Transandes Challenge. 5a etapa, al final aprendrem a rodar i tot!

Divendres 24. 5a etapa i canvi de campament

Aparentment la nit és més tranquil·la perquè de seguida deixa de ploure, el problema avui és que han baixat les temperatures i hem passat fred de veritat, diuen que hem estat a -3, així que a mitja nit ens hem hagut d’abrigar tant com hem pogut, i tot i així no ens hem tret el fred de sobre. Ens llevem i ens fa por sortir dels sacs, abans de fer-ho hi introduïm tota la roba que ens hem de posar perquè s’escalfi.

El dia es lleva solejat! Per fi!!

A l'hora d'esmorzar però encara fa fresca

Avui la sortida serà un xic més tard perquè hi ha gent dormint lluny del campament i hem d’esperar que arribin, així sortim a les 10h quan la temperatura ja s’ha recuperat una mica.

Maletes a punt pel trasllat al proper campament

Nosaltres encara les estem preparant...

Amb les visites d’última hora al senyor roca, arribem justos a la sortida, poc escalfem, però ja tindrem temps, avui l’etapa tindrà uns 80kms i ens durà a Menetúe. Per fi canviem de campament!

Ready to go! 

L'Alberto, la Cate i el Karim

Tots a punt

I el Paco també

Tot i que fa sol i això ens manté a tots alegres, no fa molta calor, sortim amb la tèrmica sense mànigues, maniguets i culote tres quarts, el més probable és que al migdia tinguem calor però a hores d’ara bufa un airet fresquet. A la línia de sortida divisem l’Amanda i el John una mica més endavant, l’objectiu: que no ens guanyin i així mantenir l’avantatge sobre ells.

I per fi es dóna la sortida de la 5è etapa, que en realitat es basa en el què havia d’haver estat la 3era etapa, tothom té moooolta pressa i nosaltres també. La sortida és molt pistera, primer pujada suau i de seguida que puc em poso a tirar i avancem a l’Amanda i el John. Ara es tracta de no mirar enrere i apretar les dents, els primers quilòmetres són rapidíssim, seguim per la pista ampla plena de ripio, lleu pujada, una mica de baixada, la gent vola i nosaltres intentant no perdre els grups i amb els quilòmetres ens quedem, com ja ve sent de costum amb la parella 5, la Mariana i el Weimar, uns brasilers molt simpàtics.

Sortida de la 5a etapa

Agafem la primera pujada del dia i la gent es va posant el seu lloc, seguim amb els brasilers, no acabo d’anar còmode, però finalment li trobo el ritmet i anem passant a gent. I llavors toca baixar, també per pista, ràpid, s’ha d’anar en compte pels sotracs i el mal estat de la pista però si es pot val la pena aixecar el cap, quan menys ho esperes apareix un volcà nevat traient el cap entre les muntanyes.

Espectaculars els volcans que treuen el cap quant menys t'ho esperes

Es roda molt ràpid fins el primer avituallament al km.24, el Santi i jo no som molt bons ens això però ho donem tot i es fa dur, el canell pateix moltíssim perquè la pista és ampla però hi ha trams amb molt ripio, aquestes ondulacions del terreny tan horribles que deixen els cotxes al passar i també de tant en tant sotracs que te’ls trobes de cop i al anar ràpid és impossible fer res més que empassar-te’ls i tots els cops se’ls enduu el braç. Sort del taping que aguanta fort i jo que aguanto el mal, quin remei.

Passant un pont anem el Santi, Mariana i jo i salta el bidó del Santi, que para a recollir-lo, així que continuem les dues fent torns i avançant intentant triar la millor traçada. El Santi va bé perquè ens atrapa al cap de poc, just abans de girar a mà dreta on, una mica més enllà trobem el primer avituallament.

Amb la Mariana

Beu, beu que comença a fer caloreta, però res exegerat

Gel al canto que amb aquest ritme això es farà dur. Ens avisen que ve una pujada molt llarga, ja tremolem, sortim amb l’Anibal, un argentí afincat a Catalunya. De nou ens costa trobar el ritme perquè la pujada no és una pujada com ens l’havien venuda, són molts quilòmetres on globalment puges però el terreny va fent al seu aire, sense cap port important, una pujadeta suau, després una mica de pla, uns metres de baixada, ara un rapatxonet més dur… vas acumulant però no de manera constant i seguim rodant força ràpid i sempre per la dixosa pista.

Yeah! rodant com mai!

Passem per una zona de termes i salts d’aigua, en veiem un parell des de la bici, amb lo bé que estaríem banyant-nos-hi. Però nosaltres no, vinga a treure la llengua fora.

Una mica de pujadeta i darrera les muntanyes... volcà!

No tinc pila al Polar així que vaig sense referència de quilòmetres, en un moment determinat li demano al Santi quanta estona portem i em diu que 2:25 i quants quilòmetres? 45! Sí que és ràpid sí. Ens delim per una pujada com déu mana però no acaba d’arribar, en un tram el company de la Mariana es troba un amic amb problemes amb la cadena i ell para a ajudar-lo, la Mariana segueix rodant amb nosaltres. Si nosaltres no estiguéssim apuntats en èlit estaríem a la mateixa categoria i la cosa aniria molt renyida, però ells estan a Parelles Mixtes 60+ i ocupen el primer lloc amb prou avantatge respecte els segons.

El paisatge comença a canviar, veiem volcans més a prop i els arbres comencen a ser enormes, el terra cada cop més negre fins que passem per sota un cartell que ens dóna la benvinguda al Parc Natural del Villarrica, la bellesa del paratge no té preu.

Entrem al Parc Natural de Villarrica

Al cap de poc d’entrar-hi trobem el segon avituallament, cap al km.55 me’n faig creus de que ja siguem aquí, ens empassem un segon gel, mengem una mica i continuem però sense la Mariana que para a esperar el seu company.

Aprofitant l'avituallament

El Santi amb un senyor molt simpàtic de l'avituallament

Per fi una mica de pujada entretinguda! Al avituallament ens diuen que queden uns 3kms de pujada i després 15 de baixada. 

Que contenta rodant per aquí!

Quin bosc més impresionant!

La pujada aquesta sí que val la pena, entretinguda amb reguerots on anar triant per on enfilar-nos, enmig d’un bosc immens de colors contrastats i espectaculars i amb ocells de cants tropicals piulant de tant en tant.

Foto molt guapa de Marcelo Tucuna, el fotògraf oficial de la Transandes Challenge

Agafem una corba de dretes i la cosa comença a baixar, seguim pel mateix caminet, humit però sense fang entre el verdíssim bosc, no és una baixada complicada però té reguerots i s’ha d’anar canviant de banda i com que vinc amb el canell força tocat de la pista boteruda veig les estrelles un parell de vegades, paro un moment per agafar aire i centrar-me en la baixada i continuem.

El paisatge canvia, sortim de la zona tan tupida per agafar un tram més pedregós, m’agafo tan fort com el taping em permet i avall, la llàstima és que lo bo s’acaba i la baixada continua per una pista ampla i tan pastosa com la d’abans d’entrar al parc, quina llàstima.

Això sí, seguim rodant ràpid, ni rastre dels de Tanzània, amb tots els quilòmetres de baixada només ens trobem amb un parell de bikers. Algun rapatxonet que apareix de sorpresa ens fa mal a les cames però com que són curts els encarem amb energia. Renego a cada bony i suplico per un bon corriol però res, s’acaba la pista i agafem un tram d’asfalt, la que faltava pel duro, cansats que anem de rodar, rodar i rodar i ara arriba el nostre terreny predilecte… el Santi però encara té energia, a mi me’n queda poca i sóc incapaç de donar-li un relleu, l’animo tot el què puc i l’aviso dels detalls paisatgístics perquè es distregui una mica, mira quin volcà a la dreta… noto que a més algú se’ns ha posat a roda i per sort, és un anglès que quan ha pogut descansar una mica dóna un parell de relleus al Santi que li senten genial.

Els tres junts superem la carretera i entrem a un pont penjant, aquest no es balanceja com el del primer dia i el passem sobre a bici amb tota confiança mentre atrapem un parell de bikers.

Ara ja queda poc el Santi va molt llançat i jo no puc seguir-lo, hi ha una mica de pujada i l’he d’avisar perquè se me’n va, com hi va el tio! Últim esforç de rodar i arribem a la zona d’acampada, ara sí, etapa superada!!

