Rally di Romagna 2012. Quina llàstima, també s'acaba!

23/05/12 5a Etapa: Palazzuolo sul Senio – Riolo Terme

En teoria avui la previsió és de bon temps però abans de sortir es torna a posar a ploure, no res de l’altre món però toca enfundar-se l’impermeable un dia més, la pluja és suau i dubto fins l’últim moment si sortir amb el hotpack posat o no, el Santi ho té clar i jo doncs faig el mateix, si arribo a saber la calor que passaria a la primera pujada...

Pim pam, pim pam, anem superant les etapes

En principi avui l’etapa no ha patit variacions i ens durà de nou a Riolo Terme, el punt neuràlgic del Rally di Romagna. Aquest cop en lloc de cridar-nos a la sortida per dorsal, ens criden per posició a la classificació. 

L’especial del dia comença a la sortida i s’acaba cap al km.34, tres pujades i mitja ens separen del final de l’especial. Surto fatal, primer el noi del meu davant té problemes amb alguna cosa de la bici i no arrenca i després l’Orietta desmunta davant meu, no la puc esquivar i em comencen a passar sense poder-me incorporar, anem bé!

Finalment m’hi poso, veig a la Orietta i el Santi llunyet i faig un esforç per recuperar-los, quan ja els tinc apareixen unes rampes monstruoses, això sí les primeres emporlanades, aixeco la vista i uns metres més amunt hi ha la Michela i poc més endavant la Ivonne, passo la Orietta i, tot i el mal de cames, pujo bé, la distància que em separa de les altres dues es va reduint, vaig angoixada, de calor i perquè se’m entelen les ulleres i no veig res, tant que he de posar peu a terra quan veig que estic a punt de sortir-me de la pista. Per sort, tot i la pendent, puc tornar a calar sense perdre massa temps.

Al cap de res torno a tenir al Santi i la Ivonne a tiro, i just a la corba on l’asfalt es converteix en terra la Ivonne canvia de desarrollo i se li enganxa la cadena, deixa anar un dels seus crits (l’hauríeu de sentir com gemega quan té algun contratemps amb la bici...) mentre l’avanço per l’interior i just al Santi li passa el què no li passa mai, que desmunta, no sé ni com aconsegueixo també passar-lo i amb tot posat segueixo rampot amunt i en paral·lel meu la Ivonne caminant empenyent la bici.

Esbufego de mala manera, però li trec un parell o tres de metres que em recupera ràpidament ja arribant al capdamunt de la primera pujada, aprofita per avançar-me quan entra primera pel pas estret que esquiva un bassal i tot i que intento seguir-la a la baixada m’és completament impossible, la perdo de vista en un tres i no res. Arrisca moltíssim! És un corriol tot moll i enfangat, rellisca de valent. Evidentment aquí m’atrapa el Santi i em passa baixant de conya, també m’avancen un parell més i m’emprenyo per perdre tot el què guanyat a la pujada i perquè crec que la Michela baixa bastant bé i deu estar retallant-me metres, si avui no aconsegueixo retallar-li minuts ja em podré oblidar d’aconseguir la segona posició.

Comencem la segona pujada de l’especial, no miro mai enrere, però anem fent a bon ritme i de moment cap senyal de la Michela ni la Orietta. Ja arribant a dalt a la distància tornem a veure a la Ivonne, es nota que ella ahir va fer tota l’etapa perquè fins ara cap dia l’havíem vist més enllà dels primers 4-5kms. Això sí, arriba la baixada i desapareix del mapa.

Però per sorpresa nostra cap a mitja baixada, en un tram de corriol guapíssim en mig d’un bosc frondós, ens la trobem parada ajudant al Walser, que ha trencat la cadena, el Santi també para i em diu que continuï, al cap d’un moment em passa la Ivonne, el Santi s’ha quedat ajudant al alemany i ella ha tirat, com que fa baixada em deixa ràpidament.

