A per un altre cap de setmana intens, aquest
ritme que portem es d’allò més saludable per superar la fi de les vacances, ara
que si seguim així les necessitarem!!
Desprès de diversos intents aquest sí, per fi
pujàvem a la Molina i esgotant les possibilitats ja que tancaven aquell cap de
setmana. Finalment per històries varies érem 4, nosaltres, en Ru i l’Heri i per si algu dubte això d’anar
al BikePark és genial!!!
Com l’any passat tornàvem a llogar unes
Garbanzo per fer el cabra però aquest cop ja es notava l’alçada de temporada ja
que estaven bastant trinxades com desprès veuríem també ho estaven les pistes
...
Els quatre vem riure prou durant totes les baixades i crec que tothom va gaudir del seu moment de glòria, aconseguint superar un tram, fer un salt, una passarel·la o el que sigui, lo dit s’ha d’anar!!!!
 |
| Tant córrer i desprès.. |
 |
| la Cristina de Compressport |
 |
| Aquesta dona es puja per les parets!!! |
I al dia següent tocava cursa, la veritat es
que teníem ganes desprès de l’Iron d’anar a fer algu explosiu on fulminar tots
els glòbuls acumulats per aquelles muntanyes però es clar nosaltres pensàvem en
una cursa d’uns 30km, lo just per fer un pet controlat!!! Però les coses s’han
d’agafar tal com venen i resulta que ens havíem enredat apuntant-nos a La
Diferent, 70km d’allò més trencacames!!!!
 |
| Que grans! |
Ens plantem a la sortida tot just uns minuts
abans de sortir escopetejats però es clar es el preu d’anar trobant-se gent
fantàstica per saludar: en Dani, la
Silvia, l’Oscar i la Laura, Carles Epic,l’Oscar del Starbike... , els
Independent de Torelló i més que ara em deixo .... així que amb un mal de
braços considerable de fer el cabra el dia abans i ben mandrosos afrontàvem la
cursa.
 |
| L'Epic i en Ro |
La sortida d’allò més impactant, acostumats
als petards i als retards doncs allà just arribava l’hora que arrencava la moto
amb tothom darrera i nosaltres amb la cara de sorpresa!
Sortíem directament en pujada, per lo que és normal en mi avui encara sortia
una mica ràpid però això si, res a fer amb el coet de l’Ada que ja la veia uns
metres endavant!!!!!
Vaig anar apretant i per sorpresa meva les
cames reaccionaven positivament, tot sigui dit el sortir directament cap amunt
m’agrada molt més que no pas sortir per una pista ràpida.... Acabada la pujada
passava a l’Ada i m’ajuntava amb un grup on era l’Oscar i l’Epic.. uff estava
flipant lo ràpid que es rodava però encara més d’aguantar-ho!! Això sí no
deuria ser l’únic emocionat ja que al primer trencall de la baixada ens passem
de llarg tot el grup.... Apa mitja volta
i torna a prémer les dents per recuperar posicions, mare meva que competitiu,
torno a veure l’Ada i m’alegra veure que també porta un bon ritme, continuo veig l’Oscar de l’Olesa, l’animo i
m’enrolo a un altre grup amb molta pressa on estava el Xavi Guardia, el
recorregut molt distret i carregat de corriols, res millor per motivar-se! I
per motivació i ànims els que rebo en un tram de pujada tècnica on un grup
m’anima, aconsegueixo superar el rampot i els hi dono les gràcies a lo que em
contesten:
-
Vinga fort que ets un Maqui!!!!
Boníssim, eren dels organitzadors de la ruta
dels Maquis i amb les seves paraules m’esperonen i segueixo a mort!!!!
