Un nou dia, i una
nova etapa per afrontar, l’esperança: que m’anés millor que la d’ahir. Però
això no ho sabria fins el km. 13 aprox, quan el perfil ens marcava la primera
pujada del dia i on esperava tenir millor sensacions pujant.
 |
| Arribem justos però encara a temps per fer-nos una foto amb la Sílvia que va a tope amb el seu entreno pel desert |
 |
| Que guapos els meus compis d'equip :) |
 |
| Avui una mica nerviosa a la línia de sortida, tinc ganes de fer-ho bé i més després del dia d'ahir... |
Els primers tretze
quilòmetres, bàsicament de baixada i els primers molt perillosos, més de 300
bikers rodant pels carrers de Solsona esquivant rotondes, senyals de trànsit,
cotxes parats al mig del carrer... un autèntic caos, i quan arribem a la pista
tampoc millora gaire, frenades brusques perquè hi ha un bassalet, recoi no
patiu si pel què diuen ens haurem de mullar més d’una vegada i de dues, diuen
les males llengües que haurem de creuar fins a 7 rius o rierols!
 |
| Sortida espitosa per Solsona... quin perill |
I sí, de seguida
arriba el primer riu a creuar, i és clar com que tenim 90 kms per davant el
millor es conservar la mecànica, així que el 99% dels corredors, baixem de la
bici i ens refresquem els peus, ens enfilem tan ràpid com podem i apa a recuperar
el ritme, com costa tornar a arrancar amb pinyons petits, eh!
Tot i el caos
inicial, aconsegueixo no perdre la Núria Espinosa i la Silje Ledsaak, de
noruega han vingut per córrer la Volcat, quina prova més internacional. El grup
s’ha estirat una mica i rodem bona part de la baixada juntes, la Núria i la
Silje marquen el ritme jo intento seguir-les però sóc una mica patosa i perdo
metres en alguns trams més enfangats, després de creuar algun dels rius...
recoi, l’aigua està gelada.
Arribem a un tram d’asfalt
amb lleugera pujada, m’han tret uns metres i elles pugen picant-se, les veig,
penso que ja devem estar començant la primera pujada del dia però no tornem a
agafar pista i avall, casum l’olla, baixant ja no les veig! Però no són massa
lluny perquè de cop, corba a la dreta i ara sí que comencem a pujar de
veritat i al inici amb alguna rampa guapa, és aquí on descobreixo que no
m’entra el plat petit, recoi, comencem bé! El desviador es mou però la cadena
ni s’immuta, el soroll desagradable de la cadena fregant el desviador però cap
ganes de moure’s de lloc, al final em rellisca la roda del darrera i em toca
pujar un tram a peu. Alço la vista i veig la Silje un parell de rampes enllà,
la Núria se n’ha anat...
De seguida que puc
torno a pujar a la bici, al menys avui les cames funcionen, quina alegria! Una
mica més amunt, on la pujada suavitza em passa en Jep, intento seguir-li la
roda, ho aconsegueixo una estona cosa que em serveix per recuperar-li uns
metres a la Silje, al final però en Jep se’n va però estic motivada i mica en
mica aconsegueixo atrapar-la, avançant primer al Marc del Tomàs Domingo. La
Silje fa estona que va a roda d’un noi de taronja però quan l’atrapo marxem les
dues, és un tram d’asfalt, de pujada suau però amb el vent en contra, i no bufa
pas suau. Arribem juntes a Su, on hi ha el primer avituallament, no parem, i el
Marc que ens ha agafat tampoc.
M’ho passo de conya
amb la Silje, compartim aproximadament uns 20 kms de ruta, anem xerrant, així practico una mica
d’anglès, cap de les dues sabem com es diu fang però ja ens entenem, la cosa
aquesta enganxosa que fa més dures les pujades d’avui. El vent de cara en els
trams més rodadors i el fang enganxifós a les pujades endureixen la ruta però
nosaltres dues anem ben distretes, m’explica que és la primera vegada que fa
una cursa tan llarga, travessem un riu abans d’encarar la pujada dreta que ens
ha d’enfilar fins el següent avituallament i se li enganxa la cadena però cap
problema, pot continuar, en els trams més rodadors ella va més àgil i jo tinc
feines per seguir-la i ara que ve la pujada sóc jo qui marca el ritme, és clar
amb el plat mitjà tota l’estona posat si aconsegueixo arrossegar-lo vaig un
punt per sobre d’ella.
