Euskadi Extrem 2º Etapa Orduña - Bilbao

Etapa espectacular i amb les condicions meteorologiques que hi havien es va fer dura però començem per el principi.

Ens aixequem en el hostal de Llodio, esmorzar complert amb les seves torrades i vinga carregar maletes cap a l’estació de tren per anar a la sortida a Orduña- El dia promet, tot el camí que va plovisquejant i a l’arribar a Orduña el mateix panorama... això comporta que molts n’hi tant sols surtin, entre ells la Gemma i el Mia que fan càlculs i veuen que amb tot plegat arribarien molt tard a casa.

Si, estava dormint amb la torrada a la ma!

Però nosaltres evidentment no havíem anat fins a Euskadi per  no sortir, així que amb la convicció que serà un dia complicat emprenem la 2a etapa!!

Control de firmes

Fátima, Gorka i Sergio

Primer ens ho posen fàcil un port de carretera per anar fent, aquí cap problema va plovent però s’avança sense complicacions, a més tots anem molt agrupats petant la xerrada i es fa prou distret però allò literalment era la calma abans de la tempesta, un gaudeix mentre puguis!!!!

Ulleres entelades?

Km12 coronem l’alt de la Barrerilla i comença el festival, sortim de l’asfalt per agafar una pista totalment desfeta per el fang i canviem el rodar fàcil per una continua picabaralla per aconseguir que la bici vagi recte o simplement es mogui , lo bo del tema per dir-ho així que aquesta ja seria la constant i l’únic que ens quedava era desitjar que no empitjorés!

Comença el festival del Fang

Després d’una dura batalla i algunes parades per evacuar fang de la bici aconseguim arribar al primer avituallament en el quilòmetre 18, bon lloc per relaxar-se i fer broma de les pintes que portàvem, res millor que el bon humor per aquestes situacions! 

Primera sessió de Fangteràpia

Sense comentaris

Uns quilòmetres d’asfalt, per un cop i com a excepció són benvinguts, podem rodar, menjar i comentar la jugada però és un tram breu i en res tornem a la realitat... pujada enfangada i perquè no una mica més de pluja.

Una mica de fang i ja soc feliç!

En aquest tram vem protagonitzar la bona obra del dia ja que en un marge d’una pujada vem veure un parell de gironins, petit que és el mon, parats amb mala de cara i desprès de insistir ens comenten que han trencat la cadena i que ja porten una bona estona intentant sense èxit arreglar-ho, aquí entra en joc en Dani i en un moment els hi deixa tot a lloc, un luxe això d’anar sense presses et dóna per moltes coses.

Assistència en ruta

Continuem encara una estona de pujada, de dura pujada en alguns trams, fins enllaçar amb la baixada que ens deixa al segon avituallament (km.35) situat per sorpresa nostre en el mateix poble on havíem dormit, a Llodio.

Aquí fins i tot arribem amb una mica de fred, portem molta estona sota l’aigua i patint amb el fang,  per sort l’avituallament està molt ben muntat i fins i tot hi han unes mànegues per netejar les bicis i una carpa amb mecànics. D’aquí al final el perfil es fàcil, ens queda una pujada d’uns 15kms i la seva corresponent baixada fins a Bilbao!

Uoooo que neta!!!

Lleugerament pigats

El perfil no enganyava la pujada pintava molt dura i en aquestes condicions encara més però lo que no esperàvem era que la gent s’espantés tant, jo dels de Bilbao esperava més!! Total que de Llodio a Bilbao s’hi arribava comodament per carretera i l’exode de gent va ser espectacular, amb comentaris d’alguns per autojustificar-se com aquest:

-          - Esto van a ser 15 kilómetros de subida a pie y otros tantos de bajada!!

Amunt!!!

En fi, nosaltres vem continuar l’etapa i en res ens vem trobar amb unes rampes de por, per sort el fang no era tant emprenyador però la pendent per si sola donava guerra, ara entenc els abandonaments... si per mi eren dures les rampes que anava amb el plat petit i tot posat per l’Ada va ser un prémer les dents i deixar-ho tot en l’intent ja que  a conseqüència del fang no li entrava el plat petit des de la pujada anterior... una odissea!!

Però anàvem avançant i la situació no era tant apocalíptica com la pintaven els desertors, això si la pujada ben dura i si amb alguns trams de caminar, fins i tot ja ben amunt un tram de carregar la bici a l’esquena, més amunt dels 800 mt. La vegetació desapareixia talment com si estiguéssim a més de 2000 mt i l’indret feia pinta de ser molt espectacular i dic feia ja que hi havia una boira que no es veia res!!!

Desprès de pujar durant 15 km amb el convenciment d’estar fent el cim, la Fátima ens diu que encara falta que estem a mitja pujada!!!!  Tots tenim clar que ja som a dalt, les cames també però el seu gps li marca  el contrari... ai aquets catxarros!!!

Fátima que ya estamos arriba!

Sempre discrets...

Diuen que des d’aquí dalt, el Ganeko, es divisa Bilbao, el mar i moltes coses, nosaltres i posem imaginació ja que feina tenim per veure el camí de baixada, que per cert deu n’hi do un senderó ben trencat i extremadament relliscós que ens fa anar amb molta cura i caminar en alguns trams, be en algun cas provar el terra i tot!
 La Fátima que cada vegada s’atreveix més amb això de la btt va baixant com pot, l’anem esperant però ella no es rendeix, fins i tot voler posar a prova la resistència del seu casc, sempre torna a enfilar-se a la bici per seguir avançant entre el fang
. 

Bilbo al fons

Superada tota la zona complicada enllacem amb una pista bona i ja no ens queda més que deixar-nos caure fins a Bilbao, on he de dir que em va ser emocionant entrar-hi pedalant i com sol passar com més a prop érem d’acabar l’etapa més s’arreglava el temps, quines coses...

Rodant per Bilbao

Ja ho tenim, aupa!!!

Equipo!!!!

Somriure caracteristic desprès d'una sessió de fang!

La colla de Madrid, bona gent!

Què més dir, un gran cap de setmana envoltat de bona gent, una cursa molt ben organitzada que s’intuïa amb uns paisatges espectaculars, una mena de colofó final a una temporada d’allò més farcida d’històries i emocions, en fi feliç de la vida!!!!

Del viatge de tornada podria escriure tota una crònica, arribàvem a Sabadell a les 3:30 de la matinada per aixecar-nos a les 7:00 per anar a treballar, però l’esforç compensava!

Servirà per el DNI ?

I aquesta?