Pedals de Lava, descobrint Lanzarote amb el Ratafia Team

Per rematar la temporada com es mereix aquest pont l’hem aprofitat al màxim, després d’un intent infructuós d’anar a buscar bolets pel moianès el diumenge, dilluns fem les maletes i cap a Lanzarote i falta gent. 

jaja un bolet de merda! mai més ben dit, de bons no em vem trobar :(

Després dinar familiar i visita a St. Miquel del Fai, s'ha d'anar ensenyant el territori a la sister i el cunyat

El Chema i el Maxi ens havien comentat per mail que aquests dies coincidirem amb un altre grup de catalans que també anaven a fer la ruta en 3 dies, així que érem a la cua d’embarcament revisant a veure quina grupeta tenia pinta de ciclistes, quan veiem arribar un conegut dels 3 Dies dels Cingles on vem participar l’any passat. No recordem el nom però sí el del seu equip, Ratafia Team, com per oblidar-lo, així que tot entonant un

-          Ei Ratafia!

Ens atansem a saludar-los.

El tràmit del viatge en avió em senta realment malament, passo un fred de nassos al avió, amb cago literalment amb els de Ryanair, i em consta que no sóc l’única, entre els que els hi toca pagar quilos de més al equipatge facturat, els que no els hi accepten l’equipatge de mà i han d’acabar pagant-lo a preu d’or i els que maleïm l’aire gelat que ens acompanya tot el vol ens tenen contents. Això sí la sortida de l’aeroport és ràpida, quan arribem a la cinta de les maletes facturades ja han sortit totes, així que amb els Ratafia Team anem a localitzar el minibús que ens ha de dur a Puerto del Carmen, al sortir de la terminal una mica de decepció per tots plegats, jo ja em veia buscant dins la maleta els shorts però no fa massa calor... s’hi està bé però l’aire és fresquet i anem buscant el sol. Nosaltres tenim un allotjament diferent a la resta i el minibús ens deixa als apartaments Guazimeta, una mica allunyats de la seu de Pedales de Lava.

Són quarts de 4 hora canària però per les nostres panxes són quarts de 5 i nosaltres sense dinar! Així que abandonem els catxarros al apartament i baixem tot caminant a la zona de Playa de los Pocillos a buscar un lloc per dinar a prop de l’oficina de la Pedals de Lava. Realment el lloc és mooooolt turístic, anem a parar en un “garito” on per l’idioma que ens parla el jefe i el menú que ens serveixen, sembla que haguem tornat de vacances a Escòcia. 

Tot ben acompanyat amb patates fregides, com a Escòcia

Ja amb la panxa plena, molt plena, anem a veure el Chema perquè ens expliqui els detalls de la ruta i allà ens trobem de nou amb els Ratafia, un parell de bikers de Lleida i una colla de bascos. El Chema ens fa entrega de la bossa d’obsequis, el roadbook i les que seran les nostres companyes de ruta durant els següents tres dies, unes Merida rígides que pesen com un mort, jejeje, això ja ens ho imaginàvem, però es que vem preferir no patir havent d’enviar les nostres bicis...

Quina por quan vem veure aquesta bici, vem pensar que era la nostre de lloguer! Puños fuera!

De seguida en la nostra salsa, el Ratafia Team ja agafa el comandament!

Posem-nos serios i deixem al Chema que ens expliqui el kit de la qüestió 

Havent dinat tard però bé, intentem anar a sopar sense massa gana i trobem un italià, la Trattoria Timbayba on sopem un plat de pasta boníssim i passem una estona divertida amb els seus cambrers.

El 1er restaurant que vem trobar va ser aquest però ens va fer no se què entrar-hi...

Pedals de Lava dia 1 Puerto del Carmen – La Graciosa i ruta per la illa

Els més matiners dels apartaments, a rodar! Ull, la meva bici porta reflectant i tot, quin luxe!

Ens llevem a ¾ de 7, esmorzem i emocionats sortim dels apartaments a trobar el punt d’inici de la ruta, a la Plaza de las Naciones i des d’allà iniciem la nostra Pedals de Lava a les 8:00h del matí. Avui hi ha un objectiu clar, fer dues etapes en una: normalment la segona etapa de la ruta consisteix en descobrir l’illa de la Graciosa, però com que nosaltres només disposem de 3 dies per pedalar, avui hem de fer la primera etapa de 64 kms i enllaçar-la amb la segona i per poder-ho aconseguir hem d’agafar el ferri que surt de Orzola a les 13:30, per tenir temps a la tarda de fer els 30 kms de la Graciosa.

