Divendres al vespre ens trobem al aeroport de
Barcelona el Dani, el Gerard, el Joan i nosaltres dos, anem a fer la Tracksd’Eivissa! La Fátima ja fa uns mesets que ha inaugurat aquesta nova ruta de la
Tracks i teníem pendent anar a fer-la.
Com que sempre ens falten dies per a tot doncs
intentarem fer-la en dos dies, la cosa està apretada, haurem de posar-nos les
piles perquè la ruta consta de 226kms i més de 5.000 metres de
desnivell, déu n’hi do.
 |
| Comencem bé, el Dani de dues maletes n'ha de fer una, per trobar el pàrquing hem de fer servir el comodí de la trucada... |
 |
| Però finalment estem a punt per embarcar |
Al aeroport d’Eivissa ens esperen la Fátima i
la Vera que ens porten a sopar a un restaurant italià on ens posem les botes i
carreguem piles per l’endemà. Ja amb els packs de benvinguda i les noves
equipacions 2014 (per cert, molt xules) ens deixen al hotel Los Molinos on
dormirem els dos dies, llàstima que no estiguem a ple estiu perquè quina
piscina que té l’hotel!
 |
| nyam!!! |
 |
| No hem deixat pas res, que bo el sopar! |
 |
| Deliciós el tiramisú! |
 |
| Equipació nova 2014, mola! |
Preparem les coses que necessitarem demà i
anem a dormir que a les 7 hem de baixar a esmorzar.
Tot i llevar-nos aviat acabem sortint a les 9
tocades ja que hem d’anar a l’oficina de la Tracks i posar-nos les bicis a
mida, el Santi, el Dani i jo sortim amb les bicis de lloguer de la Tracks, així
ens hem estalviat empaquetar i enviar les nostres. El Gerard i el Joan sí que
han portat les seves.
 |
| bufet lliure per esmorzar, quin luxe |
 |
| Els secrets del Dani, un munt de cafè i terrines de melmelada per esmorzar... |
 |
| A punt per una altra aventura! |
 |
| Posant les bicis de lloguer a punt |
La Fátima ens fa el briefing de l’etapa i ens
posem en marxa, sembla que farà un dia radiant.
 |
| La Fátima ens fa el briefing |
 |
| Davant el mapa de l'illa, aquí comença tot |
 |
| Ready to go! |
No ens encantem gaire i continuem cap a Es
Cubells, primer ens enfilem una mica i gaudim de les vistes del turquesa Port
de Porroig. Ja al poble anem al petit super i tot i ser ja més l’hora de dinar
que la d’esmorzar comprem una presa de xocolata i uns brioixos que ens mengem amb
vistes a l’encantadora església del petit poble enfilat sobre un penya-segat.
 |
| tram de pujada exigent, alguns pugen amb bici |
 |
| D'altres caminem... |
 |
| El Dani sobre Port de Porroig |
 |
| Paradeta per picar alguna cosa, sota la palmera |
 |
| L'església d'es Cubells, amb els seus contraforts, sostre pla i les parets més que blanques |
A quarts de dues davallem del poble per unes
escales i continuem per asfalt fins agafar, per darrera d’una casa el caminet
vertiginós que porta a cala Llentrisca, una petita cala de pescadors on ara sí,
caiem en la temptació i parem a fer un banyet.
 |
| Sortim d'es Cubells |
 |
| Des de l'església fins al mar un munt de desnivell |
 |
| Senderó de vertigen cap a cala Llentrisca |
 |
| Es divisa l'aigua turquesa |
L’aigua és freda però com a fora fa la calor
justa el contrast no és massa brusc i si està prou bé, però no ens hi podem
encantar, així que ens tornem a enfundar la roba de bici i apa toca carregar
les bicis per sortir de la cala pel sender en ziga-ziga, on val la pena girar
la mirada de tant en tant per admirar les vistes.
.jpg) |
| El primer bany de l'any, que refrescant! |
 |
| Lo bo s'acaba... |
 |
| Anem agafant alçada |
 |
| I les vistes valen la pena però costa empènyer les bicis |
Sortim a la pista i arribem a un collet on
apareix per primer cop l’imponent illot d’es Vedrà, impressionant, surt com si
res de l’aigua una muntanya de 385 metres d’alçada, al voltant seu un munt de
llegendes que parlen del Gegant d’es Vedrà, avistaments d’Ovnis, una mena de
triangle de les Bermudes... moltes llegendes giren entorn d’aquest illot. Però
la rampa que ve a continuació ens fa tocar de peus a terra, mare meva, una dura
pujada en el punt de més calor de tot el dia.
 |
| Es Vedrà espectacular |
 |
| Sense paraules |
Costa enfilar-se fins dalt, al menys a mi, tot
i que el Santi se’l veu la mar de bé. A més ens adonem, al menys nosaltres dos,
anem molt justos d’aigua, normalment el nostre bidó és una mica més gran i no
portem camelback, i el proper punt d’aigua que tenim marcat el trobarem d’aquí
uns 15 kms i abans d’arribar-hi encara ens trobem dos pujades importants més.
La primera d’elles té unes rampes de formigó
que treuen l’alè, especialment al Joanet i a mi que veiem com els altres tres
se’n van anant a un ritme prou alegre, nosaltres ens ho agafem amb més calma. A
dalt ens estan esperant i aprofitem per fer una barreta abans d’encarar la
següent baixada que passa volant, llavors comencem l’aproximació a la pujada a
Sa Talaia, les seves antenes ja fa estona que les anem veient, anem a
atacar-les!
L’aproximació té una zona de senders de pujada
molt xula i finalment agafem la pista que porta al cim, és mes suau que
l’anterior però de nou ens quedem el Joanet i jo a la reraguarda, a més ell ara
passa una petita crisi li fa mal l’abductor, que es queixa d’una antiga lesió.
La pujada se’ns acaba abans d’arribar a les antenes perquè el track ens porta
per un corriol que, sense perdre alçada, va voltejant la muntanya. Abans
d’agafar-lo li dono un ibuprofè al Joanet.
 |
| en fila índia pels senderons d'Eivissa |
 |
| Més a prop de sa Talaia |
Anem fent el sender amb un tramet de caminar i
tot però després arriba la baixada, quan hi estem ficats de ple el Dani torna a
punxar. Llàstima perquè anem justos de temps. Mentre el Dani arregla la punxada
amb el Gerard i el Santi, el Joanet i jo anem baixant al nostre ritme i arribem
a Sant Josep de sa Talaia sense que els tres descenders ens hagin atrapat, que
estrany.
 |
| El Dani ha punxat altra vegada |
 |
| El Joanet entrant a Sant Josep |
 |
| L'església de Sant Josep de sa Talaia i uns quants josepins, així és diuen els habitants del poble |
Són quarts de 5 i encara ens falten gairebé
40kms així que mentre esperem aprofitem per demanar unes coles i entrepans per
tots, quan arriben, es veu que el Dani ha punxat un cop més, es troben el
dinar-berenar a punt per ser cruspit. Quina pausa més bona!
Però no ens
encantem i després de baixar un trosset per carretera tornem a enfilar-nos a sa
Talaia per una altra banda, però sense arribar-hi dalt.
La pujada la fem molt bé, i el Joanet ja no té
ni molèsties. Agafem un altre corriol que ens premia de nou amb imatges
magnífiques d’es Vedrà però des d’un altre angle. Que guapo.
Els quilòmetres següents són molt més ràpids
que el què hem fet fins ara. Després d’una baixada que ens porta gairebé de nou
fins arran de mar, anem fent una mica de tot, pujades curtetes i suaus de
pista, una d’asfalt, una corriolera més dreta, zones rodadores, senders
revirats i molt distrets i anem avançant cap a Sant Antoni de Portmany.
Però el dia també avança i just quan arribem a
la zona on el track transcorre gairebé tot per la costa coincidim amb la posta
de sol, és difícil descriure la bellesa del moment. Des de la cala Codolar,
passant sa Figuera Borda, les platges de Comte, cala Roja i cala Bassa, on hi
ha força gent gaudint de l’espectacle de la posta de sol, anem rodant sota una
llum crepuscular magnífica, i tot i que encara no ens il·lumina apareix la lluna
ben plena davant nostre.
 |
| El Joanet creuant cala Codolar |
 |
| magnífiques les vistes des de sa Figuera Borda |
 |
| Passant per davant de l'Illot d'Espartar |
 |
| No tenim temps, però parem un instant a gaudir del moment |
 |
| I mirem endavant i ha aparegut la lluna |
Encara il.luminats pel crepuscle entrem a la
zona més urbanitzada d’es Caló, on les edificacions ja cobreixen tota la costa
fins a Sant Antoni de Portmany, però tot i així el track ens porta, sempre que
es pot, ben a la vora del mar, i així ens anem acostant a Sant Antoni mentre
cau la nit, però entre la lluna plena i la llum de la civilització no tenim
problemes per arribar on ens esperen la Fátima i la Vera, prova superada!!
Quina etapa més ben parida, però lo seu seria
fer-la fraccionada per poder gaudir més de la ruta i l’entorn, parar a fer una
cerveseta en alguna cala i algun altre banyet eivissenc. Ens han sortit 102 kms
i quasi 2900 metres
de desnivell, perquè després diguin que l’illa és plana!
Cansats però molt satisfets anem a guardar les
bici i coneixem al Reque que ens acompanyarà demà i després la Fátima i la Vera
ens porten amb cotxe cap a Eivissa, dutxeta bona i a entaular-nos per sopar,
quina gana!
 |
| El recovery de 226ers que no falti, encara que sigui remanat amb el raspall de dents, jejeje |
 |
| a sopar que hi ha gana! |
Després d’un dia tan complert no hi ha ganes
de fer gran cosa més però toca preparar una mica les maletes, que demà tenim
120kms per fer i a la nit tenim el vol de tornada, així que s’ha de deixar tot
més o menys preparat.
 |
| La primera etapa, mitja illa ja és nostra! |
1 comentari:
Ja veig que vosaltres l'unic que feu es pedalejar i menjar jajaja...M'encanta, aviam si podem fer alguna pedalada junts..
Una forta abraçada
Publica un comentari a l'entrada