dimecres, 9 de setembre de 2009

VACANCES A SUÏSSA. PART 4 D'INTERLAKEN A L'EIGER

13 d’agost Interlaken – Grindelwald

Quan ens llevem els veïns holandesos ja han recollit la tenda i els nens i marxen cap a casa, a ells se’ls hi acaben les vacances però a nosaltres encara no, així que a mi em toca sessió de depilació i al Santi afeitada: la cosa va de pèls.

També pels pèls aconseguim deixar el camping 5 minuts abans de l’hora límit i marxem cap al nostre pròxim destí Grindelwald! Abans d’arribar-hi ja comencem a veure cartells anunciant l’Eiger Bike Challenge i els nervis comencen a fer acte de presència.

Després de travessar el poble pel mig localitzem un dels càmpings i ens hi instal·lem. És l’hora de dinar així que improvisem alguna cosa i aprofitem la wifi del càmping per posar-nos al dia. La parcel·la que ens ha tocat no és la millor ja que un riu força cabalós passa just per darrera la furgo i el soroll és important, què hi farem ja cridarem una mica més del normal.


A la tarda visita al poble, de fet és bàsicament un gran carrer principal ple de comerços i restaurants, un típic poble d’esquí però al estiu deixa d’acollir esquiadors per rebre als ciclistes i excursionistes (per cert, un munt de japonesos). Visitem l’oficina de turisme, totes les botigues d’esport i el lloc on estan acabant de muntar les carpes de l’Eiger. Tornem a la nostra afició formatgera i comprem dos troços de formatge típic de la zona... mmmm ideal per acompanyar la truita de patatas del sopar.




És dijous i la cursa no és fins diumenge, el poble ja ens el coneixem de dalt a baix, intentem buscar alternatives però no hi ha res a fer, aquí lo únic interessant és fer alguna excursió, així que descansar res de res, anirem a passejar! Això sí: a peu.

14 d’agost Grindelwald Hiking

Els suïssos en lloc de fer trekkings fan hikings, així que per provar-ho decidim fer una ruta per la zona del First, per no cansar-nos massa agafem el telecabina fins a First, a 2167 metres d’alçada, allà sí que comencem a caminar en direcció al llac Bachalpsee, uns 100 metres més amunt, tot i que alguns núvols ens fan la punyeta i no ens deixen veure massa els pics més famosos de la zona com l’Eiger i el Jungfrau, les vistes són precioses.
Com es nota que a ell no li fan por les alçades
Al First
Arribem al llac a la mateixa hora que els núvols, ja hi som tots

Fa fresca i portem els Gore-Tex posats però no puc evitar remullar-me encara que sigui fins als genolls, m’encanta la sensació de l’aigua freda reactivant la circulació de la sang.
Remullant-me al Bachalpsee (2265 metres)

De Bachalpsee baixem cap a Bort passant per Waldspitz, li diuen la ruta de les flors, n’hi ha de molt variades i que omplen la muntanya de colors. Tot és guapíssim, les muntanyes nevades, els rierols, les plantes... és un espectacle natural.
Flors... i violes


Els núvols tapen els pics més alts


Un cop a Waldspitz seguim de baixada fins a Bort per un tram de corriol amb uns esglaons més marcats i amb força pendent, si ho haguéssim sabut... acabem amb els genolls força perjudicats... ara que el Santi ja no se’n sentia torna a tenir molèsties i jo també, el meu genoll dret que fa anys i panys que de tant en tant es queixa torna a fer-se notar.

Amb el Wetterhorn (3701 metres) de fons


Durant la ruta ens anem familiaritzant amb les muntanyes de l’entorn i localitzem alguns llocs però on passarem durant la cursa, que ens agafin confessats, quins rampots!!

Entre Bort i Grindelwald parem a dinar uns entrepans de paté que preparem sobre la marxa i ja amb la panxa plena acabem la ruta al poble i per fer temps fins que els de l’Eiger obrin les carpes per recollir els dorsals ens zampem una copa de gelat d’aquelles que fan història!
El Santi aixecant la seva primera copa de hiking


Cap a quarts de sis recollim els primers dorsals personalitzats de les nostra història com a bikers, jejejeje, em pregunto com pronunciaran els suïssos Xinxó.... també ens adonem que hi ha parrilla de sortida i sortim amb el grup de davant, mare meva quins nervis. Amb la inscripció ens regalen uns pantalons de record i aprofitem per fer algunes compres més ja que, rarament, la roba de la cursa està molt bé de preu. Així que sortim d’allà la mar de ben equipats i per acabar de rematar la jornada anem a fer una fondue, mmmmmmmmm!
Val & Xinxó

No podíem anar a Suïssa i no tastar una fondue!




15 d’agost preparatius per l’Eiger

Fins ahir a la tarda no ens van confirmar al càmping que ens podíem quedar gràcies a que s’havia anul·lat una reserva, a nosaltres no ens havia passat pel cap que els càmpings estarien plens degut a la cursa... però així era. Per sort la parcel·la, tot i que sorollosa pel riu, és gran i podrem compartir-la amb la Carol i el Charlie que encara han d’arribar.

Aprofitem que és el dia previ a la cursa per descansar i dormir fins més tard del normal durant les vacances. Horror: em llevo amb unes agulletes tremendes als quàdriceps, ideals per afrontar una cursa de 88kms i gairebé 4.000 de desnivell, a part els dos seguim amb els genolls ben tocats i és que qui ens mana anar de Hiking dos dies abans de l’Eiger!

Una bona dutxa i fem la posta a punt a les bicis, les netegem, regulem els frens, posem els dorsals... i ens entra una gana tremenda així que comencem a fer el dinar, com no, pasta i més pasta, la dieta del biker per excel·lència. Mentre arriben el Charlie i la Carol, apa ja hi som tots!
El campament base


A la tarda pugem al poble a fer quatre compres al super i a passejar-nos pels estands de l’Eiger mentre la Carol i el Charlie recullen els dorsals. De tornada a la furgo deixem preparats tota la roba i estris que necessitarem per la cursa, sopem aviat, més pasta, i a dormir que ens hem de llevar a quarts de 6. Tot i els nervis m’adormo prou ràpid mentre mentalment vaig repassant el perfil i creu-ho els dits perquè al llevar-me m’hagin desaparegut les agulletes, a veure si aconseguim acabar-la!

A les carpes de l'Eiger, tot i que riem estem acollonits, eh!


16 d’agost Eiger Bike Challenge

Aquesta cursa mereix una crònica a part, només dir que paisatgísticament em va encantar i que és dura de nassos, especialment la pujada a Bort, segurament és la més curta però té unes rampes de campionat. Un consell: aneu-hi sense mal de cames segur que es fa més portadora i si no voleu sortir al costat dels suïssos més pros inscriviu-vos en la modalitat Fun!
L'esmorzar dels campions!

2 comentaris:

XAVI NOVELL ha dit...

k kabrons vareu fer la Cursa de l'Eiger???? ... nosaltres vam anar a trinxar la barra del bar de la carpa la nit anterior ( divendres ), per poc que no ens trobem... SORT.

quina trinxada de pedelada XD!!!

BONA DIADA!

Noe ha dit...

Eiii, ahora que he leido el tema de los apellidos, me recuerdo la broma del Pere al año pasado en la volta: Val Xinxó. Este año que dira: Lopes Xinxó o Xinxo Lopes? juas juas juas
Besotes pareja!