Descans actiu...

Doncs desprès d’unes setmanes mogudetes amb el rally de Romagna i la Tracks del Diable, aquest cap de setmana tocava fer alguna cosa semblant a un descans actiu, a la nostre manera es clar, ja que el dilluns tenia les cames adolorides... anem al principi:

Bestiar lliure per la ciutat!

Per que no ens enredéssim, que ens costa ben poc, vem passar la setmana enviant correus a tort i dret per fer una ruta dissabte amb la espectacular i inèdita finalitat de parar a esmorzar de forquilla i ganivet!! I ho vem aconseguir, amb només 50 correus dissabte aconseguim reunir-nos bona part del bestiar i alguns més per sortir tranquils, petar la xerrada i menjar!!!!

Pujadeta suau...

La ruta triada va ser Sabadell, St.Feliu, uns corriols per la zona de les Arenes, corriol de Can Cadafalch i parada en sec a Can Petasques a esmorzar, un esmorzar que per cert finalitzava a les 14:30.... Unes fotos per il·lustrar un bon matí amb una gent fantàstica!!!

Quina concentració aquest parell!

Quin luxe tots reunits a taula!

I diumenge ja ens enredàvem una mica més però només una mica, l’Escapa muntava una ruta per pujar el Balandrau i es clar mai havíem pujat i no podíem deixar escapar l’ocasió! Així que matinem, quedem amb el Ru a Sabadell i Petitona amunt, en una benzinera recollim al Francesc, quines coses! I arribem al punt de sortida, Ribes de Freser on trobem amb el Luis, la Luisa, gent de Premià i com no tots els de l’Escapa!

En Ru que ja vol jubilar la bici!

En Luis pasturant

El perfil de la ruta ben fàcil, tot cap amunt fins que s’acaba la pujada i desprès a l’inversa, res de complicacions! Primer pista bona cap amunt, constant, on la veritat es que pugem d’allò més be petant la xerrada, crec que va ser 1:30 fins acabar la pista però no es va fer gens pesat. Un cop aquí parada per reagrupar-se , això ja va ser més fotut ja que fotia fresqueta i vem estar una bona estona parats però que hi farem es lo que tocava!

Team Escapa

Quin fred!

Tornem arrencar enfredolicats però ràpid sens passa ja que arribem a la pujada de veritat, trams molt verticals on aconseguir pedalar es tot un èxit i arribat el punt de deixar-ho de fer tocava carregar bici a l’esquena fins al cim, a una altura prou interessant: 2586mt. , un bon cim!!  A l’arribar a dalt, aquells moments que no tenen preu, mirar al voltant i quedar-te fascinat per el entorn, satisfet i feliç d’estar en aquell lloc, en aquell moment, sigui més o menys complicat sempre es emocionant fer un cim i sentir-te absorbit per la grandesa de les muntanyes.

Amunt!!!

Unes quantes fotos grup plenes de cares d’emoció i cap a baix, primer tram de tartera complicat, seguit d’un prat verd de traçada prou lliure per anar a espetegar a la pista per on pujàvem al inici. Aquesta te poc encant però per sort l’abandonem per agafar un corriol d’allò més distret i que pam més, pam menys ens porta fins a Pardines on tenim taula per dinar!!!

Quins cracks!!

Uohhhh!!

Cofois amb el cim realitzat!

Felicitar a l’organització per el dinar que han concertat en el bar del poble, amanida, embotits, molta carn, postres i fins i tot uns orujos per rematar-ho!

I ja ben dinats cap a Ribes tot guiats per el Ru que portava una alternativa de camí més distreta, tot i que no era tant plana com ens venia....

I així ha estat el nostre descans actiu, lo millor es que em estat envoltats de bons companys tot el cap de setmana i com que tocava descans, parlar tranquil·lament amb tots!!

Ara aquest cap de setmana canviem la truita, deixem la patxanga i ens anem a intentar tornar a ser Maquis, una missió gens fàcil però que ens hi dedicarem en cos i anima!!! 


* Com que la publicació va amb una setmana de retard ja us puc avançar que Terra de Maquis l'hem superada, ja som biMaquis!!!!!