Pedalant per la Índia. Kullu Sarahan - Ani 4a etapa

Entre una cosa i l'altra passen els dies i hi ha poc temps per fer les cròniques del nostre viatge per la Índia i al novembre ja farà un any que hi vem ser! Una engruna més del nostre pas per la Índia:

Dimarts 27 de novembre Kullu Sarahan – Ani

El Narender ha dormit a l’habitació del costat i abans de les 6:30 del matí ens desperta fent gàrgares i uns quants sorolls estranys més, donem mitja volta, d’aquí res sona el nostra despertador. Ens llevem i comencem amb la rutina diària, esmorzem, ho recollim tot i ens abriguem bé que avui sortim amb una bona baixada, hem de desfer els últims quilòmetres d’ahir.

Sortim de la caseta i flipem al veure de nou l’entorn, el lloc és fantàstic però avui una mica més ennuvolat, al cel hi ha cabretes, esperem no trobar al terra pastetes! Abans de sortir toca pagar, inscriure’ns al llibre de registre i posar per unes fotos que ens demana el propietari per fer-nos. Ens té a la seva disposició i ens retrata amb el seu mòbil.

Bon dia Kullu Sarahan!

Una senyora feineja ja a primera hora

El Santi omplint el llibre de registre de la nostra estada a la "casa rural"

El nostre amfitrió, un pèl sec però bon home

Curiosa la forma dels avets del fons

Sap greu marxar d’aquí, on deu anar el camí que travessa la petita vall davant la casa on hem dormit? Doncs en aquest viatge no ho descobrirem, llàstima. Ens despedim d’uns nens que venen a veure’ns i emprenem la baixada fins a Bagipul.

Fixeu-vos els dos arbres són gegantins

A dalt el turonet la nostra habitació

Canalla curiosa

Comencem a baixar cap a Bagipul

Típiques cases allargades i amb un tou de finestres, sempre de colors distrets

Encuriosits de veure'ns passar

Ja hem perdut bastanta alçada, som a prop de Bagipul però segueix fent fred

No ens caldria, perquè el track marxa a la nostra dreta sense passar pel poble, però nosaltres hi entrem, hem acabat l’aigua embotellada que vem comprar a Shimla i necessitem comprar-ne el més aviat possible. Però sembla que aquí no serà, ho demanem a un parell de botiguetes però sembla que els hi demanem la cosa més estranya del món, perquè nassos volen ells aigua embotellada? Doncs segurament per a res i per això doncs no en tenen i com que aquí de turistes no acostumen a rebre’n... doncs res, comprem quatre brioixets que estem acabant també amb les existències d’esmorzars i prosseguim creuant els dits per trobar algun poble més gran durant la ruta d’avui on sí que tinguin aigua apta pels nostres estomacs massa ben acostumats.

Així doncs avui tenim dues missions, arribar a Ani i trobar aigua embotellada. Retrobem el track i sortim per una carretereta asfaltada amb una mica de puja baixa però que en definitiva va pujant suaument durant molts quilòmetres, anem passant per poblets de quatre cases i com sempre veient a molta gent desplaçant-se a peu per la carretera. Es nota l’esforç d’ahir a la pujada final, els quatre dies de ruta i segurament també l’alçada perquè avui, tot i no ser dur el recorregut, ens sentim cansats i no avancem amb gaire alegria. Però al fi i al cap avancem i gaudint de l’entorn, la gent... i això ja és més que reconfortant.

Apa, s'ha acabat això de baixar

Vistes de les petites muntanyes que ens envolten

Venim d'allà

Durant una bona estona tornem a divisar el riu Sutlej, com ahir

I la carretera segueix voltant la muntanya

els autòctons: Que fan aquests amb bici per aquí? els foranis: Que fan aquests a peu per aquí?

El pati d'una casa i com a moltes espècies assecant-se per poder cuinar molt picant, com a nosaltres ens agrada, jejeje

Namaste!

En un dels poblets que hi ha una mica més de moviment parem a comprar uns quants plàtans, ens cobren 25 rupies que per quatre plàtans és un dineral però els donem encantats per nosaltres son quatre xavos, no hi hauria d’haver aquestes diferències tan brutals entre la gent i a la India te n’adones cada dos per tres.

Sortim del poblet, un grup de nois que estan jugant a cricket al mig del camí s’aparten per deixar-nos passar, es veu que és el lloc més habitual per jugar-hi en aquestes contrades ja que els pobles estan enfilats per la muntanya i pocs llocs hi ha tan plans com la carretera o camí principal del poble.

