dijous, 25 de setembre de 2008

Volta a la Cerdanya'08. 1ª Etapa




Sona el despertador,5 del matí mare meva s’ha d’estar fatal per aixecar-se aquestes hores per anar en bici... Quant encara tot just m’aixecava del llit passa per davant el Charlie entonant el ja famós crit de guerra:

- Jaume t’odio!!!!!!!!!!!!
Quin humor a les 5 del matí serà el Ritmo Bisonte?? Be ens incorporem i vestim com podem, per el meu cap ja tinc instal·lada una veueta que em va dient:
- Que collons fots aquí!!!

I cap a esmorzar amb la sorpresa al arribar de trobar una senyora cua.. uff aixó no fa mes que posar-nos encara mes nerviosos, els minuts passen i encara em de preparar les motxilles i esmorzar. Ja en la furgo preparant les coses comencen a passar les primeres parelles, quin estres encara no hem sortit i ja anem de cul!!!!!!!!!!!




Arriba el moment de la sortida, estic fet un manyoc de nervis que si controla els parcials,mira el roadbook i tot sense matar-te al damunt de la bici . Sortim , es fosc de nassos, el frontal il·lumina perfectament el roadbook i el conta però lo que es camí no veig un caraio així que pedra que hi ha pedra que em menjo!!






Per fer la cosa mes simpàtica el camí s’enfila amb unes rampes tremendes que quasi agraeixo de no veure...

Aquests primers quilometres seguir el roadbook es complicadíssim hi ha poca llum i tot es ve igual, aixó fa que arribant a un prat veiem gent aparèixer de tots els costats, nosaltres per sort anem be! El camí aixó si no para d’enfilar-se fins al punt que ja no tenim mes remei que empènyer, en quatre quilometres ja ens hem enfilat fins als 2160mts (sortíem de 1700), la cosa promet!!

Arribem al primer avituallament situat als 9km’s , nomes arribar busquem desesperadament unes tisores per treure’ns els frontals del casc, a l’Ada li molesta i a mi a causa del pes em balla el casc per tot arreu,caòtic! Mengem, bevem i al lio!




Ara per sort agafem una pista de baixada, perfecte per relaxar una mica les cames, fins al Coll d’Ares on fem quatre quilometrets mès de pujada que ens tornen a situar per sobre dels 2100 mts, mare meva que son altes les muntanyes aquí...

Un cop a dalt per compensar quatre mes però ara de baixada, despres d’un puja –baixa i passar per el segon avituallament ,arribem a Os de Civis (1512 m) zona històricament de contrabandistes ja que està tocant a Andorra.




D’aquí endavant la cosa es tornava a posar ben costeruda, primer uns quatre km de pista amunt que ens deixava al començament d’un corriol cada menys practicable fins arribar al punt culminant de creuar una roca grimpant amb la bici a l’esquena. Aquí ens tocarà caminar una estoneta i treure fum de les cames...

Desprès del pateio seguim pujant i aquesta serà la tònica ja que entre el C2 i C3 tenim ni mes ni menys que 14 quilometres de pujada i per rematar-ho els últims 6 per carretera fins dalt del Port de Cabus (2307mt) on es l’avituallament.








Portem 42km i un munt de desnivell però tot i tenir les cames destrossades les sensacions son bones, portem un bon ritme,estem aguantant i per el camí ja em gaudit de moments i vistes impagables com veure fer-se de dia enmig d’aquelles muntanyes immenses, fantàstic! .


En aquest control ja tenien entrepans preparats per dinar , així que tot i que son les dotze aprofitem per recuperar calories.



Desprès de suar i patir per arribar a dalt del Port ara toca deixar-se caure una estoneta, ni mes ni menys que 16 quilometres de baixada passant per el mític poble de Tor on per si de cas passem ràpid jeje! . Desprès quatre mes de pujada tot passant per una caseta de la Duana, seguim de baixada per una pista on en plena corba surt un corriol que hem d’agafar. Com no amb l’emoció de la baixada hem de recular 300mt per agafar el camí que ja ens havíem passat.... Aquí un corriol distret que ja ens deixa en una pujada de tres quilometrets fins al C4 on comença el temut tram d’Orientació!!!

