dilluns, 28 d’octubre de 2013

Trekking per l'Atlas. De M'zik al refugi Toubkal

Avui ens llevem una mica més tard, tenim l’esmorzar a les 8h. El més complicat és preparar la maleta per dur-la cap al refugi, sembla mentida que tot hi capiga, però al final sí, aconseguim encabir-ho tot.
Bon dia des de la terrassa de l'Auberg du M'zik! cel rogent pluja o... vent

Vinga comencem amb l'esmorzar

Finalment sortim a caminar a les 9 tocades, els mulers i les mules amb les nostres maletes ja fa uns minuts que han emprès el camí.
Les mules marxen carregades amb les nostres motxilles, el menjar per tres dies, la tenda del cuiner...

Apa, ja estem a punt!

El Carles amb el Lahcen, guia de muntanya i qui porta l'Auberg du M'zik

Comencem repetint el mateix camí que ahir cap al poble de Aremd, però passem de llarg el trencall a mà dreta custodiat per l’espantaocells i seguim caminant per la llera pedregosa del riu.
Ens allunyem de M'zik

Ocellots!

Caminante no hay camino se hace camino al andar

Apa, que comencem amb les pedres, no ens les acabarem pas

Avui hem de fer més o menys el mateix desnivell que ahir però només de pujada fins al refugi del Toubkal a 3.200m. Com que pujant tenim menys risc de revinclada ens posem les bambes en lloc de les botes, així els peus descansen una mica que ja ens tocarà fer trotar les botes de valent els següents dos dies.

Travessem la llera del riu i agafem un sender que s’enfila fent ziga-zaga força dret. Més endavant suavitza i ens anem apropant al monestir de Sidi Chamharouch tot resseguint el curs del riu Assif n’Isougouane que va baixant entre les roques tot creant petites cascades.
Pedres de totes mides, pedretes, pedres, pedrots...


Trànsit de mules amunt i avall, tot i que diu el Carles que avui està bastant tranquil

Entre tanta roca destaca el monestir de color blanc

Arribem al monestir i ni rastre de les mules i mulers, deuen haver continuat i nosaltres fem el mateix. Mica en mica anem avançant gent, no tothom sembla que vagi prou preparat, tant pel material que porten com perquè alguns han de parar força a descansar i tot just estan fent l’aproximació que no té desnivells molt forts, com s’ho faran per pujar al Toubkal? Però és el què tenen les muntanyes denominades com a “fàcils” que tothom si atreveix i segons qui llavors es troba amb una bona sorpresa.

Sortint del monestir de nou un tram zigzaguejant que ens fa guanyar desnivell ràpid i gaudir de vistes aèries del Sidi Chamharouch i el seu entorn, llàstima que es va girant vent, cada vegada amb més ganes.

els bastons treient fum

Apa, ja hem avançat a un grupet més

El Carles ens va explicant els pics que ens rodegen i amb aquestes que arribem al bar d’un conegut seu, sí, sí la ruta és tan turística que en el transcurs de Imlil fins al refugi del Toubkal hi ha diverses paradetes on poder prendre una beguda fresca i la veritat és que s’agraeix. Així que fem una parada i aprofitem també per menjar alguna cosa. Avui no tenim pressa i es tracta de reservar forces que les necessitarem de ben segur demà i demà passat.

Begudes a la fresca
Fent un mos

Una terrasseta al Atlas

Prosseguim i ens distraiem comentant sobre la gent que puja i baixa, divagant sobre la seva procedència, indumentària excursionista, etc... ens crida especial atenció una noia que va sola, amb bolso, abraçada a una ampolla d’aigua i avançant a bon ritme cap al refugi, més tard la coneixerem és la Zouie.
Continuem...
Amunt, amunt

I amunt, amunt...

Ai que fa vent...

El sender va enfilant-se paulatinament pel mig de la vall entre muntanyes de més de 4.000 m, el vent bufa cada vegada més fort i tot que segueix lluint el sol es comencen a deixar veure alguns núvols. I en el moment més inesperat aixeco el cap i veig al fons de la vall el refugi, fosc i alt, la imatge em recorda a Núria però sense el llac. Davant seu tot de tendes blanques plantades.
Hola!
El refugi!

