divendres, 23 de desembre del 2011

Pedals de Lava. Això s'acaba!

Avui per fi ens llevem a una hora raonable, l'esmorzar és a les 8 així que el despertador no molesta fins les 7:00h, llàstima que al mateix hotel hi ha uns altres catalans matiners que comencen a fer soroll una mica abans, tot per marxar abans que nosaltres i sense esmorzar, jejeje, més per nosaltres!

Després de cruspir-nos unes magdalenes i uns entrepans amb rodanxes de tomàquet, deixem les maletes a l'habitació que pertoca i sortim poble amunt a recuperar el track on el vem deixar ahir. Abans però parem a la farmàcia que amb la ventolera d'ahir més d'un té mal de coll.

Un cop hem trobat el nord agafem una pista i després un corriolet de baixada per anar a parar a una zona bastant pedregosa que segueix baixant, igual que ahir de seguida que deixem la pista tinc molèsties rere el genoll i no puc seguir el ritme de la resta fins que la cosa s'escalfi i em deixi de molestar.

És una llàstima perquè em passo així tota la baixada, quan començo a estar millor ja som a nivell de mar i toca planejar.


En Fri davant les Salines de Janubio
Ara que ja som arran de mar anem resseguint la costa, passem pel costat d'una des-saladora i més endavant  per una zona on les roques formen piscines naturals,
Ru, aquí en Pep que li fa la competència al Santi: flaco i filigranes!

En Fri vol veure-ho tot de més a prop
El camí a estones no es veu molt bé, sort de les fites, els "mojones" en canari, que faciliten l'orientació
Hotel de luxe a primera línia de mar...
I uns 26 kms després trobem de nou civilització, amb lo tranquils que estàvem nosaltres.
El far de Pechiguera, arribant a Playa Blanca
El dia s'ha llevat una mica ennuvolat, encalitxat, però és passar el far de Pechiguera i el sol es va animant cada cop més.
El far original era molt més petit que l'actual, la diferència és brutal
El vent segueix bufant, el mar ho evidencia, però molt millor que ahir

Entrem a Playa Blanca i comencem a fer quilòmetres pel passeig peatonal, sort que no estem a l'agost perquè seria impossible esquivar a tots els turistes, tot i així se'ns va fent llarg, no hi ha manera d'arribar als  Bungalows de Playa Limones on hem de segellar, al entrar a població em despreocupo del roadbook perquè sempre és pel passeig marítim i com que la majoria porten gps... però la cosa se'm va fent molt llarga i començo a mirar els parcials, el roadbook, fins que faig parar a la troupe, nois diria que ens hem passat!!
  
I sí, sí quan aconseguim situar-nos resulta que ens hem passat més de 3 kms de Playa Limones, de fet ja som a Puerto Rubicon, així que ens toca recular, hi anem pels carrers de darrera força transitats, però finalment arribem a lloc, ens ha costat lo nostre!
I com que hem hagut de fer uns quants quilòmetres de propina i l'etapa d'avui només té poc més de 60 kms decidim para a fer un esmorzar-vermut. No és que sigui molt tard però amb la caloreta les clares venen de gust!
Ni que fossin les 13:00h! En Pep comença a fer cara de calamars... que bons que estarien amb la clara!
Aquí el Joan fent de les seves
Sí, sí doncs nosaltres inconscients enfontent-nos-en de la estrambòtica combinació del Joan, el tio es fot la clara, les olives, un gelat de xocolata, un redbull i de postres un carmelet d'eucaliptus per tirar avall, només de pensar-ho se'm regira l'estómac.