No és lo nostre però hem rodat com mai! Sort però que s'ha acabat, ja no podia més!

Amb l'Anibal i l'anglès que ha rodat amb nosaltres al últim tram de carretera

Personalment l’etapa no ens ha agradat gens, massa pistera, originalment tenia algun tram de sender però l’han tret per por del fang, penso que l’haguessin pogut deixar perfectament ja que el terreny drena estupendament i què coi, el fang forma part del mountain bike, no? Però bueno, han preferit assegurar-se la jugada, també ho podem entendre. Sort que hi ha hagut la part del parc natural que ha estat tan espectacular que ha valgut la pena fer-la només per haver tingut el luxe de rodar-hi. 

I que no ens hagi agradat no vol dir que no ens hagi anat bé, tot i que això de rodar generalment no és lo nostre es veu que no ho hem fet del tot malament, arriben l’Amanda i el John felicitant-nos, al final avui els hi hem tret 9 minutets més i ens afinquem una mica més a la tercera posició, bé per nosaltres, hehehe

Primer de tot dinem i avui sí, per fi podem gaudir d’unes bones dutxes d’aigua calenta al campament i amb poca cua, a més fa sol, tothom va molt fresc però jo em començo a notar encostipada, de fet he anat moquejant tota l’etapa i m’he llevat amb una mica de mal de coll, i es que tants dies plovent se’ns ha posat la humitat als ossos i al final passa el què passa, refredat al canto.

A dinar que ens l'hem guanyat!

Nou campament i tenda triada a primera fila

Content, per fi tornem a anar amb màniga curta, torna l'estiu a Xile

Com cada tarda me’n vaig a veure el Pancho que li fot canya al canell una bona estona i després vinga exercicis amb la pilota de bossu, força, equilibri sobre la mà dolenta, mobilitat, tinc unes agulletes als abdominals tremendes. També tinc l’esquena trinxada, el paravertebral es queixa des del primer dia i ja no sé com posar-me, així que també hi dediquem uns minuts.

El Pancho concentrat amb el meu braç i jo aguantant, més em val

I ara exercicis, quin tute!

El Santi mentre porta a netejar la meva bici i com que avui llueix el sol, fem una estesa de roba humida per a veure si aconseguim que s’eixugui. El Santi va a buscar la seva bici i es troba la roda del darrera punxada, infla per veure si el làtex funciona però el tall és massa gran i hem de canviar coberta, n’havíem dut una de recanvi així que la fem servir.

Un cop feta la cua et netegen la bici amb vapor d'aigua, o algo així

oooooh, quines vistes al campament

Estenent la roba al solet :)

Per sort coneixem al Hugo i al seu company que ens ajuden a talonar-la amb la manxa de peu perquè nosaltres ho intentem però no ens en sortim. Ells dos en canvi són uns cracks i molt amables, així que sota un arbre que ens fa ombreta improvisem un taller mecànic, nosaltres amb la coberta, l’Hugo centrant “rayos” com diuen ells .

L'Hugo i el Santi muntant la coberta nova

Posarem una miqueta d'oli per demà

I amb aquestes es fa l’hora de sopar, no se’n parli més. Tots cap allà, està tot boníssim i hi ha varietat, no havíem gaudit mai d’un càtering així en una cursa per etapes, plats i coberts de veritat, fins i tot copes pel vi! Menjar diferent i variat per anar canviant cada dia i ben elaborat, la veritat és que des d’aquest punt de vista un 10.

Sopant amb el Vicent i una copeta de vi i tot! Quin luxe de càtering

Havent sopat entrega de premis, i ens donen una medalla més, quina satisfacció tan gran, anar-nos superant dia a dia i que el braç aguanti. Petit briefing, on ens informen que demà tocarà caminar mínim uns 25 minuts, vídeo del dia i a dormir que demà hem d’aconseguir ser finishers de la Transandes, hi estem molt a prop però encara ens separen uns 80kms de Pucon i ningú ens els regalarà. Tocarà pedalar i de valent.

No tenim fotos del podi però l'etapa de demà fa bona pinta, diuen que hi ha corriols, yuhu!

La nit cau sobre el campament, bona nit!

Aquí el vídeo de la 5a etapa: