diumenge, 11 de setembre de 2011

Potser que parem no?

Està clar que sen’s acumula la feina, només han estat un parell de setmanes però nosaltres seguim com sempre, no ens estem quiets!!!!  Aquí el recull:

Campus Pedals del Cister

L’altre dissabte, el 27, en principi tocava anar al Bikepark  a fer el cabra però finalment no hi podia anar tothom i va tocar un canvi de plans in-extremis , el mateix divendres  a última hora decidíem baixar cap a Altafulla on la Fàtima, el Milton i la gent de la Pedals del Cister organitzaven un campus.




 El Francesc i el Dani també hi anaven així que segur que no ens avorríem. Un cop allà, lo millor d’aquestes activitats conèixer gent nova i retrobar-te  amb altres com la Fátima, el Milton i el Cesar que tants moments especials hem compartit el l’iron. Vem tindre uns guies de luxe en Mia i la Gemma, creadors de la Pedals del Cister que ens van oferir un bon tast de la ruta, uns 70 km d’allò més distrets  sobretot per la xerrera que portàvem tots plegats !! Ah un altre al·licient per fer la ruta es que un dels patrocinadors es la marca de cerveses Rosita, d’allò més recomanables, això si com a la majoria de llocs en aquesta època el terreny estava terriblement sec  i en un no res estàvem ben marrons. D’aquesta manera vam passar un bon dissabte en bona companyia i descobrint una ruta nova que més es pot demanar?





Test Niner

Arribava el diumenge i seguíem sentint-nos uns privilegiats, ahir els amfitrions tarragonins ens cuidaven d’allò més be i avui en Francesc ens havia preparat una ruta per els seus entorns i dues NINER 2012 per provar!!!!!!!!!  Quin luxe, com si fóssim dos provadors d’una revista de bicis les teníem a la nostra total disposició!!

Només sortir de casa seva un corriol empedrat de pujada prou simpàtic per començar a provar la bici... però ves per on aconsegueixo pujar-ho tot i la novetat de les 29’ i dels dos plats, ah que no ho dit encara la bici que provo es un Niner Air d’alumini 2012, molt maca i a més per sorpresa meva ràpid m’hi noto còmode. La talla es una S i amb la potencia curta i negativa m’he la trobo perfecte de mides, ara podria començar a divagar fent els típics comentaris de les 29’ que si és lenta, que no gira que no... però la veritat es que la ruta que fem és molt complerta, amb baixades i pujades tècniques, corbes tancades , zones amb molta pedra i el resultat? Doncs per tot arreu on hagués passat amb la meva ho faig amb aquesta amb la virtut  que tot just és la primera vegada que la agafo, així que l’adaptació molt ràpida i cap ni una de queixa.  L’Ada en canvi a les pujades te feina per controlar la bici però el tema queda sol·lucionat en quant el Francesc li posa la potencia invertida també. Sortida molt divertida, gaudint de noves sensacions i tornant a rodar amb els cracks de Sentmenat, Dani i Jordi, l’única llàstima es que en Dani al damunt de la bici és capaç de tot però caminant.... el pobre va fotre una patinada enrere amb tombarella inclosa que va acabar amb el turmell ben inflat i posterior visita al metge però no patiu que sabem de bones fonts que no pare de fer series entre setmana!!  Del tema de moda de si 29 o 26 lo que estar clar és que s’han de provar fent bones sortides per treure conclusions i que a mi particularment aquesta Niner m’hi he trobat molt be, cap queixa.



Un altre tema a comentar de la ruta va ser a l’acabar, com que teníem la nevera buida ven anar a Cal Ramon i caram espectacular la botiga, plena de productes exquisits de la terra amb etiquetatges d’allò més originals, com la llet de La mamella Catalana o la Tonica Catalana on EL 5% DELS BENEFICIS  son PER CANVIAR LA TÒNICA DE LA POLÍTICA CATALANA !!

Desprès d’això encara serem més incompresos
Aquesta gran cita es del encara més gran Ramon Cortina que recentment amb en Gubi van realitzar una gran gesta reservada a molt pocs incompresos, completar la Paris-Brest-Paris !!! 1200 km de ruta de carretera!!  Fa un parell d’anys els vaig sentir dir als dos que al 2011 estarien a Paris i rodarien amb i per en Jordi i estic més que convençut que van fer molts quilòmetres junts!! Felicitats sou uns cracks!!!!!! 

No hi ha quins pari
Sona pedant però aquest cap de setmana era complicat seguir-nos el ritme, tranquils que no vull dir el ritme pedalant si no el ritme d’activitats!!! Ara us explico l’agenda i desprès m’expliqueu: 

Divendres: Com es tradició ocupem el dia a la feina, al sortir tot i ser divendres... anem al gimnàs i participem en una d’aquestes classes d’spinning  que nomès fas que suar , suar  i enyorar les muntanyes!! Superades les ‘obligacions’ avui toca esbarjo ja que a part de Sabadell és festa major en pobles veïns i l’Ada per la radio ha sentit que feien un concert interessant a Santa Perpetua de la Mogoda, doncs vinga cap allà!!!!
El concert, en cap moment m’explica de qui es, en ‘teoria’  comença a les 23:00 així  que amb una hora per davant sopem unes tapes per allà , a quarts de dotze ens planten en el parc del concert hi trobem un grup de hip hop tocant, l’Ada m’informa que aquests no són  que els escollits deuen ser els pròxims.... acaben aquets i apareixen uns altres!!!  Ai mare que la cosa pinta per llarg i si... acaben i sorpresa un altre grup que no era el desitjat!!!!!!!
Finalment, aguantant estoicament com si d’una marató es tractés cap a les 2:00 de la nit apareixia el grup:  Bomba Stereo un grup colombià que feia una mescla de música electrònica amb Reggae  i cumbia d’allò més salvatge. Va ser d’allò més interessant la proposta però acostumats a fer bondat arribàvem ben plegats a les 04:00 a casa....




Dissabte:  Per avui els fantàstics homes del temps del nostre país havien predit pluges torrencials, activat plans de alerta i jo que més.. així que havíem decidit enclaustrar-nos a casa i fer neteja que amb tanta bici falta feia!!!  Així que ens vem posar a fer feina però el que havien de ser unes poques hores tancats va acabar en tot el dia ja que vem fer com els futboleros i vem pagar per veure les curses del Campionat del món de Mtb de Champery, mare meva entre la cursa de les noies i l’elit quasi 4 hores del millor ciclisme del món, pur espectacle!! Si no heu vist imatges del circuit de rally busqueu-les, espectaculars !! Ara que per espectacular la baixada que es marca Danny Hart en la cursa de descens i espectacular els hooligans que ho retransmetien!!



Diumenge: Desprès de la clausura del dia abans i l’absència de pluja en tot el cap de setmana tocava treure’s el mono de bici i que millor que una ruta llargueta......
Vem quedar a primera hora amb el Dani i el Francesc  a Sabadell mateix ja que l’idea era fer la  Ruta d’en Capablanca , ruta que transcorre per els nostres entorn i que amb vora 140 km segur que ens treia el mono.....

Primers quilòmetres, primera noticia obvia: el Dani que només ve ha acompanyar-nos un tram te el turmell prou bé, feina tenim per seguir-lo..... abans de la Casa de l’Obac ens abandona però no pas per cansament. Així que ens quedàvem els tres per fer la quilometrada i poc a dir quan es va en bona companyia el recorregut queda en segon pla.  Cal a dir que es una ruta interessant per rodar ja que es  bastant pistera i per qui no s’ho coneix es passa per llocs ben interessants com la Cas Vella de l’Obac, el Puig de la Balma , Rocafort i pujades com la del Collet de l’Infern que també et deixen un record, no sé si bo!! Ah si que tot s’ha de dir que si no.. per la zona de Navarcles es passa per un corriol brutal, que ja vem passar amb els Maquis,  que instantàneament et dibuixa un somriure, a més acompanyat per unes fantàstiques vistes del Mon St.Benet !!!










La ruta es va fent bé però jo tinc el dia una mica mal alineat bé en concret la transmissió de la bici que no para quieta i em fa patir un extra per seguir aquest parell, per cert el punyetero del Francesc passaven els quilòmetres i semblava que no es cansava....
Superat Castellterçol i direcció Gallifa ens separem del Francesc  que aprofita per desviar-se cap a St.Feliu i nosaltres seguim el track amb tots els seus ets i uts !!!!



A quarts de 20:00 arribàvem a Sbd i directes a un forn a berenar, desprès coses del directe a fer una visita familiar així que arribàvem finalment a casa, a la dutxa, a les 21:00 tocades amb 135km i 3300 + i el mono de bici superat!!!!
Segur que encara direu, doncs tampoc era per tant el cap de setmana però alto!! Desprès de la dutxa, ràpid a sopar que a quarts d’onze com un rellotge estem clavats a St.Quirze on també es festa major i anem a ... un altre concert!!!
Aquest cop d’Antònia Font, un directe molt bo i complert:





I ara si això és tot que dilluns tocava treballar.....   

10 comentaris:

Oscarjet ha dit...

Que guai tot !

Fátima ha dit...

yo creo que de esa crónica a alguna cosa os va tocar emborracharme para ir con vosotros.

Clara ha dit...

Mare meva, qualsevol surt en vosaltres, ja estic veiem ho que patiren al dia 12 d’octubre...

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

Potser si que pareu no? jejejej,
La copa del mon de BTT, excepcional, una canya canya!!

pablo.bk ha dit...

L próxima vez que mi mujer me diga que estoy todo el día montado en la bici, le voy a decir que visite el blog de ciertos chiflados. Se dará cuenta de que soy todo un principiante y de que tengo muuucho márgen para empeorar.
Madre mía, que digas que necesitais quitaros el mono de bici cuando venís de un Ironbike... Y váis y os metéis 135 kms y 3300 de desnivel.
Lo que digo, soy un principiante y mi mujer lo debe saber!!!

nikabike ha dit...

Ada!! Però si és que és veritat que no pareu quiets nois.... què fareu quan deixeu de pedalar????? Enhorabona x tot el que arribeu a fer, per tots els reptes que aneu assolint i, sobretot, x l'entusiasme que encomaneu.
Cuida't i merci x visitar-me, jejeje

xavi ha dit...

Pareu ja!, Pareu ja! Estic pensant en muntar una mani, el lema: "Que en Santi i l'Ada parin d'entrenAR i no ens puguin humiliAR ra, ra, ra!!!

Impressionant la baixada d'en Hart.

Pere ha dit...

ok!! Vaaalee!!! Us heu guanyat un descans....Agafeu forces i el desembre cap a LLagostera a la Marxa x parelles.

Salut

tHeBAlaNce ha dit...

aiaiai les rodes grosses...jajaja el power ja us ha plantat la llavor del dubte??

Pel que fa a la vostra activitat ja no en diré res...sou uns animals!

Mario ha dit...

Quin stress!!