Amb la parsimònia que ens caracteritza ens tornem a posar en marxa, i 6 kms després tornem a aparèixer a Puerto Rubicón, ara sí disposats a menjar-nos el què queda d'etapa!
Visiteta al Castillo de las Coloradas
Mica en mica anem deixant la civilització, sobretot un pic passem la Playa del Papagayo i ens apropem a la zona dels Ajaches
I abans d'endinsar-nos als Ajaches unes vistes estupendes de la Playa del Papagayo
Crec que tots tenim ganes d'arribar als Ajaches, és on diuen que hi ha el terreny més moutainbiker! però coi, el paisatge és bastant desmotivador, tot sequíssim, molt poca vegetació, es troben a faltar els colors foscos de la lava i en moltes zones, tot i estar a prop, el mar ni es veu... és clar per alguna cosa diuen que recorda al desert del Sahara! Això sí, el terreny és de lo més exigent, pujades curtes però empinades, de tant en tant algun senderó. 
Al arribar aquí, el Santi i jo ens mirem i alhora ens venen al cap els nostres amics de Castelló: Menudo secarral!
A més ara és dels tres dies el moment que fa més calor, suposo també perquè pedalem sense la companyia  del vent, i ens toca atacar la pujada llarga del dia, el Joan que el coctel molotov li ha fet efecte no es que estigui vomitant pels marges, sinó que va com un coet! 
Els Ajaches són això ara puja


Ara baixa i així anar fent per anar superant tots els barrancs
Al final d'un tram més llarguet de pujada ens trobem una parella de bascos que no acaben d'estar massa situats, se'ls hi està fent coll amunt la ruta que han triat i voldrien sortir dels Ajaches per tornar per carretera. Com que portem els mapes de la illa que ens va donar el primer dia el Chema, ens situem ràpidament i entre tots els hi trobem una escapatòria, com que en tenim de sobres els hi donem un dels mapes, que no el trobarem a faltar i el noi, la mar d'agraït, ens ofereix de tot, que si plàtans, galetes de xoco marca blanca, que si aigua... recoi, es veu que la meitat van mig morts de set, d'això sí que en volen!
I quan ja anem a prosseguir.. sorpresa, porto la roda de davant punxada!! sort que ahir va anar tot bé que després de l'èxit de punxades del primer dia ja no les tenia totes. Podria dir que arreglar la punxada va ser treball en equip però la veritat sigui dita, si al equip hi ha el Joan gairebé no cal fer res, quina velocitat, quan me'n adono ja només em fa falta manxar!

Apa, ja estem llestos de nou i podem continuar, baixem una mica, per de seguida tornar-nos a enfilar i rematar la pujada del dia.

Després de passar un bon tram on la sorra ens ho posa difícil per ciclar amb continuïtat i on, entre la calor i paisatge monòton, la cosa començava a fer-se avorrida entrem en una zona més corriolera, primer ens toca caminar amb la bici a l'esquena però quan arriba la baixada, la cosa es posa emocionant. 

Però lo bo s'acaba i arribem tots a Playa Quemada amb cara de satisfacció pel descens final i amb la il.lusió de saber que ens toca parada per dinar! Yuhu! Molt mala pinta havia de fer el 7 Islas, restaurant on s'ha de segellar, perquè no ens hi quedéssim a dinar, l'altra opció és que estigués tancat... coi, quina decepció!
El segell del 7 Islas no el tenim però la foto sí :)
Per sort a Playa Quemada hi ha més restaurants i no ens ho pensem dues vegades, demanen que ens muntin una taula dins que per ara ja hem tingut prou sol. Mentrestant, el Santi, en Fri i jo aprofitem per anar-nos a mullar els peus, que no sigui dit!
I finalment el merescut dinar, el Pep feliç amb els seus calamars i la resta seguim tastant la cuina canària, avui toca provar el cherne. I ben bo que està o potser és la gana que portem...

I de postres ració doble de tiramisú!
I un parell de privilegiats s'acaben l'ampolla del Rom típic de les Canàries... la resta ens toca un digestiu més vulgar 
Al sortir una mica més i ens posem a fer la migdiada, així que entre una cosa i l'altre se'ns va fent tard, no si al final sempre ens toca córrer!

Encara tenim temps per una altra actuació del circ d'en Pep, està clar que els calamars se li han posat bé
Playa Quemada protegida pels Ajaches
I havent dinat, per poc que sigui costa pujar i més amb la panxa tan plena, això sí el Robert i el Jaume amb el rom canari van que treuen fum, recoi, no encertem mai la combinació guanyadora!

Alguna sorpresa abans d'arribar a Puerto del Carmen
No si encara se'ns farà fosc!
I a les primeres cases de Puerto del Carmen una altra punxada i estranyament aquest cop no he estat jo, que bé pensava que en 3 dies de ruta i 7 bicis amb càmeres seria l'única que punxaria. Amb l'emoció del moment i tornant a fer gala de la seva rapidesa en Joan treu la càmera punxada i sense mirar la llença, anant a parar al pati de la casa de les palmeres...

Em veig obligada a delinquir per fer de capità enciam, sort que no em criden l'atenció!
I finalment arribem a Puerto del Carmen, i un altre cop vinga passeig marítim i botigues de souvenirs i quan em pensava que no s'acabaria mai, diviso els llargs fanals de la Plaza de les Naciones: Pedals de Lava a la butxaca!!

La ruta estupenda però lo millor la companyia, quin tip de riure amb el Ratafia Team!
I al vespre tornem als nostres apartaments de Guazimeta i com no, avui sí amb gana, anem a sopar al italià del primer dia, pasta fresca de primera i unes maduixes amb nata d'allò més guarnides, i tot amanit amb uns cambrers la mar de simpàtics amb qui ja anem escalfant motors pel Madrid-Barça de demà.
I a dormir més o menys d'hora que demà a les 5:20 ens passa a buscar el minibús per dur-nos al aeroport, quines hores!!
Està clar que els vem deixar morts, jejeje
Arribant a Barçelona ens ve a buscar el meu cunyat que tenim pressa per ser a Manresa abans de les 13:00h o el ventafoscs del nostre conte es quedarà sense carrossa... oi Santi? 

I per acabar-ho de rematar i desitjar-vos unes Bones Fetes a tots, les imatges més nadalenques de Lanzarote:

En lloc de camells allà els reis fan servir elefants!

A Lanzarote vem poder veure que ens ajuden a cuidar les tradicions més catalanes:

BON NADAL!!

8 comentaris:

Unknown ha dit...

M'he fet tota la pedals en 33 minuts!
Hi ha alguna foto molt xula, segur que son les que els hi eu robat als de la ratafia.

PD: Quan sortiu amb mi no feu tantes parades a menjar :(

Ada Xinxó ha dit...

Només et faltaria, ja estàs prou gordo!

pablo.bk ha dit...

Qué grandes sois... Felices Fiestas pareja!!! Que el 2012 venga cargado de kms y buenas rutas!

Unknown ha dit...

Jo tb t'estimu Ada...

Paco ha dit...

Bones Festes i bones pedalades pel 2012 ,parella...!!!

Maxi Biela ha dit...

Molt be. M'ha agradat molt. Comentarvos que les fites que hi ha a la zona del hotel abandonat, les vaig ficar jo fa molt de temps quan feia el road book. va ser l'única manera que se me va acudir per puguer orientarse en la zona. Jo personalment estic enamorat de los Ajaches doncs son la zona mes radical i perduda del illa. Si que es un secarral però per mi te molt encant. Una abraçada molt gran.

RatafiaTeam ha dit...

Ada.. ha estat genial !!!!! Molt bona crónica !!!!!

Clara ha dit...

J aja ja molt bo, així que la gent no esmorza, però si es l’ultima etapa , com tu dius mes per vosaltres, buff increïble les vistes de les piscina naturals eh!!encara recordo quan ven arribar al Ajaches, sobretot per las baixades...
PD: Uns caganers diferents ehh
Felicitats