M’esforço a baixar tot lo ràpid que puc, primer pel senderó, després per un tram de pista i tornem a entrar en un sender on em passa un dels austriacs, li pregunto pel Santi i em diu que quan ell ha passat encara estaven parats amb l’averia, recoi... però jo no afluixo, bueno afluixo contra la meva voluntat perquè el senderó passa a fer pujada i a més ben enganxosa per culpa del fang. Remuntem una mica i acabem de baixar fins un riu, just abans d’arribar-hi veig un biker, sembla l’Ivan, el xicot de la Orietta, que estrany si sempre ens treu un munt de temps. L’avanço i baixant! Algo li passa però em diu que tot ok, així que creu-ho el riu començo a enfilar-me per la tercera pujada del dia i de l’especial.

Aquí sí que miro enrere, però no busco a la Michela, busco al Santi, que estrany, a més l’alemany no m’ha passat i el tio va molt fort... si que els hi està donant feina la cadena! Però jo segueixo pujant i em trobo molt bé, el genoll amb d’ibuprofè que m’he pres abans de sortir quasi no s’ha queixat i atrapo a un biker que una estona abans ens havia deixat baixant, alço la vista i veig a la Ivonne, això sí que no m’ho pensava pas, encara apreto més, jejeje, la pista però cada vegada està més enfangada, i quan la tinc a uns 20 metres... catacrac!! Paro de seguida, no m’ho puc creure la pota del canvi entre els radis, no pot ser ara que anava tan bé. Quina mala sort, ggggrrrrr, tot remugant trec el canvi dels radis i faig força per adreçar-lo, mentrestant la Ivonne se’n va i arriba on sóc jo el biker que havia passat no feia gaire, s’ho mira i diu que no em pot ajudar. Finalment aconsegueixo deixar-ho amb una combinació de plat i pinyons on el canvi no s’enganxa però és un pinyó massa petit i sobre amb plat mitjà així que no puc pujar muntada.

De moment però les bones sensacions que duia m’animen a continuar corrent empenyent la bici, corro, camino ràpid... no puc perdre tot el què he aconseguit, si ve alguna baixada pujo a la bici i quan torna a pujar em carrego la bici a l’esquena o l’empenyo i així vaig fent, com que el Polar se’m va espatllar ahir amb la pluja no tinc referència de quants quilòmetres falten per l’avituallament, si hagués sabut que me’n faltaven uns 15 m’hagués desmoralitzat abans del què ho vaig fer, però la sort no m’acompanya, corono la tercera pujada i en lloc de trobar-me amb una baixada com deu mana toca crestejar, merda, així no arribaré mai, ara sí que estic fent una autèntica duatló de muntanya i tan caminar el genoll es comença a queixar cada cop més.

Acabo la baixada-crestejadora i la cosa comença a pujar i no veig l’avituallament per en lloc, la memòria m’està jugant una mala passada, la fi de l’especial era després de tres pujades i mitja, és a dir que encara em falta fer la mitja pujada i baixar, ara sí que em començo a desmoralitzar, a més començo a pagar l’esforç. Vaig empenyent la bici per la pista de pujada, em giro una vegada més buscant al Santi i sí, hi és però porta la Michela darrera, no puc evitar deixar anar un renec i la ràbia m’envaeix. El Santi em va fent gestos dient-me que tiri, què més voldria, quan arriba on sóc, es mira el canvi i intenta adreçar-lo millor del què he fet jo, amb tan mala fortuna que es torna a posar entre els radis, la Michela ja ha passat i amb la bici així no puc ni enfilar-m’hi a les baixades. Finalment aconsegueix deixar-ho de manera que puc fer servir un únic pinyó i puc jugar amb el plat mitjà i el petit, reemprenem la marxa i com puc arribem al final de l’especial, on hi ha avituallament i el mecànic, el super Remo! 

