La traca final del maig: la Montserratina

Ens llevem aviat que avui toca ruta llarga amb la Penya Mussolenca. Arrenco el mòbil i bones noticies, la Noe al final ve, acaba de sortir de Cabrera, me'n alegro!

Després de la rutina matutina i un parell de trucades de la Noe ens plantem a Plaça Catalunya i comença arribar gent fins a formar una colla de 21 bikers. Deu n'hi do, i entre ells 4 noies, tot un luxe! A part de la Noe també hem enredat els Santis (amb qui vem compartir la Trans-transvasament no fa pas massa).

Després de les degudes presentacions arranquem. Els primers kilometres ens serveixen per saludar-nos i ens adonem que qui més qui menys visita el nostre blog, gràcies per seguir-nos!!

Sortim de la city i ens encaminem cap al nostre objectiu: Montserrat! El dia està núvol però sembla que, de moment, es comportarà.

Abans d'arribar a Matadepera en Tom té problemes amb una coberta i ens ha de deixar. Llàstima, un de menys al grup. Passem Matadepera per la riera i encarem la primera pujada del dia per la ziga-zaga que ens enfila al Turó de Roques Blanques.

Després d'un petit descens prosseguim fins a la casa de l'Obac, o la Pastora, és una pista ampla que va pujant a trossos més que d'altres i el grup s'estira força. Aquí aprofitem per esmorzar, alguns per fer un cafè, una cola, d'altres per pendres el primer gel del dia i alguns amb el bonobici ben justet ja han de fer mitja vola, el Quiles i el Carlos tornen cap a Sabadell, en quedem 18.

Ja fa estona que la divisem, però d'es d'aquí les vistes de Montserrat són ideals, ja venim!!

El Juan Carlos, que avui és qui fa de guia, bueno, ell i el seu hippie-ese (com l'ha batejat la Noe, jejeje) ens ensenya un camí que no coneixiem per baixar a Rellinars, ens deixem portar i avall cap el poble. Un cop atravessat Rellinars, perseguint una furgo que fa el repartiment del pa per les urbanitzacions, seguim direcció Vacarisses i anem a enllaçar amb el camí de la Matagalls-Montserrat. Aquí la muntanya ja es veu més a prop.

Ens enfilem dalt un turó on podem divisar Monistrol de Montserrat als nostres peus, és evident que toca baixar però des d'allà fa basarda veure la pujada que ens espera. Així que comencem a baixar, el grup capdavanter emocionat, se salta el trencall i per més que els cridem no hi ha manera d'aturar-los, per no separar-nos decidim baixar per on ho han fet ells i anem a parar a la carretera.

Com que som prop de Castellbell i el Vilar, la resta que han de ser a dinar a casa se n'hi van a buscar el tren, així que el Siscu, el Tolpedo, el Plh22 i el Treladan ens deixen, i en quedem 14! Seguim doncs un trosset per carretera fins l'estació del cremallera de Montserrat. Aquí comencen uns 15 kms de pujada fins a Santa Cecilia, els primers fins la Calsina són més durets, hi ha alguna rampa que es fa difícil, sento la Noe:

-uf me duelen las piernas, falta mucho? Ella tan bromista, com sempre!

Davant de tot i a una distància considerable el Santi junior, sort que no es coneix el camí sencer i ha de parar a esperar-nos! A la Calsina, proposem pujar fent més volta però evitant la carretera i al grup li sembla bé. Llàstima que al arribar a la urbanització de Sant Cristòfol el German, en una curva plena de grava, pateix una caiguda, sort que anem tots ben preparats i comencen a sortir botiquins, iboprofens, una veïna ens dona una gerra d'aigua per netejar la ferida... i tot i el cop a la cadera i l'esgarrinxada al colze segueix endavant.

Sortim de l'urbanització i tornem a pujar de valent, aquí comença la pista, flanquejada per xiprés que porta a Santa Cecília. Un cop arribes a la cadena, no hi ha rampes fortes però la pujada és constant i es fa llarga. El grup es torna a estirar i anem arribant a Santa Cecília, alguns es demanen uns entrepans per dinar al monestir i d'altres es recuperen de la pujada, cal agafar forces, ara falten uns 5 kms fins l'entrada al Monestir de Montserrat, cal agafar un tros de baixada de la carretera i entrar al parquing del Monestir, atravessar-lo sempre és esgotador i aquest cop no ha estat menys.

