diumenge, 15 de setembre de 2013

Maquis, Osona Limits i anar fent país!

La mà del Santi va millorant i al final podem anar els dos a la trobada Ratpenat-Maqui que ha organitzat el Marc per la zona del Garraf. Són les 8 del matí i ens trobem 20 bikers en un pàrquing de Castelldefels, a punt per una sortida que serà molt canyera, l’entreno ideal una setmana abans de l’Osona Limits.


La ruta molt guapa, plena de corriols i senders que ens han dut primer cap a Begues i després cap a Olesa de Bonesvalls on hem esmorzat, a partir d’aquí la ruta molt dura, no només per les rampes que ens han permès arribar a la bola del món sinó també per la calor, el termòmetre ha anat pujant fins arribar a marcar 38º, això sí, una bona recompensa les vistes des de dalt de tot i una baixada molt guapa que ens porta de tornada a Castelldefels, el millor de tot la companyia i els frankfurts que ens hem fotut al acabar, jejeje. Al final poc més de 70 kms i més de 1800 m. de desnivell, està clar que el Garraf dóna per molt. Gràcies Marc & companyia per la ruta!
Santi amb sabates noves, que poc duraran blanques!

Sembla la sortida d'una cursa, quanta gent!
Corriols
Som tants que embussem els senders, jeje





Que venen!

Recoi que amunt que està la bola del món aquesta



Últim corriol genial amb vistes al mar
Frankfurts XXL a Castelldefels
Jo diria que ens ho vem passar bé ;)

Osona Límits. 1a etapa Tona – Sant Pere de Torelló

Gran etapa, gran perfil, que no plogui, si us plau!
I ara sí, fa dies que no portem cap dorsal i fins a cert punt ens fa una mica de mandra això de pedalar amb presses, però dissabte, quan ens llevem a Tona, mica en mica ens anem posant a lloc i a mesura que va arribant la colla de bikers, molts d’ells coneguts, ens anem animant.
El primer que ens trobem el Miquel apuntant-se
Avui serem tres noies, demà 4 que la Sílvia té un examen. Nuri, Txell, no més UVA, eh! 
Collons, el Mia ja ha tornat a arribar amb ganes de fotre'm el pal, pobreta de mi!



El Santi escalfant al bike-skate
Recollim dorsals, agafem barretes i gels, carreguem la motxilla amb el Gore-Tex que diuen que ens mullarem, deixem a l’organització la bossa que necessitarem per passar la nit al pavelló i ens disposem tots sota l’arc de sortida. Patapam! I es dóna la sortida.

Tots a punt
Ei, el Txume també ha vingut
Arsenal carregat
Vinga maquis a  per la primera etapa!
Els primers quilòmetres fins a Aiguafreda són molt ràpids i un cop al poble passem pel primer avituallament i comença la primera pujada del dia cap al Pla de la Calma i Collformic, quasi res, 10 kms de pujada ininterrompuda que anem pujant de manera constant. Anem fent i ens atrapa el Xavi Almela que decideix que el nostre ritme li agrada i es queda a fer-nos companyia, així que anem pujant els tres.
Amunt cap al Pla de la Calma
Ens avancen el fotògraf i el del video però ells van amb cotxe
Arribant al Pla de la Calma
No és pas el primer cop que pugem per aquí però sí el primer cop que ho fem en cursa, del Pla de la Calma a Collformic una mica de descans per les cames i arribem al avituallament que hi ha a la carretera quan portem 2 hores pedalant. Però un cop aquí encara ens hem d’enfilar més amunt, com si anéssim a buscar el camí que baixa a Font Pomereta que varies vegades hem fet en sentit contrari.
Avituallament a Coll Formic
Anem enfilant-nos i a la nostra dreta veiem el camí que ens ha dut a Collformic
Buf, vinga que ja no ens pot quedar molt per pujar
Arribem dalt, a més de 1.300 i comencem a baixar per una zona plena de lloses de pedra, i de seguida ens trobem al Joan Broch pujant, ha tallat el neumàtic i torna al avituallament caminant. Nosaltres seguim baixant i arribem a la pista, que té trams bastant relliscosos, però intento seguir al Santi tan d’aprop com puc. Enmig de la baixada alguna rampa punyetera però de cara avall arribem al tercer avituallament on trobem al Xavi de Xbikes i el seu fill animant-nos.