La zona de l'avituallament convida a quedar-s'hi tot descansant

Ploro una mica per desfogar-me del cabreig, he passat d’anar enganxada a la Ivonne a tornar a arribar per darrera la Michela, tots però m’animen i mentre mengem i omplim bidons el Remo adreça el canvi i el deixa apte per continuar. 

en Remo adreçant el canvi

La gent ha anat sortint i ens quedem sols i el Santi i jo esperant tenir la bici a punt, sortim i mica en mica anem recuperant posicions, passem al Franco i a un altre noi a la primera pujada, un parell més a la segona, però ni rastre de la Michela i això que anem a un ritmet bo però clar tenint en compte que ha arribat 10’ abans que nosaltres al avituallament i que no hi deu haver parat gaire... però nosaltres continuem, a més el paisatge s’ho val, sort que el Remo m’ha pogut arreglar el canvi i tret d’algun pinyó en concret la resta va força bé.

Després d’una llarga baixada primer per un sender crestejador guapíssim i després per carretera cap al km. 67 la cosa es torna a enfilar, estic pagant l’esforç i començo a flaquejar, a més després de tants dies amb pluja i ambient suau avui la calor ha fet acte de presència i tampoc m’ajuda. Però què hi farem si toca pujar toca pujar, ens anem enfilant i la muntanya brilla, les roques a banda i banda de la pista estan plenes de minerals i amb el sol deixen anar espurnes de llum.

Ja ben amunt me’n adono que estem enfilant-nos de nou al Monte Mauro, com ja havíem fet a les primeres etapes però per una altra banda, recoi amb el Monte Mauro, que ens farà patir! Arribem al lloc on el primer dia vem agafar un corriol enmig del bosc i avui per sort el repetim, només però la primera part, aviat agafem un trencant a mà dreta que ens encara direcció Riolo Terme, que bé i quines ganes d’arribar! El poble cada vegada és més a prop, ja m’estic imaginant passant per sota l’arc d’arribada al centre del poble però no, les senyals marquen cap a una altra direcció, on ens porten ara? Que no puc més! L’etapa avui s’acaba, amb 76 kms i uns 3000 de desnivell, a les afores del poble, al parking d’un super que patrocina la cursa, ara s’entén tot, s’ha de fer content als sponsor, jeje

Amb el D'ambrosio i el Jose, estic petada!

A l’arribada trobem a la Ivonne, ens comenta que s’ha perdut i que ha fet no sé quants quilòmetres de més i que la Michela encara no ha arribat? Com pot ser que no hagi arribat? Si anava per davant nostre i no l’hem atrapat pas! Però aquí no s’acaben les noticies, la Orietta i l’Ivan no han acabat l’etapa, quina llàstima!

El Santi conversant amb l'Stefano i el Jose, tot gaudint d'una calda giornata

Tot i que avui el bon temps ja ens ha vingut a veure les bicis han patit moltíssim degut al fang acumulat dels darrers dies, així doncs que les netegem i les deixem a San Remo perquè els hi doni un cop d’ull i ens les deixi potables per l’etapa reina, demà ens esperen uns 100kms, vinga que no ha estat res!

Sort que avui al final ha fet sol perquè de fang en sobrava uns grams

Temps dels dos: 6:45h

Posició Santi: 33è masculí de l’etapa

Posició Ada: 2a de l’etapa i 2a de la general

Descansant a la nostra habitació que ho aguanta tot, terratrèmols, roba suada i plena de fang... ecs!

24/05/12 6a Etapa: Riolo Terme – Riolo Terme

Començo l’etapa amb la segona posició a la butxaca, m’hagués agradat més aconseguir-la pel bon ritme que duia ahir, estroncat pels problemes mecànics, que no per la perduda de la Michela però és clar, fixar-se en les senyals també forma part del Rally.

Amb l'Ivan i la Orietta i les seves Titici

Amb el Marco, la Orietta i el Gino

Avui sortim de les Termes que hi ha al costat de l’hotel i per les quals és famós el poble. Com ens acostuma a passar en aquests tipus de proves, ja hem anat notant que dia a dia la gent va avall i com que nosaltres ens mantenim bastant anem tirant amunt, però avui hi ha molts quilòmetres per davant, uns 95, i pot passar de tot.

L’especial d’avui comença cap al final de la ruta, al km.60 i coincideix també amb el tall de pas. Sortim a un ritme alegre per no fer tard al tall però sense passar-nos que el dia és molt llarg i hem d’arribar amb forces a l’especial.

Aviat deixem enrere la Michela i com no la Ivonne se’ns escapa, nosaltres anem fent amb el Sebastian que ens acompanya i una mica més endavant també amb la Orietta i el Franco.

Molt ben acompanyada tot pedalant amb la Orietta i el Franco

El Sebastian avui ha decidit fer-nos companyia

En un tram de corriols tècnics de pujada em comença a fer mal el genoll lesionat, i me’n adono que m’he oblidat de prendre’m l’ibuprofè, com que en porto a la motxilla ho soluciono tan aviat com puc, tarda una mica però m’acaba fent afecte i m’oblido d’ell per un bon rato. Del què no acostumo a oblidar-me és dels camins i els d’avui em sonen un munt, és llavors que me’n adono que estem fent bucles per tot de camins que ja hem anat passant aquests dies, normalment en sentit contrar-hi, enllasant-los diferent... ens atrapa algú per darrera i li comenta a la Orietta que la Michela la tenim a uns 3-4 minuts, així que a ella li agafen les presses i decideix apretar, la veiem com s’allunya a més en un tram de baixada al Santi li entra un mosquit al ull, i és que el pobre des de que se’m van trencar a mi les meves ulleres va sense i és clar, no és lo millor.

Agafem una nova pujada i recoi, torna a brillar tot molt, si estem pujant de nou al Monte Mauro, igual que ahir!! I just abans d’agafar el corriol trobem un avituallament, com que no n’hi ha molt sovint aprofitem per agafar beure fresquet i seguim els tres, el Santi, el Sebastian i jo repetint bona part del traçat de la primera etapa, el sender i tota la part de la mina de calç i avui la calor apreta.

Bona gent els de les motos! Una birra? jejeje

L'Stefano treballant al avituallament de Monte Mauro

La mina de nou

Quan deixem la part coneguda el Santi, que porta el perfil, ens comenta que falten dues pujades, baixar i arribem al control de pas que és a les 14:30, si no passa res estrany anem bé de temps. Ens cruspim la primera pujada amb facilitat i quan agafem la baixada hem de parar un moment perquè la cadena se’m queda penjant, els pinyons pugen i baixen però la pota del canvi es queda com en una posició adelantada i la cadena penja amb els pinyons petits... ho arreglem i continuem però a partir d’aquí em passa tot sovint, així que evito posar els pinyons més petits. 

Aprofitant els trams tranquils per fer un mos

El problema però arriba a la següent pujada, intento posar pinyons grans i el canvi cada vegada falla més fins que cap a mitja pujada decideix que ja n’ha tingut prou i no puc canviar ni fer força al pedalar perquè salta tot, així que ja em veig fent el què queda de port a pas de tortuga, és una pujada suau però l’únic pinyó que s’aguanta és el 30 i a més no el puc forçar que sinó salta. Amb la meva supercadència obligatòria em vaig quedant enrere, quina impotència, vull apretar però no puc, vinga un altre dia més amb problemes mecànics. Al final el Sebastian tira per no fer tar al tall de pas, el Santi em va esperant i mentrestant ens va avançant gent, quin desastre!

Mira que n'és de catxondo en Zé, sempre fent broma però aquí va més cansat que una altra cosa..

S’acaba el port i baixem, al menys sembla que passarem el tall i amb una mica de sort al avituallament i haurà el mecànic i potser pot posar-hi remei però recoi, la baixada s’acaba i tornem a pujar i pujar i pujar... o ha criat un port més o el Santi ha mirat malament el perfil. Hem superat ja de llarg el km.60 que és on hi havia d’haver el tall de pas i estem ja amb la mosca al nas però finalment veiem gent a la pista i se’ns alegren les cares però no, és un avituallament que han improvisat per la forta calor, ens ofereixen beure i ens diuen que el control està uns quilòmetres més endavant... no pot ser!