Nosaltres, com ja és tradició, anem a "atracar" la paradeta de formatges i mermelades per comprar un merescut pastís de formatge. Aquest cop els tenders fins i tot ens reconeixen! I a més els hi portem nous clients, que em sembla que quan tornin a pujar repetiran. Com diu el Santi: haurem de demanar comissió!

Amb la compra feta anem a dinar a les portes del Monestir, al costat de la biblioteca, la Noe, que té por que els convidats japoneses d'un casament que hi ha li robin la bici, la deixa ben lligada, no se sap mai:


Alguns visiten la verge m'entre d'altres fan el cafè i un cop hem arrasat amb el jalar toca continuar la ruta, que encara ens falta tornar.




Perquè no ens acostumem al bon temps, comencen a caure gotes, així doncs, que entres el xim-xim i la fresqueta em poso el xubasquero i avall. Passat Sant Benet, agafem una pista que surt a l'esquerra per anar a parar a la Calsina i d'allà a Monistrol baixem per on havíem pujat ara la cosa és més relaxant, jejeje!

A Monistrol l'Adrian té la intenció de deixar el grup i anar a Castellbell a buscar al tren, però en veure que ho ha de fer sol, el convencem per seguir amb nosaltres. Segons el Juan Carlos la tornada ha de ser suau, però per sortir de Monistrol, hem d'enfilar-nos un altre cop! Tot s'ha de dir, superada aquesta pujada, la tornada és un anar fent bastant planer, això sí, acompanyat d'una pluja intermitent, que fa que cada dos per tres ens anem treient i posant els xubasqueros.

Passem Vacarisses i la seva estació de tren, tot i que hi ha temptacions, ningú no ens abandona. A l'estació de Torreblanca igual, tots endavant i seguim cap a Terrassa, però potser si alguns haguessin sabut unes rampes tremendes que ens esperaven haguessin agafat el primer tren que hagués passat, però ja no hi eren a temps. Afrontem aquesta pujada amb una bona quilometrada a les cames però el Santi i jo aconseguim fer-la sencereta, que bé!! Això que el Santi arrossega un "tiron" darrera el genoll esquerra des de Solsona. Es noten les rutes llargues que hem estat fent últimament.

El track ens porta ara a la carretera, n'hem de baixar un trosset perquè la pista segueix per l'altra banda, el Juan Carlos para un moment a posar-se el xubasquero i la resta, com que fa baixada seguim avall. Llàstima, hem de tornar enrera i aquestes alçades a més d'un no li fa cap gràcia, l'Adrian convenç a la Raquel per anar directes cap a Sant Quirze, som a prop de Terrassa i se saben el camí.

Ens retrobem amb el guia i continuem, anem seguint el track que de cop i volta ens porta a un lloc que sembla que no tingui sortida, però entre els arbustos s'intueix un caminet, a peu, és clar, que finalment ens porta a una riera. Després de creuar-la un munt de vegades, arribem on comença la pujada de la Pineda, que tan bé coneixen els de Terrassa, oi Seven?

D'aquí a Terrassa és un moment. Arribem a Matadepera i proposem baixar pel bosc de Can Deu per acabar amb algun corriol divertit i després de reparar un parell de punxades d'última hora, arribem a Sabadell!! L'Ana i el German s'han desviat cap a Sant Quirze, el Jorge agafa el tren a Plaça Espanya, el Seven té el cotxe per allà i els Santis també es despedeixen. El Juan Carlos ens deixa a prop del Corte Inglés, així doncs que arribem al punt de sortida el Nando, el Valquia, la Noe, el Santi i jo. Els dos primers segueixen amb les bicis que encara tenen uns quilometres i nosaltres ens despedim de la Noe fins la pròxima locura, que no sabem quan serà perquè te l'agenda ben complerta (24 hores, Pedals de Foc...).

En resum una ruta esplèndida, 118 kms, 2500 metres de desnivell i molt contenta d'haver gaudit de la ruta amb molt bona companyia i amb les forces a tope, és un gust rodar sentint-se bé, espero seguir així! El millor és que ha sigut en dissabte i avui hem pogut tornar a sortir, ens han sortit uns 100 kms més: no que és broma, avui ha tocat descansar!