El Santi, a part de problemes amb el canvi que, com és costum, no li va molt fi, té problemes amb els punys, els va tallar abans de venir i li giren com si res, perillós i emprenyador perquè no es pot agafar bé al manillar ni pujant. Demanem si algú té quelcom per fixar-ho però no, llavors veig un rotlle de film transparent damunt la taula de l’avituallament i se m’acut que pot ser útil. Traiem els punys, emboliquem el manillar amb el film i tornem a col·locar els punys, molt millor!

Un petit apunt, tenint en compte que els dos dorsals els poso jo, per què el meu sempre queda com un xurro...
I el del Santi tan bé?

Mengem alguna cosa i tornem a sortir els tres cap a Viladrau, i ens creuem amb el Pep i el Jaume, a qui vem conèixer a la Pedals de Lava, ells baixen però a nosaltres ens toca pujar de nou, la primera part per corriols. En un punt determinat el Sergi de l’organització ens indica que hem de deixar el track per prendre un nou camí ja que un dels propietaris no ens deixa passar. Cap problema, el nou camí és prou distret i exigent. I mentre comença a ploure arribem a Viladrau, sortim pujant una mica més per una pista plena de gent que va a buscar aigua les fonts de la zona carregats de garrafes. Baixem fins a Espinelves, creuem la carretera i toca tornar a pujar per anar a buscar el quart avituallament.

Comença a ploure
Pujant el Santi posa la reductora pensant en què l’etapa té 130 kms i afluixa una mica, la pujada es va fent bé per pista i jo accelero la marxa, ja fa estona que em diu que tiri i m’estic pixant així que mica en mica marxo una mica endavant. I quan ja els hi havia agafat una mica d’avantatge miro el Gps i el track sembla que vagi més a l’esquerra, com per sota, començo a dubtar fins que paro i faig mitja volta i al cap de poc me’ls trobo a tots de cara, el Santi, el Xavi i tres o quatre més, vaja sembla que ja anava bé... doncs res ja torno a anar amb tota la colla.
Vaig sola però per poca estona, on és el track?
El grup s’estira una mica i anem arribant tots al avituallament del km.60, jo vaig directe al lavabo de noies, com sempre al fons a la dreta. El Santi es posa a menjar un entrepanet però jo amb plàtan una barreta 226ers ja en tinc prou i ell insisteix en que vagi fent, així se’m treu de sobre i pot anar al seu ritme.
El Santi arribant al avituallament
Fotillo i cadascú al seu aire
Així que aquí ens separem i el Xavi decideix acompanyar-me. Al menys no estic sola perquè d’aquí fins al km. 95, que més o menys és quan arribem a Rupit, per mi el recorregut és molt avorrit, 35 kms de pistes i més pistes. S’ha de dir que dels dos dies aquesta part és la que menys m’ha agradat, pistes amples o més amples, pistes de terra, emporlanades, pistes de tots els tipus però, al cap i a la fi pistes...

Entre Susqueda i Sau
Fins el monyo de pista

Entre mig passem pel 5è avituallament al costat de la presa del pantà de Sau on tothom està per nosaltres entre ells l’Oscar del Fasol a qui vem conèixer el cap de setmana passat a la trobada Maqui del Garraf.

Després de la parada obligatòria prosseguim cap a Rupit, aquesta pujada ja me la conec i com que és prou llarga decideixo prendre-me-la amb calma que encara falta per arribar i demà toca tornar a pedalar. Aquí ens anem creuant amb en Xevi, amic de la colla que vem fer a la Pedals de Lava, com és normal en aquest mundillo qui més qui menys es coneix.
Aproximació a les cingleres, Rupit que venim!

Amb el Xevi i el Xavi

I arribem a Rupit, vaig buscant l’avituallament però resulta que no és aquí, sortim del poble encantador i agafem el camí de la Tracks del Diable però al revés, normalment això ho fem de baixada doncs avui toca pujar-ho. Caram i déu ni do com puja.
Passant per Rupit, que bonic que n'és aquest poble
El track ens porta de nou a la carretera que porta a Rupit però sorpresa! Toca enfilar-nos per un corriol endimoniat i això que aquest no es fa a la Tracks. El cel s’està ennegrint per moments però de moment aguanta, el corriol és dur però passa per enmig d’un bosc preciós amb aspecte ja tardorenc i en una corba que creua un rierol el Xavi tot tocant el Gps té un caiguda. No es fa mal però de la tombarella es mareja una mica.
La foto ha sortit fatal però el bosc és molt guapo i molt tancat
Sembla que es va recuperant i avancem a poc a poc fins que recupera sensacions i arribem, per fi, al 6è avituallament. Ara ja és bàsicament tot baixada fins a meta, només amb dues punxes que surten al perfil i que fan una mica de por, no són llargues però fan la pinta de ser prou dretes.

Sortim i el terra és moll, al cap de poc comencen a caure gotes i al cap d’una mica més les gotes són enormes i al final el xàfec que ens està caient és de consideració, no tinc fred i ja vaig xopa així que decideixo no posar-me el Gore-Tex. Hi ha trams que transcorren per dins boscos molt densos on, al entrar-hi i sense lluir el sol, sembla negra nit, hem d’anar en compte, entre que no si veu i que és ple de fang és fàcil fotre-se-la però per sort no és dona el cas.

Passem la primera punxa que surt al perfil amb facilitat, és més suau del què em semblava, perfecte i seguim avançant però més a poc a poc del normal per culpa del patac d’aigua que cau. Després de creuar una carretera i passar gairebé per dins d’una casa el corriolet ens porta en una zona molt fangosa i per sortir-ne la cosa està complicada, creuem un rierol i el camí segueix ben dret per una zona rocosa on baixa un riu d’aigua, toca caminar-ne bona part. Apa, estem fent la segona punxa i aquesta precisament de suau no en té pas res.
apa, per si no n'hi havia prou ara plou molt i toca pujar a peu

Un cop d’alt atrapem el Xavi Cuadrado d’Arenys, el pobre ha estat de pega i ara a més no veu tres en un burro, porta les ulleres de sol graduades però al ploure se les ha hagut de treure i no s’hi veu bé com per seguir el track, mirar el camí... així que s’acopla amb nosaltres. Comencem la baixada, també coneguda de la Tracks, vaig obrint camí amb els Xavis seguint-me.

Finalment arribem en el punt on a la Tracks gires a la dreta per fer la “cuesta de la muerte” i avui, en canvi, baixem ja cap a Sant Pere de Torelló. Anem baixant per la pista i m’adono que ens hem saltat un trencall, apa que no ha estat res, bo i plovent girem i pugem fins el trencall on ens hem saltat el senderó que cresteja muntanya avall. De nou sortim a la pista i d’aquí a la carretera. Quan ens disposem a creuar-la passa un cotxe de l’organització i ens diu que amb la que està caient han decidit que els que seguim en cursa acabem per carretera, estem a 2 kms del poble.

Així que arribem a Sant Pere i segueix plovent a bots i barrals, tinc les mans que se m’enrampen de mala manera, em sol passar quan vaig amb bici i plou, per sort m’ha començat ara que ja arribem perquè quan em passa he de deixar anar el manillar de cop i avui em passa a les dues mans.

Al poble però ens espantem per un moment, en una plaça se’ns acaba el track i no veiem ni arc d’arribada ni res, només cotxes aparcats i la pluja persistent, per un moment em penso que ja ho han recollit tot però no, surt algú d’un bar i ens indica on és la meta, mig carrer més enllà i ara sí passem els 3 per l’arc d’arribada, ole! El Xavi i jo hem tardat 9:16h per fer els 130 kms, llàstima de la pluja que ens ha fet baixar el ritme l’última hora.

Ens resguardem sota una carpa i vaig menjant mentre vaig pensant si el Santi s’haurà posat el Gore a temps que ell sempre agafa fred molt ràpid però amb aquestes que em giro i el vaig arribar, bo i somrient i com no amb el Gore posat. Ben fet! Una cosa està clara, si no ens arriben a desviar al final ens atrapa segur perquè amb lo ràpid que deu haver baixat segur que ens ha recuperat molt terreny de l’últim avituallament fins aquí.
Encara queden curses on donen Donuts!
El Santi arriba 5' després i rient, bé!

