dilluns, 2 de setembre de 2013

Gaudint de la natura tot caminant!!!

En teoria això hauria de ser la crònica d’una fantàstica sortida per el Ripollès de fa dues setmanes, aquell cap de setmana volíem fer algu especial i tramant amb en Jordi va sortir fer un ruta per els volts de Ripoll i com que no teniem la Petitona, ens portava ell mateix.

Una pau absoluta
Fins aquí tot be, vem sortir,  vem començar a enfilar-nos encantats amb el paisatge molt més agraït sense voler desmerèixer el del Vallès, alguna nota d’humor quant l’Ada va decidir banyar-se en un bassal però un servidor no tenia el dia, vaig tindre un parell d’ensurts amb el pedal esquerra (porto uns vells temporalment) i com sol passar a la tercera la vençuda!!

Tractament de fang
En un tram de pujada forta ben farcida de pedres vaig voler pujar si o si però em vaig quedar clavat i al anar a treure el pedal no ho vaig aconseguir... resultat: caure a plom al damunt d’unes pedres carregant el pes sobre la mà... vaig veure les estrelles i amb aquella mà ja no vaig poder fer res més de bo, així que vem continuar la ruta però buscant la manera més ràpida de tornar al cotxe, coses del directe! A la tarda visita a urgències i per sort res trencat tot i que el metge amenaça amb enguixar-me tot el braç! Sort que al final ho arreglem amb una mena de canellera...
Aquí ja estava ben cardat..

Ohh quin estiu més distret!
La setmana següent teníem un fantàstic finde programat per Solsona, on dissabte tocava bici i diumenge caminar però per lo comentat abans finalment vem caminar els dos dies i mira per on va ser prou xulo!
Ah important, desprès d’unes quantes reparacions frustades per fi tornàvem a tenir la Petitona!!!! No m’hi vaig poder estar de conduir fins a Solsona tot i la mà.!

Dissabte la ruta triada era aquesta:

Vall del Llobregos – ruta de Vallferosa - Cementiri-dels-nens-xics


Uns 15 quilòmetres, els quals els vem arrencar a prop de Vallferosa d’allò més variats però amb una troballa espectacular, la Torre de Vallferosa, vaig al·lucinar, espectacular el lloc i la torre... de pel·lícula, digne del Senyor dels anells, brutal!! Òndia aquest fantàstic país que tenim sempre t’obsequia amb un lloc nou on meravellar-te i per exagerat que soni aquest és un. Al veure-la lo primer que vaig pensar es que era un d’aquells llocs que es mereixia un viatge nomès per veure-la, no en va està considerada com l’obra mestra de l’arquitectura militar europea del segle X. No m’enrotllo més i poso unes fotos que s’explicaran millor que jo:



Es impressionant o no?


Esglesia de Vallferosa

Fantàstiques vistes a la Vall del Llobregós

 Mes info:

Tot i que amb això ja estàvem servits la ruta ens va oferir més coses per veure tot i que algunes la veritat ens les haguéssim estalviat.. com tot un tram generós d’esgarrapades i esquerp per anar a veure les restes d’un Castell d’època romana , si ho sé, sona bé, però a la pràctica al lloc no hi havia més de dues pedres!!! En canvi la Roca Endimoniada o el cementeri dels Nens Xics ja eren més interessants, sense oblidar un altre incursió per veure un trocet de camí Ral, molt autèntic però molt poc espectacular! Apa secció fotos perquè jutgeu :

Sender idil·lic


Atenció al Grill!

Aquestes son les restes romanes del Castell...

Cami Ral

Roca Endimoniada


Necropolis del Nens Xics

La Petitona ens segueix portant a llocs especials

I el dia el vem acabar de rematar de manera espectacular, primer barbacoa al pati de casa els sogres, un luxe i al vespre a sopar amb ells a un Japonès era la primera vegada que en trepitjaven un així que vem estar prou distrets! I el lloc molt xulo i tot un exemple d’integració, crec que el japonès que el porta parla millor el català que jo!!


Si el dissabte va estar xulo el diumenge pintava fantàstic ja que rebíem visita i ens tocava fer d’anfitrions, abans de les 9:00 ja teníem per allà en Jordi, la Mireia i el Miquel, quin luxe! Com que anàvem bé de temps i sobretot perquè encara estava tancada la nostra pastisseria de capçalera, primer els vem fer una petita visita guiada a Solsona i un cop eren les 9:00 a comprar els croissants mes espatarrants de la comarca!
Una safata de pastís per 5 croissants!
La ruta triada que ja la vem fer l’any passat amb el Francesc i el Ru era aquesta:

Pont del Clop-Aiguesjuntes- El Pla-Font del Jonquerons-                                      Pont del Clop

Així que agafem l’impecable furgoneta del Miquel i cap al Pont del Clop a començar la ruta, aquest lloc és molt maco i ve molta gent a banyar-s’hi, llàstima de la pèssima costum de molts de deixar rastre per on passen... deixar els vorals plens de plàstics, llaunes i altres andròmines es una manera estranya de gaudir de la natura..


Arrenquem amb la calma que a part de jo amb la mà biònica, la Mireia ve plena de cops d’un mal aterratge amb bici però tot i el mal que li fa ella no s’arronsa. Anem enfilant senderó amunt gaudint del paratge, sentint-lo de manera molt directe en forma d’esgarrixandes.. això si que és integrar-se amb l’entorn! 




Ja atemperats arribem a AiguesJuntes, indret molt maco on com indica el nom s’ajunten les aigües del Riu Canalda i el Riu Fred, aquí toca el primer bany i el nom d’un dels rius no es casualitat, mare meva quin aigua més freda, uff si justet deu passar dels 10 graus!!! Jo com sempre em faig el ronso i hem vaig mullant tímidament tot el contrari que l’Ada i la Mireia, quin parell de Massaies!!! A la primera de canvi ja s’estant banyant sense miraments! En Jordi i en Miquel també es remullen però crec que en Jordi ja no es va treure el fred en tot el dia!  Tot sigui dit que justet deuriem passar dels 20º. 


Atenció que l'aigua arriba a zona crítica..


Les més valentes!!

Genial el lloc!!
Bestiar acuàtic, més o menys

Quina aigua eh!!

I per completar l’estona , entre riures i banys arriba el moment dels croissants:



Prosseguim la ruta recuperant alçada i ja posats temperatura , un cop dalt passem per un parell de masies espectaculars, El Pla i La Torre, es fan mirar les punyeteres!



I anar fent fins tornar al punt de sortida, el Pont del Clop, que al matí l’haviem deixat solitari i tranquil i ara... gent amb neveres, regaeton... crits amunt i avall i probablement en quant passin unes hores i es buidi es podrà endevinar per el rastre què han menjat, begut...

Ohhhhh!!

Però per sort com que l’aigua segueix sent gelada, aquesta segueix prou neta i més tranqui-la de gent, últim bany! Jo justet que hem remullo però la resta s’esplaien exploren i salten de les roques.

Excursió d’allò més recomanable i més amb tant bona companyia però ja que portàvem un dia tant ‘patidor’ tocava rematar-ho amb un dinar d’aquells d’autèntic homenatge a la Mare de la Font, poc a dir, tot excel·lent!!



Quina colla d'estupendus!

Així que d’aquesta manera passàvem tot un cap de setmana sense bici, un fet insol·lit però certament ens ho hem passat molt bé!!!  Rutes espectaculars,  companyia de bons amics i  no oblidaré les atencions dels sogres que ens tenen a cos de rei cada visita que fem.

 

I fora del cap de setmana, aquest dimecres vaig anar al fisio i fora la fèrula, mà alliberada!!! Així que aquest divendres ja tornava a donar pedals oleeee!!!


2 comentaris:

senselimits ha dit...

A mi em va durar el fred fins aquest cap de setmana al Garraf!!!! jejejeje.

Ada Xinxo ha dit...

Sou uns fredolics!! amb lo bé que s'estava al Riu Fred, oi Mireia, jejeje :)
Un gran finde caminant pel Solsonès i la Segarra! Però mare meva quina calor que feia dissabte!