Salut i Rauxa!!: Maqui Zero: Senzillament Genial!!

Això es un no parar, desprès d’una setmaneta pujant i baixant muntanyes per l’Atlas i la primera presa de contacte amb la bici es ni més ni menys que una trobada Maqui i aquestes sempre son paraules majors.

Així que aquest dissabte teníem la Maqui Zero, un event espectacular i molt especial ja que només tenen accés gent que te clara la filosofia Maqui, lo que comporta que dissabte vem estar rodejats de molt bona gent! I evidentment que estem molt orgullosos de poder formar part d’aquesta gran familia.

Però no pintava fàcil ja que l’Ada portava un parell de dies amb la panxa malament i jo... mare meva, jo crec que estic incubant un Gremlin, fa una setmana que tinc la panxa desmuntada, fent viatges a Cal Roca i menjant com un ocellet... tots els números per defallir.

La Maqui Zero sortia de Cercs i allà ens plantàvem amb el Ru i la Petitona en un pàrking amb lo milloret del País: Maquis,Ratpenats, Bestiar Lliure, Ratafias, Serragrenyada.....un luxe!

Rarament arrenquem per pista però aixó si amb vore 20km per davant de pujada, sortim de 700mt i no ens aturarem fins passats els 2000mt, ben distret! La llàstima es que als pocs metres d’arrencar patim la primera incidència, el pobre Raül trinxa la peça que aguanta el nucli de la roda, desastre total i més amb l’agreujant que ell es el principal organitzador, ja us podeu imaginar la decepció que s'emporta.. però com que es tot actitud recula fins als cotxes, marxa fins a Manresa a buscar un altre roda per finalment trobar-nos en un altre punt de la ruta.

L’ascensió més o menys es deixa fer tot i que l’última part te unes rampes importants però tot queda compensat quant a mitja pujada arribem al Mirador de la Figuerassa, mare meva quina meravella de mirador, un lloc realment maco amb molt bones vistes tot i que la visibilitat del dia no era la millor.

Com no, aprofitem per reagrupar, fer fotos i recuperar l’alé! Després del descans continuem pujant que encara ens queden les rampes més dures, tot avançant cap a les pistes de Rasos, la collada de Peguera i estirant el camí fins arribar a el Ferrus on ens obsequien amb un d’aquells moments que només la gent d’Outcat sap fer-ho:

Allà al Ferrús parem davant d’un mas en runes i sota una imponent roca, primer visualitzem un cotxe que sorpresa i gran detall conté un celebrat avituallament, amb beure i menjar, quins cracks, quan ja tothom esta recuperat en Raül demana silenci i ens explica un fet important per tots els presents, just el mas que tenim davant es on va néixer en Ramon Vila i Capdevila conegut per tots com Caracremada, del qual tots tenim en un racó especial una fusta amb la seva imatge com a Finishers de Terra de Maquis, a més a més aprofiten el moment per fer un regal molt especial per la seva actitud Maqui a en Dani Llorens entregant-li un mallot que només el tenen els vencedors de la prova. Com veieu són gent molt especial que com molt bé no es cansen de repetir demostren que: Ser Maqui es una actitud!

Nomes vaig menjar aixo despres de 20km de pujar..

Discurs Maqui

Discurs del Dani: Visca el Barça!!

Les grans Maquis!!

Prosseguim la ruta ben cofois desfent camí fins la Collada on agafem alguns corriols espectaculars, en un tram d’ells en Joan Broch es malfereix a la ma, al evitar una caiguda agafant-se una branca sense guants, espectacular les cures que rep, l’Ada es treu un pot de iode, un altre kleenex per tapar-ho, cinta americana per aguantar els mocadors i finalment crec que es el Marc que li deixa uns guants per protegir-se el tall, bona feina!!

Precisament amb el Marc vem protagonitzar un moment digne del circ, anàvem fent un corriol amb molta pendent i anant jo davant no vaig veure clar per on continuava i vaig traçar recte, en Marc darrera es clar, i en qüestió de 50 metres ens vem creuar mútuament un parell de cops, jo girava a la dreta i ell a l’esquerra, un descontrol de por i com més gran la liavem més reia en Marc, llàstima no tindre un vídeo semblaven borratxos de les corbes que ens inventàvem!!

Fins aquí així explicat sembla que tot era fàcil i riures però els números no enganyen i portàvem una espectacular mitja de 7 km/h !!! A més per arreglar-ho vem fer un tram que en Txume amb molt criteri havia batejat com a ‘Petit Calvari’ , mare meva quin fart de tibar de la bici! Està clar que amb aquestes companyies un ha d’estar mentalitzat per caminar... era el preu per gaudir dels Senders del Catllarí.

Què més.. doncs aquestes alçades tot i que estàvem advertits prèviament per l’organització la majoria racionant l’aigua que començava a ser molt preuada, tal va ser que quant vem arribar a una font en un càmping pràcticament tots vem anar decidits directes al bar! I la feina va ser arrencar-nos d’allà i això que ens anaven dient que se'ns faria de nit!!!

Parada previa al bar

Vinga que anem tard!!

Ah prèviament vem passar per el Pi de les Tres Branques, lloc emblemàtic del País, el pobret però no fa gaire bona cara..

Del càmping sortíem amb una pujada d’asfalt que es deixava fer remuntant uns 200mt + , un cop superats agafàvem camí i més rampes bones per finalment agafar un corriol llarguíssim fins a Cercs, aquest el vem gaudir molt fent-lo amb el Ru, l’Ada, la Silvia i els Ratpenats, quins riures!!!

Tunel de la Mina

Filigranes de la Mina!

Vem arribar apurant les hores de sol, ja estava acabant la primera part del Barça- Madrid, vora les 19:00, i tot s’ha de dir no hi ha color entre xalar com a nens baixant els corriols o estar al bar veient futbol!