dijous, 15 de setembre de 2011

Seguim rodant: La Molina + La Diferent


A per un altre cap de setmana intens, aquest ritme que portem es d’allò més saludable per superar la fi de les vacances, ara que si seguim així les necessitarem!!
Desprès de diversos intents aquest sí, per fi pujàvem a la Molina i esgotant les possibilitats ja que tancaven aquell cap de setmana. Finalment per històries varies érem 4, nosaltres, en  Ru i l’Heri i per si algu dubte això d’anar al BikePark és genial!!!
Com l’any passat tornàvem a llogar unes Garbanzo per fer el cabra però aquest cop ja es notava l’alçada de temporada ja que estaven bastant trinxades com desprès veuríem també ho estaven les pistes ...


 La primera baixada com sempre de contacte, anar provant aquestes bicis tant rares per nosaltres, just es la segona vegada que agafo una doble... imagina’t!!!  Però un cop fora les manies i comprovat que allò s’ho menja tot, cap avall sense miraments!!!!! Quina satisfacció baixar sense preocupar-se gens, be això fins que no comences a punxar.... en el meu cas està clar que molt fi no anava, vaig punxar dos cops i les dues en moments de baixar a lo animal... podríem dir moments de Bestiar Lliure!! 
 



 Els quatre vem riure prou durant totes les baixades i crec que tothom va gaudir del seu moment de glòria, aconseguint superar un tram, fer un salt, una passarel·la o el que sigui, lo dit s’ha d’anar!!!!


Tant córrer i desprès..


la Cristina de Compressport

Aquesta dona es puja per les parets!!!



I al dia següent tocava cursa, la veritat es que teníem ganes desprès de l’Iron d’anar a fer algu explosiu on fulminar tots els glòbuls acumulats per aquelles muntanyes però es clar nosaltres pensàvem en una cursa d’uns 30km, lo just per fer un pet controlat!!! Però les coses s’han d’agafar tal com venen i resulta que ens havíem enredat apuntant-nos a La Diferent, 70km d’allò més trencacames!!!!


Que grans!
 Ens plantem a la sortida tot just uns minuts abans de sortir escopetejats però es clar es el preu d’anar trobant-se gent fantàstica per saludar:  en Dani, la Silvia, l’Oscar i la Laura, Carles Epic,l’Oscar del Starbike... , els Independent de Torelló i més que ara em deixo .... així que amb un mal de braços considerable de fer el cabra el dia abans i ben mandrosos afrontàvem la cursa.
L'Epic i en Ro

La sortida d’allò més impactant, acostumats als petards i als retards doncs allà just arribava l’hora que arrencava la moto amb tothom darrera i nosaltres amb la cara de sorpresa!

Sortíem directament en pujada,  per lo que és normal en mi avui encara sortia una mica ràpid però això si, res a fer amb el coet de l’Ada que ja la veia uns metres endavant!!!!!
Vaig anar apretant i per sorpresa meva les cames reaccionaven positivament, tot sigui dit el sortir directament cap amunt m’agrada molt més que no pas sortir per una pista ràpida.... Acabada la pujada passava a l’Ada i m’ajuntava amb un grup on era l’Oscar i l’Epic.. uff estava flipant lo ràpid que es rodava però encara més d’aguantar-ho!! Això sí no deuria ser l’únic emocionat ja que al primer trencall de la baixada ens passem de llarg tot el grup....  Apa mitja volta i torna a prémer les dents per recuperar posicions, mare meva que competitiu, torno a veure l’Ada i m’alegra veure que també porta un bon ritme,  continuo veig l’Oscar de l’Olesa, l’animo i m’enrolo a un altre grup amb molta pressa on estava el Xavi Guardia, el recorregut molt distret i carregat de corriols, res millor per motivar-se! I per motivació i ànims els que rebo en un tram de pujada tècnica on un grup m’anima, aconsegueixo superar el rampot i els hi dono les gràcies a lo que em contesten:
-         Vinga fort que ets un Maqui!!!!

Boníssim, eren dels organitzadors de la ruta dels Maquis i amb les seves paraules m’esperonen i segueixo a mort!!!!

Arribo al primer avituallament, paro un momentet per beure i menjar i san tornem-hi, estic convençut que no acabaré pas la ruta al ritme que porto però res de posar seny m’ho estic passant be!!  D’allà tornem a sortir un grupet de 5 o 6 , entre ells l’Oscar de l’starbike, amb els quilòmetres el grup es va desgranant i ens quedem nosaltres dos, en els corriols el vaig divisant i  el segueixo a uns metres, sortim a una pista i petem la xerrada una mica fins que de cop fot una apretada i em deixa ben clavat, mare meva quina bèstia!!!!
Arribo al segon avituallament, omplo el bidó que ja està tremolant i veig que aquí hi ha el trencall de la llarga i la curta i que també hi ha uns Independents!! El Miki i no recordo qui més, això em motiva un munt, encara que vagin sense pressa, normalment només els veig a la sortida i a l’arribada!!!              
No m’encanto i continuo, sembla que toca pujada i amb poca ombra... vaig sol i la pateixo de valent, se’m fa llarga, la sorpresa és quan arribo a dalt de tot i em torno a trobar al Miki and company de xaxara amb un senyor que passa per allà, tal com em veu al veure la meva cara de sorpresa em diu:

-         Ja era hora que arribessis !!!
-         D’on carai sortiu?
-         No se hem sortit de l’avituallament i hem anat a parar aquí!!!

Quines coses, això si com son gent molt legal hem diuen que ara ja agafaran la pista fins l’arribada  i que a l’avituallament han coincidit amb l’Ada, collonut la tinc ben a prop avui que estic corrent com mai, salut que ella també va prou bé!!

El recorregut continua sent un autèntic trencacames i jo continuo rodant sol, per una part es reconfortant que no t’atrapin però jo tampoc atrapo ningú i costa més seguir un ritme, a més la llum de la reserva l’intueixo ben a prop !! 

Estic mooort!!!
 Ben apuradet arribo al tercer control que crec que era cap al km 60 , surto il·lusionat pensant que ara la cosa  ja tindrà tendència cap avall i..... sí fem algun corriol cap avall però també cap amunt i quan ja veiem el poble sota nostre ens porten cap un altre turó on ‘gaudim’ d’un tram de caminar d’uns deu minuts! Ara si que tinc totes les llums enceses....  desprès d’això un fantàstic corriol i una pista ràpida que ja em deixa a l’entrada del poble on em deixo caure literalment fins l’arribada, estic totalment fos!!!!!

Amb l’alegria de trobar a ma mare i a mon germà esperant-me, tot i que fins al cap d’una bona estona no vaig ser persona per poder comentar la jugada!!  Per allà estava en Dani que el pobre havia perdut el bidó cap al principi i el molt bèstia s’havia fotut la quilometrada sense aigua!!

En res, alegria complerta amb l’arribada de l’Ada, com jo ho havia donat tot i més així que cansada però ben satisfeta!!!!!!
En fi molt bona cursa però masses presses per lo que estem acostumats! 
L'Ada i l'Agustí

Quin equipas!!!! 

Les campiones!
Avui per això el post-cursa era d’allò més especial ja que havíem quedat tota la família per dinar amb l’objectiu de celebrar una colla d’aniversaris endarrerits de l’estiu!

La Familia


25Val Lucas, santi4:48:58

26
Xinxo Morera, ADA  5:01:01

4 comentaris:

Oscarjet ha dit...

molt guai !

Anònim ha dit...

No pares, sigue sigue...ni quasi heu descansat després de l'Iron, és més, encara aneu més forts! I
On anireu a parar?
I l'Ada amb uns quants eurells a la butxaca ;-)
A veure què toca aquest cap de setmana...
Marionabtt

nikabike ha dit...

segueixo pensant que sou molt valents i que us apunteu a tot. Vinga Ada, que segueixi aquesta rauxa i, sobretat, aquesta bona salut!!!!

La Molina ha dit...

Veig que us ho vau passar molt bé! M'han donat ganes de probar-ho i tot però crec que això de fer baixades tant ràpides no és lo meu!