darrera com una bala la Mercè Pacios preguntant referències de les altres noies, els de l’avituallament no li diuen res i jo no en tinc ni idea, la última referència que tinc és del anterior control on anava a prop de la Nuri, així que l’animo perquè apreti i li dic que la Nuri no pot ser molt lluny... no crec que sigui veritat però com a mínim que tingui una motivació per seguir fort amunt ja que ho necessita per no perdre posicions a la general on es juga el pòdium.

Em despedeixo sentint als del control dient que falten 6 kms i som dalt, jo pel perfil n’havia comptat 8, així que per no fer-me il·lusions em mentalitzo per fer uns 8 kms de pujada més, tot i que no tinc intenció de mirar el comptaquilòmetres! Surto sola i poso el meu ritme, que bé que es va avui sense la roda frenada, llàstima que el canvi em fa el tonto i per exemple el plat mitjà amb el pinyó petit acaben per no aguantar-se i la cadena em cau al plat petit, així que vaig pujant una mica condicionada als “desarrollos” que el canvi li fa il·lusió que porti. Que bé, vaig atrapant algun que altre i passant-los, entre aquesta un parell de ratpenats. Amb aquestes em passa un noi tot embalat i dient que amb 10 minutets serem a dalt, no li faig pas cas, només mirant amunt, ja es veu que per arribar a dalt de tot encara ens queda una estoneta de pedalar i un tram de caminar si no recordo malament del briefing que ens van fer dijous. Així que segueixo al meu ritme. Al cap d’una estona he de parar a posar oli perquè la cadena se’m xupa molt i ja no va bé ni amb plat petit, així que els Ratpenats amb tornen a passar.

Amb aquestes apareix un cartell que avisa que falta 1 kms pel cim, jo la majoria de cops prefereixo que no em donin indicacions perquè sempre se’m fan molt enganyoses, les referències visuals per mi són millors i tinc molt clar fins on hem de pujar, és més arribem a una zona més plana on es veu perfectament per on continua el camí amunt i la cosa deu picar perquè es veu la gent pujant a peu.

Aguanto sobre la bici tant com puc, la veritat és que prou bé i gràcies a això torno a avançar a un dels Ratpenats i un que ja feia més estona que anava a peu perquè duia el canvi trencat. Finalment però desmonto i em carrego la bici a l’esquena i amunt, però abans d’arribar dalt veig factible tornar a pujar sobre la bici i així ho faig, així que arribo al avituallament de Sant Alís muntada, saludo i tiro avall, ni me’n adono que hi ha el Carlos parat en el control. És començar a baixar que ja hi torna a haver un tramet de pujada, sort que és curt i ara sembla que sí que ja es tot avall, plat gran, al tanto amb els cotxes i gent que va a peu i aprofitant per admirar les vistes espectacular quan passo pel Coll d’Ares just quan una colla es llencen amb parapent, unes paelles ben tancades i dues persones indicant que deixem la pista principal. Segueixo per un senderó divertit esquivant arbres i des de una zona herbosa sortim a la pista principal de nou i sorpresa, hi ha el Mariano amb l’uniforme de forestal que al veure’m m’anima i m’avisa que ara hi ha un repatxó de pujada, em penso que és conya però no toca pujar i coi les cames es queixen de valent, això no toca!

Mentre jo arrenco la baixada al Santi li devien estar fent aquesta foto arribant a Àger

Coll d'Ares d'on es tiren els parapents

Quan les cames tornaven a fer-se a la pujada reprenem el descens cap a Àger tot pistejant i amb aquestes que m’avança el Ro, que per sortir d’una lesió i haver ajudat a la Mercè amb les averies no vegis com hi va, es nota que d’aquí res tornarà tot a la normalitat i serà impossible veure’l en cursa. Intento baixar ràpid per no perdre’l però el terreny està molt sec i la High Roller em fa un parell d’estranys així que baixo una mica més conservadora.

Finalment arribo a l’última zona tècnica, passo a un noi que va baixant amb un peu fora perquè s’ha quedat sense frens darrera i n’atrapo a un altre, mentre alhora un altre noi m’atrapa a mi, quan pot el de davant ens dona pas i aprofito per deixar passar l’altre que ja m’ha fet notar que va amb presses i just davant meu se la fot! Freno com puc per no passar-li per sobre però com a conseqüència em foto un cop de la potència allà on més mal fa, osti!! Em quedo mig atontolinada mentre l’altre fuig corrent, ja hauria pogut esperar una mica més en caure!

Surto del tram tècnic i només queda pedalar fort seguint les cintes i amb la mirada fixada a Àger, ja ho tinc aquí tercer dia superat i avui amb bones sensacions, llàstima que no hi hagi un quart dia penso, jejeje. A l’última corba abans de l’arribada el pare a punt amb la càmera de fer fotos i el sento que diu:

- No va, no va...

Li crido que no passa res i aconsegueix fer-me la foto d’esquena, la intenció és el que compta! I a la meta la mare armada amb el mòbil també a la caça de la instantània.

Àger, el destí!

Quan va passar el Santi sí que funcionava la càmera

A mi al final també em va enganxar

I una mica més enllà el Santi content de la cursa feta els tres dies i més contenta jo de veure’l satisfet! I quina paciència que han de tenir els pares perquè després entre menjar quelcom, saludar a tort i a dret, veure l’entrega de premis, intent de dutxa amb aigua congelada i tot plegat se’ns fan les requinientes que encara som a Àger, ens despedim de la Volcat de la millor manera, trobant-nos amb la Muix Na que ens dóna una molt bona noticia: aquest any sí, Volcat a la butxaca!

Contenta a l'arribada saludant a la family!

Finishers de la Volcat, la segona per nosaltres

Amb la Rosa Mª

Per fi, he arribat abans que el Mia, jejeje

El Mia i el Cusi, aquest any van forts!

Amb l'Andreas tot un cracks de la maratons i amb sentit de l'humor, segur que s'entén bé amb l'Hermida

I la maasaia de la Volcat, Muxi Na!

Amb les bicis "netes" cap a la furgo i a dinar que ens ho hem guanyat tots 4!

CLASSIFICACIONS DE L’ETAPA

Santi 3:51 116 de la general i 44 Master 30

Ada 4:03 128 de la general i 6a Fèmina

CLASSIFICACIÓ FINAL VOLCAT 2011

Santi 11:07 115 de la general i 42 Master 30

Ada 12:15 139 de la general i 6a Fèmina

Per cert, coneixeu la Trans Portugal? És una cursa per etapes que es va fer del 29 d’abril al 8 de maig i que travessa Portugal de nord a sud en 9 etapes, 1150 quilòmetres i 24.500 metres de desnivell, les fotos ho diuen tot es veu guapa, guapa i l’Iñaki ha anat a fer-la bàsicament per fer-me enveja i per... quedar 2on!! Quin crack Iñaki! Des d’aquí moltes felicitats!!! No veas que fuerte que estás, tendré que hablar con Víctor, jejeje!

L'Iñaki tirant del grup dels favorits

A l'arribada l'últim dia

Pero que estás bebiendo! Enhorabuena!

I aquesta setmana doncs un munt d’amics i coneguts a la Titan, entre ells la Fátima, l’Alfredo i els germans Alberto i Jorge Tombo, companys tots ells de l’equip TRIDEPORTE, a ells, la Nuri, el Toni, el Pere, l’Hernan, la Sandra i a tots els que em deixo des d’aquí desitjar-los molta sort i que s’ho passin genial!