Ara toca relaxar-se i sobretot dutxar-se amb l’aigua ben calenta per recuperar-nos de l’aiguat. L’organització aquí és marca un puntàs recollint-nos a tots les bicis i encarregant-se ells de netejar-les, quin luxe! Ja dutxats i atemperats toca lo millor, xerrar amb uns i altres que avui fem nit al pavelló. Increïble com s’ho munten alguns per dormir, el nostre muntatge fa peneta però estic convençuda que jo dormiré millor gairebé a ras de terra que en molts del matalassos gegantins que munten alguns.
Això de l'aigua perjudica, ja no sabem què fem
Alguns més que d'altres, estem fatal...
Ja tenim el campament mig muntat
I arriba el Mia buscant gambes! si ja ho dic jo que estem fatal
Més proves de la tonteria que portem a sobre
Però al menys no m'ha fotut el pal, jejeje

Sopem amb la colla i després el briefing, prou distret, però acabem tots amb la por al cos, pinta que demà ens mullem sí o sí, les previsions són tan nefastes que ja ens diuen que si a les 7:30 plou s’anul·la l’etapa i si es tira endavant i hauran un parell de canvis en el traçat per evitar zones molt fangoses, tot i que ningú ens treurà de pillar fang sí o sí, sobretot tenint en compte que, segons ens explica el Sergi, si no hagués plogut hi havia zones on els bassals ja estaven fins i tot programats, jejeje
Santi, quins amics més raros que tens...
I a sobre surten al capdamunt de la classificació
El millor de les curses, compartir-les!


I abans d’anar a dormir sorteig de regals amb molta sort per part meva ja que em toca un espectacular Polar RC3 GPS gentilesa de GAES, de conya!
Quin regalo!

I a les 23:00h s’apaguen els llums quan ja tothom està a punt per dormir, però per variar al Santi i a mi encara ens queden coses per fer, som un desastre, jejeje. Ens posem els taps i a dormir que demà si no plou toca la segona etapa i ens llevem poc després de les 6:00h.

2a etapa Sant Pere de Torelló – Tona

Apa, la segona
Ens llevem poc després de les 6 i comencem a recollir les coses, ens vestim de bici, no se sent pas la pluja picar la teulada del pavelló, i anem a esmorzar. Calma aparent però tot i així tenim algunes baixes, el Miquel decideix no sortir, tot i que ahir es va trobar molt bé té por de tornar-se a mullar avui i el Mia que tot posant-se el camelback es torna a treure l’espatlla de lloc, ai quin mal!
El Miquel que diu que no i és que no, quina llàstima, però a esmorzar sí que ve, eh!
Amb el Joan, desitjant-li sort perquè avui li vagi tot bé
Un autògraf
I cap a la sortida
Les nenes, avui som quatre! La Nuri i la Txell quasi es congelen ahir però aquí les tenim al peu del canyó!

Mica en mica ho deixem tot a punt i anem cap a la sortida, passem pel control de firmes i ens col·loquem tots sota l’arc.

Es dóna la sortida i tota la colla omplim la carretera direcció al nord, hem d’enfilar-nos a Vidrà desfent el camí que el 2012 i 2013 hem fet per acabar la Tracks del Diable Silver, així que el Santi i jo ja sabem que en algun tram tocarà caminar.
Sortim tots juntets
Quan deixem la carretera m’adono que no porto el track, recoi, vigilant mentre la pista ens porta a creuar varies vegades el riu vaig tocant botons fins aconseguir visualitzar-lo. Just abans de que la pista es posi a enfilar-se amb ganes. El Santi ha sortit animat, els segons dies se li donen molt bé, així que em limito a seguir-li la roda mentre anem enfilant-nos. De seguida fem el nostre grupet, un noi amb maillot Boletaire i un de blau i mentre ens enfilem comença a lluir el sol, que bé!

Fem un tramet de baixada i de seguida s’ha d’agafar el GR a mà esquerra tot tirant amunt i toca caminar degut a les pedres, quan hem fet quatre passes comencen a aparèixer els dels davant per enmig del bosc, jajaja, van tan ràpid que s’han saltat el trencall, han recuperat el track tot pujant pel mig del bosc i ara els hi toca remuntar posicions. Els anem animant mentre els deixem passar i nosaltres seguim al nostre ritme. Anem combinant el caminar amb el pedalar fins que sortim a la pista, ara sí tot pedalant amunt arribem a Vidrà. 

