dijous, 4 de setembre de 2008

Ruta de l'Ermità. Assalt final!

Fa una estona que dono voltes dins el llençol de “usar i tirar” que ens han venut al refugi dels Erols quan sona el despertador de la Noe… són les 6:30 i no ho tinc gens clar, l’arribada apajarada d’ahir al vespre m’ha deixat tocada, moral i físicament, aquesta nit m’he despertat dues vegades amb la planta del peu dret ben enrampada i ahir vaig acabar perju, perju…



Mentre l’alberg dorm, nosaltres ens preparem pel segon dia de ruta, esmorzem gràcies al Mario que fa un esforç extra per preparar-nos l’esmorzar abans d’hora. Una netejadeta a les bicis, carreguem els portabultos i apa ens posem en marxa. Sortim evidentment pujant, uf que patirem les cames estan ressentides i costa agafar el ritme, sort que aviat, agafem una llarga pista de baixada i sense pedres!! És la primera baixada de la ruta que faig sense deixar-m’hi els braços, quin gustaso! En un tres i no res perdo a l’Esther de vista, és una passada com baixa i sort en tenim que de tant en tant es troba amb algunes vaques i com que no li fan massa gràcia, es veu obligada a parar que sinó...

Al costat del Llobregat, ens retrobem amb la pujada, les cames s’han escalfat i responen una mica millor, anem fent fins un mirador on fem les fotos de rigor. i baixem direcció Sant Joan l'Avellanet.
Prop de Bagà, per asfalt comencem a enfilar-nos a Coll de Pal, per començar són 7 kms que el Santi i jo fem en companyia, com m’agrada al menys no estic sola, la carretera se’m fa molt i molt pesada, a més no canvies la postura i al mig kilòmetre ja em fa mal tot, cul, quàdriceps... sort que anar xerrant passa millor!


Quan ja començava a pensar que hauríem de coronar tot per carretera trobem el trencall indicat en el roadbook i ataquem la pista de pujada cap al refugi del Rebost, passant per el coll de la Gavarra amb unes vistes esplèndides! Al refugi ens hidratem, esmorzem i fem petar la xerrada, la noia que el porta ens sella la targeta de pas i ens recomana que quan arranquem no fem cas al roadbook ja que ens indica per pujar per una pista que actualment està en molt mal estat i fins i tot volen treure-la de la ruta.





Aquesta etapa ha estat molt més rodadora que les d’ahir, tot pista ample, més ben senyalitzada i per això tot i tenir més desnivell l’hem poguda acabar amb unes dades més raonables:



Refugi dels Erols- Refugi del Rebost

36,13 kms
1.383 metres de desnivell positiu



Així doncs, seguint les seves indicacions seguim enfilant-nos cap a Coll de Pal, primer per pista i altre cop per carretera, al menys no passa ni un sol cotxe! Arribem a l’alçada del Xalet de Coll de Pal decideixo prendrem un gel no sigui que la pujada que falta se’m faci més dura del compte.
Finalment el comando assoleix el punt més alt de la ruta amb 2.070 metres d’alçada.




Ara està clar, a baixar s’ha dit ens creuem amb un pastor i el seu ramat i la carretera enllaça amb les pistes d’esquí de la Molina, comencem un descens vertiginós pel Bike Park, ens creuem uns quants descenders i passem per algun lloc que reconeixem de la Territori Hermida de l’any passat. Estem alegres, sabem que només ens falta una pujada i després tot de baixada amb algun “repatxonet” fins a Castellar de N’Hug, però l’alegria no dura per sempre i quan arribem dalt d’una pujada els nostres ulls no es poden creure cap on segueix el camí: és una pendent molt bèstia que segueix el recorregut de la Pista Llarga, que la Noe bateja com “Il Muro”. Per evitar tot el pateio possible carreguem els plats petits i encarem el què el roadbook descriu com:
Davant nostre tenim una forta pujada. Cap amunt i que sigui lleu.

