Rond'elles'08

Amb la moral baixa i les cames cansades, anem cap a Matadepera. Perquè havia fet la inscripció a mitja setmana que sinó no hi hagués anat pas.

El Santi insisteix en acompanyar-me i jo que me'n alegro. Arribem aviat a Matadepera i hi ha molt poca gent, espero que aquest any les noies s'animin com l'any passat que vem ser unes 150. Recullo el dorsal i quan anàvem a buscar les bicis ens trobem la Isabel i el Juan de Terrassa, perfecte, així el Santi i ell podran anar a donar una volta mentre nosaltres fem la ruta.

Per primer cop, encara que sembli increible que no ho hagi fet mai, surto sense motxilla, em poso una càmara, els desmontables i la manxa al mallot, és una ruta curta i amb avituallaments, per tant, no he de necessitar res més. No fa massa fred però començo a covar un refredat i decideixo sortir amb el paravents encara que sé que pujant passaré calor.

Quan tornem al pavelló ja hi ha més ambient, com l'any passat hi ha la Sandra Santanyes, falta la Mercè Pacios que està a tope amb el ciclocross. Xarrem una estona amb la Sandra mentre arriben altres conegudes, l'Anna, la Gemma... trobo a faltar la Noe, l'Annabel, la Sílvia, la Laura... que al final no han pogut venir.

Es dona la sortida i arrenquem direcció a Roques Blanques com l'any passat. Sortim més tranquil.les però una noia comença a agafar distància respecte el "peloton", veig llavors que la Sandra s'hi llença i decideixo tirar-mi jo també. Evidentment de seguida la Sandra li fot canya i quan arriba la pujada de Roques Blanques en un tres i no res ja no la veig... cap problema, em marco com a objectiu no perdre la noia que ha començat a tirar al principi. Tot controlat, no l'atrapo però mantinc tota l'estona contacte visual, em costa perquè tinc les cames adolorides d'ahir però vaig fent, a l'últim revolt ens animen el Santi, el Juan i mig Bicisprint.

Intentant seguir a la meva motivació:

Agafem la baixada pedregosa i seguim pujant direcció la casa de l'Obac, aquest tros em fa bastant pal perquè me'l conèc i sé que fins el dipòsit bàsicament és de pujada amb alguna rampeta bona, vaig veient a l'altra noia i això em motiva, altres ciclistes que hi ha pel camí, que és molt freqüentat m'animen, vinga que vas tercera... jo només tinc ganes que arribi la baixada.

Per fi veig el dipòsit i començo a baixar, una mica més lluny veig a la noia i baixo molt de gust, en tenia unes ganes! Noto que vaig ràpid però quan arribo a l'urbanització de les Pedritxes ja no veig a ningú. Segueixo baixant, em passo un trencall, torno enrera, poca cosa i arribo a la carretera, aquí tornem a empalmar amb el recorregut de l'any passat, per un camí entre el bosc arribem a la riera on s'agafa el trencall cap a Can Pèlags, la masia on hi ha l'esmorzar. Tornem a pujar i començo a trobar-me les noies de la curta, la majoria empenyent la bici, les passo tot animant-les: -Vinga noies amunt!!

Amb la pujada torno a veure a la meva motivació però per poca estona, les cames estan massa cansades i decideixo afluixar, vaig pujant de manera una mica més relaxada o al final diran prou.

Arribo al punt de l'esmorzar, no tinc gana ni res que si assembli, han preparat pa amb tomàquet amb embotits... menjo un parell de galetes i una mica de cola mentre em presento a la noia que he intentat seguir fins ara. És diu Paty i estem una estoneta xerrant també amb la Sandra.

Decidim emprendre la marxa de nou, surt la Sandra disparada, jo darrera amb el ritme d'anar fent, al cap de res em passa la Paty, per variar intento no perdre contacte visual, ara és un puja baixa més distret, com que el recorregut de la llarga i la curta es van creuant tenim un petit dubte al final d'una baixada i a partir d'allà anem juntes amb la Paty i fent-la petar. Arribem a Can Robert on torno a trobar els meus animadors particulars que organitzen el trànsit i fan de fotògrafs.

Aquí amb la Paty, la meva motivació ja tenia nom:

L'Anna i la Gemma:
La Isabel:

Arribem al tros més pastelós, atravessar l'urbanització amb un parell de rampots d'asfalt per retrobar la pista cap a la Font de la Tartana. Quan recuperem la pista a les de la llarga ens fan passar per un sender la mar de distret, molt estret i amb puja i baixa, aquí m'adono que la Paty té una tècnica molt bona, sobretot baixant. M'ho passo molt bé.

Arribo al avituallament de la Font de la Tartana on hi ha la Paty molt ben acompanyada amb el seu marit i els dos nens, l'Arnau i el Jan (espero no equivocar-me), la fem petar mentre menjo uns quants fruits secs i em resisteixo a sortir perquè toca pujar a Can Torres, quina mandra! Ens animen dient que després és tot baixada i que la Sandra només fa 3 minuts que ha passat, jajaja, la Paty i jo ens partim de riure, però si va passejant i ens va esparant per no treure'ns massa estona!!

Després d'una mica de roneig sortim les dues juntes i anem pujant cap a Can Torres tot coneixent-nos una mica més. Al menys així la resta de la ruta es fa més distreta. Un cop a Can Torres ens adonem que lo de tot baixada res de res, anem fent un puja i baixa per camins que desconèc, mira que he passat per aquí vegades... de cop i volta trobem a dos paios plantats al mig de la pista amb dos triangles de cotxe avariat, ens indiquen que hem d'agafar un corriol a la dreta: és el millor de la ruta, un corriol també força estret, amb arbres que hem d'esquivar rollo eslalom i amb algun esglaó imprevist, tinc molt bones sensacions baixant, tot i que tinc a la Paty darrera trepitjant-me els talons. Però és clar, com tot s'acaba i retrobem la pista, amb un parell de rampetes pedregoses que sens fan durilles, què hi farem són les últimes, tornem a arribar a la Font de la Tartana, saludem a la família de la Paty, a la Isabel que és al avituallament i per l'urbanització arribem "segones" al pavelló.

És l'hora dels panellets i moniatos, fotos amb la gent i fer-la petar.

dfefefefeffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffAmb la Paty

dfefefefeffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffffAmb l'Anna

ddddddddddddddddddddddddd Amb la Isabel i els nostres animadors