Transandes Challenge. 4a etapa, contrarellotge improvisada

Dijous 23. Contrarellotge

La nit ha tornat a ser bastant desastrosa, la pluja no ha parat ni un instant i el vent de tant en tant també es feia notar però tot i això he pogut dormir una mica més que ahir.

Bon dia! tot i que segueix plovent...

Ahir van dir que sortiríem sí o sí però no té cap lògica, si ahir no vem fer l’etapa per por de que la gent patís hipotèrmies avui té menys sentit fer-la, porta més hores plovent, han baixat les temperatures i torna a fer vent. Anem cap a la carpa a veure què diuen, primer noticies contradictòries, que sortirem però una mica més tard, a les 10h, a les 12h, que no sortim, que traslladen el campament a una escola propera… total que finalment esperem.

Santi que tens fred? amb tanta pluja ja tenim l'humitat fins al moll de l'os

Amb l'Amanda i la Sonya

i amb les brasileras, la Mariana i la Patricia

El riu ha crescut molt aquests dos dies, al costat del primer arbre ens banyàvem abans d'ahir...

ovelleta!

I l’espera té la seva recompensa, cap a les 11h va deixant de ploure i a les 12h gaudim dels primers rajos de sol, ens canvia a tots la cara, que duri!! L’organització es posa en marxa i decideixen fer una contrarellotge, seran 20 kms i anirà sortint la gent a partir de les 14h.

S'acaba la pluja i tots ens n'alegrem! El Santi amb el Tomas

El Manuel, el Vicenç i el Diego prenent el sol, quina novetat!!

Finestres a la carpa per donar la benvinguda al bon temps i al fons els núvols

Primer surten els de la Half i després els dels 6 dies per ordre invers a la classificació, a nosaltres ens toca a les 15:52, així que a les 14h, mentre els primers corredors comencen a sortir, decidim dinar una mica amb prou temps per fer la digestió.

I per fi tornem a pujar a les bicis, amb lo què ha plogut és increïble lo sec que està tot, a casa estaríem 3 mesos menjant fang i aquí el terra drena molt i molt bé, hi ha bassals però poca cosa i al campament tot es va eixugant amb facilitat.

Passades les 15h ens acabem de vestir de bici i fem una volteta per escalfar una mica, quina mandra, tenim ganes de bici però havent dinat no estem gens acostumats a pedalar i sens fa molt estrany i a sobre tocarà córrer. L’Amanda i el John, els nostres principals rivals, surten 1 minut i mig davant nostre i segur que no ens ho posaran fàcil.

Amb el Daniel que ens va ajudar amb els preparatius i resolent dubtes abans del nostre viatge a Xile

Amb la Patricia i l'Adriana, la flower power!

Efectivament, quin “calenton” mare meva, surto al màxim que puc intentant seguir al Santi, les cames es queixen, porten quasi dos dies fent el manta i ara els hi demanem canya. L’anada i la tornada son per la mateixa pista però l’han dividit en dos carrils amb conos i ens anem creuant amb els que ja tornen, això ho fa més distret però se’m fa duríssim, em costa horrors seguir al Santi i em desmoralitzo perquè tot i anar a tope no veiem els tanzaniques.

Uf, ara sí, abans d’arribar a fer la volta ens creuem, se’ls veu bé als punyeteros i això que ells van de pujada, en fi es tracta d’acabar i intentar que no ens treguin temps o el mínim possible, al menys els 12 minuts d’avantatge que vem aconseguir a la segona etapa ens fan de bon coixí.

Mentrestant l'Alberto i la Cate fan una gran contrarellotge

La tornada se’m fa tremenda, sort que només són 10kms perquè en semblen 40kms, el Santi davant, animant-me i jo traient el fetge per la boca i desitjant que arribi la baixada, a mitja tornada ens creuem amb els líders per tant ja no ve ningú més en direcció contrària i podem baixar una mica més al nostre aire un cop arribem dalt.

Ara sí, apretem els últims metres, corba de dreta ben tancada i la meta, per fi s’ha acabat! Que malament que se’m donen aquestes coses tan explosives, però finalment hem cobert l’expedient, l’Amanda i el John ens han guanyat en aquesta etapa però per una mica menys d’un minut, així que encara en tenim 11 de marge, seguim 3ers de la categoria, yuhu! Això sí, una mica més cuits, jejeje

Acabada la contrarellotge amb l'Amanda i el John, oi que no fan pinta de ser de Tanzània?

Amb la feina feta recollim les coses per anar-nos a dutxar, avui ens porten a Liquiñe, a un convent de monges perquè les dutxes del campament ja se les havien endut al següent campament. Fem una bona estona de cua per agafar “la van”, com diuen aquí, que ens porta al convent des d’on gaudim d’unes vistes magnifiques del Salto de la Niña Encantada. Al convent hem d’esperar una mica ja que la caldera normalment no rep tantes visites i necessita prendre aire de tant en tant.

Esperant al convent

Vistes al Salto de la Niña Encantada des del convent, espectacular!

Fem una dutxa curta però ben bona i ens tornen al campament. Vaig a la visita diària, menys ahir que al no fer etapa em va donar descans, amb el Pancho (ja hi ha més confiança amb el Francisco el kinesiólogo) que em tracta el canell com de costum, primer em maxaca una mica apretant per aquí i per allà i després fem unes quantes series d’exercicis de força, de moviment… total que acabo doblement cansada: de cames i esquena d’anar amb bici i braços, abdominals i esquena de les sessions amb el Pancho. Això sí, tot i el mal que em fa el canell en cursa mica en mica vaig notant petites millores, que bé.

Sessió per enfortir el braç i de rebot els abdominals

Quan el Pancho m’ha posat el taping la cua del sopar és enorme i el Santi està molt enrere així que m’hi afegeixo, avui sí que es nota que ja hi som els 350 participants. Sopem, repetim el briefing d’ahir, a veure si per fi demà podem fer el què inicialment era la 3era etapa, fan l’entrega de premis de la contrarellotge i a dormir, no sense abans posar-se a ploure altre vegada, quina pesadilla! Així que tornem a guardar les bicis al porxo i a dormir.