Està clar que
sen’s acumula la feina, només han estat un parell de setmanes però nosaltres
seguim com sempre, no ens estem quiets!!!!
Aquí el recull:
Campus Pedals del Cister
L’altre dissabte,
el 27, en principi tocava anar al Bikepark
a fer el cabra però finalment no hi podia anar tothom i va tocar un
canvi de plans in-extremis , el mateix divendres a última hora decidíem baixar cap a Altafulla
on la Fàtima, el Milton i la gent de la Pedals del Cister organitzaven un campus.
El Francesc i el Dani també hi anaven així que segur que no ens avorríem. Un cop allà, lo millor d’aquestes activitats conèixer gent nova i retrobar-te amb altres com la Fátima, el Milton i el Cesar que tants moments especials hem compartit el l’iron. Vem tindre uns guies de luxe en Mia i la Gemma, creadors de la Pedals del Cister que ens van oferir un bon tast de la ruta, uns
Test Niner
Arribava el
diumenge i seguíem sentint-nos uns privilegiats, ahir els amfitrions
tarragonins ens cuidaven d’allò més be i avui en Francesc ens havia preparat
una ruta per els seus entorns i dues NINER 2012 per provar!!!!!!!!! Quin luxe, com si fóssim dos provadors d’una
revista de bicis les teníem a la nostra total disposició!!
Només sortir de casa seva un corriol empedrat de pujada prou simpàtic
per començar a provar la bici... però ves per on aconsegueixo pujar-ho tot i la
novetat de les 29’
i dels dos plats, ah que no ho dit encara la bici que provo es un Niner Air
d’alumini 2012, molt maca i a més per sorpresa meva ràpid m’hi noto còmode. La
talla es una S i amb la potencia curta i negativa m’he la trobo perfecte de
mides, ara podria començar a divagar fent els típics comentaris de les 29’ que si és lenta, que no
gira que no... però la veritat es que la ruta que fem és molt complerta, amb
baixades i pujades tècniques, corbes tancades , zones amb molta pedra i el
resultat? Doncs per tot arreu on hagués passat amb la meva ho faig amb aquesta
amb la virtut que tot just és la primera
vegada que la agafo, així que l’adaptació molt ràpida i cap ni una de queixa. L’Ada en canvi a les pujades te feina per
controlar la bici però el tema queda sol·lucionat en quant el Francesc li posa
la potencia invertida també. Sortida molt divertida, gaudint de noves
sensacions i tornant a rodar amb els cracks de Sentmenat, Dani i Jordi, l’única
llàstima es que en Dani al damunt de la bici és capaç de tot però caminant....
el pobre va fotre una patinada enrere amb tombarella inclosa que va acabar amb
el turmell ben inflat i posterior visita al metge però no patiu que sabem de
bones fonts que no pare de fer series entre setmana!! Del tema de moda de si 29 o 26 lo que estar
clar és que s’han de provar fent bones sortides per treure conclusions i que a
mi particularment aquesta Niner m’hi he trobat molt be, cap queixa.
Un altre tema a
comentar de la ruta va ser a l’acabar, com que teníem la nevera buida ven anar
a Cal Ramon i caram espectacular la botiga, plena de productes
exquisits de la
terra amb etiquetatges d’allò més originals, com la llet de La mamella Catalana
o la Tonica Catalana on EL 5% DELS BENEFICIS son PER CANVIAR LA TÒNICA DE LA POLÍTICA
CATALANA !!
Desprès d’això encara serem
més incompresos
Aquesta gran cita
es del encara més gran Ramon Cortina que recentment amb en Gubi van
realitzar una gran gesta reservada a molt pocs incompresos, completar la Paris-Brest-Paris !!! 1200 km de ruta de
carretera!! Fa un parell d’anys els vaig
sentir dir als dos que al 2011 estarien a Paris i rodarien amb i per en Jordi i estic més que convençut que van fer molts
quilòmetres junts!! Felicitats sou uns cracks!!!!!!
Sona pedant però
aquest cap de setmana era complicat seguir-nos el ritme, tranquils que no vull
dir el ritme pedalant si no el ritme d’activitats!!! Ara us explico l’agenda i
desprès m’expliqueu:
Divendres: Com es
tradició ocupem el dia a la feina, al sortir tot i ser divendres... anem al
gimnàs i participem en una d’aquestes classes d’spinning que nomès fas que suar , suar i enyorar les muntanyes!! Superades les
‘obligacions’ avui toca esbarjo ja que a part de Sabadell és festa major en
pobles veïns i l’Ada per la radio ha sentit que feien un concert interessant a
Santa Perpetua de la Mogoda, doncs vinga cap allà!!!!
El concert, en
cap moment m’explica de qui es, en ‘teoria’
comença a les 23:00
així que amb una hora per davant sopem
unes tapes per allà , a quarts de dotze ens planten en el parc del concert hi
trobem un grup de hip hop tocant, l’Ada m’informa que aquests no són que els escollits deuen ser els pròxims....
acaben aquets i apareixen uns altres!!!
Ai mare que la cosa pinta per llarg i si... acaben i sorpresa un altre
grup que no era el desitjat!!!!!!!