Fins aquí ho he portat prou bé, però vaig mentalizada, la pujada encara no s’ha acabat, però es veu que sí, trobem una fletxa que marca a l'esquerra i el Boletarie confirma que han retallat aquest últim tram de pujada pel fang, així que marxem per la carretera direcció Sant Quirze de Besora fins a trobar-nos de nou amb el track.
Caminant GR amunt

Ja som a Vidrà!
Seguim sent els mateixos 4, al recuperar el track ens passa el Tony Pérez que també s’ha perdut abans. Nosaltres anem baixant gaudint de l’entorn, uns cavalls nerviosos que corren d’una banda a una altra del seu tancat, corriolets bastant tancats per la vegetació i de nou a creuar el riu una i una altra vegada, però aquest cop de baixada fins que arribem al primer avituallament. Un dels banys no li ha sentat bé a la bici del Santi i se li enganxa la cadena, així que perdem els companys de ruta.

Arribem al avituallament i fem una breu parada hi ha el Xavi Almela, també el Xavi Cuadrado que li estan curant una butllofa al peu i el noi de blau amb qui havíem anat fins fa poc, així que arrenquem tots junts. Creuem Sant Quirze i anem a trobar la pista ja coneguda de la Tracks del Diable Non Stop, els dos cops que l’hem fet aquí o ens hem mort de calor o ens ha caigut la del pop, per sort avui segueix fent més bo de lo esperat i no passem calor, de conya!
Moment plàtan

Rodant amb el Juan Antonio, els Xavi Cuadrado i el Xavi Almela

Quan deixem la pista coneguda és per agafar un camí que s’enfila muntanya amunt, és exigent, i cada cop té més pedres i lloses, i un rovelló maquíssim al marge esquerra del camí, però just en aquell moment vaig sobre la bici, no és plan de parar que la pujada és prou exigent. El Xavi Cuadrado es nota que avui s’hi veu perquè mica en mica se’ns en va i quan sortim del tram més dur ens adonem que el Xavi Almela no ve, ens hem quedat tres i li demano al company de blau com es diu, Juan Antonio, per fi, algú que no es diu Xavi!
Caminet agraït, com a nosaltres ens agrada,jejeje
Tornem a enfilar-nos fins a 1000 metres, i toca baixar i rodar una mica per anar a trobar el segon avituallament, allà, entre d’altres, hi ha el Sergi que ens indica un petit canvi de traçat per evitar de nou una zona molt fangosa. Tot i així a partir d’aquí comencem a agafar bastant fang i mica en mica les bicis se’n van ressentint i quan arriba de nou la pujada, altre cop per una pista bastant tècnica i amb força pedra he de parar varies vegades per què se m’enganxa la cadena, després de posar-hi oli i intentar netejar-ho una mica l’única solució és pujar sense fer servir els dos últims pinyons i recoi amb les rampes que hi ha costa prou.

Amb el Sergi
Creuant un altre cop el riu..
I quan jo ja li tinc el truco agafat a la cadena la que s’enganxa és la del Santi i amb aquestes que ens agafa un grupet, entre ells el Xavi Almela de nou que ara s’ha revifat i marxa amb energia. El Juan Antonio ajuda al Santi a desenganxar la cadena i ja un cop dalt el trobem a faltar, el Xavi Celma diu que l’ha vist parat que se li ha enganxat la cadena, collons i això que ell estava content de que de moment li anava bé la transmissió... amb aquestes que ens han atrapat també la Sílvia i l’Oscar i arribem al tercer avituallament.
Vinga amunt!
Sort que estan en tot i mentre mengem ens engreixen les cadenes a veure si podem continuar una estona al menys sense enganxades. Sortim de l’avituallament amb un nou company de ruta, com no, un altre Xavi, ara el Celma.

Hem de tornar a perdre tota l’alçada que hem guanyat, així que toca baixar, fem uns corriolets divertits i entretinguts, menys un tram de vèrtic, ja ens va avisar ahir el Sergi, no és difícil però la timba que hi ha a mà esquerra ja m’ho diu tot, aquí baixo a peu, el Santi però i un altre noi no tenen problema, tot sobre la bici i a sobre hi ha foto.
Mira que fer-me la foto a mi no al Santi que anava muntat
A baix el Santi m’espera tot creuant el riu i ens toca tornar a pujar, ens queden 3 pujades i aquesta és la més llarga. Té alguna rampa dura, algun tram de corriol i molts bassals, una mica de tot i el Xavi es distreu decidint quina traçada tria si la meva o la del Santi, difícil elecció perquè els dos tenim moments de tot.

