Vic - Sabadell

Feia temps que no sortíem amb la Penya Mussolenca i la Raquel va proposar fer la Vic Sabadell que alguns mussols van fer l’any passat, així que era una bona oportunitat per anar a rodar amb ells. El diumenge, amb les lleganyes als ulls, vem anar cap a la Renfe a buscar el tren i allà ens vem començar a trobar amb la gent, coneguts com el Tom, el Jordi (Seven), el Xavi (Scrat), el Loren, el Dani (Treladan), el Luis i com no, la Raquel, també hi havia com sempre gent que no coneixíem, el Mario, l’Àlex, el Willy i el Jaime. En total 13 ciclistes gens supersticiosos, jejeje!
Arribem a Vic als volts de les 8:00h, alguns aprofiten per anar a fer un cafetó mentre ens fem els ronsos per no sortir al carrer. Per sort no hi ha boira i no fa tan fred com temíem, al costat de l’estació el termòmetres marca 3,9º: no n’hi ha per tant!

Arranquem per asfalt per anar a trobar un camí rural, també asfaltat que va cap a Collsuspina, passem per poblets que no tenia el gust de conèixer com Sentfores, Santa Eulàlia de Riuprimer o Muntanyola. Aquest tram va pujant suaument però força estona, el grup s’estira, llavors en reagrupem, anem provant els pulsòmetres...

vaja que ben distrets arribem aviat a Collsuspina on està previst fer una buti, ostres, nosaltres ens pensàvem que hi arribaríem a l’hora de dinar i hi arribem per esmorzar, només hem fet 23 quilometres! A jalar! Al restaurant rebem la visita del Jose que ens ve a veure amb la seva nova adquisició, una Orbea carreteria.

Ja amb la panxa plena agafem una pista com deu mana, és a dir: de terra. El paisatge està esplèndid, amb l’entrada de la tardor el bosc agafa unes tonalitats taronges magnífiques.
Anem direcció Castellcir, passem per un paratge maquíssim, on es troba l’ermita de Santa Coloma de Saserra, el roure monumental del Giol i fins i tot vistes al Castell de Popa (Ebis a veure quin dia ens hi portes).

Continuem ben distrets en un punt determinat ens entossudim en no fer cas d’en Luis i això ens obliga a travessar un bosquet per un corriol i després un camp a través, mentre ell tan tranquil arriba al mateix punt pel camí, com ens agraden els fora pistes, jejeje!

Ara ve un tros més de pujada, en una corba hi ha unes vistes magnífiques del Puig de la Creu a la llunyania, parem per fer reagruapment però la Raquel i el Loren no arriben, el Santi els va buscar però res... un grupet desfem camí i ens trobem els 3 que ja estaven en marxa, la Raquel havia punxat i és que ja li tocava, es veu que la càmera era la de seria de la bici, vaja que amb uns 3.000 quilometres podríem dir que ja era gran reserva.

Solventada la incidència continuem que n’hi ha uns quants que ens porten força avantatge. Un cop tots junts agafem un tros més tècnic, és a dir, més distret, yuhu, una mica de pujada pedregosa i després corriol amb pedrots, arrels, puja i baixa i caçadors, aquest últim complement sobrava...

A partir d’aquí ja es pista de baixada pels camins dels darreres de Gallifa fins arribar a la carretera que va a Sant Llorenç Savall, aquí la ruta ja és ben coneguda per la majoria. El Xavi punxa durant la baixada i de tant en tant para a inflar, el Luis i el Jaime s’avancen que tenen pressa i l’Àlex, el Mario, el Santi i jo ens tirem al lado oscuro, vaja que anem cap a Castellar tastant tots i cadascun dels corriols que ens passen pel cap, gràcies al Mario que va participar a l’última Falconada descobrim el tram que ens faltava de corriol per arribar de Can Cadafalch a Castellar gairebé sense tocar pista, ens ho passem com nens petits!!
Llàstima que entretinguts com estàvem arribem tard a davant de Can Petasques i amb l’airet que s’ha girat la resta de la colla ja ha anat tirant cap a Sabadell. Ens posem les piles i marxem cap a casa, encara ens dona temps de fer un parell de corriols més i contents de la ruta feta ens separem dels bixiclistes en un punt del Ripoll. Nosaltres seguim per pujar pel Pont de la Salut i allà el Santi s’adona que ha punxat, així que arribem a casa amb un parell de parades per inflar i just a punt perquè és comenci a fer fosc, són les 17:00h!

Al final 83kms i 1500 de desnivell, una ruta de buti, molt suau comparat amb la que vem fer en la segona etapa de la Transcatalunya dels Galleteros però ara és el què ens venia de gust, fer uns quants quilometres sense deixar-nos-hi totes les forces.

I aquest diumenge dia 30 es fa un homenatge per el Jordi Seriola, no hi podrem ser però des d’aquí animem a tothom qui vulgui a participar-hi, ja és hora que ens fem sentir perquè coses com aquestes no passin! Tothom a rodar per en Jordi!