Sense perdre temps continuo amb el meu ritme patxanguero, ni pedalant enrere el Santi pot anar tan lent com jo. Entrem en un corriol de baixada en zig-zag on, en un moment, el Santi em treu un món, però quan ja estic fent les últimes corbes sento gent, per fi el control i des del mig del bosc crido REMO!!! Falta poc per les 14:00 així que entrem bé al tall.

San Remo, San Remo! i no em refereixo pas a la cadena de perfumeries

Arribo i vaig directe al seu taller mòbil, una furgo d’allò més ben equipada, li explico el què passa i de seguida veu que la molla de la pota del canvi ha dit prou, necessito un canvi nou, però San Remo té solucions per tot i també en porta, només hi ha un petit problema... el canvi XT que té de recanvi és de 10velocitats en lloc de 9. Què hi farem, millor això que res. Mentre el canvia aprofitem per alimentar-nos i mentrestant arriba la Michela, casum l’olla!! No para ni un minut, ni tan sols per saludar, jejeje, agafa quatre coses i passa per l’alfombra del xip, una que comença l’especial del dia.

La Michela arriba tota enxufada, ni saluda...

El Remo em comenta que no podré posar els últims pinyons però bueno, mentre tot sigui això molt millor que no pas com he hagut d’arribar fins aquí, a single speed i sense poder fotre-li canya. Comencem l’especial a tope, no podem perdre temps, quin luxe poder apretar i que no salti tot, la sorpresa és que cap a la meitat de la primera pujada divisem a la Michela i ens hi anem apropant amb aparent facilitat.

La passem, l’animem i apa endavant que ara anem engrescats i el millor està per venir. Fem una baixada pistera que no té cap gran al·licient però, després d’un petit repatxonet, agafem un corriol entre arbres fruiters a mà dreta, que guapo, baixa bastant sobtat, corbes tancades, pedres per esquivar, molt guapo i a baix de tot passem pel costat d’una cova d’on emana una fresca genial, la temperatura aquí baixa uns quants graus, llàstima que dura molt poc.

Però després del corriol de baixada ve lo millor, un corriol de pujada, estretet, ple de pedres i dret, el Santi davant, jo darrera, fent l’impossible per no posar peu, a diferència dels demés a nosaltres ens encanta i treiem les enganxines a un parell de bikers que avancem, no pot quedar gaire per la fi de l’especial i de l’etapa i sí, finalment divisem unes carpes al final d’un camí, síiiii!! A la meta ens espera l’Orietta, que maca!

La colla dels austríacs del Green Valley, l'Stefano i la Orietta, quines cares de satisfacció

Amb la Orietta i el Riccardo

Amb el Giancarlo amb qui ens vem anar fotent pals a totes les etapes

El Franco acabant l'especial i recuperant el somriure

Buf, l’esforç ha estat important així que ens quedem una estoneta flipant en colors a l’ombreta d’uns arbres i asseguts al oasis de l’avituallament. La Michela tarda en arribar, per fi li he pogut guanyar una etapa com déu mana i això que el canvi m’ha jugat una mala passada. Al final faig el segon millor temps entre les noies de l’especial, com no darrera la Ivonne (tot i que a les classificacions de l’etapa surt com si hagués fet el 3er millor temps)

Temps dels dos: 6:30h

Posició Santi: 37è masculí de l’etapa

Posició Ada: 3a de l’etapa i 2a de la general

Fins aquí han sortit uns 90 kms d’etapa però encara hem de tornar a Riolo, ens queden uns 15kms extres que fem la mar d’alegres amb un bon grupet, l’Orietta, el Franco, el Riccardo i el Giancarlo. Per una banda estem contents, demà ens queda un tràmit, un crono de 20 kms planera, això ja està fet per altra començo a tenir la sensació de que això s’acaba i abans de marxar ja m’estic enyorant.

