Fang, suor i pluja, un cap de setmana complert!

Després de tota la setmana de pluja i més pluja el dissabte es lleva radiant, així que marxem amb la Petitona cap a Granollers on ens reben el Francesc, la Nuri i les seves bicis de ciclocròs a punt per trepitjar fang.

Un dia esplèndit i el Montseny més que nevat

Sortim de Granollers direcció a les Franqueses per anar a investigar el circuit de la pedalada l’Aventura és l’Aventura que es farà l’endemà però que, per sort, ja està marcat o gairebé marcat.... com que en un trencall només trobem les indicacions de la curta primer fem aquesta i després tornem al mateix lloc i seguim per la pista on no hi ha indicacions amb l’esperança de trobar marques més endavant. I si.... ens enredem una mica però finalment ho trobem, això sí hem de fer i desfer algun tram.

Semblava que no però el terreny està més sec del què imaginàvem, cosa que no vol dir que hi hagi trams amb una densitat de fang considerable i algun bassal sobredimensionat ocupant la pista.

Corriols enfangats... uf quines presses que porten, que no tinc temps de fer fotos!

Entre fulles i branques

El circuit m’agrada, pistero en alguns trams del principi, però també amb caminets amagats, plens de fullaraca i corriols divertits que el fan prou entretingut, trobem també alguna pujada.... amb sec només a l’abast d’uns quants i amb mullat: impossible! El Santi i el Francesc tenen un estil insuperable relliscant amb la bici a l’esquena, jejejeje

El Santi incorporant-se després d'un intent de tombarella enrera, quines coses de fer!

Vinga Francesc que tu pots!

Sort que no hi havia cap pujada llarga perquè sinó el Francesc i la Nuri i el seu desarrollo de ciclocròs haguessin acabat amb nosaltres, com costava seguir-los a les pujades!
El circuit llarg quan s’apropa a Corró passa per alguns camins de la Copa Catalana, prou exigents i finalment anem a parar a la carretera, per evitar creuar-la per sobre els de l’organització han trobat un preciós pont que et permet fer-ho per sota, normalment allò deu estar sec però avui.... hi baixa l’aigua ben animada. Nosaltres volíem recular i estalviar-nos la mullena però la Nuri insisteix així que ens preparem per nedar, jejejejeje mira que en sóc d’exagerada!

A nosaltres se’ns fa tard a les 16:00h hem de ser a Barna nets i polits així que tornem cap a Granollers, el Francesc, mig encostipat, ens acompanya, així que deixem a la Nuri investigant els últims quilòmetres de la pedalada.... només dir que quan la vem tornar a veure va comparar-los amb Sant Hilari!! No hace falta decir nada mas...

Com que la cosa es posava xunga ens vem inventar una excusa per marxar...

I a la tarda bike-fitting al Probike, a veure què tal els canvis que m’ha suggerit el David, de moment ja em va canviar les cales i tinc la tija nova sense retrocés demanada. Lo de pujar encara més el sillin em fa bastant “yuyu” si ja em costa ara pujar i baixar de la bici sense matar-me... s’haurà de provar.

I diumenge ens llevem amb moltes ganes de fer alguna ruta llargueta, però el temps no acompanya, el cel està tot encapotat i la previsió és de pluja a partir del migdia. Així doncs més val no anar gaire lluny, sort que ja havíem descartat anar a la prova de Bescanó per les desavinences amb la “política” de la Federació.
Carreguem els impermeables i cap a Collserola hi falta gent. Aconseguim arribar a l’esplanada dels leprosos gairebé a l’hora que ho fa l’expedició de Maratonians que estan d’estrena oficial de l’equipació, que conjuntats i grocs que van! Amb l’excusa de l’equipació han aconseguit que uns quants que últimament només tenen ulls per les rodes de broma i el terra asfaltat s’hagin animat a enfangar-se per la muntanya i nosaltres que ens l’alegrem.

Formació de maratonians, llàstima que en faltessin uns quants

El Jaume fa de guia i ens condueix per un munt de corriols mentre en Joan no perd l’oportunitat de lluir-se amb algun descens de consideració, per què sembla tan fàcil quan ho fa ell?

Vinga corriols!

El Joan demostrant-nos per on és possible baixar..

Entre anècdotes, puges i baixes, fang i fotos arribem a Can Coll i l’expedició s’hi queda a esmorzar de forquilla i ganivet, nosaltres però tenim set de quilòmetres i ens despedim per continuar la ruta.

Coi, però que no era cap a l'altra banda la foto??

Són prop de les 12:00h, portem 33 kms i uns 630 de desnivell, si volem fer alguna cosa que s’assembli a una marató ja ens podem posar les piles.... i tan si ens les posem! Després de descobrir la pista de la Font dels Caçadors, gràcies a les indicacions de l’Héctor, passem per la Font Groga i en una font que hi ha a la pista que porta al Tibidabo ens trobem al Carles (Epic) que s’anima a anar amb nosaltres, mare meva, quin no parar, però com en va de ràpid! Tenim feina per seguir-lo tan si és baixant com si és pujant, el tio va com una bala a més està al seu territori i s’ho coneix tot a la perfecció, ens ensenya uns quants camins i corriols que ens hem apuntat per pròximes rutes collseroleres i és que no hi ha res com anar amb un autòcton!

I ell tan panxo!

Baixem fins el pantà de Vallvidrera, pugem per un camí nou amb pendent prou pronunciada i un fang enganxós que no ens vol deixar marxar, arribem a un punt de la carretera on comença el corriol conegut com “la muralla xina” o el “sendero luminoso” però l’agafem en direcció a Santa Creu d’Olorda, un tram que no havíem fet mai. La pujada del final però és la mateixa de sempre i les meves cames ja no poden més així que xino-xano plat petit i amunt hi falta gent. Llavors ens despedim del Carles, que se’n torna cap a Barna, són les 14:00 i la gana apreta, miro el compta i portem 54 kms i més de 1400 de desnivell, els números s’animen però la pluja també de seguida comencen a caure 4 gotes... així que després de la barreta de rigor prosseguim cap a l’urbanització de Sant Bartomeu de la Quadra, acabem de baixar fins la riera de Vallvidrera per encarar l’última pujada llarga del dia que entre una cosa i l’altra ens porta fins el Puig Madrona, ens deixem caure cap al Hospital General i d’allà tirem cap a Rubí per tornar cap a casa pel Torrent dels Alous i és llavors quan comença a ploure amb més ganes... la que ens faltava!

Cames ajudeu-me arribem a Sabadell, xops com arengades però molt contents amb la ruta que ens hem marcat amb lo malament que pintava el dia. Al final ens hem plantat a casa amb 84 kms i poc més de 2000 de desnivell, sort que ens ha fet mal temps que sinó...