La Diferent 2009. The Orbea's return!

Diumenge ben d’hora cap a La Diferent de Sallent, rodolí! una pedalada d’allò més curiosa, amb tres recorreguts, un d’Enduro, que va aplegar la major part de corredors, una pedalada popular d’uns 35kms i la que van denominar Rally de 50. Nosaltres volíem fer ruta llarga el diumenge però com que no hi havia plan vem pensar que 50 kms corrioleros a tope també seria un bon entreno. A més el Ruben i la Noe també s’hi havien apuntat o sigui que un bon motiu més per anar-hi.
Com comença a ser habitual aquest any arribem dels primers, ni rastre de la Noe i el Ruben, quan estem recollint els dorsals em truca el Ruben, ve amb l’Heri i arriben tard, que avisem a l’organització perquè els esperin, jejeje. Anem veient com arriba la gent, poques noies, jo em pensava que n’estaria ple perquè tot i ser pedalada popular hi havia sucosos premis pels tres primers classificats masculins i les tres primeres fèmines del rally però sembla que no, diviso una noia endurera i 3 o 4 noies més que sembla que faran la Rally o la popular. Per sort podem escalfar una mica i tornar a rodar amb la meva Orbea, yuhu, m’hi sento molt bé, busco alguna baixadeta per provar el retorn als v-brake però no la trobo o sigui que ja ho notaré durant la ruta.
Arriben el Ruben i l’Heri, que deu haver estrenat bé la furgo perquè al final no han tardat pas massa, quina casualitat l’equip Basolí avui fa més pinya que mai, el Santi i jo tenim els dorsals 215 i 216 i el Rubén el 217, n’hi fet exprés!
La gent es col·loca a la sortida i la Noe que no arriba...com que en té fama penso que potser s’ha perdut, o potser ha canviat de plans...
Per fi, bastant més tard del previst, es dona la sortida, els del rally són pocs i amb ganes de canya, jo surto amb energia, travessem el poble i enfilem una pujada de més de 4 quilòmetres, em sento bé i apreto, el Santi i el Rubén m’intenten seguir però quan em giro per veure’ls una mica més amunt ja no els diviso, cap problema, sempre em passa igual, surto bé i llavos m’atrapen, segur que aquest cop no serà l’excepció! Després de la pujada, un tros de fals pla a tot drap i dues rampes per rematar-ho, a partir d’aquí deixem la pista i agafem corriol, a disfrutar. No passa massa que ja veig acostar-se per darrera el Ruben i el Santi, si és que ho sabia que m’atraparien aviat. De cop una trialera de les típiques al costat d’uns postes de llum, si és que l’Orbea em dona confiança perquè sinó no m’hi hagués tirat pas, amb l’adrenalina a tope m’hi deixo anar, frens apretats al màxim i jo avall, aquest és el tacte que m’agrada, jejeje, respiro tranquil.la, amb un moment he recuperat la confiança baixant! Ja tinc el Ruben darrera i seguim de baixada per corriols ben distrets, un noi ens avisa que el Santi ha tingut averia i està reparant al marge del camí, ostres quina merda, amb el mono que tenia el Santi de bici després de tant estudiar, creu-ho els dits perquè ho pugui arreglar i continuo amb el Ruben.
De cop se sent un cloc ben sec, i el cul se’m en va enrera, però què passa!!! El seient s’ha empinat, quina mala llet, justament el divendres amb el Power el vem tocar perquè tenia la punta massa amunt i ara sembla un coet a punt d’enlairar-se. Sort que el Rubén porta allens i el posa a lloc, ens avancen uns 7-8 bikers mentre reparem però el Santi no apareix...fa mala espina.
Continua el corriol, li dic al Ruben que passi i tiri que baixa molt més ràpid que jo, però no, ha decidit acompanyar-me que guai, tota la cursa amb companyia, estupendo! Anem a parar a una pista i torna tocar pujar, hi ha alguna rampa dureta i aprofitem per recuperar alguna posició, al cap damunt trobem el primer avituallament, un trosset de plàtan, el Santi que no arriba i continuem. El corriol és maquíssim, llàstima que la boira encara no s’ha aixecat del tot i no ens permet gaudir de les vistes que s’intueixen, seguim fortets pel corriol que és bàsicament de pujada tot i que suau. Espeteguem a una pista amplíssima i avorrida de baixada, és clar, hi ha d’haver de tot, de cop i volta un trencant a l’esquerra de nou per senders, el primer tram guapo guapo però lo bo s’acaba i apareix el fang, el típic camí amb reguerot al mig i els dos costats ciclables plens de fang, és a dir més relliscosos impossible i amb la Larsen darrera... uf no m’agrada baixo xino-xano i algun tros a peu.

