diumenge, 20 d’octubre de 2013

Trekking per l'Atlas. Arribada a M'zik



Dimarts 15 d’Octubre. Sabadell – M’zik

Sortim amb el tren de les 7:15 cap a Plaça Catalunya ben carregats amb la bossa de 100 litres que hem comprat per l’ocasió. Després del tren cap al bus que ens deixa al aeroport on ens trobem el Carles Gel, guía de luxe per les nostres vacances fent trekking per l’Atlas.

Passejant la maletota per plaça Catalunya

Ja hi som tots!


A punt per embarcar


El vol fins a Marrakesh és molt tranquil, no podem dir el mateix del trajecte amb taxi des de l’aeroport fins a Imlil. Adelantaments sense visibilitat, la distancia de seguretat amb el cotxe de davant inexistent, invasions continues del carril contrari… talment com a la India, l’estil de conducció del Narender no era gaire diferent.
Benvinguts al Marroc :)

super taxi color crema

Encara no sabíem com conduia el taxista...

El taxi ens deixa al centre de Imlil on en Moustafa ens dóna la benvinguda i es queda les nostres maletes, mentrestant nosaltres anem a peu cap al poble del costat, M’zik carregats amb les motxilles. Fa calor i fa pujada, gairebé sense haver tingut temps de saber on som ens trobem caminant de pujada pels carrers estrets, empolsats i gens uniformes d’un poblet edificat a la falda de la muntanya i el nostre alberg és al capdamunt.

Acabats de desembarcar a Imlil, ens dóna la benvinguda en Moustafà

El minaret més gran de Imlil

Fent camí cap a M'zik

Aquesta és l'avinguda principal d'entrada a M'zik

I la Rambla...

Vistes des de l'alberg i la roba estesa a la taulada el davant

L’alberg de M’zik és la penúltima casa del poble, gran i aparentment prou neta, sobretot per nosaltres que ho comparem amb la India. De seguida el Saíd, un dels fills de la família que regenten l’alberg, ens serveix el dinar, una amanida de cogombre, tomàquet, ceba i julivert per començar, és bona però crua, el Santi i jo en mengem poca ,per si de cas. De segon un tagin boníssim, al centre una mica de xai amagat sota la patata, pastanaga, cogombre i olives, ben gustós i dolcet. I de postres una poma de la zona, tot pujant ja hem vist i olorat que és zona de pomers.

A dinar!
Tagin per llepar-se els dits



Havent dinat i aprofitant la llum del dia el Santi, el David i jo baixem a Imlil a fer el turista. Igual que a la Índia hi ha molta vida al carrer i més aquests dies que s’estan preparant per la festa de l’Eid, quatre dies de festa per tancar el Ramadà i que just comença demà, quan cada família sacrificarà un xai. Demà és festa grossa i tothom s’està preparant.

Moltes coses ens recorden a la Índia, però no tot, allà els agradava, de fet estaven encantats, de que els fessim fotos, aquí són més recelosos, ho demano a uns quants i no hi ha manera, així que em quedo amb les ganes, serà més difícil plasmar les imatges de la vida quotidiana d’aquesta gent, ens conformarem amb les que guardem a les nostres retines.

Els brothers al atac!

El principal transport de la zona

Vistes de Imlil

Ja dins del poble, molt turístic


Comprant hamsa platans


Després de fer una cola en un bar, on coneixem un marroquí viatger que ens explica mil i una històries en un perfecte castellà, comencem a agafar fred i quarts de set tornem que a més comença a fer-se fosc.
Fent amics

La cola de sempre emmascarada

Demà pujarem allà dalt

Per fi, una senyora que si posa per la foto, shukran!

Tornant de Imlil

La canalla juga al carrer, la nena amb les mans pintades de henna




I arribant al alberg de nou ens reben amb menjar, unes pastes saldes i fregides i te. Després del berenar pugem al terrat i gaudim veient com la lluna surt del seu amagatall i observem l’Hadj, la muntanya que pujarem demà i al seu costat Venus brillant.
 
Uau!!

El Said servint el te amb molta classe

La lluna agafant alçada

Relax, sembla mentida que aquest matí fossim a Sabadell

Vesprada


Sentim diverses vegades com criden a pregària, és impressionat, ressona per tota la vall, la veu no ve del mineret principal però se sent alt i clar.

Cap a les 20:30 sopem, una sopa groga amb quatre fideus nedant, alguna llentia i algun cigró, una mica sosa però bona i després un senyor cuscus amb verdures i pollastre. Per rematar-ho uns talls de meló, pastes seques i infusió de berbena.
atacant el cuscus

Postres, quina pinta

Havent sopar fem una visita al terrat per admirar les estrelles, però la lluna fa tanta claror que les desllueix.
Il·lusionats anem a dormir, que demà tenim el primer cim per fer, en un principi havíem d’anar fins al refugi del Toubkal i fer dijous l’ascenció a la muntanya clàssica de l’Atlas però com que demà és festa grossa, el Lahcen ens ha fet canviar de plans ja que no hi ha ni mules ni mulers que vulguin treballar demà. Així que demà pujarem al Hadj i dijous farem cap al refugi.
 
els integrans de l'expedició sabadellenca a punt per trepitjar l'Atlas fins el punt més alt

Una habitació de l'alberg per nosaltres sols, bona nit