Les mules tenen prioritat, nosaltres ens apartem perquè puguin passar per on els hi ve de gust

No tothom s'està al refugi, alguns acampen, ara que jo sota una roca d'aquestes no m'hi posava...

Yep, que ja hi som :)

Després de 4:15, incloent la parada al bar, arribem a l’entrada del refugi on el guarda està deixant passar l’estona mirant aquí i allà. Mentrestant uns núvols una mica més consistents comencen a treure el cap per darrera el Ras (un dels cims que farem demà passat).

Seiem una mica i xerro amb la Zouie, ens estem una estona a la terrasseta fent-nos nostre el lloc, i quan ja estem una mica més situats agafem les motxilotes, que els mulers ja han deixat dins el refugi i pugem a l’habitació nº1 que és la que ens ha tocat. Avui no tindrem tanta sort, fins ara hem dormit de conya al alberg de M’zik, amb habitacions per nosaltres sols, aquí toca compartir lliteres que estan literalment enganxades les unes amb les altres i que a mesura que passa l’estona es van omplint.
Objectiu d'avui al sac, ja som al refugi del CAF Toubkal 3207 m.

Una mica d'estiraments...

Anem a dutxar-nos abans de que ens quedem sense aigua calenta, que bé, una bona dutxa i a dinar. Abans d’entaular-nos trec el cap, el vent cada cop és més fred i els núvols van increcendo...

Coneixem al Ibrahim, el nostre cuiner, tot entrant i sortint de la cuina pel passaplats, sí, sí, aquí cada grup porta el seu guia i el seu cuiner, normalment el guia és autòcton, igual que el cuiner però nosaltres de guia ja portem al Carles. L’Ibrahim ens prepara amanida i pasta, massa cuita, i de postres meló, ben dolcet i ben bo i com no te.
A dinar que ens l'hem guanyat


Havent dinat el David, el Santi i jo traiem el cap a una cascadeta que hi ha sobre el refugi, poca aigua hi cau. 

El David s'enfila al capdamunt de la cascada, sort que no baixa gaire aigua
Ai que gris que s'està posant, allà baix ja hi plou

Parlant d’aigua comencen a caure les primeres gotes i tornem. I és aleshores quan el refugi s’omple de vida, a la tarda havent dinat, quan tothom hi busca repòs, els que ja han fet cim, els que descansen pensant en la ruta de l’endemà i aconseguim fer-nos lloc en el sofà de la sala d’estar, al costat de la llar de foc, entre una família de Tetuan i el Luis, un noi de Miranda de Ebro. Però hi ha gent de tot arreu, anglesos, americans, francesos, turcs i fins i tot un veí de Sabadell amb uns de Mura.
A fora plou una mica més, però confiem que demà faci bo.


Apa, ja cauen gotes, que no passi d'aquí!

Ens entretenim d’allò més entre xerrar amb el Luis, la família de Tetuan (parlen marroquí, francès i castellà), fotos per aquí, una mica de te amb galetes, fullejar revistes de bici, etc... i es fa l’hora de sopar. 
Posant al dia el meu quadern de bitàcola particular

El millor del refugi, compartir experiències amb gent d'arreu del món

I l’Ibrahim ens torna a fer pasta, aquest cop espaguetis però li surten com els espirals d’aquest matí, ben covats, tot i així són l’enveja de mig menjador que ja comencen a estar cansats de tagin i cuscús. Sopant al nostre costat tenim sis noies flamenques i fem una mica de sobretaula xerrant amb elles i el seu guia marroquí que les deixa verdes quan marxen a dormir.

espaguetis, no fan mala pinta...
jajaja, cara d'espaguetis covats 


Abans d’anar a dormir fem l’última ullada a fora, de conya, el cel està estrellat i el vent ja no bufa.

Tothom va aviat a dormir, alguns, com la família de Tetuan, es llevaran a les 3:30 per anar a fer el Toubkal i és que no estan acostumats a fer cap tipus d’esport i si per nosaltres fer un 4.000 és un repte per ells serà un miracle, així que quantes més hores tinguin millor. I com que no hi ha res a fer i es van apagant els llums nosaltres també tirem cap a l’habitació i a les 22h ja som dins els sacs. Ara toca intentar dormir.
El refugi del Toubkal la nuit