Per sort s’acaba el fangar, portem massa estona baixant, amb el Rubén intuïm que això significa pujada assegurada i evidentment toca pujar, mare meva quines rampes, aguantem el plat mitjà al màxim però a l’última desistim i cau el plat petit, sembla que ja hem arribat a dalt però no hi havia una rampa de propina, apuro al màxim i amunt amb el mitjà, els excessos es paguen i a partir d’aquí la sensació d’anar fresca desapareix. Els comptes ja ens marquen 32 kilòmetres i arribem al segon avituallament amb croissanets de xocolata i tot! El Rubén i jo ens mirem estranyats quan el noi de l’organització ens diu que estem a la meitat, al kilòmetre 25, la veritat és que no ens el creiem massa i prosseguim primer per pista fins que ens retrobem amb els senders, aquests més durillos de pujada però tècnicament es poden fer, hi ha algun petit pas complicat però se supera ràpid.

Arribem a un punt on es separen la popular de la rally i pugem fins a Sant Martí de Serraima, en un mas del costat hi ha un altre avituallament, uns trossos de taronja, la fem petar amb els bombers i continuem per una pujada que per sort s’acaba i continua amb corriol, m’ho passo genial baixant, és la part més tècnica, en aquest punt coincideix el circuit d’enduro amb el de Rally i és molt distret, vaig baixant darrera el Rubén, els trams més complicats on els d’enduro pugen i baixen per fer les fotos més espectaculars nosaltres trobem corriols alternatius que passen pel costat. La distracció s’acaba i passem pel costat d’un control de pas i últim avituallament, no parem i a la pista ens trobem de cara un ramat d’ovelles, mmmm quina ferum que desprenen, ens obrim pas com podem. Per pista planegem i tot seguit ens enfilem al castell de Sallent, entrem en un sender i ens trobem una paret, sí, sí, ara que ja s’acaba toca carregar la bici i amunt, per sort tot té la seva recompensa i agafem de nou corriol de baixada amb algun esglaó de fusta ben relliscós, ens avança el Bert, un forero conegut d’en Rubén. Tornem a sortir a una pista, sabem que la cursa s’acaba amb unes passarel·les de fusta d’allò més endureres, però estem arribant i no apareixen.

Finalment amb Sallent ja als peus els recorreguts es tornen a separar els endureros cap al bosc on sospitem que tenien les passarel·les amagades i nosaltres pista avall, no ens donem per vençuts i quan tenim una oportunitat entrem al circuit d’enduro però hem fet tard, la zona de passarel·les devia ser més amunt, aquí només hi ha un munt i mig d’escales que ens porten just a l’entrada de les escoles on trobem la meta.

El Santi més que canviat ens fa les fotos de l’arribada, ens explica que s’ha quedat sense pastilles de fre tot just al km 7 i ha decidit tornar enrere, pobre amb el mono de bici que tenia després d’unes quantes setmanes estudiant de valent.. sort que s’acosta setmana santa! Entreguem el dorsal i ens confirmen que he arribat la primera, waw, és una passada el munt d’obsequis que em donen, unes ulleres Eassun, i un lot Specialized més que complert (sabatilles de Btt, casc, maillot i mitjons): de luxe! I això que és una popular, els de BttSallent i Bicis Fasol s’ho han currat. Fem la buti mentre esperem l’Heri i ens afartem d’escoltar el pitrum pitrum d’un dj fora de lloc.
Estic més que contenta, he fet bona part del circuit a tope, tot i que ho he pagat els últims quilòmetres, al final hem fet un bon temps, 3:33h i més de 52 kms... he recuperat la confiança a les baixades i les he disfrutat a tuti plen, a més he estat superdistreta rodant amb en Rubén, llàstima dels frens del Santi i que la Noe al final no hagi vingut.
Per cert, també estrenava el meu VDO nou de trinca i ja puc saber els desnivells, suposo que està ben calibrat... a mi m’han sortit 1256 de desnivell positiu, tot que l’organització deia que eren 1500...