dimecres, 2 de setembre de 2009

VACANCES A SUÏSSA. PART 2 DE BERNA A SARNEN

9 d’agost la Swiss Bike Race i visita a Berna


Així doncs que no teníem més remei, només llevar-nos ens vestim de mountainbikers i cap a Gunter, ens han dit que per pujar-hi hi ha una mena de cremallera però és clar, nosaltres com que ja som allà amb les bicis doncs carretera a munt, als cotxes no els deixen pujar però als ciclistes sí… vinga doncs amunt! Arribem a dalt ben escalfadets i comencem a veure les noies que es preparen, com sempre surten primer que els nois, de moment estan corrent els amateurs que han sortit a les 9:00h.

Primer fem un “vistaso” al circuit, sembla que té de tot, zones tècniques de baixada, pujada d’herba, pont fet amb troncs… això promet!
Les noies escalfen per tot arreu, per fora del circuit, amb el rodillo i nosaltres aprofitem per saludar a estrelles del primer nivell com la Gunn Rita que torna a les curses després del seu embaràs, l’Esther Suss que està que se surt… i l’Anna Villar. A la Sandra Santanyes però no la trobem per enlloc igual que el team Cemelorca, sembla que han canviat de plans… ja ens estranyava a nosaltres que la Sandra participés en aquesta prova just abans del Tour de França de MTB, on uns dies més endavant pujaria al esglaó més alt del podi!
Amb la Gunn Rita!!

L'Esther Suss escalfant en el rodillo... una bona estona...

Moltíssima gent animant i alguns ben equipats...


La carrera de noies és prou distreta i se l’emporta l’Elisabeth Osl, això sí, el premi a la més divertida se l’enduu la Gunn Rita que corre sense pressions, sembla que no ha reconegut el circuit i quan encara la trialera tècnica que estem observant s’hi planta davant i crida
- Oh my good!
Investiga l’opció 2 que és més llarga però més senzilla però tampoc li fa el pes, torna a cridar
- Oh my good! I baixa a peu….
Rient i fent catxondeo, ens diu que la pròxima volta ho farà millor… tot i així no aconsegueix baixar cap vegada muntada, això sí, l’última vegada que hi baixa a peu, remarca amb el seu bon humor que ho ha fet millor que la primera!

La Gunn Rita de trekking:

Quines bèsties!


Animant a l'Anna


L’Esther Süss, tot i que ja no és cap joveneta queda 5ª i l’Anna Villar 7ª.

Entre carrera i carrera un monjo tibetà ens demana per fer-se una foto amb nosaltres... és veritat, eh!

La prova dels nois no és tan divertida, amb el Julien Absalon allà no hi ha massa a fer, a les primeres voltes deixa que Mathias Fluckiger posi una mica d’emoció al tema però quan decideix posar ordre l’avança i ja ningú no el pot atrapar. Al final Sauser queda 3er i l’Ivan Alavarez no pot acabar degut a una caiguda.

Una sortida plena de pros: Schurter, Fluckiger i Fontana a primera fila, darrera Absalon i Sauser
Sauser, al final 3er

Absalon en una de les zones tècniques controlant al Fluckiger


Després de xerrar una estona amb l’Anna, el seu xicot, la Marta dels Odena i un parell de nois catalans més baixem per una pista del bikepark de Gunter, molt facilota però divertida.

Cap a les 16 arribem al càmping, ens dutxem i després ens fa una mandra tremenda fer-nos els dinar. Així que entre una cosa i una altra anem caminant cap a Berna, tot observant el curiós costum que tenen els Bernesos de deixar-se endur per la corrent del riu Aar i llavors tornar a pujar descalços i en banyador per la riba del riu per deixar-se portar de nou, i és que no fa falta mar per gaudir de les activitats aquàtiques.
La gent deixant-se portar pel riu

A la platja urbana, sota el Palau Federal

Després de l’espectacle dels banyistes arribem al casc antic, patrimoni cultural de l’UNESCO i així com ahir no hi cabia ni una agulla avui està tot mort, no trobem cap lloc per menjar, ni una pizzeria, ni un falafel, es veu que estan de ressaca del festival i tot és tancat.
El Palau Federal per davant

Davant el famós rellotge

Detall agònic de la catedral de Berna

Finalment fem un dinar-berenar-sopar a les 19:00h en una pizzeria estupenda de l’avinguda que surt del monumental Palau Federal.

Mare meva que bé que se’ns posa el plat de pasta, mmmm…..


10 d’agost Berna- Lucerna- Sarnen

Sortim de Berna fàcilment en direcció Lucerna, ens acompanyen petits ruixats. Anem travessant la zona d’Emmental rodejats de prats verds i sembla que avui és el dia nacional de tallar l’herba, per tot arreu on passem veient gent tallant la gespa del jardí, l’herba del terreny del voltant de casa, la del prat del costat de la carretera o més amunt fins on comencen els arbres...

