dissabte, 12 de setembre de 2009

Eiger Bike Challenge, no pares sube sube...

De EigerBike


L’excusa per anar de vacances a Suïssa va ser el fet que el Grand Raid fora a l’agost però ja per fer el tema mes emocionant vem veure que una setmana abans feien la Eiger Bike Challenge. El tema prometia, la ruta no era tant llarga, uns 88 km però pràcticament tenia 4000 mt de desnivell positiu... la conclusió era fàcil trobaríem molta pujada !!!

Vem arribar a Grindelwald on feien la cursa un parell de dies abans així que per distreure’ns el divendres vem fer una caminada per allà, més endavant ens adonaríem que va ser un gran error!!!!! Dissabte al càmping mentre intentàvem recuperar forces rebíem la fantàstica visita del Charlie i la Carol, la representació catalana s’ampliava.



Al vespre sopar ben d’hora i a dormir que tocava aixecar-se a quarts de sis....
Ja diumenge, tot són nervis, es horrorós aixecar-se i començar a córrer per fer-ho tot, esmorzar, preparatius, roca i ràpid cap a la sortida que amb lo formals que son aquets suissos segur que està ple una hora abans!!!!!


Quan arribem, primera sorpresa tot està bastant tranquil així que anem escalfant tranquil·lament, en tot que ens creuem amb una parella que xerra català!!! Ep qui sou, d’on veniu? Eren en Pere i la Núria, uns lleidatans simpatiquíssims però igual que nosaltres amb les idees una mica espatllades ja que ells també s’havien apuntat al Grand Raid, de debò que tots plegats tenim un concepte mes estrany de les vacances....


Escoltem que criden cap a corralines i aquí arriba un dels moments còmics del dia per dir-ho d’alguna manera ... al fer les inscripcions et demanaven si volies apuntar-te com a ‘Lizensed’ o com a ‘Fun’, nosaltres sense complexes vem triar ‘Lizensed’ pensant que per algu estàvem federats doncs resulta que això allà es com la categoria Elit, es a dir per els pros de la bici i nosaltres com a molt som globeros professionals!!!


Així que la imatge era prou divertida, jo estava a primera línea com a bon professional al costat d’un tal ‘Sauser campió del mon’ i no és broma!!!! I la Carol i l’Ada amb fèmines de la talla de la Esther Suss, impressionant!!!! Bé en realitat tots teníem por de que ens passessin per sobre quan es dones la sortida, bé tots menys el Charlie que de competir en sap una estona llarga!!!



Es dóna la sortida, endut per l’emoció i la por a ser atropellat surto bastant fort (massa) i res en poc mes de 200 mts ja em veieu posant-me a un costat perquè no hi havia manera de respirar com una persona, estava hiperventilat!!! Afluixo i vaig tirant tot recuperant la respiració, casum dena he perdut la roda del Sauser jeje!! Per sort m’estabilitzo i recupero el ritme, tot això mentre travessem Grindelwald i la gent del poble, tot i l’hora és al carrer animant-nos!

La primera pujada ja és d’aquelles que et fan replantejar perquè nassos m’apunto aquets llocs.


Sortim de 900mts i tot per carretera pugem fins al Grosse Scheldegg a 1960!! Jo m’ho prenc amb calma, la gent em va passant i vaig intentat enganxar-me algun grup però no hi manera, això sí, és el primer port i els autòctons ja van tirant de plat petit!! La veritat que tot hi ser asfaltat no hi ha per menys però si ja comencem així, malament!!!




La pujada deu ser d’uns 12km mes menys, quina manera d’escalfar, quan arribo al capdamunt me’n porto una alegria, ja toquem terra i la pista baixa una mica i planeja però com que la cursa te els números que té la baixada s’acaba ràpid i ens tornem a enfilar cap al First a mes de 2100 mts!! Mare meva que patirem....

Ara sí que arriba la baixada de veritat i que és per una trialera amb esglaons inclosos bastant malparits per cert, aquí haig de reconèixer que em diverteixo, la majoria dels autòctons al veure la baixada es posen a caminar i és clar jo em recreo avançant a tots els que em fotien el pal pujant!!!! Que n’aprenguin!!


Desprès enllacem amb baixada de pista i descobreixo la importància d’uns bons frens, mare meva baixem per una pista encimentada amb una pendent de por, a una velocitat important i això que no deixo d’apretar els frens.... l’olor característica en aquestes baixades era de pastilles cremades i en algun punt fins i tot vaig patir pèrdues de potencia dels frens, tremendu!!

Si espereu que expliqui que en un tros pla anava rodant.. oblideu-vos aquesta cursa és d’extrems, o es puja o es baixa i quan es puja amb el platillo treien fum!!!

Desprès de la baixadeta a per un altre cim, ara toca el Feld (2170) així que vinga una pujadeta d’uns 600mt de desnivell en poquets quilometres, les pendents tiren enrere, aquí si que em faig íntim del plat petit i crec que ja fins al final el posaria a totes les pujades.... La cursa és d’una duresa tremenda, porto uns 35 quilometres i ja estic reduint el ritme per precaució no fos cas...


Una de les coses espectaculars de l’Eiger eren els paisatges, tota l’estona rodaves envoltat de muntanyes gegants, veient geleres i clapes de neu que estaven a la mateixa alçada, impressionant!! Fer la ruta en un parell de dies deu ser ideal, l’altre a part de les pujades, eren els avituallaments, increïbles, mai de la vida havia vist una cosa més professional, tu anaves fent i quan faltaven 200 o 300 mts veies un cartell avisant-te que arribaves, quan ja el veies i estaves a uns 20 mts et trobaves un paio que et preguntava què volies, tu li deies i quan arribaves al control ja t’ho tenien tot preparat però tot fins a l’extrem que a cada avituallament et donaven un bidó ple d’isotònic perquè fessis el canvi amb el teu, increïble!!!!!! A més a més els ànims de la gent per tot arreu on passaves, amb el punt de que en els dorsals posava el nom i la gent llegia i t’animava personalment, la bomba!!!


Desprès del Feld un altre baixada destrossa pastilles per enllaçar amb la pujada al Bort (2180), aquesta potser era una mica mes curta però la pendent era exagerada, obscena diria , aquí el desgast que faig és enorme, amb el plat petit posat i donant-ho tot per aconseguir fer girar les bieles, en aquest port a dalt hi havia un restaurant amb un speaker que anava cantant el nom de tots els participants que hi passaven i tu mentre pujaves no el paraves d’escoltar desitjant ser tu un d’aquells noms. Quan ja arribaves a les últimes rampes hi havia un munt de gent animant, fins i tot alguns catalans, que feia que et resistissis a baixar de la bici empès per els ànims, increïble!! Això si superat un arc que simbolitzava el final de l’ascensió ja no hi havia excusa per no baixar de la bici i més quan lluny de fer baixada ens plantaven una pujada que ni estant fresc la faria!!!!


Mare meva, crec que enlluernat per tots els ànims vaig gastar mes forces del comte en aquella pujada, estava destrossat. Superada l’enèsima pujada començava una llarga baixada fins a Grindelwald on hi havia un control de pas que tocava superar abans de les 13:15, cap problema vaig passar a les 12:07 però la veritat és que amb seixanta quilometres a les cames ja en tenia ben bé prou, estava convençut que era el moment ideal per acabar la cursa amb el nivell de patiment just.
Però és clar tocava continuar i per ser precisos començar un autèntic viacrucis, la pujada al Klein Scheldegg (2061) , una pujada d’uns 1000mt + i ben bé 14 quilòmetres !! Per sort tot s’ha de dir la pendent era molt més suau que les anteriors pujades però amb lo acumulat a les cames i amb uns sol de por que feia va ser un autèntic infern!! L’organització conscient de la duresa acumulada va posar quatre avituallaments en aquesta pujada, un amb dutxa inclosa.