Una curta baixada
per agafar aire i una última rampa que ens porta fins el segon avituallament,
tampoc parem i encarem la baixada, és per pista però el primer tram està
bastant trencat, li agafo uns metres a la Silje, travessem una carretera i
seguim baixant per una pista amb més bon estat, aquí em despisto un moment, i
quan me’n adono estic creuant per sobre una cinta al terra que indica que per
allà no he d’anar, rectifico i ja tinc de nou a la Silje a sobre, aprofito per
prendrem un gel i encarem la pujada cap al tercer avituallament. És en algun
punt d’aquest pujada on ens separem, mica en mica li vaig agafant distància,
les sensacions són bones i m’animo encara més quan veig que avanço algun biker
i ja arribant al poble rebo els ànims de la familia del Dani i estic a punt d’atrapar al Domingo. Però jo
paro al avituallament i ell no, després de 46 kms de cursa em ve de gust un got
de Cola i paro tot demanant-la, però els que hi ha al avituallament estan una
mica encantats, els hi he de demanar 3 vegades, i quan ja estava a punt de
marxar sense beure res per fi me la posen.
Ens els següents
quilòmetres ens anem fotent pals amb un grup de bikers, bona part dels Cicles
Anoia, jo els passo pujant i ells em passen baixant. A més rebo ànims del Mario
i la seva colla i una mica més endavant també de la Isa i el Juan de Terrassa,
quina sorpresa! I per si no fos prou per
fi arriba una zona corriolera, ja era hora!! Quin divertimento de corriols,
llàstima que se’m fan curts, jejeje, després de tants quilòmetres de pista...
Al quart
avituallament no paro, segueixo i enganxo a un noi del País Basc, mica en mica
els camins i el paisatge em van sonant, diria que de la marató d’Aguilar de
Segarra, sortint d’un corriol veig una cinta amunt i moltes roderes de bicis
així que començo a pujar però alguna cosa, no em digueu què, em fa sospitar que
no vaig bé, paro i miro enrere, i veig una altra sortida de corriol a
l’esquerra i just davant d’aquella sortida un fletxa que marca avall, i ho
entenc tot, he sortit del corriol uns metres més avall de lo que estava marcat,
jo i un munt de bikers abans que jo perquè hi havia més roderes..., llavors la
cinta que si haguéssim sortit per on tocava ens indicava que s’havia d’anar
avall, al sortir abans d’hora queda indicant amunt. Així que faig mitja volta i
començo a baixar, amb aquetes apareix el Sergi de Squirt que es posa a tirar
amunt, l’aviso de que és avall i sense estar-ne convençut em fa cas, no em creu
del tot fins que trobem de nou una altra cinta que ens marca l’entrada d’un nou
corriol aquest de pujada i que també m’és familiar.
És aquí on començo
a anar una mica tocada, deixo passar al Sergi que va clarament més fresc que
jo, encarem l’últim corriol de baixada i ens retrobem amb la pista que va pujant
suaument direcció al cinquè avituallament, sort que no és una pujada forta
perquè és on em trobo més cansada, aprofito per menjar una mica més, crec que
avui això ho he fet bé, intento anar menjant i bevent cada poc, tot i que a
vegades em costa perquè a les pujades vaig molt ofegada com per ingerir res i a
les baixades sol ser bastant perillós posar-te a remenar butxaques.
Ens enfilem a una
masia envoltada per uns prats d’allò més verds, les pluges dels últims dies ho
han deixat tota la vegetació pletòrica i poc després arribo al cinquè
avituallament, el del km.68. Aprofito per posar oli a la cadena, amb el pas
dels quilòmetres, l’aigua i el fang ho han anat ressecant molt tot i el canvi
no sempre em fa cas, sort que al menys les últimes pujades no han estat molt
fortes i no he necessitat el plat petit que avui ha decidit fer vaga.
I en aquest
avituallament rebo una injecció de moral complementària, a part de que hi ha
bikers que m’han passat molt al principi veig al Jose, el marit de la Núria
Espinosa que marxa, ell li fa l’assistència així que va als avituallaments on
està permès, així doncs si encara està per aquí vol dir que la Núria no fa molt
que ha passat...
Toca tornar a baixar per encarar ja la pujada
final de l’etapa, la baixada altre cop per pista, que no hi ha senderons per
l’Anoia? Doncs res, pista avall i després comença a pujar suau, amb aquestes
veig un biker parat al costat d’una masia, m’hi vaig apropant i és el Santi!
Ostres no! Quina ràbia, està posant càmera, em diu que ha punxat i que té de
tot i m’esperona dient-me que tinc a la Núria a prop.
No necessita res
així que segueixo, deixem la pista principal per agafar una paret pedregosa
amunt, ja sé que amb el plat petit no hi puc comptar però al posar el pinyó
gran amb el plat mitjà se’m queda la cadena travada, paro i miro què és el què
passa, la cadena ha caigut per darrera els pinyons i, igual que fa unes
setmanes em va passar pel Bages, ha caigut tant que s’ha posat per darrera els
topalls que hi ha a la part externa del pinyó gran per evitar, precisament, que
això passi. L’altre dia la va haver de treure el Francesc perquè jo no podia,
intento com puc treure-la, però està ben enganxada, quan ja estic pensant si
treure el tronxa-cadenes per desmuntar-la i així poder-la desencallar
aconsegueixo treure-la, buf que bé! Això sí, la Núria ves a saber ja on és...
Prossegueixo i
m’atrapa un noi dels Malats de Bici de Piera, pugem junts fins el molins de
vent de la Serra de Rubió on hi ha l’últim avituallament, no tenia intenció de
parar perquè en principi ja va de baixada però vaig sense aigua i per si de cas
millor sempre portar-ne. Omplo el bidó i comencem a baixar, de nou més pista,
allà on puc pedalo per no perdre temps, però tot i així no puc seguir al Santi
dels Malalts de Bici i em quedo en terra de ningú. És veritat que bàsicament
són més de 10 kms de baixada però evidentment sempre hi ha algun tram que puja
una mica i algun repatxonet per fer la guitza, i és una petita pujada on veig
dos bikers per davant, un va de blanc i blau, podria ser la Núria...
Apreto tot el què
puc, al passar un rierol l’altre biker que havia vist ha tingut algun problema
i me’l trobo que estava tornant a pujar a la bici, sense dir-li res m’anuncia
que tinc a la Núria a tocar, així que segueixo amb totes les forces que puc,
una corba a la dreta i de nou un rapatxonet, on ara sí la veig perfectament. Li
vaig retallant metres fins que la passo tot animant-la. Tinc la convicció que
serà passar-la i me la tornarà, però no, no miro enrere però no la noto
trepitjant-me els talons així que apreto les dents els 7 kms que queden i vaig
veient la civilització cada vegada més a prop.
 |
| Mentre encara rodem alguns ja van arribant, molt bon paper d'en Charlie |
 |
| El Dani sempre és el primer de l'equip en arribar.. |
L’últim quilòmetre
és odiós, una zona ben lletja als afores d’un polígon i a sobre de pujada, un
cop d’alt ja es veu el poliesportiu, una baixadeta i el pares fent fotos, que
bé he baixat de les 5:30h !
Avui molt millor que ahir, quin pes que m’he tret de sobre.
Poc després arriba
el Santi, el pobre s’ha perdut en el mateix lloc on jo he estat a punt de
perdrem però que he rectificat a temps, ell no, s’ha fet tota la pujada extra, a
més ha patit alguna rampa, la cadena li queia i per adobar-ho la punxada, no ha
tingut la sort de cara i tot i així gairebé em guanya... això sí els dos
coincidim, quina etapa més pistera!! Massa rodadora pel nostre gust, però és
clar, no pot ploure mai al gust de tothom.
 |
| Jo sóc la puça que apareix entre els arbres, ara sí que ja ho tinc fet! |
 |
| Tot i els entrebancs el Santi arriba 7' després meu |
El Dani tampoc està
content amb les sensacions d’avui però, com sempre, ens ha fotut una bona
pallissa, en els 89kms que m’han sortit a mi i 2.010 metres de
desnivell els resultats de l’equip han estat aquests:
Dani Llorens, 4:38, 78 de l’etapa i 26è master30
Ada Xinxó, 5:26, 178 de l’etapa, 4a fèmina i 4a
de la meva categoria
Santi Val, 5:33, 185 de l’etapa i 63è master30
Amb els resultats
d’avui a la general estem de la següent manera:
Dani Llorens, 63 de
la general i 22è master30
Santi Val, 146 de
la general i 60è master30
Ada Xinxó, 155 de
la general i 5a fèmina èlit
 |
| Amb la Mercè Petit i la Núria Espinosa, contenta de tenir companyes com elles que fan que m'exigeixi cada dia més |
A la Núria
Espinosa, que va 4a de la general, no li he tret ni un minut, així que com que
el primer dia em va fuma una minutada de les bones la tinc gairebé a 10 minuts
i són molts per recuperar-los en una única etapa i de només 40kms... de moment
a descansar i demà serà un altre dia, jo de moment més que satisfeta amb
l’etapa d’avui.
 |
| El millor de l'etapa haver compartit quilòmetres amb la Silje, que arriba havent superat el seu record de kms |
Deixem les bicis al
Jordi i l’Unai de +QueBici perquè els hi facin les cures per seguir pedalant
demà i anem a veure el Barça en família, ens costa trobar algun lloc on el
facin i també ens facin sopar però al final ho aconseguim.
 |
| I no podíem marxar d'Igualada sense veure'ns amb la Maria i els Carles, com creix i que espavilat que està :) |
1 comentari:
M'encanta la foto! Tot s'ha de dir que tenim un nen guapíssim! jejeje Moltes gràcies!!
Publica un comentari a l'entrada