Finalment,
aguantant estoicament com si d’una marató es tractés cap a les 2:00 de la nit apareixia el
grup: Bomba Stereo un grup colombià que
feia una mescla de música electrònica amb Reggae i cumbia d’allò més salvatge. Va ser d’allò
més interessant la proposta però acostumats a fer bondat arribàvem ben plegats
a les 04:00 a
casa....
Dissabte: Per avui els fantàstics homes del temps
del nostre país havien predit pluges torrencials, activat plans de alerta i jo
que més.. així que havíem decidit enclaustrar-nos a casa i fer neteja que amb
tanta bici falta feia!!! Així que ens
vem posar a fer feina però el que havien de ser unes poques hores tancats va
acabar en tot el dia ja que vem fer com els futboleros i vem pagar per veure
les curses del Campionat del món de Mtb de Champery, mare meva entre la cursa
de les noies i l’elit quasi 4 hores del millor ciclisme del món, pur
espectacle!! Si no heu vist imatges del circuit de rally busqueu-les,
espectaculars !! Ara que per espectacular la baixada que es marc a Danny Hart en la
cursa de descens i espectacular els hooligans que ho retransmetien!!
Diumenge: Desprès de la clausura del dia abans i l’absència
de pluja en tot el cap de setmana tocava treure’s el mono de bici i que millor
que una ruta llargueta......
Vem quedar a
primera hora amb el Dani i el Francesc a
Sabadell mateix ja que l’idea era fer la
Ruta d’en Capablanca , ruta que transcorre per els nostres entorn i que amb vora 140
km segur que ens treia el mono.....
Primers
quilòmetres, primera noticia obvia: el Dani que només ve ha acompanyar-nos un
tram te el turmell prou bé, feina tenim per seguir-lo..... abans de la Casa de
l’Obac ens abandona però no pas per cansament. Així que ens quedàvem els tres
per fer la quilometrada i poc a dir quan es va en bona companyia el recorregut
queda en segon pla. Cal a dir que es una
ruta interessant per rodar ja que es
bastant pistera i per qui no s’ho coneix es passa per llocs ben
interessants com la Cas Vella de l’Obac, el Puig de la Balma , Rocafort i
pujades com la del Collet de l’Infern que també et deixen un record, no sé si
bo!! Ah si que tot s’ha de dir que si no.. per la zona de Navarcles es passa
per un corriol brutal, que ja vem passar amb els Maquis, que instantàneament et dibuixa un somriure, a
més acompanyat per unes fantàstiques vistes del Mon St.Benet !!!
La ruta es va
fent bé però jo tinc el dia una mica mal alineat bé en concret la transmissió
de la bici que no para quieta i em fa patir un extra per seguir aquest parell,
per cert el punyetero del Francesc passaven els quilòmetres i semblava que no
es cansava....
Superat
Castellterçol i direcció Gallifa ens separem del Francesc que aprofita per desviar-se cap a St.Feliu i
nosaltres seguim el track amb tots els seus ets i uts !!!!
A quarts de 20:00 arribàvem a Sbd i directes a
un forn a berenar, desprès coses del directe a fer una visita familiar així que
arribàvem finalment a casa, a la dutxa, a les 21:00 tocades amb 135km i 3300 + i el mono de bici
superat!!!!
Segur que encara
direu, doncs tampoc era per tant el cap de setmana però alto!! Desprès de la
dutxa, ràpid a sopar que a quarts d’onze com un rellotge estem clavats a
St.Quirze on també es festa major i anem a ... un altre concert!!!
Aquest cop
d’Antònia Font, un directe molt bo i complert:
I ara si això és
tot que dilluns tocava treballar.....
10 comentaris:
Que guai tot !
yo creo que de esa crónica a alguna cosa os va tocar emborracharme para ir con vosotros.
Mare meva, qualsevol surt en vosaltres, ja estic veiem ho que patiren al dia 12 d’octubre...
Potser si que pareu no? jejejej,
La copa del mon de BTT, excepcional, una canya canya!!
L próxima vez que mi mujer me diga que estoy todo el día montado en la bici, le voy a decir que visite el blog de ciertos chiflados. Se dará cuenta de que soy todo un principiante y de que tengo muuucho márgen para empeorar.
Madre mía, que digas que necesitais quitaros el mono de bici cuando venís de un Ironbike... Y váis y os metéis 135 kms y 3300 de desnivel.
Lo que digo, soy un principiante y mi mujer lo debe saber!!!
Ada!! Però si és que és veritat que no pareu quiets nois.... què fareu quan deixeu de pedalar????? Enhorabona x tot el que arribeu a fer, per tots els reptes que aneu assolint i, sobretot, x l'entusiasme que encomaneu.
Cuida't i merci x visitar-me, jejeje
Pareu ja!, Pareu ja! Estic pensant en muntar una mani, el lema: "Que en Santi i l'Ada parin d'entrenAR i no ens puguin humiliAR ra, ra, ra!!!
Impressionant la baixada d'en Hart.
ok!! Vaaalee!!! Us heu guanyat un descans....Agafeu forces i el desembre cap a LLagostera a la Marxa x parelles.
Salut
aiaiai les rodes grosses...jajaja el power ja us ha plantat la llavor del dubte??
Pel que fa a la vostra activitat ja no en diré res...sou uns animals!
Quin stress!!
Publica un comentari a l'entrada