Dimarts 15
d’Octubre. Sabadell – M’zik
Sortim amb el
tren de les 7:15 cap a Plaça Catalunya ben carregats amb la bossa de 100 litres
que hem comprat per l’ocasió. Després del tren cap al bus que ens deixa al
aeroport on ens trobem el Carles Gel, guía de luxe per les nostres vacances
fent trekking per l’Atlas.
 |
| Passejant la maletota per plaça Catalunya |
 |
| Ja hi som tots! |
 |
| A punt per embarcar |
El vol fins a
Marrakesh és molt tranquil, no podem dir el mateix del trajecte amb taxi des de
l’aeroport fins a Imlil. Adelantaments sense visibilitat, la distancia de
seguretat amb el cotxe de davant inexistent, invasions continues del carril
contrari… talment com a la India, l’estil de conducció del Narender no era
gaire diferent.
 |
| Benvinguts al Marroc :) |
 |
| super taxi color crema |
 |
| Encara no sabíem com conduia el taxista... |
El taxi ens deixa
al centre de Imlil on en Moustafa ens dóna la benvinguda i es queda les nostres
maletes, mentrestant nosaltres anem a peu cap al poble del costat, M’zik
carregats amb les motxilles. Fa calor i fa pujada, gairebé sense haver tingut
temps de saber on som ens trobem caminant de pujada pels carrers estrets,
empolsats i gens uniformes d’un poblet edificat a la falda de la muntanya i el
nostre alberg és al capdamunt.
 |
| Acabats de desembarcar a Imlil, ens dóna la benvinguda en Moustafà |
 |
| El minaret més gran de Imlil |
 |
| Fent camí cap a M'zik |
 |
| Aquesta és l'avinguda principal d'entrada a M'zik |
 |
| I la Rambla... |
 |
| Vistes des de l'alberg i la roba estesa a la taulada el davant |
L’alberg de M’zik
és la penúltima casa del poble, gran i aparentment prou neta, sobretot per
nosaltres que ho comparem amb la India. De seguida el Saíd, un dels fills de la
família que regenten l’alberg, ens serveix el dinar, una amanida de cogombre,
tomàquet, ceba i julivert per començar, és bona però crua, el Santi i jo en
mengem poca ,per si de cas. De segon un tagin boníssim, al centre una mica de
xai amagat sota la patata, pastanaga, cogombre i olives, ben gustós i dolcet. I
de postres una poma de la zona, tot pujant ja hem vist i olorat que és zona de
pomers.
 |
| A dinar! |
 |
| Tagin per llepar-se els dits |
Havent dinat i
aprofitant la llum del dia el Santi, el David i jo baixem a Imlil a fer el
turista. Igual que a la Índia hi ha molta vida al carrer i més aquests dies que
s’estan preparant per la festa de l’Eid, quatre dies de festa per tancar el
Ramadà i que just comença demà, quan cada família sacrificarà un xai. Demà és
festa grossa i tothom s’està preparant.
Moltes coses ens
recorden a la Índia, però no tot, allà els agradava, de fet estaven encantats,
de que els fessim fotos, aquí són més recelosos, ho demano a uns quants i no hi
ha manera, així que em quedo amb les ganes, serà més difícil plasmar les
imatges de la vida quotidiana d’aquesta gent, ens conformarem amb les que
guardem a les nostres retines.
 |
| Els brothers al atac! |
 |
| El principal transport de la zona |
 |
| Vistes de Imlil |
 |
| Ja dins del poble, molt turístic |
 |
| Comprant hamsa platans |
Després de fer
una cola en un bar, on coneixem un marroquí viatger que ens explica mil i una
històries en un perfecte castellà, comencem a agafar fred i quarts de set
tornem que a més comença a fer-se fosc.
 |
| Fent amics |
 |
| La cola de sempre emmascarada |
 |
| Demà pujarem allà dalt |
 |
| Per fi, una senyora que si posa per la foto, shukran! |
 |
| Tornant de Imlil |
 |
| La canalla juga al carrer, la nena amb les mans pintades de henna |
I arribant al
alberg de nou ens reben amb menjar, unes pastes saldes i fregides i te. Després
del berenar pugem al terrat i gaudim veient com la lluna surt del seu amagatall
i observem l’Hadj, la muntanya que pujarem demà i al seu costat Venus brillant.
 |
| Uau!! |
 |
| El Said servint el te amb molta classe |
 |
| La lluna agafant alçada |
 |
| Relax, sembla mentida que aquest matí fossim a Sabadell |
 |
| Vesprada |
Sentim diverses
vegades com criden a pregària, és impressionat, ressona per tota la vall, la
veu no ve del mineret principal però se sent alt i clar.
Cap a les 20:30
sopem, una sopa groga amb quatre fideus nedant, alguna llentia i algun cigró,
una mica sosa però bona i després un senyor cuscus amb verdures i pollastre.
Per rematar-ho uns talls de meló, pastes seques i infusió de berbena.
 |
| atacant el cuscus |
 |
| Postres, quina pinta |
Havent sopar fem
una visita al terrat per admirar les estrelles, però la lluna fa tanta claror
que les desllueix.
Il·lusionats anem
a dormir, que demà tenim el primer cim per fer, en un principi havíem d’anar
fins al refugi del Toubkal i fer dijous l’ascenció a la muntanya clàssica de
l’Atlas però com que demà és festa grossa, el Lahcen ens ha fet canviar de
plans ja que no hi ha ni mules ni mulers que vulguin treballar demà. Així que
demà pujarem al Hadj i dijous farem cap al refugi.
 |
| els integrans de l'expedició sabadellenca a punt per trepitjar l'Atlas fins el punt més alt |
 |
| Una habitació de l'alberg per nosaltres sols, bona nit |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada