diumenge, 22 d’abril de 2012

Volcat'12. 2a etapa Solsona - Igualada


Un nou dia, i una nova etapa per afrontar, l’esperança: que m’anés millor que la d’ahir. Però això no ho sabria fins el km. 13 aprox, quan el perfil ens marcava la primera pujada del dia i on esperava tenir millor sensacions pujant.


Avui toca sortir des de Solsona, però tot i que els pares viuen a 2 minuts de la sortida una mica més i fem tard, arribem just uns minuts abans de que ens cridin per anar a corralines, em trobo a la Nuri que em diu que no en té ganes i que avui no surt, vaja, ella sempre és una referència per mi, una roda menys a intentar seguir...

Arribem justos però encara a temps per fer-nos una foto amb la Sílvia que va a tope amb el seu entreno pel desert

Que guapos els meus compis d'equip :)

Avui una mica nerviosa a la línia de sortida, tinc ganes de fer-ho bé i més després del dia d'ahir...

Els primers tretze quilòmetres, bàsicament de baixada i els primers molt perillosos, més de 300 bikers rodant pels carrers de Solsona esquivant rotondes, senyals de trànsit, cotxes parats al mig del carrer... un autèntic caos, i quan arribem a la pista tampoc millora gaire, frenades brusques perquè hi ha un bassalet, recoi no patiu si pel què diuen ens haurem de mullar més d’una vegada i de dues, diuen les males llengües que haurem de creuar fins a 7 rius o rierols! 

Sortida espitosa per Solsona... quin perill


I sí, de seguida arriba el primer riu a creuar, i és clar com que tenim 90 kms per davant el millor es conservar la mecànica, així que el 99% dels corredors, baixem de la bici i ens refresquem els peus, ens enfilem tan ràpid com podem i apa a recuperar el ritme, com costa tornar a arrancar amb pinyons petits, eh!

Tot i el caos inicial, aconsegueixo no perdre la Núria Espinosa i la Silje Ledsaak, de noruega han vingut per córrer la Volcat, quina prova més internacional. El grup s’ha estirat una mica i rodem bona part de la baixada juntes, la Núria i la Silje marquen el ritme jo intento seguir-les però sóc una mica patosa i perdo metres en alguns trams més enfangats, després de creuar algun dels rius... recoi, l’aigua està gelada.

Arribem a un tram d’asfalt amb lleugera pujada, m’han tret uns metres i elles pugen picant-se, les veig, penso que ja devem estar començant la primera pujada del dia però no tornem a agafar pista i avall, casum l’olla, baixant ja no les veig! Però no són massa lluny perquè de cop, corba a la dreta i ara sí que comencem a pujar de veritat i al inici amb alguna rampa guapa, és aquí on descobreixo que no m’entra el plat petit, recoi, comencem bé! El desviador es mou però la cadena ni s’immuta, el soroll desagradable de la cadena fregant el desviador però cap ganes de moure’s de lloc, al final em rellisca la roda del darrera i em toca pujar un tram a peu. Alço la vista i veig la Silje un parell de rampes enllà, la Núria se n’ha anat...

De seguida que puc torno a pujar a la bici, al menys avui les cames funcionen, quina alegria! Una mica més amunt, on la pujada suavitza em passa en Jep, intento seguir-li la roda, ho aconsegueixo una estona cosa que em serveix per recuperar-li uns metres a la Silje, al final però en Jep se’n va però estic motivada i mica en mica aconsegueixo atrapar-la, avançant primer al Marc del Tomàs Domingo. La Silje fa estona que va a roda d’un noi de taronja però quan l’atrapo marxem les dues, és un tram d’asfalt, de pujada suau però amb el vent en contra, i no bufa pas suau. Arribem juntes a Su, on hi ha el primer avituallament, no parem, i el Marc que ens ha agafat tampoc.

M’ho passo de conya amb la Silje, compartim aproximadament uns 20 kms de ruta,  anem xerrant, així practico una mica d’anglès, cap de les dues sabem com es diu fang però ja ens entenem, la cosa aquesta enganxosa que fa més dures les pujades d’avui. El vent de cara en els trams més rodadors i el fang enganxifós a les pujades endureixen la ruta però nosaltres dues anem ben distretes, m’explica que és la primera vegada que fa una cursa tan llarga, travessem un riu abans d’encarar la pujada dreta que ens ha d’enfilar fins el següent avituallament i se li enganxa la cadena però cap problema, pot continuar, en els trams més rodadors ella va més àgil i jo tinc feines per seguir-la i ara que ve la pujada sóc jo qui marca el ritme, és clar amb el plat mitjà tota l’estona posat si aconsegueixo arrossegar-lo vaig un punt per sobre d’ella.

Una curta baixada per agafar aire i una última rampa que ens porta fins el segon avituallament, tampoc parem i encarem la baixada, és per pista però el primer tram està bastant trencat, li agafo uns metres a la Silje, travessem una carretera i seguim baixant per una pista amb més bon estat, aquí em despisto un moment, i quan me’n adono estic creuant per sobre una cinta al terra que indica que per allà no he d’anar, rectifico i ja tinc de nou a la Silje a sobre, aprofito per prendrem un gel i encarem la pujada cap al tercer avituallament. És en algun punt d’aquest pujada on ens separem, mica en mica li vaig agafant distància, les sensacions són bones i m’animo encara més quan veig que avanço algun biker i ja arribant al poble rebo els ànims de la familia del Dani i  estic a punt d’atrapar al Domingo. Però jo paro al avituallament i ell no, després de 46 kms de cursa em ve de gust un got de Cola i paro tot demanant-la, però els que hi ha al avituallament estan una mica encantats, els hi he de demanar 3 vegades, i quan ja estava a punt de marxar sense beure res per fi me la posen.

Ens els següents quilòmetres ens anem fotent pals amb un grup de bikers, bona part dels Cicles Anoia, jo els passo pujant i ells em passen baixant. A més rebo ànims del Mario i la seva colla i una mica més endavant també de la Isa i el Juan de Terrassa, quina sorpresa! I per si no fos prou  per fi arriba una zona corriolera, ja era hora!! Quin divertimento de corriols, llàstima que se’m fan curts, jejeje, després de tants quilòmetres de pista...

Al quart avituallament no paro, segueixo i enganxo a un noi del País Basc, mica en mica els camins i el paisatge em van sonant, diria que de la marató d’Aguilar de Segarra, sortint d’un corriol veig una cinta amunt i moltes roderes de bicis així que començo a pujar però alguna cosa, no em digueu què, em fa sospitar que no vaig bé, paro i miro enrere, i veig una altra sortida de corriol a l’esquerra i just davant d’aquella sortida un fletxa que marca avall, i ho entenc tot, he sortit del corriol uns metres més avall de lo que estava marcat, jo i un munt de bikers abans que jo perquè hi havia més roderes..., llavors la cinta que si haguéssim sortit per on tocava ens indicava que s’havia d’anar avall, al sortir abans d’hora queda indicant amunt. Així que faig mitja volta i començo a baixar, amb aquetes apareix el Sergi de Squirt que es posa a tirar amunt, l’aviso de que és avall i sense estar-ne convençut em fa cas, no em creu del tot fins que trobem de nou una altra cinta que ens marca l’entrada d’un nou corriol aquest de pujada i que també m’és familiar.

És aquí on començo a anar una mica tocada, deixo passar al Sergi que va clarament més fresc que jo, encarem l’últim corriol de baixada i ens retrobem amb la pista que va pujant suaument direcció al cinquè avituallament, sort que no és una pujada forta perquè és on em trobo més cansada, aprofito per menjar una mica més, crec que avui això ho he fet bé, intento anar menjant i bevent cada poc, tot i que a vegades em costa perquè a les pujades vaig molt ofegada com per ingerir res i a les baixades sol ser bastant perillós posar-te a remenar butxaques.

Ens enfilem a una masia envoltada per uns prats d’allò més verds, les pluges dels últims dies ho han deixat tota la vegetació pletòrica i poc després arribo al cinquè avituallament, el del km.68. Aprofito per posar oli a la cadena, amb el pas dels quilòmetres, l’aigua i el fang ho han anat ressecant molt tot i el canvi no sempre em fa cas, sort que al menys les últimes pujades no han estat molt fortes i no he necessitat el plat petit que avui ha decidit fer vaga.

I en aquest avituallament rebo una injecció de moral complementària, a part de que hi ha bikers que m’han passat molt al principi veig al Jose, el marit de la Núria Espinosa que marxa, ell li fa l’assistència així que va als avituallaments on està permès, així doncs si encara està per aquí vol dir que la Núria no fa molt que ha passat...

Toca tornar a baixar per encarar ja la pujada final de l’etapa, la baixada altre cop per pista, que no hi ha senderons per l’Anoia? Doncs res, pista avall i després comença a pujar suau, amb aquestes veig un biker parat al costat d’una masia, m’hi vaig apropant i és el Santi! Ostres no! Quina ràbia, està posant càmera, em diu que ha punxat i que té de tot i m’esperona dient-me que tinc a la Núria a prop.

No necessita res així que segueixo, deixem la pista principal per agafar una paret pedregosa amunt, ja sé que amb el plat petit no hi puc comptar però al posar el pinyó gran amb el plat mitjà se’m queda la cadena travada, paro i miro què és el què passa, la cadena ha caigut per darrera els pinyons i, igual que fa unes setmanes em va passar pel Bages, ha caigut tant que s’ha posat per darrera els topalls que hi ha a la part externa del pinyó gran per evitar, precisament, que això passi. L’altre dia la va haver de treure el Francesc perquè jo no podia, intento com puc treure-la, però està ben enganxada, quan ja estic pensant si treure el tronxa-cadenes per desmuntar-la i així poder-la desencallar aconsegueixo treure-la, buf que bé! Això sí, la Núria ves a saber ja on és...

Prossegueixo i m’atrapa un noi dels Malats de Bici de Piera, pugem junts fins el molins de vent de la Serra de Rubió on hi ha l’últim avituallament, no tenia intenció de parar perquè en principi ja va de baixada però vaig sense aigua i per si de cas millor sempre portar-ne. Omplo el bidó i comencem a baixar, de nou més pista, allà on puc pedalo per no perdre temps, però tot i així no puc seguir al Santi dels Malalts de Bici i em quedo en terra de ningú. És veritat que bàsicament són més de 10 kms de baixada però evidentment sempre hi ha algun tram que puja una mica i algun repatxonet per fer la guitza, i és una petita pujada on veig dos bikers per davant, un va de blanc i blau, podria ser la Núria...

Apreto tot el què puc, al passar un rierol l’altre biker que havia vist ha tingut algun problema i me’l trobo que estava tornant a pujar a la bici, sense dir-li res m’anuncia que tinc a la Núria a tocar, així que segueixo amb totes les forces que puc, una corba a la dreta i de nou un rapatxonet, on ara sí la veig perfectament. Li vaig retallant metres fins que la passo tot animant-la. Tinc la convicció que serà passar-la i me la tornarà, però no, no miro enrere però no la noto trepitjant-me els talons així que apreto les dents els 7 kms que queden i vaig veient la civilització cada vegada més a prop.

Mentre encara rodem alguns ja van arribant, molt bon paper d'en Charlie
El Dani sempre és el primer de l'equip en arribar.. 


L’últim quilòmetre és odiós, una zona ben lletja als afores d’un polígon i a sobre de pujada, un cop d’alt ja es veu el poliesportiu, una baixadeta i el pares fent fotos, que bé he baixat de les 5:30h! Avui molt millor que ahir, quin pes que m’he tret de sobre.

Poc després arriba el Santi, el pobre s’ha perdut en el mateix lloc on jo he estat a punt de perdrem però que he rectificat a temps, ell no, s’ha fet tota la pujada extra, a més ha patit alguna rampa, la cadena li queia i per adobar-ho la punxada, no ha tingut la sort de cara i tot i així gairebé em guanya... això sí els dos coincidim, quina etapa més pistera!! Massa rodadora pel nostre gust, però és clar, no pot ploure mai al gust de tothom.

Jo sóc la puça que apareix entre els arbres, ara sí que ja ho tinc fet!

Tot i els entrebancs el Santi arriba 7' després meu
El Dani tampoc està content amb les sensacions d’avui però, com sempre, ens ha fotut una bona pallissa, en els 89kms que m’han sortit a mi i 2.010 metres de desnivell els resultats de l’equip han estat aquests:

Dani Llorens, 4:38, 78 de l’etapa i 26è master30
Ada Xinxó, 5:26, 178 de l’etapa, 4a fèmina i 4a de la meva categoria
Santi Val, 5:33, 185 de l’etapa i 63è master30

Les classificacionsde l’etapa.

Amb els resultats d’avui a la general estem de la següent manera:

Dani Llorens, 63 de la general i 22è master30
Santi Val, 146 de la general i 60è master30
Ada Xinxó, 155 de la general i 5a fèmina èlit

ClassificacióGeneral 

Amb la Mercè Petit i la Núria Espinosa, contenta de tenir companyes  com elles que fan que m'exigeixi cada dia més

A la Núria Espinosa, que va 4a de la general, no li he tret ni un minut, així que com que el primer dia em va fuma una minutada de les bones la tinc gairebé a 10 minuts i són molts per recuperar-los en una única etapa i de només 40kms... de moment a descansar i demà serà un altre dia, jo de moment més que satisfeta amb l’etapa d’avui.

El millor de l'etapa haver compartit quilòmetres amb la Silje, que arriba havent superat el seu record de kms

Deixem les bicis al Jordi i l’Unai de +QueBici perquè els hi facin les cures per seguir pedalant demà i anem a veure el Barça en família, ens costa trobar algun lloc on el facin i també ens facin sopar però al final ho aconseguim.

I no podíem marxar d'Igualada sense veure'ns amb la Maria i els Carles, com creix i que espavilat que està :)

1 comentari:

Maria ha dit...

M'encanta la foto! Tot s'ha de dir que tenim un nen guapíssim! jejeje Moltes gràcies!!