Prosseguim, si a les pujades suaus ja estem cansats quan arriben les més dures tenim penes i treballs per enfilar-nos, portem gairebé 5 hores de ruta i uns 62 kms fets, ens en queden més de 30, l’última part de baixada però primer ens hem d’enfilar de 1700 a 2300 metres, així que anem fent xino-xano amb tot de voltors voleiant per sobre nostre. A més avui no hi ha manera de fer-nos passar la gana, així que anem fent parades per menjar alguna cosa, alguna barreta, que ja estem fent net, plàtans, fruits secs... i així aprofitem per descansar.

De nou els nens s'alegren de veure'ns i corren amb nosaltres

Però a vegades, d'aprop, ens veuen massa estranys per apropar-se massa, jejeje

El cel ple d'ocellots i el sol rera els núvols

Fotografiant els ocells

Seguim fent via, per asfalt

Ara per pista. Pel camí trobem diversos remuntadors per pujar coses muntanya amunt

Pallers prop del camí perquè és l'únic lloc pla

i al vell mig de la carretera trobem el km.0 ???¿¿¿¿

Menjant plàtans indis

Vinga que hem de pujar fins aquell poble, la muntanya treballada a base d'esglaons

Vinga que arribem al poble que vèiem lluny

Ens tornen a sobrevolar, esperem que no tinguin més gana que nosaltres!

I tornem a parar per menjarj, avui la gana no ens deixa sols

Amb aquestes indicacions no pillem res...

Com sempre la carretera ven servida de templets per si ens entra el moment de meditació :)

No, si us plau, no cal que els animeu a tocar el clàxon! jejeje

I mica en mica ens anem enfilant i arribem a la cota alta d’avui a 2300 metres. Passem per un poble que es diu Kandaghai i seguim baixant per pista fins que anem a parar a una carretera que sembla més important, la seguim de baixada i resseguint el riu fins arribar a Ani. 97 kms després arribem a destí, ni molt menys és tan bonic com ahir però el poble té molta vida, a tope de paradetes i farcit de colors, de seguida trobem un hotelet on dormir que avui tampoc tenim res reservat. El Narender entra mentre anem descarregant coses, i a continuació entro jo perquè m’ensenyin l’habitació, està prou bé i surt bé de preu, 500 rupies i té aigua calenta, cosa que valorem molt, no està molt neta però a aquestes alçades no tenim massa manies així que ens hi quedem.

Ja de baixada arribem a Kandaghai

Hem tingut sort de no haver-nos mullat, el dia ha aguantat núvol però no ha passat d’aquí, però al arribar el Narender, que avui ens ha donat carta blanca i ens hem vist ben poc, aparca la pick up just davant de l’hotel però no s’adona que al edifici del costat estan fent obres hi ha un desaigüe que regalima aigua constantment i just les caixes de cartró de les nostres bicis, queden a sota. Sortim per anar a la recerca de l’aigua embotellada i ens n’adonem, esperem que no hagi estat massa tard, que les caixes s’eixuguin i quedin en bon estat, que han de tornar les nostres bicis a casa d’aquí uns dies!

La nostra "suite" d'avui

Tot i haver fet més de 7 hores de ruta arribem prou bé de temps i a les 17:30 ja ens hem voltat tot el poble i hem aconseguit trobar aigua embotellada en una botigueta de la plaça central, comprem també galetes i unes xocolatines. El Narender porta l’aigua amb la pick up i nosaltres acabem de passejar pel poble.

Com sempre la vida és al carrer, paradetes de menjar

Les botigues amb tot el "genero" al exterior

Vistes de Ani

Si a la majoria ens incomode anar al dentista imagineu-vos aquí, amb una gran vidriera de la consulta cap al carrer!

Un taller de confecció treballant a ple rendiment

Per variar cases de colores ben originals

I la plaça central del poble

I el nostre hotelet

Després anem a descansar al hotel, descarreguem les fotos, avui no han quedat massa bé, borroses i amb poca llum, què hi farem i cap a les 18:30 ens venen a preguntar què voldrem per sopar, no sabem perquè pregunten si al final el què tenen a tot arreu és arròs i dahl, nosaltres només insistim en què sigui no-spicy! I sembla que aquest cop sí, a quarts de vuit baixem a sopar, el menjador és bastant fosc però el menjar està bo i finalment ho hem aconseguit, no pica!! Al menys això sembla que els hi ha quedat clar, que bé.

El mateix sopar de cada dia, arròs amb dahl però avui is not spicy!

La típica suite amb sacs de dormir (sort perquè no havíem vist mai llançols tan bruts..)

Amb lo plegats que estem havent sopat anem a dormir, costa una mica perquè hi ha força soroll de les habitacions del costat però amb lo cansats que estem acabem per caure adormits tot i el soroll. A descansar que demà tenim una etapa molt important, molt més curta, només 45 kms però amb quasi 2000m. de desnivell, el Jalori Pass!