Ens ho passem bé, estem distrets els tres i anem enfilant-nos fins arribar al 4art avituallament on hi ha totes les noies de l’Osona esperant-nos amb els braços oberts i l’Oscar disposat a ajudar en el què faci falta, així que treu la navalla suïssa de la butxaca i es posa a treure fang del canvi del Santi que va fatal.
Fent la foto al avituallament
Guardant la càmera
I la foto feta al Oscar que ens revia amb ànims i fent-nos fotos
Gràcies Oscar!
Mentrestant el Xavi va tirant i nosaltres sortim al cap de poc de que hagi passat el Ramon, un altre noi que vem conèixer ahir. Ara sembla que ja ho tenim fet però tot i així ens queden uns 20 kms, dues pujadetes que fan prou impressió en el perfil i una baixada llarga fins a Tona.
Voluntàries entusiastes, sobretot amb les bikers :)
L’avituallament no era dalt de tot així que sortim encara de pujada, acabant de coronar atrapem al Ramon i ja tornem a ser tres. Apa, fem la baixada amb alegria i tot seguit encarem la primera de les dues pujades que ens queden per acabar, la veritat és que “me l’imaxinava més gran”, la fem prou bé, no se’m fa llarga i al cap de poc estem baixant, l’últim tram agafem un corriol just al costat d’una cadena, intento seguir al Santi però és missió impossible, quan arribem de nou a la pista apareix el Xavi Celma per darrera, s’ha equivocat! Això de seguir el gps no tothom ho porta igual de bé.

El quartet ens disposem a encarar l’última pujada del dia, sembla més llarga que l’anterior i ho és, a més la bici se’m comença a queixar una altra vegada, la cadena està seca, seca i amb el terreny enfangat prefereixo para un moment a posar oli que no pas tornar a enganxar la cadena. Val la pena, pujo molt més tranquil·la i a dalt tenim l’últim avituallament, només ens queda baixar.

Surto amb una galeta a la boca i la feina tinc a empassar-me-la, una mica més i m’ennuego i faig un Bush en bicicleta, jejeje. El Ramon pren la iniciativa, això ja s’ho coneix, no tenim track, perquè aquesta part l’han canviada pel fang, hi ha fletxes marcant el camí però no són massa clares i algunes estan tombades, el Santi para a posar-les bé i seguim el Ramon, que ens facilita la feina. Baixem bona part per pista i després de creuar la carretera fem l’última per sender, ben distrets.
Nois, que ja ho tenim!
Ara sí, ja ho tenim, una corba i el poliesportiu de Tona! Entrem els quatre ben contents i fins i tot ens reben amb un coet, es que a més he estat la primera noia, yuhu!

Amb el Santi coincidim, aquesta etapa ens ha molat més que la d’ahir, molt distreta i més corriolera, llàstima del fang però al final no ens hem mullat ni gota, de conya. Rentem les bicis i quan anem a dutxar-nos apareix el Xavi Almela, però si era davant? Un altre que s’ha equivocat, quin cas!

Una dutxa fresqueta, sort que no hem arribat sota la pluja com ahir, salutacions a tort i a dret i cap al frankfurt i falta gent, que tenim gana, jejeje.
Toma hamburguesa!

I el dimecres com no podia ser d'una altra manera, vem anar fent Via :)
Visca Catalunya!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Quina enveja !!!!!!

(aquest tros de crònica com a mínim es mereix un comentari) ;-)

Joan S

JORDI M. ha dit...

No us coneixia ,tot i que veug que sou globeros como jo desde fa anys.
He gaudit molt amb la cronica osona limits.
ja teniu un nou follower.
So voleu fer una visita, som els jabalis de sant cebria.

jabalibikers.com

sports fan ha dit...

Hi, nice post. Would you please consider adding a link to my website on your page. Please email me back and I would be happy to give you our link.

Thanks!

Frank
frank641w at gmail.com

sports news