I a la tarda... relax, menjar i Morettis!! sembla mentida que després de fer 105 kms ens quedi temps per tot això, quin luxe!

Aquests d'Alacant en saben molt de fer el lagarto, jejeje

A l'arribada el Remo m'ensenya el canvi vell, finalment s'ha rendit que estrany, si només devia tenir 15.000 kms!

Gelatto al canto, s'ha d'aprofitar que torna a fer bon temps

Demanem una pizza per emportar i ens la porten a la terrassa del bar, jejeje

25/05/12 7a Etapa Contrarellotge individual: Ravenna 20 kms

I arriba l’últim dia, l’ambient més que distès, ens porten a nosaltres amb bus i a les bicis amb camió fins a un centre comercial als afores de Ravenna. Aquí tenim una bona estona per fer-la petar i prendre algo, es veu que la TV local ha de filmar la nostra entrada al centre del poble i encara no estan preparats, així que ens toca esperar.

Brutal el desplegament i la cura amb la que transporten les bici

De relax amb la Orietta mentre esperem el bus que ens ha de dur a Ravenna

La Ivonne ha volgut que avui totes pedalem amb el maillot de líder i ens en ha regalat un a cada una.Tot un detall.
La Clara, la Michela, la Ivonne, una servidora, la Orietta i la Janny

El cap de la tribu d'allò més estressat, gràcies Franco!

Els portuguesos els amos de les noves tecnologies però el Joao Marinho n'és el rei i a més el vencedor del Rally  

Aprofitem per descobrir que els germans bessons que van primers per parelles, els Van Dijk fa un parell d’anys ja van ser al Iron i aquest any repeteixen o sigui que ens trobarem a Limone d’aquí a poquet i amb el Sebastian, que també hi va estar, ja tenim tema de conversa. Que petit que és el món!

Esperant pacientment l'estrena de la pel.lícula

De patxanga al centre comercial

Algun detall... si més no... curiós

Finalment arranquem en processó cap a Ravenna, els turistes que hi ha pels carrers flipen, saluden, ens fan fotos i arribem a la plaça major on hi ha muntat tot el “tinglado”, els de la TV fan entrevistes a uns quants i a continuació seguim de nou tots junts fent turisme per Ravenna, passant per davant de monuments i sortim del poble direcció a una pineda on es donarà la sortida de la contrarrellotge

En processó cap al centre escortats per la polizia

Arribem a la plaça major on hi fa una caloreta... una calor de nassos!

Amb la Clara Lopes, la portuguesa de l'expedició

L'Ettore i el 'd'Ambrossio, la colla del bon rotllo, genial :)

Alguns aprofiten la caloreta per fer un gelat

D'altres aprofiten per altres coses, jejeje

Entre broma i broma passejant pels monuments de Ravenna

Les noies sortim seguides, per ordre invers a la classificació i cada 10 segons, així que jo surto la penúltima per davant de la Ivonne, i recoi sembla que s’ho prenen en serio i tot! Ara em faran córrer, jo que no tenia ganes de cansar-me!

L'Ettore a punt per inaugurar la contrarrellotge, que gran que és l'Ettore!

El Marco comença la seva especial

Totes les noies a punt

Surt i al cap de res em passa la Ivonne, com hi va la tia, jo avanço la Clara i més endavant la Janny i vaig a la caça de la Michela, em costa però m’hi vaig apropant, anem pel mig del bosc per un camí amb poca visibilitat entre els pins i les corbes. Aconsegueixo avançar-la però no deixar-la i se’m fa incòmode, apreto el què puc, tenint en compte que els últims dos pinyons més petit no m’entren per culpa del canvi de 10v, vaig una mica forçada amb el plat gran i em torna a avançar. Sortim del bosc, creuem un canal i entrem en una pista llarguíssima on al fons diviso a la Orietta i molt a la llunyania la Ivonne.