A la Noe, com hem pogut comprovar aquests dies, això de l’escalada amb bici “a cuestas” li va, es carrega la bici a l’esquena i ens fot una repassada que deu n’hi do. Nosaltres tres amb més pena que glòria aconseguim remuntar-nos i un cop d’alt mossegada a una barreta i ens llencem a l’última baixada abans d’atacar el Coll de la Creueta. Sort que aquest és més curt que el Coll de Pal i com que és l’últim l’agafem amb ganes. Les vistes d’alta muntanya són esplèndides, ens abriguem i comencem el descens, alguns en aquell moment treuen tot l’esperit de comando que porten dins:





Deixem la carretera i agafem una pista militar que sense adonar-nos ens porta al punt de carretera on vem iniciar la ruta amb l’error de direcció que ens va fer començar amb uns kilòmetres de més. Quan reconeixem el lloc ens invaeix una sensació de satisfacció i deixem anar algun crit que altre. Castellar de N’Hug és força ple perquè s’hi ha celebrat el concurs de gossos d’atura però per sort i després de la foto a la Plaça Major, trobem lloc a un restaurant allà mateix. Son les 15:30h, hem arribat més aviat del què esperàvem. I tots ho tenim clar, el primer de tot és que la Noe ens convidi a les birres que ens havíem jugat a que la ruta no tenia 8.000 metres de desnivell positiu com anuncien a la web, per sort nostra, és clar!!


En total 174.46 kms de ruta i 5437 metres de desnivell positiu.

La ruta val la pena, els paisatges impressionants i variats, poblets encantadors, esglésies romàniques i gent molt agradable als albergs, això sí si es volen anar visitant les ermites i miradors amb més calma, millor fer-la en 3 dies en lloc de 2. S’ha de dir que la Noe ho ha clavat amb la divisió de les etapes i els llocs de dormir, el primer dia vem fer les més suaus però més tècniques que juntament amb haver de desxifrar el roadbook ens van fer perdre molt temps i el segon dia dues etàpes més rodadores per arribar a una hora decent al final de la ruta i així hem completat la Ruta de l’Ermità!


Plaça Major de Castellar de N'Hug, la sortida i l'arribada:





I per rematar-ho comencem la setmana amb una bona dosi de verdures, atenció a la lassanya vegetal, feta amb les millor verdures de Can Ribi & Noe:
A veure si menjant el mateix que ells se'ns enganxa alguna cosa!
Fotos de l'expedició:

5 comentaris:

MarionaBTT ha dit...

Hola gent!!!Enhorabona al "Comando Ermità" per la ruta...només falta una coseta...un telecadira davant la rampa de "Il muro" i llestos...je je je (si si forta pujada, si arriben a dir rampa us toca fer escalada...)
Bé, que us vagi molt bé demà al Puigmal, jo m'escaquejo perquè no em vull llevar d'hora però li fotré canya per aquí.
A veure quan repetim la ruta del Turó...
Salut!!!

Noe ha dit...

Ohhh, (se me cae la baba), como mola la lasaña vegetal. Tienes que darme la receta.

El domingo hare una salidita con la gente de aqui de Argentona. Si os animais...

Ada ha dit...

Ei Mariona! La sortida al Pugimal val haver de matinar! la pròxima vegada no hi pots faltar, segur que t'agrada moltíssim. de totes maneres avui no era el dia, ens ha plggut i no hem pogut fer cim, ja ho explicarem per aquí...

Noe, ya te pasaré la receta, es muy senzilla, el truco la verdura y eso lo tienes más que asegurado!
Mañana no podemos salir, compromisos familiares...

Esther ha dit...

Vaya, os pillé!! Así que esa energía desbordadora que tenéis subiendo es gracias al huerto de Noe y Ribi, pues yo.......¡tambien quiero la receta! ;)

Chicos, me ha encantado compartir ruta con vosotros y Noe, dos días de risas y dolor, si, dolor de ver como me quedaba tirada en las subidas......jejejeje pero eso va ha cambiar, voy a entrenar como una loca muros y mas muros y a la próxima..... me quedaré algo menos tirada :) :) jiji

Un besazo.
Esther

Ada ha dit...

Ei Esther!! Bienvenida al blog!
Pues sí, de ahora hasta la Volta a la Cerdanya haremos dieta Noe, ya sabes sus verduras y arroz con leche para desayunar, jejeje!
Madre mía, tu entrenando muros y nosotros que este finde sólo hemos hecho 38 kms!! Miedo me das!
Nos vemos pronto!