Arribo al primer avituallament, paro un
momentet per beure i menjar i san tornem-hi, estic convençut que no acabaré pas
la ruta al ritme que porto però res de posar seny m’ho estic passant be!! D’allà tornem a sortir un grupet de 5 o 6 ,
entre ells l’Oscar de l’starbike, amb els quilòmetres el grup es va desgranant
i ens quedem nosaltres dos, en els corriols el vaig divisant i el segueixo a uns metres, sortim a una pista i
petem la xerrada una mica fins que de cop fot una apretada i em deixa ben
clavat, mare meva quina bèstia!!!!
Arribo al segon avituallament, omplo el bidó
que ja està tremolant i veig que aquí hi ha el trencall de la llarga i la curta
i que també hi ha uns Independents!! El Miki i no recordo qui més, això em motiva
un munt, encara que vagin sense pressa, normalment només els veig a la sortida
i a l’arribada!!!
No m’encanto i continuo, sembla que toca
pujada i amb poca ombra... vaig sol i la pateixo de valent, se’m fa llarga, la
sorpresa és quan arribo a dalt de tot i em torno a trobar al Miki and company
de xaxara amb un senyor que passa per allà, tal com em veu al veure la meva
cara de sorpresa em diu:
-
Ja era hora que arribessis !!!
-
D’on carai sortiu?
-
No se hem sortit de
l’avituallament i hem anat a parar aquí!!!
Quines coses, això si com son gent molt legal
hem diuen que ara ja agafaran la pista fins l’arribada i que a l’avituallament han coincidit amb
l’Ada, collonut la tinc ben a prop avui que estic corrent com mai, salut que
ella també va prou bé!!
El recorregut continua sent un autèntic
trencacames i jo continuo rodant sol, per una part es reconfortant que no
t’atrapin però jo tampoc atrapo ningú i costa més seguir un ritme, a més la
llum de la reserva l’intueixo ben a prop !!
 |
| Estic mooort!!! |
Ben apuradet arribo al tercer control que crec
que era cap al km 60 , surto il·lusionat pensant que ara la cosa ja tindrà tendència cap avall i..... sí fem
algun corriol cap avall però també cap amunt i quan ja veiem el poble sota
nostre ens porten cap un altre turó on ‘gaudim’ d’un tram de caminar d’uns deu
minuts! Ara si que tinc totes les llums enceses.... desprès d’això un fantàstic corriol i una
pista ràpida que ja em deixa a l’entrada del poble on em deixo caure literalment
fins l’arribada, estic totalment fos!!!!!
Amb l’alegria de trobar a ma mare i a mon
germà esperant-me, tot i que fins al cap d’una bona estona no vaig ser persona
per poder comentar la jugada!! Per allà
estava en Dani que el pobre havia perdut el bidó cap al principi i el molt
bèstia s’havia fotut la quilometrada sense aigua!!
En res, alegria complerta amb l’arribada de
l’Ada, com jo ho havia donat tot i més així que cansada però ben
satisfeta!!!!!!
En fi molt bona cursa però masses presses per
lo que estem acostumats!
 |
| L'Ada i l'Agustí |
 |
| Quin equipas!!!! |
 |
| Les campiones! |
Avui per això el post-cursa era d’allò més
especial ja que havíem quedat tota la família per dinar amb l’objectiu de
celebrar una colla d’aniversaris endarrerits de l’estiu!
 |
| La Familia |
| 25 | Val Lucas, santi | 4:48:58 | |||
| 26 | Xinxo Morera, ADA | 5:01:01 |
4 comentaris:
molt guai !
No pares, sigue sigue...ni quasi heu descansat després de l'Iron, és més, encara aneu més forts! I
On anireu a parar?
I l'Ada amb uns quants eurells a la butxaca ;-)
A veure què toca aquest cap de setmana...
Marionabtt
segueixo pensant que sou molt valents i que us apunteu a tot. Vinga Ada, que segueixi aquesta rauxa i, sobretat, aquesta bona salut!!!!
Veig que us ho vau passar molt bé! M'han donat ganes de probar-ho i tot però crec que això de fer baixades tant ràpides no és lo meu!
Publica un comentari a l'entrada