Ho torno a intentar, avanço la Michela i li ofereixo roda però no pot o no vol seguir-la, ara sí que marxo. És tot pla o fals pla amunt, lo que al Santi i a mi no se’ns dóna gens bé, simplement rodar i rodar però aquest cop a saco, amb totes les meves forces. Em vaig apropant a la Orietta i l’atrapo al final de la recta. Quin escalfada!

La recta s’acaba i corba cap a l’esquerra, hi entro davant amb la Orietta a roda, i collons com costa avançar, vent de cara, la que em faltava! Amb l’eforç que he fet per atrapar-la i el vent no puc amb la meva ànima li comento a la Orietta i comencem a donar-nos relleus. Amb ella sí que m’entenc!

Entrem en un corriol i l’Orietta va davant, em costa seguir-la, és horrorós, amb les cames carregades d’aquests dies, això de rodar en pla és mortífer, tinc els quàdriceps a punt d’explotar! Se’m en va uns metres però al final puc recuperar-li la roda en un encreuament de camins, tot i que no he descansat gens perquè no li he pogut seguir la roda, em poso davant, no massa perquè les meves energies van justes però aguanto el què puc. En aquest moment ens avança un dels portuguesos que amablement ens ofereix la seva roda però sóc incapaç d’agafar-la, així que se’n va... veient que vaig perjudicada l’Orietta torna a agafar la iniciativa i així anem fent fins a trobar-nos davant d’una escala metàl·lica, apa bici a l’esquena i escala amunt, de la mateixa manera la baixem, tornem a enfilar-nos a les bicis, un parell de corbes i divisem la meta, on entrem les dues juntes més contentes que unes pasqües! 

andando a finire con la mia amica Orietta

Temps Santi contrarellotge: 43:19 posició 43è masculí

Temps Ada contrarellotge: 44:08 posició 2a fèmina

Amb el gran Stefano, grazie mille!!

El Santi, acompanyant-me totes les etapes, acaba 34è de la general i 16è de la seva categoria i jo 2a entre les noies. Les classificacions

S’ha acabat el Rally en sí i és una pena perquè ho estem gaudint moltíssim, per sort encara ens queda tota una tarda i un vespre compartint estones amb els nous companys d’aventura, el Gino i el Jose, l’Orietta i l’Ivan, el Franco Amati, el Marco, els germans Van Dijk, el Sebastian, etc...

Amb el Gino i el Jose, quin tip de riure!

Que bona que estava la lassanya!! no n'havia vist mai cap amb tantes capes, el Garfield fliparia :)

Una part de la bona colla dels portuguesos

El Jose, el nostre finisher!

Podi femení, Ivonne 1a, jo 2a i la Michela 3a

Ens havíem presentat a Riolo amb la incògnita de saber que ens trobaríem, i en tornem la mar de contents, la organització collonuda (res a veure amb l’Ironbike, la nostra altra experiència italiana), l’entorn estupendo, corriols, canteres, verdor, visita turística l’últim dia, poder descansar cada dia en un llit, sigui d’hotel o de casa de colònies també s’agraeix i com no la gent a qui hem conegut i amb la que hem compartit anècdotes i quilòmetres de totes totes un ambient entranyable .. només em queda donar les gràcies de nou als Stefano’s per haver-m’hi convidat, una oportunitat així no es podia desaprofitar!

La gran família romagnola! Forza Romagna!!!

Al Santi i al Sebastian els hi ha tocat un... un.... bueno, no sabem què és però mola eh!

I al vespre ataquem el millor recuperador de tots, més civada!! Això sí ven acompanyada amb prosciutto 

Amb el Sebastian i la seva xicota i els germans Van Dijk ens arribem a la festa de la cervesa, que hem de seguir recuperant!

Llàstima que la roba fangosa no s'ha rentat sola durant el viatge...