dilluns, 19 de gener de 2009

TrinxaPrehistorica

Com sempre sona el despertador mes d’hora del que voldríem però amb tot l’esforç del món ens posem per feina. Avui el tema promet, hem quedat amb els galleteros per fer la TrinxaPrehistorica, es a dir un track que uneix les dues pedalades amb els seus enllaços per fer-la sortint des de Bcn.

En el nostre cas, una dosis més de masoquisme ja que al punt de sortida de Bcn i anem tot pedalant!! Està clar que toca posar els carrers i per poder veure’ls ja sortim de casa amb els llums posats, de debò que estem fatal!


A mig camí , a Cerdanyola, ens trobem amb en Grey i tirem fins a St.Coloma on ja trobem una bona representació esperant-nos: Armand,M.A,Jaume,Angel,Sergio,Dani i la Mariona i el Juan Carlos donant voltes amb els seus cotxes buscant aparcament... ara un s’alegra de vindre pedalant jejeeje!!
Quant apareix el Juan Carlos ve acompanyat i sorpresa és el German, quan de temps!!


Comencem la ruta i l’Armand ja ens informa que avui no pujarem per el dipòsit que ens ensenyarà l’alternativa per el tanatori, teníem alguna esperança que per aquí fora més planet més directe però en un no res estem ‘gaudint’ d’unes rampes del 24%, quina tela!!!

Aquí encara ampliem més el grup amb una bona representació de BttBadalona i el pirata del Josep, a continuació passem per les vinyes o les ‘zetas’ que l’hi diuen, una pujada molt pintoresca que va fent ziga-zaga fins dalt i que ofereix una imatge molt xula plena de bikers en tots els seus revolts.














Seguim tirant la mar de distrets, es lo que te anar amb tanta gent i arribem a Vallromanes on toca parar a fer un merescut esmorzar i com no una foto de grup al complert.



Sortim de Vallromanes per unes fortes rampes d’urbanització i aquí patim averia grossa... en Diesel ha enganxat el canvi amb la roda i ja sabeu que això es trencadissa segura.. D’aquesta manera el grup queda reduït ja que Diesel es veu obligat a marxar i amb ell els companys de BttBadalona.



Continuem i abans de deixar el poble divisem un Alpcrossià, ni mes ni menys que en Wizzard fent l’il·legal amb el dit xungo jejeje!! D’aquí endavant ja rodem per el territori de la Trinxacadenes del qual m’havien dit que faríem infinitats de corriols yuhu!!



I era veritat, l’únic que hi havia una deliberada omissió d’informació, corriols molts però la majoria de pujada!!! Tot sigui dit que m’encanten però és clar son costeruts i el tema desgasta una cosa.... i això el grup ho paga amb més baixes, algunes per rampes ,esgotament o simplement per arribar a dinar a casa. Bé, la sortida comença a agafar aires èpics del grup nombrós de la sortida tot just quedem la meitat,quants acabaran?




Certament el recorregut és collonut no acabes de sortir d’una que ja estàs patint per aconseguir superar un altre tram complicat, de repte en repte fantàstic!
Un dels llocs on passem és St.Bartomeu i com no potser d’un altre manera trobem la senyora Montse que segueix tenint cura del lloc.

Degut als problemes tècnics del principi i la dificultat del recorregut anem una miqueta malament de temps, res important si no fos perquè implica dinar més tard i la gana ja apreta...Finalment arribem ja mig desmaiats (sén més de les 15:00!!) al lloc de dinar, una plaça amb la seva font i els seus ‘columpius’ a Santa Agnés de Malanyes, aquí ja portem 70 km, uns 1900+ i hem començat a gaudir dels corriols de la Roca que SÓN DE BAIXADA!!!!



Desprès del merescut dinar continuem la marxa amb més mandra que abans lògicament, sortim del poble enfilant pujada amunt amb la missió de fer més corriols i amb la certesa de tenir més de 40 km per davant i com a molt dues hores de sol...

Per si la cosa no era poc justa o poc viable al poc de sortir veiem que la roda de l’Armand té un moviment sexi esquerra-dreta que sembla que balli samba!!! Parem, ens ho mirem i el veredicte... un parell de radis trencats!! Sort de l’Angel que és un manetes i apreta per aquí afluixa per allà deixa la roda mig bé, com un ou però millor!!

Quan portem uns 85km comença a fosquejar, la cosa promet i igual que el sol que marxa les meves forces també s’evaporen això si les meves! L’Ada es queixa de fred,gana,son però la feina és meva per seguir-la!! I moments abans Jaume i Miguel Angel havien arrencat a l’esprint fent una demostració de forces, de gran vull ser com ells!!!

Arribem a un trencall on tocava agafar els últims 9 quilòmetres de corriols (no de la ruta...) però ja és negra nit i no tots portem llums així que per prudència decidim tornar per la pista.

En aquesta vaig patir un dels moments més surrealistes, anava tirant per la pista davant del grup i això que alço la vista i veig com una bola de foc, rollo meteorit direcció Bcn, uff em frego els ulls i arribo a la conclusió que aquestes hores la meva neurona està fatal! Ni ho comento amb els altres perquè no pensin que tinc al·lucinacions jejee però resulta que ells també ho havien vist, al dia següent veuria la noticia al diari:
http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=579354&idseccio_PK=1021&h=

Tot i que semblava que érem un grup prudent i responsable (i què més jeje!!) , acabem agafant un corriol en tota regla, va ser un moment d’allò mes emocionant, bé emocionant i dolorós per algun ja que això de no veure les pedres es perjudicial per la salut!


Finalment arribem a la civilització, a Teià, baixem fins a Masnou i allà agafem el passeig marítim fins a Bcn on ens separaríem cadascú cap a un lloc, nosaltres ja cansats i amb fred (maleïda brisa marina!) decidim que ja està be (són les 20:00!!) i que la tornada la farem amb tren i amb uns bons guies urbanites, Miguel Angel i Jaume, agafem el tren a Arc deTriomf.

Els supervivents (+ Ada que feia la foto)


Ja a casa, vist que ningú ens farà el sopar decidim marxar a sopar fora i fer-nos un homenatge que ens ho hem guanyat!!!!

Al final:
120 Km’s
2700 mts. +

7 comentaris:

Ada ha dit...

mmmmm que bons que estaven els xipirons!

Noe ha dit...

Coñeeeeeeeeee, yo tengo miedo de salir con vosotros!!!! Buaaaaaaaaaaaaaaa
De verdad, no entiendo de que manera habeis cogido esa vena maratoniana de rutas de mas de 100kms, eso no es sano home!!!!
Aleee, estic ofendida!!!
jajajajaja

Ada ha dit...

jejeje, no se de quien se nos habrá pegado esta mala costumbre! has creado unos monstruos!

Marc Masague V. ha dit...

Que us han desnonat de casa?

Clara ha dit...

Menuda ruta, eh! buf parteix de la prehistorica i de la Trinxa que guay no? Crec que aneu amb un noi que jo conec, el qual duu la jaqueta de Ayala( és que jo vaig a córrer amb aquest equip)

Com continueu amb aquest ritme, no se que haure de fer per a estar a la vostre alçada

Power ha dit...

Jaja.I jo preocupat pq creia que no habieu fet res.
120km em la Mtb...aixo segur que no es legal!

Ada ha dit...

No Marc, però és que per menys de 14 hores no val la pensa posar-hi, jejeje!

Clara el de la jaqueta d'Ayala es diu Armand. Però si tu a hores d'ara deus estar fortíssima!

Power! Mira qui parla, el que surt dia sí dia també i sinó va al gim!!