Passem per un poblet que es diu Wolhusen i veig una gran fàbrica que sembla de bicis, fem mitja volta i parem a xafardejar, és la seu de la marca Stöckli, més coneguda segurament pels seus esquís. De seguida veig una motxilla com la que fa temps que buscava, sense camelbak i amb funda per si plou a més no és cara.... així doncs me la compro! Jejejeje ja tinc record de Suïssa!



Ens conviden a un cafè i ben desperts marxem cap a Lucerna. Només aparcar i després de trobar-nos amb la primera màquina dispensadora de càmeres de la nostra vida anem a una cabina a trucar al Juerg, un amic suís que viu en un poble pròxim a la ciutat. Quedem amb ell a la Banhof (estació de tren) de Sarnen a les 17:30h, com que són les 13:00h aprofitem per visitar Lucerna i dinar uns talls de pizza davant del llac i al costat del Centre Cultural i de Congressos obra del Jean Nouvel.


Correus i un petit parking de bicis: que ordenades!

El Centre Cultural

Visitar el Lleó Moribund de Lucerna (una escultura tallada directament a la pedra) i el casc antic de la ciutat amb les seves places, façanes decorades i el pont amb la Torre de l’Aigua val la pena. Aprofitant el passeig vem fer les postres i com no podia ser d’una altra manera a Suïssa vem fer un tast de bombons en una xocolateria, això sí per mi tots de xocolata ben negre, res de llet!




Cap a les 16:00 tirem cap a Sarnen, arribem aviat i plou a bots i barrals, què hi farem... aprofitem per localitzar el càmping mentre esperem l’hora de trobar-nos amb en Juerg.

Quina gràcia quedar al estranger amb algú que has conegut aquí, tot i que només hem coincidit 3 o 4 vegades ens fa il·lusió trobar-nos amb ell i sembla que la il·lusió és mútua perquè passem una tarda – vespre molt divertida i enriquidora.



Com a bon suís a quarts de set en Juerg diu d’anar a sopar... però jo encara tinc els bombons massa recents i li demano de fer primer un tomb pel poble. Després sí ens entaulem, com que estem a la zona alemanya no recordo el nom de cap plat, vem menjar un pollastre arrebossat guarnit amb un munt de coses, acompanyat d’un vi suís que estava prou bé i per postres una supercopa de gelat, mmmm...
Per rematar-ho vem tastar unes begudes típiques del lloc, un licor de pruna i un que es feia com si fos un rom cremat, amb cafè, sucre i un licor de pera. Tot mentre parlàvem de la nova feina del Juerg, la crisi que no afecta a Suïssa, les diferències entre Catalunya i Suïssa, el sentiment català, els calçots.... fins que es va fer massa tard que el Juerg no està de vacances i li toca matinar! Així que agafem el tren fins a Sachseln, un poblet al costat del Llac Sarnen on viu el Juerg i on hem deixat la furgo al càmping abans de sopar.

5 comentaris:

Annabel ha dit...

in luxe de viatge, i de companyia, tot i que no us escric gaire, estic aqui!!!! Cada dia em feu mes enveja ( de la bona, es clar), be, doncs, continuo llegint.....

Noe ha dit...

Joer como nos cuidamos ehhhh!!! Que si pollastre, que si helados, que pizza...ñan ñan ñan...
Quiero ver esa mochilaaaaa ¿como es? ¿como es?
Lo que mas me gusta es el deporte ese de dejarse llevar por el rio para luego volver, jejeje, tiene que ser refrescante y divertido, con lo que me gusta el agua, jeje
Y por ultimo: ¿Que habra visto el monge este en vosotros para querer sacar una foto? La reencarnacion del Buda?!?!?!??!! juas juas juas

Nava ha dit...

Impresionante, desde luego como os cuidaís, me alegro por vosotros que tengaís el tiempo y el placer de poder hacer estas vacaciones, la envidía me corroooooeeeee!!! bueno, volvemos a la palestra después de un verano cargadito de trabajo, me he leído todo lo atrasado y joder, no paraís, echaís más kilometros que forest gum. Un saludo.

XAVI NOVELL ha dit...

que grans k sou !!! jajaja .. però vigileu amb el suïssos per la nit si sortiu de festa ... no digueu que sou catalans!! jajaja... que desde que els maasai hem tornat d'allà ells ja no son el que eren... que els donguin perquè estan molt Xalats!


records Crack's

Ada ha dit...

Annabel, si és de la bona no passa res, seguirem fent enveja, jejejeje!

Noe, no te preocupes que ya tendrás ocasión de ver la mochila, en la próxima crónica te pongo una foto.Pues yo con lo del rio me acojono para salir de allí se veía el tema complicado! Y lo del Monge... yo vi que nos miraba y le dije a Santi ahora nos dice que nos hagamos una foto con él y acerté! El porque... no tengo ni idea!

Nava, t'ho has llegit tot??? Ostres quin valor, jejejeje! ànims a veure si pots descansar una mica de tan de curro i tornar al ataque amb la btt, je he vist que has estat fent el pollastre ;)

Xavi, llàstima que no ens trobessim allà, nosaltres també vem estar a Grindelwald però la crònica encara no hi ha arribat!