El punt de sortida, la Plaza de las Naciones

En principi és prou factible ja que tenim més de 5 hores per fer 64 kms amb molt poc desnivell, només 350 metres!! però mai se sap, les bicis no són les nostres i volem fer fotos i gaudir dels nous paisatges així que es tracta d’anar fent controlant el rellotge.

Anem pedalant mentre es desperta el dia

Els primers quilòmetres ben planers, sortim de Puerto del Carmen pel costat de l'aeroport i anar creuant poblacions pel passeig marítim, és una part molt turística però aquesta època de l'any encara prou tranquil·la, al matí molta gent fent exercici, sobretot jubilats!

Carril bici entre l'aeroport i la platja, mica en mica ens anem fent a les bicis

El fort de San Gabriel amb un estol de gavines

baixant a la zona portuària d'Arrecife

Impressionant el vaixell encallat a la platja de los Mármoles

Entrant a Costa Teguise em foto una nata de les tontes, anant per la vorera, agafo una corba  a l'esquerra i com que les rajoles estan mullades i les cobertes bastant gastades, rellisco. Cap rascada ni ferida però darrera el genoll esquerra em fa mal del cop... estiro una mica i seguim pedalant abans no se'm refredi i sigui pitjor.

La jovenalla de l'illa movent el body de bon matí, en algun lloc feien cua per pujar a aquestes màquines, jejeje

Km 24, comença la primera pujada, ull, és fins les cases blanques que es veuen a la dreta! ho aguantarem?

El perfil de la primera etapa, la pujada del km.24 té 30 metres de desnivell positiu!

Passades les quatres cases que conformen el poble de Los Ancones tot canvia radicalment, benvinguts a Lanzarote, s'han acabat els turistes i comencen les pedres volcàniques.

Les salines de Los Cocoteros aquestes encara en funcionament

Al Santi no se li escapa una! ha detectat una furgo embolicada  en un pati de Guatiza

Ull amb els pinxos!

Aquest sí que és veritat i amb flors i tot

Després de Guaitza arribem al punt més alt de l'etapa, sobre uns 125 metres i agafem una baixada! Tota una novetat, anem baixant quan de cop i volta veiem un senyor que puja corrent, sembla que no porta samarreta, ostres diria que tampoc porta pantalons?, calçotets tampoc! va corrent amb tot penjant i fins i tot va descalç! Una manera ben clara d'avisar-nos que estem a punt d'arribar a Charco del Palo, evidentment, una urbanització nudista.

Travessem l'urbanització barallant-nos amb la sorra de les seves platges, així estem distrets i els ulls no se'n van tant...

Però poc després de deixar l'urbantizació enrere, en un tram de pista de les que s'han de batallar perquè la sorra ens ho posa difícil, noto que flambeja molt la bici de darrera, amb la sorra ja és normal, però en un tram on el terra és més dur me'n adono que vaig punxada i just ara que ja fa una bona caloreta i no hi ha ni una ombra on amagar-nos. 

La punxada ens desmarxa una mica però cap problema, anem bé per arribar a Orzola tot i que aquest tram tot i ser planer és bastant lent sigui per sorra o per pedres. El problema és que 3 kms després torno a punxar la mateixa roda, que estrany, si hem revisat que la coberta no tingués res.... en fi, tornem a reparar i ja hem gastat les càmeres que venien amb les dues bicis, sort que en portem de nostres, tot i que espero ja haver fet el cupo per avui.

Quan estem acabant de reparar la segona punxada arriba el Ratafia Team que han sortit una mica més tard de Puerto del Carmen.

Intentant seguir-los arribem al primer control on hem de segellar el llibre de ruta, és en un xiringuito de Arrieta, jo ho tinc clar millor anar tirant que amb les incidències hem perdut una mica de temps i prefereixo que si ens ha de sobrar temps sigui a Orzola esperant el ferri que no perdre'l, així que nosaltres continuem mentre els Ratafia rumien si picar algo allà.

Però no tardem gaire en tornar-nos a trobar, al senderó que agafem per deixar l'encantador poble de Punta Mujeres punxo per tercera vegada i altre cop la mateixa roda! Increïble! ho tornem a desmuntar absolutament tot mentre veiem com els Ratafia s'allunyen, tenim de tot així que no cal que ells se la juguin a perdre el ferri, amb dos ja n'hi ha prou! 

En 10 kms, tres punxades, això comença a passar de taca d'oli i se'ns està posant la mosca al nas. Seguim creuant els dits, el sender és llarg i molt lent, trams amb molt gruix de sorra on per tossuderia intentem avançar pedalant fins que ens és impossible, trams molt pedregosos... finalment arribem a la pista que ens acosta fins a Jameos de Agua i d'allà només ens queden 9 kms per carretera fins al port d'on surt el ferri, toca corre que són les 13:00h!

Què fa aquest home que no ve... que perdrem el ferri!

Uf, al final ens han sobrat poc més de 15 minuts, amb lo bé que anàvem de temps!

Durant el trajecte en el ferri aprenem que a vegades és més difícil entendre un canari autòcton que un guiri, mare meva que complicat saber què ens preguntava el senyor de blau! sort que el Rober estava inspirat!

Fent germanor en el ferri, els Ratafia Team ja tenen nom: Joan, Fri, Pep, Robert i Jaume

Vistes d'on ens haurem d'enfilar l'endemà quan tornem amb el ferri a Orzola

Un cop a la illa ens toca buscar ca l'Enriqueta, l'allotjament d'avui, aquest cop tots tenim el mateix, quina fila passejant-nos pel poble amb les bicis i arrossegant les maletes. Finalment trobem l'Enriqueta, bueno primer a una empleada seva i després amb ella i entre riures i catxondeo ens indiquen on anar a dinar que la gana apreta! 

Mmmmm que és bo! M'encanta l'entrepà de " pechuga con de todo"

Té el mateix desnivell la ruta per la Graciosa que els 65 kms que hem fet fins a Orzola

Amb les piles carregades comencem la volta a la illa, ens dirigim al centre per agafar allà una pista que ens guia cap al poblet de Pedro Barba i la seva magnífica platja, nosaltres acalorats d'anar en bici ens hi banyaríem però ningú no ho fa, la gent només pren el sol, pocs es banyen i és que la temperatura és ideal per anar en bici però banyar-se ja no tant.

Seguim rodejant l'illa per pista sorrenca

Fins que ens plantem als peus de la Montaña Bermeja

Seguim voltejant l'illeta i ens dirigim just cap a l'altre extrem, la Montaña Amarilla ens espera.

Buscant difícultat tècnica el Pep inaugura una nova traçada

Les montures

I els seus cavallers

Desfem el camí per tornar al centre de l'illa mentre la lluna ens vigila

I a les 17h arribem a ca l'Enriqueta a punt pel repartiment d'habitacions

Després de tots els tràmits burocràctics, omplir formularis, fotocòpies dels DNI..., ni per fer el check in al Palace, jejeje! Cadascú a la seva habitació i una merescuda dutxa després del primer dia descobrint Lanzarote i la Graciosa.

Des de la terrassa de l'Enriqueta una premonició: cel rogent pluja o VENT! (foto robada als Ratafia)

Abans d'anar a sopar atraquem el forn del poble per aprovisionar-nos d'esmorzar per l'endemà que el ferri surt ben d'hora i l'Enriqueta no estarà d'empeus per acomiadar-nos.

Sortint del forn ens trobem l'Ivan i el Joan, que han arribat amb el ferri de la tarda per fer l'endemà l'etapa per la Graciosa, com que tindran tot el dia per passejar-hi els hi aconsellem coses per fer, que si banyar-se a Pedro Barba, que si pujar a la Montaña Bermeja... un món de possibilitats. 

Segons ens havien aconsellat a la Graciosa s'ha de menjar llenguado, doncs dit i fet.

La masacre dels llenguados!

I havent sopat descobrim que hem encertat el restaurant més entretingut de la Graciosa, va por ustedes!

Abans de dormir reparació de càmeres punxades i crema darrera el genoll que m'ha quedat una mica tocat de la caiguda, m'és impossible ajupir-me i si apreto una mica pedalant també es queixa i això no pot ser que demà ens esperen més de 90 kms altre vegada i aquest cop sí amb més desnivell, uns 2.000 metres.