Però mare meva com vaig patir, per si no en tingués prou vaig començar a patir rampes a les dues cames, les quals vaig aprofitar per parar a pixar i descansar simultàniament!! Prosseguint la meva agònica ascensió veig uns metres enrere l’Ada, caram com puja quina enveja!! L’hi faig unes fotos i intento seguir-la uns metres però desisteixo, aquesta dona es increïble quan la majoria comença a arrossegar-se ella és quant es troba millor i recupera terreny, quina maratoniana!!
La pujada s’eternitza fins que un cartell i la visió del cim obre esperances, el cartell diu:
- 1’5 kms i 250mt +
Doncs vinga!! Quina és la sorpresa de tots que passat el cartell abandonem la pista que ens duia directament i relativament suau al cim per agafar un trencall a l’esquerra que ens porta a un caminet d’herba que ens fa salvar tot el desnivell de cop i caminant !! Tot un regalet de l’organització... guanyem tota l’alçada amb un tram de caminar obligatori per després planejar fins l’edifici que simbolitzava el final de la pujada, pura agonia!!!

Superada la última pujada, ara si toca baixar fins l’arribada, bé això seria lo maco però encara trobaria un parell de bones rampes a mig camí ... els trossos de baixada apreto lo que puc per intentar recupera distancia a l’Ada que ni la veig, baixada de bojos i arribada per segon cop a Grindelwald però aquesta la definitiva, llàstima que al poble encara quedava una última pujada que tot i ser els últims metres encara em va obligar a posar el plat petit!!!

Arribo i als pocs metres em trobo l’Ada fent-la petar amb un altre corredora, Eiger superada!!! Quina alegria però quin patir... fins i tot m’han tornat a acompanyar durant la cursa el mal de genolls que ja feia per arreglat però es clar entre la caminada que ja me’ls va ressentir i les pujades d’avui no és d’estranyar.

Això si estic molt content de ser Finisher, content d’haver rodat una miqueta amb l’Ada (aquest any no hi ha qui la segueixi) i espantat per el Gran Raid però això ja és un altre historia!!!!

Som Finishers!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

7 comentaris:

Ricky ha dit...

Desde luego sois unos exagerados, la subida realmente es algo mas suave que el pla de la calma, lo que pasa es que os pegais la juerga por la noche y luego no hay quien os mueva, jajajaja
Un saludo campeones!!

Riscky

Quique ha dit...

Mare meva quines vacances! Quina Enveja!!

Ais La Suisse...

Clara ha dit...

Esta clar que els que gaudim amb aquest esport, ens solem plantejar unes vacances amb la nostra bici, és quan disposem de temps per a realitzar rutes tan espectaculars com la que has relatat . El sofriment és el que ens uneix i tots dos heu demostrat que sou grans sofridors, per cert Ada, estant tan forta per que no competeixes? Com descubriu aquestes curses?

Felicitats

Ada ha dit...

Riscky, gràcies a les teves informacions vem fer l'Eiger, a veure què descobreixes per l'estiu vinent, jejejeje

Quique quan de temps, a veure si coincidim!

Clara, nosaltres és el primer any que hem marxat de vacances amb les bicis, normalment les deixàvem descansar. Competir jo? Perquè m'agrada combinar, rutes sense pressió, alguna carrera per donar més del què pots, una mica de cada! Espero que ja estiguis a tope!

Charlie! ha dit...

Encara em fan mal les cames, quines rampotes més bésties!!!!!

Espero la crònica de la la CristAlp!!!!!

ricardo ha dit...

a ver si os animais a esta el año que viene, aunque el viaje sale carito.

http://www.cape-epic.com/

Riscky.

Oscarjet ha dit...

Quina cronica....buff....que besties!!! i ara vaig a llegir el Grand Raid...
Sou uns makines!