dimecres, 23 d’octubre de 2013

Trekking per l'Atlas. Ascenció al Hadj



Dimecres  16 d’octubre. Ascenció al Hadj

Avui és l’Eid, el dia del xai, el dia que marca la fi de la peregrinació a la Meca i ahir ens vem fer un tip de veure xais amunt i avall, xais transportats amb moto, amb furgo, amb cotxe.. i quan vem arribar al poble també amb mula. I avui a les 10:00h els pelaran a tots.

Així que nosaltres ens llevem a les 6:30h, tot i que a les 6:00 ja han cridat a pregària i hem obert els ulls. Per anar al lavabo s’ha de pujar el terrat i sorpresa, encara és fosc i ara sí milers d’estrelles brillants ens donen el bon dia!

Esmorzem, el pa d’aquí que li diuen khobz, amb mantega i mermelada i ens en preparem uns per endur untats amb Kiri i melmelada. Abans de sortir i seguint les instruccions de la Pepi m’embeno el peu per protegir el turmell. Al final ens posem a caminar a tres quarts de nou, sembla que farà un dia radiant, si està el cel sense ni un núvol i a les 6 del matí no feia fred està clar que al migdia ens fregirem, així que sortim de curt.
Bon dia! s'hi dorm bé al Auberg du M'zik
Apa, a carregar energies que avui ja caminem

Peu a punt per anar d'excursió! Pepi, que ho he fet bé?

Comencem la ruta amb ganes, enfilant-nos per la pista direcció al poble de Aremd, veiem per tot arreu els homes sortint de casa amb tuniques blanques, estrenant les millors vestimentes i de lluny sentim com els criden a la pregària.
A punt per la primera ruta

Anem deixant enrere M'zik
Mentre el sol va ocupant la vall

Els homes, vestits amb túniques blanques, es dirigeixen a la pregària abans d'anar cap a les respectives cases a matar els xais

Deixem Aremd a la nostra esquerra

Anem deixant enrere poblets i albergs i seguim per la pista direcció al Toubkal, però aquest és el camí que tocarà fer demà, ara el deixem i comencem a enfilar-nos per un sender pedregós que surt a mà dreta.
Vistes de Aremd de la vall d'Imlil

Dues nenes juganeres de bon matí

El David fent amics

El Carles ens ensenya com portar els bastons perquè ens siguin útils i mica en mica anem guanyant alçada i la temperatura també va pujant. Més endavant divisem gent que va per davant, sembla que no tothom està al Eid. A mesura que ens hi apropem anem veient més clar al personal, són 3 mules carregades de bicis i tres guies, i on van amb tanta bici? L’explicació la trobem més endavant quan atrapem també a un grup de turistes bastant numbrós, són turistes israelians, pujaran a peu  fins al coll i baixaran per l’altra vessant amb bici.
Comencem a deixar la vall ensotalada


Pista ampla i sense pedres...
Hem d'anar primer fins aquell coll, Tizi n’Tzikert

Seguim per camins de cabres

Buf, quina calorada i quina set
Ens saludem i nosaltres anem fent via que hem de pujar al cim i després tornar a baixar per on estem pujant. Seguim fent zetes muntanya amunt, el sender és pedregós, a estones més a estones menys, terra solta, de moment vaig bé amb el peu embenat però em fa por la baixada, ja ho notaré.
Mules bikers


Contents arribem al coll, Tizi n’Tzikert, ja a 2930 metres, des d’aquí el cim ja el sentim molt a prop. Fem una parada per picar alguna cosa mentre van arribant els israelians i s’equipen per la baixada amb bici, quina enveja que ens fan al Santi i a mi.
Ja som al coll, al meu darrera la vall de Azzdene

Darrera el Santi la Vall d'Imlil per on hem pujat

Paradeta abans de rematar l'ascenció al Hadj

Un plàtan i quatre ametlles van de conya per acabar d’encarar la part més dreta de l’ascenció. Ens anem enfilant seguint al Carles que ens marca el camí i amb poca estona som dalt, finalment fem cim amb menys de 4 hores, segons el Carles està prou bé. Primer cim assolit, de conya!
I l'últim tram puja força dret

Darrera nostre l'Aguelzim

El cim punxagut del meu darrera és el famós Toubkal

Nois que ja ho tenim!
HEM FET EL CIM! L'HADJ 3134 M.

Les vistes són espectaculars de Jbel Bou Iguenouane al Toubkal amb la vall d’Imlil als seus peus per una banda, l’Aguelzim imponent al mig i a l’altra banda la Vall de Azzdene i una immensa plana de tons sorrencs contraposada al Atlas.
Panoràmica des de l'Hadj

jajaja, quin tros d'entrepà :)


La ziga-zaga que hem fet per pujar, tremenda, ara l'haurem de repetir de baixada

Ens mengem l’entrepà de khobz (pa marroquí) mentre gaudim del lloc. Cap a les 13:15 comencem a baixar, la primera part amb el camí menys marcat fins a retrobar el coll i d’allà anem desfent la ziga-zaga per tornar a la Vall d’Imlil. 
Ja tornem a ser el coll
La baixada es fa llarga, prefereixo pujar, m’he de preocupar menys pel turmell i els genolls pateixen menys, però està clar: tot el què puja baixa, així que no hi ha volta de full.
Amb tots els sentits centrats en la baixada
Anem devallant vigilant de no relliscar amb tanta terra solta. Ens creuem amb un ramat de cabres desperdigat per la muntanya i observem des de la distància el camí cap al refugi que haurem de fer demà.

El camí de demà s'enfila per damunt de la zona de cultiu
Fent tanta calor l’aigua se’ns està acabant i tots estem pensant amb la cola que ens fotarem en el bar que hem vist pujant als afores de Aremd, mal fet, era bastant probable que per l’Eid estigués tancat i es confirma quan hi passem per davant, avui res de cola, tot està tancat. Continuem doncs cap a M’zik.
Ja tornem a divisar Aremd, buf que bé, se'ns estava fent llarguíssima la tornada

Poc després de les 16h ens estem enfilant pel poble, com va sent habitual el Carles es troba un conegut i se li acut comentar-li lo de les coles. El tio ens demana que ens esperem un moment i torna al cap de no res amb 6 coles fresques, de conya!

Arribem cofois i amb el botí acabat d’aconseguir al alberg i seiem a reposar. De seguida em trec la bena, m’ha anat molt bé per protegir el turmell però amb la caloreta i tot plegat ja emprenya i és que al final ens hem estrenat amb un 3000, 24,5 kms i 1600 de desnivell, no està malament per ser el primer dia.
Després d'una caminada així que bé que s'està a la sala d'estar de l'alberg amb un beure fresquet

A la tarda descansem, descarreguem les primeres fotos i preparar la bossa que demà marxem cap al refugi del Toubkal. I per carregar energia un bon sopar, sopa picantona de primer, tagin de verdures i xai, pinxos de xai de segons, un yougurt de postres i la infusió de berbena que no falti. Mentre sopem sentim els nens del poble cantant una cançó davant el portal de cada casa, es tracta d’aconseguir les pells dels xais sacrificats per tal de poder-se disfressar demà amb elles i dedicar-se a espantar la gent.

si ens descuidem muntem una sabateria entre el Santi i jo, jajaja, i com mana la tradició deixem les sabates a l'entrada de l'habitació

Sopeta pels excursionistes

i carn i tagin, nyam!

Apa nois que ens ho hem guanyat
I a dormir que demà anem cap al refugui del Toubkal