dimecres, 30 de novembre de 2011

Test Niner Air9 Carbon. M'he enamorat!

Hi ha coses que més val no provar-les o res tornarà a ser mai com abans, sona una mica exagerat però en el meu cas, el test Niner que vaig fer aquest cap de setmana ha estat així.

Intercanviant-nos mails, el Charlie es va oferir a deixar-me la seva Air9 Carbon i no podia deixar passar aquesta oportunitat de provar una 29 lleugera, pesa menys de 9 kilos, això sí com a contrapunt està muntada amb forquilla rígida i només un plat! 

La joia de la corona
No fa pas massa el Francesc també ens va deixar provar unes 29, llavors em vaig quedar amb um regust agredolç perquè vaig tenir principalment bones sensacions però en pujades de més de 4 metres em quedava clavada i era incapaç de moure-la, és per això que volia tornar a provar-ne una.

No tenim molt temps per sortir així que ens aporopem a Castellar amb la Petitona i encarem de seguida el Puig de la Creu, tota la setmana pensant que tindria feines per pujar amb el desarrollo del Charlie però no... pim pam amunt i de seguida som a dalt, se’m ha fet curtíssim i ni rastre de les sensacions feixugues de l’altre vegada, està clar que aquesta bici pesa menys però tan menys? Alguna cosa a dir hi deuen tenir les rodes grosses i la geometria...
Per ser una 29 no se'm veu pas gran, em queda bé i tot!
A dalt el Puig el Santi para a posar piles al gps i jo no deixo de donar voltes amb la joguina que m’han deixat, hi ha un grupet de bikers joves que es queden flipant, sento que van dient niner, niner, està clar que no els hi sona de res la marca, però la bici amb el seu taronja enlluernador es fa veure, al·lucinen de que vagi amb rígida i un únic plat, però ja m’encarrego de dir-los que jo encara no estic tan boja, que només l’estic provant però que, de moment, m’agrada molt!

Seguim cap a Tres Pins, anem pujant per la pista i de cop veig un corriol que puja per l’esquerra deixant el camí principal, és un corriol bastant dret i travessat per arrels, li dic al Santi:
-          Jo pujo per aquí!
Que bona la cara que se li va quedar al veurem pujar ràpid, amb força i sense ensopegar amb cap dels obstacles, la cosa promet...

A partir d’aquí decideixo enfilar-me per qualsevol corriol que se’m posa al davant, algun que no em pujo a la primera fins i tot insisteixo per veure si en sóc capaç, i a més aprofitem per anar definint la ruta de la Volta al Vallès d’aquest any. Descartar algun corriol de baixada, massa tècnic (ens consta que  alguns encara ens estan maleint per la pujada de després del dinar de l’any passat, com els fotem per aquí no tornen) i també algun corriol que no ens duu en lloc, això, com diuen al APM, ja seria es colmo!

No ve a cuento però el Santi tot i anar amb la forquilla petada baixa per tot arreu

Buscant caminets per la Volta
Només fem uns 25 kms però donen per molt i per mi són molt motivadors, en pujades pronunciades i amb pedres o arrels la Air9 demana canya, però si li pots donar puja molt bé, baixant no la vaig trobar gens aparatosa, cap problema per girar com alguns diuen, això sí, amb baixades molt pedregoses havia de parar a descansar de braços que la forquilla rígida és molt rígida però aquesta és l’elecció del Charlie.

Avall també va bé però l'endemà tenia unes agulletes als braços d'agafar-me fort al manillar!
Geomètricament crec que m’hi he adaptat molt bé, la veritat és que la vaig trobar d’allò més còmode i a sobre feia molt de temps que no veia al Santi amb problemes per seguir-me a les pujades, a la que apretava una mica perquè volia o perquè era l’única manera de pujar amb plat mitjà es quedava una mica enrere. Això sí, a les baixades encara no ho aconseguit, però clar duia forquilla rígida, jejejeje


A sobre és del meu color preferit! una que és discreta...
I diumenge la prova definitiva, anar a fer un “circuitillo” de tècnica que tenim localitzat prop de casa, em costa arrancar amb les cames cansades de les apretades del dia anterior però mica en mica vaig recuperant sensacions i amb forquilla rígida i un plat aconsegueixo fer el mateix que faig amb la meva o una mica més, en cap cas menys, així doncs la conclusió és fàcil, Reis Mags: vull una Niner!




10 comentaris:

pablo.bk ha dit...

Vaya máquina para una crack! No me digas que le vas a pedir una a los RRMM. Buenooo, ya te hemos visto el pelo en el Soplao, jejeje.

xavi ha dit...

Ostres Ada jo també m'estic plantejant canvia la Epic de 26" per una rígida de 29". Esperaré la teva crònica del cap de setmana amb impaciència.

Missatge pel rei mag ros del teu costat: nanooooo ja ho saps!

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

aiaiaiaiaiaiaiai....l'any que ve amb 29 uns quants:)

Quique ha dit...

Proposta de carta als reis:
Estimats Reis d'Orient del BTT (o las niners les fan a occident?) aquest any m'he portat molt i molt be, m'he esforçat molt, he patit sense posar mala cara, he matinat sense queixar-me, he fet molts podis, he arribat on cap altre "nena" ha arribat, he patit les injustícies amb resiganció i no he perdut el meu somriure i la meva simpatia amb tothom, és per això que crec que en mereixo l'únic regal de la llista, espero amb impaciència que arribeu segura que el carbó que portareu serà el del cuadre. Moltes gràcies per avançat i el próxim any prometo arriba encara més lluny...

P.D.: Després dieu les dones que el tamany no importa...

Ada ha dit...

Xavi, el rei ros està ocupat buscant-se bicis per ell!
Quique, brutal el comentari, quina currada, de lo milloret!! Gràcies!

Oscarjet ha dit...

OSTIAS...L´ADA AMB UN ARMA DE DESTRUCCIO MASIVA......!!! WAPISIMA ! BON REPORT...

Charlie! ha dit...

Ostres, una bici com la meva.... jejeje!

Clara ha dit...

Santi, ja saps que li tenen que porta als reis a L'Ada....

tHeBAlaNce ha dit...

hustia!! tú també?? jo ja fa dies que barrino opcions, bàsicament si quedar-me amb la 26 o no, però la 29 caurà, a veure quina...molta diferència entre la niner d'alumini i la de carboni?

Ada ha dit...

sí molta, bàsicament en el preu!!