Maçanet de la Selva: Quina guarrada!

Retrobant els vells costums els despertador ha sonat a les 6:00h del matí per anar cap a la Selva, sí, sí i és que el Gran Premi de la Selva ja torna a ser aquí i més matiner que mai.

Hem sortit negra nit de casa i m'he adormit a la Petitona amb el tiquet de l'autopista a la mà mentre el Santi em portava a Maçanet de la Selva, o com diu en Ribi Massafred de la Selva, jejeje! Hem arribat dels primers per prevenir les cues de l'any passat però aquest any ni cues ni cap fred escandalós, això sí, un cop s'ha retirat la boira.

Així que ens han donat el dorsal 4 i 5! Hem anat a passar una estona a la Petitona mentre arribava més gent i llavors a saludar als coneguts, el Ribi, el Ruben, l'Epic, el Power, la Carol, el Charlie, la Núria. La concurrència femenina era important tot i que faltava la Noe!!! Mira que no venir... però es veu que lo d'agafar xispa no toca fins el mes vinent, què hi farem, per sort estava previst que ens vingués a rebre amb la bici de carretera.

Amb aquestes arriba l'hora de la sortida, si una cosa vem aprendre a les curses de la Selva l'any passat és que la posició de sortida és important, així que ens hem situat força endavant, darrera la Núria, i apa a correr tots. Com sempre, intento sortir a tope i he passat per un moment a la Núria, que al cap de res ja la tornava a tenir al davant, sempre animant-me, i ja no l'he vist fins l'arribada. De seguida hem pogut comprovar que el fangar seria una constant però què hi farem, el tema era prou evident, sort que duia cadena i pinyons nous!

Aviat m'han passat el Santi, després el Power i el Ruben, els he mantingut una estona a vista i anava fent aquell puja i baixa constant, la veritat és que m'ho he passat prou bé baixant, tot i que amb tant de fang les marxades de roda eren importants però, tot i haver estat tres cops a punt de llepar, me'n he salvat, encara no m'ho crec.

No hi havia cap pujada llarga però sí algunes amb força pendent, agreujat pel terreny xop, però què hi farem, amunt, amunt i amunt, al màxim possible per posar el mínim el peu al terra, sinó automàtics i cales enfangades = no hi ha déu que es foti els pedals i jo sense pedals enganxats no sóc ningú. És clar que no sempre ho he aconseguit però ganes n'hi he posat!

Anava avançant i creuava els dits perquè no m'avancés cap fèmina, això sí sense mirar enrera, sempre endavant i desitjant no tenir cap problema mecànic, el Charlie i el Ribi n'han tingut i no han pogut acabar la cursa.

Tot i que tenia molt mal record del fang a l'Artec, avui ha estat completament diferent, avui, amb més difícultat o menys, podies avançar, pedalar sobre la bici, alguns lloc relliscaves i tornaves a enganxar però el tema era factible, de tant en tant passaves per un bassal gegant que et deixava xopa però una mica més neta i evidentment de manies ni una, ho he agafat tot per allà on venia, total ja anava enfangada fins les celles! I el lema d'avui ha estat:

- Quina guarrada!

Però divertida, fins que els últims quilòmetres ja se'm començaven a fer pesats, veies un pla i deies aquí apreto que ja queda poc però no, més fang i més bassals.... sort que després venia una baixada i em recuperava anímicament, hi ha hagut un tros que m'ha sigut familiar, corriols avall amb la traçada mooolt marcada i he arribat al lloc on l'any passat m'adalantava la Noe i ens comencavem a conèixer i és que allò va ser el preludi d'unes molt bones rutes!

Quan ja faltava poc m'han dit 2 kilometres i vas segona i he pensat avui és el teu dia, a tope fins al final! Quina alegria quan he divisat el parking i després el Santi i el Charlie animant!

M'he assegurat que m'apuntaven l'arribada i de seguida a veure el Santi, a ell també li ha anat de conya, ha arribat darrera la Núria i abans que el Power i el Ruben, tot un repte per ell! I és que ja fa dies que li dic que ha millorat molt, abans arribava com jo o uns minuts endavant, però avui m'ha tret una bona estona, tot i que haurem d'esperar a les classificacions per saber quan.

I després ha vingut la típica entrega de premis amb caos en els resultats de les fèmines. L'any passat ja varem poder comprovar cursa, rera cursa, la poca eficàcia dels controllers de la Federació i aquest any no ha estat l'excepció, tot i que tots ho esperàvem. Mentre entregaven els premis als nens, m'he acostat per confirmar en quina posició havia quedat i vaig i ho pregunto, la resposta ha estat:

- És que si no fas la llarga no surts a les classificacions de fèmines èlit i de moment no n'hi tenim cap.

Cap??? I la Núria, i la Carol, i jo? I les altres noies que ens hem currat la llarga? Doncs al final han fet un gran esforç i ens han localitzat a la Núria i a mi però quan ens han cridat al podi encara no sabien qui havia quedat 3era... la veritat: patètic, esperem que la cursa vinent ho portin millor...

Així doncs que molt contenta, vaja contentíssima he fet el primer podi de l'any i el primer amb equip, el Basolí! I és que aquest any el Santi i jo correrem amb ells. Tot i que encara no tenim la vestimenta oficial, m'han deixat la segona equipació per lluir els colors de l'equip, vaya que el Power m'ha deixat la seva jaqueta rellüent pel podi: quina guarrada de jaqueta!

Classificacions: http://www.ciclisme.cat/clasificaciones/Classificacio_General_Volta_Llarga_Macanet.pdf

Més fotos del Charlie i de l'organització: