dimarts, 2 de setembre de 2008

Ruta de l'Ermità: Primer assalt


Divendres amb totes les presses del món carregàvem la furgo per anar cap a La Closa, allà haviem quedat amb la resta de l'expedició o comando com anomenarem d'ara endavant , Noe i l'Esther . Cap allà quarts de deu el comando es reuneix per primera vegada , passem a sopar i comencem a comentar la jugada, el tema de conversa més repetit es el desnivell de la ruta , Noe insisteix que són uns 8000 i pico i la resta ens tremola tot el cos de pensar que això pogui ser cert així que no ens ho volem creure!!
El comando

Despres del soparet corre a dormir però es clar sembla que com que encara no estem reventats de donar els pedals la cosa no és tan fàcil , als deu minuts de silenci atac de riure colectiu encara no sé el perquè!!!!

Al matí diana de les que fan mal, a les 6 sona el despertador de la Noe i posa en un moment tot el comando firmes!! Quina energia que tenen algunes per el matí!!

Baixem a esmorzar,montem les bosses a les bicis , els roadbooks i cap a les 7:30 comencem l'aventura, quins nervis!!




Los Angeles de Charlie




Ja en ruta tots concentrats ja que no portem gps i ens hem de valdre del roadbook per arribar a lloc, al quilómetre ja veiem que no serà fàcil, el roadbook que diu cap a la dreta i el camí bo que cap a l'esquerra....






Ja per el camí correcte passem per uns corriols i unes zones complicades xules si no fos que anem carregats és clar... Amb aixó i que el roadbook és molt complicat de seguir (no te parcials i alguns errors..) lo que pensàvem que seria un momentet tardem una eternitat. Avui la missió és fer tres etapes i aquesta primera de nomes 26 teòrics quilómetres se'ns està consumint el temps i no ens sobra...






Finalment després d'un terreny d'allò més variat: corriols, pista,carretera, pujades impossibles on tocava arrosegar la bici.... aconseguim el primer objectiu, arribar a Coll de Merolla anb uns numeros que lluny d'animar-nos ens posen els nervis al cos:

La Closa --> Coll de Merolla :

Km's : 33 km , en teoria eren 26,700
Desnivell: 837
Temps invertit: Molt!!!! Unes quatre hores....

Així que d'aquí al final del dia per els nostres caps passava la idea de passar una "noche romántica" com deia l'Esther si el recorregut no millorava i no podiem pujar la mitja (+- 9.8km/h)

2ª Etapa Coll de Merolla - Arderico 25,1km

Esmorzem rapidet i continuem que anem tard!!! Als pocs quilómetres ens tornem a ficar en uns corriols molt monos però que ens compliquem molt la batalla contra el rellotge, aixó i les continues parades per mirar el roadbook ja que hi han molts trencalls.. En el quiometre 19 ens toca pujada fins al Pla del Capellà i mare meva per posar-se a tremolar quan el roadbook posa:

- Forta Pujada

Forta pujada...... un rampot del 32%!!!!!!!!!!! Que la feina vaig tenir per fer-l'ho arrosegant la bici..
Després del pujadot fem una baixada ben maca per el mig d'una fageda que ja ens deixa a la pista que porta al refugi d'Ardericó.
Aquí arribem prou castigats, fem uns beures tot comentant la jugada amb l'home del refugi que ens diu que la mitja normal fins allà es d'uns 6-7 per hora.... Mira't així encara anem prou bé,llàstima que son les 16:15 i ens queden més de quaranta quilómetres...



Km's: 27
Desnivell: 868
3ª Etapa Ardericó - Erols 42,8 Km.

Estem bastant cansats però si no volem dormir al bosc toca apretar. D'aquesta manera en quasi la totalitat de l'etapa pocs comentaris feiem només per decidir quin camí agafar, el comando s'havia posat seriós! Els dos primers quilómetres els fariem baixant per alegria nostre, quin luxe veure el conta per sobre dels 10km/h però s'acabaria ràpid.. La pista es va començar a enfilar tot buscant el Coll de la Ceba i d'allà cap a la Roca del Catllaràs . Per arribar-hi cal superar un altre rampot d'un mig quilómetre i d'un desnivell d'allo mes obscè que ens obliga a carregar les bicis..





Un cop en la Roca del Catllaràs fem el Collet Llobató on podem veure unes vistes priviliejades sobre el Pedraforca i una magníficada baixada yuhuuhu on puc veure (de lluny) lo rápid que baixa l'Esther, mare meva!!!

Ara sí, sembla que aquesta etapa és molt més ciclabe, no és tant trencat el terreny i per fi comencem a tenir esperances d'arribar de dia a lloc!!!

Després d'una estona rodant amb alegria arribem a Sant Julià d'on agafem una pista que ens puja fins al Coll de Jou , son vora 4 quilómetres de pujada pronunciada així que en aquells moments del dia el plat petit ja treu fum per tot arreu.


D'aquí encara pujem una miqueta més, ara per asfalt fins a la Collada de Falgars.
Portem uns 25km, mirem el perfil i la cosa aparenment pinta millor. Primer fem una pista bona i rápida cap a la Pobla de Lillet, ben bé uns 6km's sense cap pujada , un luxe!!!



De la Pobla al final ja és un altre història... primer ens toca agafar la carretera, de pujada és clar, fins a l'antiga fàbrica Asland, uns quatre quilometres de port. Un cop allà agafem un trencall on hi ha un cartell que ens informa que només queden quatre quilometres per l'Alberg.


Els primers en passar per el cartell son la Noe i l'Esther que al llegir-ho fan un crit d'alegria i ens ho diuen per animar-no's.

Ada i jo anem mes enrere, el cansament és notable i per si no fos poc l'Ada ja fa una estona que no es troba be... La pobra te l'esquena carregadíssima i no era estrany, totes les baixades que haviem fet estaven literalment invaides de pedres i la forquilla de l'Ada no absorveix gens així que ja us podeu imaginar qui es menjava tots els cops.....

Agafem el trencall i comencem una pista sorrenca, ample que va pujant constantment, en el meu cap penso: quatre quilómetres, un últim esforç i en un moment estem a l'alberg!! A mes eren quarts de nou passats i teniem el temps just per arribar amb llum a dalt, no pintava malament...
Res més lluny de la realitat, aquella pujada semblava que ens absorvia, no hi havia manera d'avançar, posem 'platillo' però ni així... Aquí si que l'Ada s'acaba de trobar malament del tot . L'espero i anem pujant lentament mentres que la llum ens va abandonant i l'alberg no arriba... van ser un dels quatre quilómetres mes llargs que hem fet mai,interminables!!!

A l'arribar ja practicament sense llum i vora les 10 veiem l'Esther i ens comenta lo mateix que la pujada havia sigut un infern i que no s'acabava... I Noe doncs més de lo mateix que havia parat a pendre un gel a dues corbes de l'arribada!!! En fi que no era ni el Turo de l'Home ni el Tourmalet ni tan sols un port de estricte plat petit però ens va rematar ben rematats a tots quatre!!!!

Km's Etapa: 42.15

Desnivell Etapa: 1404 mt


Total del primer dia:

Km's: 102

Desnivell: 3187

La resta, doncs un bon soparet ben guanyat i distret explicant batalletes de la ruta i a dormir que amb lo matxacats que estàvem no va ser una tasca gaire complicada!!!

4 comentaris:

Noe ha dit...

Ohhhhh, que buena la foto de "Los Angeles de Charlie", jajajaja. Si tengo que hacer esa postura al final de la etapa, no habria grua para levantarme la pierna. Jejeje

Annabel ha dit...

Sou sensacinals, m'ha agradat seguir les 2 croniques, la noe i vostra...ara la foto DE LOS ANGELES DE CHARLIE va directa a l'oscar...jajaja

Annabel ha dit...

Falta cronica!!!! estic destrossada nomes de llegir, ada em fa mal l'esquena a mi i tot....com estas???

Ada ha dit...

Ei Annabel! Sí falta el segon dia, quan tingui una estona m'hi poso, tot arribarà! l'esquena millor però dilluns estava ben crujida de cap a peus, jejeje!