En l’avituallament la situació es ben còmica, tothom mirant mapes i especulant quin pot ser el camí correcte a seguir, que si mira la brúixola,comprova l’altímetre... A mi la situació em supera , no portem ni altímetre ni brúixola i lo que veia clar sobre paper ara en el lloc no situo res . La missió de la proba es anar del C4 fins al C5 passa’n per un punt de control (P4) i guiant-te amb un mapa, definitivament molt complicat per mi!!

Així que la millor opció es esperar que surti algú i marxar en grup amb sort encara encertarem el camí... D’aquesta manera sortim cap amunt, fins al P4 no hi gaire problema , pista amunt amb un parell de trencalls, d’aquí a arribar al C5 ja es un altre historia...

D’aquest tros l’únic que sabíem es que s‘havia de fer un forapista i trobar un corriol ¿? , dit i fet un grup es fica enmig d’un bosc ben espès, especialment de bardisses i nosaltres com no darrera! El tram es a peu , literalment apartant branques i obrint-nos pas com podem , per flipar però per sorpresa meva desprès d’unes quantes esgarrapades anem a parar a un caminet ciclabe! A mi el camí fins allà ja m’havia semblat prou dolent però sembla que hi ha qui ho va millorar .... Quant portavem uns 500mt de caminet bo veiem aparèixer un grup que estaven baixant literalment per les roques en un lloc d’allò mes impracticable, tremendo!!!

El caminet baixa fins que trobem una pista que ja s’enfila fins al Col de So (1920m) on està l’avituallament, uff i com s’enfila les meves cames passen autèntics maldecaps per portar-me fins dalt, portem 80kms i les forces van justetes!!! Però un cop a dalt som conscients que ja em passat el pitjor, mengem ,bebem , ens fotem un gel i marxem decidits a fer els últims 18km!!!

D’aquets poca historia .nomes sortir fem un grapat de quilometres de baixada i empalmem amb el últim port del dia d’uns 8kms però que va pujant suament, curiosament i contra pronòstic els últims quatre quilometres encara ens permetem el luxe d’apretar una mica i avançar algunes parelles!!!

No te preu la cara d’emoció i alegria a l’arribar que se’ns va posar, estàvem d’allò mes orgullosos ja que a diferencia d’altres el nostre objectiu era acabar!!




Els números:

100km +- , en 9:59 parades incloses i en la posició 39 de 101 , qualsevol diria que la nostra por al matí era quedar-nos els últims sols!!!


Ah i com diu l'Ebis si no hi han vaques no es la Volta a la Cerdanya, així que:


8 comentaris:

Santi ha dit...

Abans que ho digueu:

Ja era hora!!!!!!!!!!!!!

I la segona etapa, pròximament en les seves pantalles jejeejeje

Marc Masague V. ha dit...

Una Volta a la Cerdanya sense fotos de Vaques ni és volta ni és res! aviso per futures entregues :)

Bona crònica si sr!

Santi ha dit...

Recolzo lo de les vaques, aquesta tarda tindràs foto! Ens veiem diumenge artista!

MarionaBTT ha dit...

Ostres Santi quina cara de son...je je je
Si heu passat per on hem penso, aquestes rutes les hem fet també (en cotxe però) Ara espero algun dia poder-los fer en btt (però si pot ser sense aixecar-me a les cinc del matí, je je)
Ens veiem diumenge a la Selenika??? Mare meva no sé on m'he ficat...
Ens veiem!!!!

Santi ha dit...

Uff si em veiessis ara no porto gaire millor cara jeejeje!!! Vinga que aquest diumenge estarem ben distrets , ens veiem allà Valenta!

Noe ha dit...

Ohhhh, por fin!!!!!!!

Enhorabuena pareja, sois unos campeones. Quien diria que hace menos de un año no pasabais de los 100kms?? Eso si que es una evolucion y de las buenas.
A ese ritmo, el año que viene los retos seran los 200kms (jejeje...ya sabeis de cuales hablo).
Es un placer compartir ese momento con vosotros. Espero seguir durante muuucho tiempo.
Besotes.

Ada ha dit...

Marc! De fotos de vaques en tenim però van sortir totes de cul, jejeje!
Mariona, ens veiem el diumenge, vaja espero que ens veiem perquè hi ha més de 900 persones apuntades... serà de bojos!
Noe, tu si que ets una campiona! No te preocupes que momentos no sé pero locuras compartiremos muchas... para empezar la Artec!! si es que..

Marc Masague V. ha dit...

MUUUUUUUUUUUU maku! Com diria aquell.. tot molt bé tot molt maku .. ya passarem :)