Avui ens llevem una mica més tard, tenim
l’esmorzar a les 8h. El més complicat
és preparar la maleta per dur-la cap al refugi, sembla mentida que tot hi
capiga, però al final sí, aconseguim encabir-ho tot.
 |
| Bon dia des de la terrassa de l'Auberg du M'zik! cel rogent pluja o... vent |
 |
| Vinga comencem amb l'esmorzar |
Finalment sortim a caminar a les 9 tocades,
els mulers i les mules amb les nostres maletes ja fa uns minuts que han emprès
el camí.
 |
| Les mules marxen carregades amb les nostres motxilles, el menjar per tres dies, la tenda del cuiner... |
 |
| Apa, ja estem a punt! |
 |
| El Carles amb el Lahcen, guia de muntanya i qui porta l'Auberg du M'zik |
Comencem repetint el mateix camí que ahir cap
al poble de Aremd, però passem de llarg el trencall a mà dreta custodiat per
l’espantaocells i seguim caminant per la llera pedregosa del riu.
 |
| Ens allunyem de M'zik |
 |
| Ocellots! |
 |
| Caminante no hay camino se hace camino al andar |
 |
| Apa, que comencem amb les pedres, no ens les acabarem pas |
Avui hem de fer més o menys el mateix
desnivell que ahir però només de pujada fins al refugi del Toubkal a 3.200m.
Com que pujant tenim menys risc de revinclada ens posem les bambes en lloc de
les botes, així els peus descansen una mica que ja ens tocarà fer trotar les
botes de valent els següents dos dies.
Travessem la llera del riu i agafem un sender
que s’enfila fent ziga-zaga força dret. Més endavant suavitza i ens anem
apropant al monestir de Sidi Chamharouch tot resseguint el curs del riu Assif
n’Isougouane que va baixant entre les roques tot creant petites cascades.
 |
| Pedres de totes mides, pedretes, pedres, pedrots... |
 |
| Trànsit de mules amunt i avall, tot i que diu el Carles que avui està bastant tranquil |
 |
| Entre tanta roca destaca el monestir de color blanc |
Arribem al monestir i ni rastre de les mules i
mulers, deuen haver continuat i nosaltres fem el mateix. Mica en mica anem
avançant gent, no tothom sembla que vagi prou preparat, tant pel material que
porten com perquè alguns han de parar força a descansar i tot just estan fent
l’aproximació que no té desnivells molt forts, com s’ho faran per pujar al
Toubkal? Però és el què tenen les muntanyes denominades com a “fàcils” que
tothom si atreveix i segons qui llavors es troba amb una bona sorpresa.
Sortint del monestir de nou un tram
zigzaguejant que ens fa guanyar desnivell ràpid i gaudir de vistes aèries del
Sidi Chamharouch i el seu entorn, llàstima que es va girant vent, cada vegada
amb més ganes.
 |
| els bastons treient fum |
 |
| Apa, ja hem avançat a un grupet més |
El Carles ens va explicant els pics que ens
rodegen i amb aquestes que arribem al bar d’un conegut seu, sí, sí la ruta és
tan turística que en el transcurs de Imlil fins al refugi del Toubkal hi ha
diverses paradetes on poder prendre una beguda fresca i la veritat és que
s’agraeix. Així que fem una parada i aprofitem també per menjar alguna cosa.
Avui no tenim pressa i es tracta de reservar forces que les necessitarem de ben
segur demà i demà passat.
 |
| Begudes a la fresca |
 |
| Fent un mos |
 |
| Una terrasseta al Atlas |
Prosseguim i ens distraiem comentant sobre la
gent que puja i baixa, divagant sobre la seva procedència, indumentària
excursionista, etc... ens crida especial atenció una noia que va sola, amb
bolso, abraçada a una ampolla d’aigua i avançant a bon ritme cap al refugi, més
tard la coneixerem és la Zouie.
 |
| Continuem... |
 |
| Amunt, amunt |
 |
| I amunt, amunt... |
 |
| Ai que fa vent... |
El sender va enfilant-se paulatinament pel mig
de la vall entre muntanyes de més de 4.000 m, el vent bufa cada vegada més fort i
tot que segueix lluint el sol es comencen a deixar veure alguns núvols. I en el
moment més inesperat aixeco el cap i veig al fons de la vall el refugi, fosc i
alt, la imatge em recorda a Núria però sense el llac. Davant seu tot de tendes
blanques plantades.
 |
| Hola! |
 |
| El refugi! |
 |
| Les mules tenen prioritat, nosaltres ens apartem perquè puguin passar per on els hi ve de gust |
 |
| No tothom s'està al refugi, alguns acampen, ara que jo sota una roca d'aquestes no m'hi posava... |
 |
| Yep, que ja hi som :) |
Després de 4:15, incloent la parada al bar, arribem a l’entrada del
refugi on el guarda està deixant passar l’estona mirant aquí i allà.
Mentrestant uns núvols una mica més consistents comencen a treure el cap per
darrera el Ras (un dels cims que farem demà passat).
Seiem una mica i xerro amb la Zouie, ens estem
una estona a la terrasseta fent-nos nostre el lloc, i quan ja estem una mica
més situats agafem les motxilotes, que els mulers ja han deixat dins el refugi
i pugem a l’habitació nº1 que és la que ens ha tocat. Avui no tindrem tanta
sort, fins ara hem dormit de conya al alberg de M’zik, amb habitacions per
nosaltres sols, aquí toca compartir lliteres que estan literalment enganxades
les unes amb les altres i que a mesura que passa l’estona es van omplint.
 |
| Objectiu d'avui al sac, ja som al refugi del CAF Toubkal 3207 m. |
 |
| Una mica d'estiraments... |
Anem a dutxar-nos abans de que ens quedem
sense aigua calenta, que bé, una bona dutxa i a dinar. Abans d’entaular-nos
trec el cap, el vent cada cop és més fred i els núvols van increcendo...
Coneixem al Ibrahim, el nostre cuiner, tot
entrant i sortint de la cuina pel passaplats, sí, sí, aquí cada grup porta el
seu guia i el seu cuiner, normalment el guia és autòcton, igual que el cuiner
però nosaltres de guia ja portem al Carles. L’Ibrahim ens prepara amanida i
pasta, massa cuita, i de postres meló, ben dolcet i ben bo i com no te.
 |
| A dinar que ens l'hem guanyat |
Havent dinat el David, el Santi i jo traiem el
cap a una cascadeta que hi ha sobre el refugi, poca aigua hi cau.
 |
| El David s'enfila al capdamunt de la cascada, sort que no baixa gaire aigua |
 |
| Ai que gris que s'està posant, allà baix ja hi plou |
Parlant
d’aigua comencen a caure les primeres gotes i tornem. I és aleshores quan el
refugi s’omple de vida, a la tarda havent dinat, quan tothom hi busca repòs,
els que ja han fet cim, els que descansen pensant en la ruta de l’endemà i
aconseguim fer-nos lloc en el sofà de la sala d’estar, al costat de la llar de
foc, entre una família de Tetuan i el Luis, un noi de Miranda de Ebro. Però
hi ha gent de tot arreu, anglesos, americans, francesos, turcs i fins i tot un
veí de Sabadell amb uns de Mura.
A fora plou una mica més, però confiem que
demà faci bo.
 |
| Apa, ja cauen gotes, que no passi d'aquí! |
Ens entretenim d’allò més entre xerrar amb el
Luis, la família de Tetuan (parlen marroquí, francès i castellà), fotos per aquí,
una mica de te amb galetes, fullejar revistes de bici, etc... i es fa l’hora de
sopar.
 |
| Posant al dia el meu quadern de bitàcola particular |
 |
| El millor del refugi, compartir experiències amb gent d'arreu del món |
I l’Ibrahim ens torna a fer pasta, aquest cop espaguetis però li surten
com els espirals d’aquest matí, ben covats, tot i així són l’enveja de mig
menjador que ja comencen a estar cansats de tagin i cuscús. Sopant al nostre
costat tenim sis noies flamenques i fem una mica de sobretaula xerrant amb
elles i el seu guia marroquí que les deixa verdes quan marxen a dormir.
 |
| espaguetis, no fan mala pinta... |
 |
| jajaja, cara d'espaguetis covats |
Abans d’anar a dormir fem l’última ullada a
fora, de conya, el cel està estrellat i el vent ja no bufa.
Tothom va aviat a dormir, alguns, com la
família de Tetuan, es llevaran a les 3:30
per anar a fer el Toubkal i és que no estan acostumats a fer cap tipus d’esport
i si per nosaltres fer un 4.000 és un repte per ells serà un miracle, així que
quantes més hores tinguin millor. I com que no hi ha res a fer i es van apagant
els llums nosaltres també tirem cap a l’habitació i a les 22h ja som dins els sacs. Ara toca intentar dormir.
 |
| El refugi del Toubkal la nuit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada