24DOCE o com fer el Hamster per Madrid

Abans que ho digueu, es veritat últimament no parem així que aquesta vegada no podia ser diferent, a mes amb la sort que disposàvem de pont!

Així que quan la gent normal tornava de revetlla de Sant Joan cap a casa a nosaltres ens sonava el despertador i a l’hora marxàvem cap a Madrid .

Aquet cop l’excusa era córrer les 24DOCE de Madrid, l’Ada en un equip de quatre noies, les Maasaies i jo com que alguna cosa tenia que fer doncs en 12 hores solo. Però com que quasi tot no es bici vem aprofitar i només arribar a Madrid i deixar les bicis a l’hotel per aquella nit vem llançar-nos a fer turisme, crec que si haguéssim sortit a entrenar ens haguéssim cansat menys:

Callao,palacio Real,gran via,sol, Karakol, Museo Reina Sofia... i tot en una tarda fent paradetes obligatòries a fer canyes i tapes!

I a mes vem tindre la sort que al vespre vem coincidir amb la BiciCrítica, una concentració que fan l’últim dijous de cada mes per reivindicar l’ús de la bicicleta tot bloquejant la circulació dels cotxes, tremendo mes d’un miler de bicis tallant la Gran Via !!!!




Ja divendres carreguem trastos i cap a San Agustín de Guadalix on passarem el cap de setmana. Arribem al circuit cap a les 13:00 i està tot tranquil, l’organització encara està muntant carpes i nosaltres decidim donar una volta de reconeixement amb la calma.
Per alegria nostre el circuit es bastant distret, bàsicament el podríem resumir en dos pujades llargues i dos trams de corriols bastant xulos. Ja acabant la volta veiem una furgo tot ben posadeta en una zona de picnic de pas del circuit, caram que apanyats!! La sorpresa es quan veiem que son: el Ribi i la Noe!!! Es nota la veterania!!



Comentem la jugada i els deixem continuar dinant, nosaltres anem a buidar una pizzeria que em detectat abans al poble !

Ja dinats ens anem a aparcar amb la Noe i el Ribi, tot un luxe d’ubicació! I anem passant la tarda mandrejant, xerrant i incrementant l’acampada amb l’arribada de part de la colla d’Arenys: Lluís, Núria, Patiño, Joan i la Judit de Banyoles.
Al vespre sopem tots junts, la cosa prometia una sobretaula molt distreta si no fos perquè va començar a ploure i llampegar.... apa tots a córrer a dormir.


Dissabte dia de la cursa: Comencem amb les coses rares, normalment ens llevaríem molt d’hora i a córrer, aquí no fins a les 12:00 del migdia no sortim, així que el matí el dediquem a muntar xips, preparar trastos per la cursa etc.....I conèixer tota l’expedició al complert d’Arenys!!!! Han vingut una bona colla, 2 equips de 4, 2 en 24hores individual i el Pitu, el Joan i el Jordi d’assistència, quina canya!



Quant es va apropant l’hora de la sortida les converses volten cap a la tàctica a seguir, qui fa el primer relleu, quantes voltes però jo no puc triar em toca sortir a mi si o si!!!!

Es dóna la sortida hi ha moltíssima gent i la calor que promet... primer fem una mica de bucle per el polígon per estirar el grup però igualment es muntant petites cues a la primera volta . Jo em poso en el paper de ‘Solo’ així que agafo un ritme no massa desquiciat i vaig fent que a mi ningú em donarà el relleu!!! Com que me oblidat el pulsòmetre no tinc idea del temps que tardo a fer les voltes però anar fent!

A la segona volta em quedo sorprès, el grup ja està molt estirat i ja hi han trams que faig sol, per una vegada la meva mala memòria es una bona aliada així em costa mes avorrir-me del circuit!!

El circuit fa uns 10 quilòmetres i vaig girant, de cames prou bé però en aquella franja horària la calor és insuportable, estem per sobre els 30º tota l’estona i ja tremolo....vaig bevent però menjar em costa molt i el beure cada cop es mes calent, quan porto cinc voltes ja em noto l’estomac tancat, decideixo aguantar una volta més i parar per hidratar-me i menjar bé abans no sigui massa tard !!!

Tinc el cap bullint, menjo una mica i agafo un bidó fresquet que m’havia deixat l’Ada, uff que bé!!!!!

Torno a sortir, segueixo amb el cap a una temperatura exagerada, aguanto dues voltes i torno a sortir però ara amb un destí clar, la dutxa!!! Em trec el mallot i cap sota l’aigua, Ara sí!!!, és com si hagués apagat un incendi!!! Un altre bidó fresc i tornem al lio!

Ara vaig molt millor, amb un ritme més alegre i faig tres voltes d’una tirada, ja en porto 11 i tot just son les 19:00 de la tarda, abans de començar la cursa pensava que si feia aquestes voltes ja estaria satisfet així que surto a descansar. Aquest cop vaig fins la carpa on els companys d’Arenys em mimem, quin luxe!!! Només arribar em repassen la bici i es preocupen perquè no em falti de res, sou collonuts!!!

Per sort durant totes aquestes voltes immers en un autisme total de tant en tant coincidia amb algun company, conegut o gent que acabaries coneixent en aquell moment, coincideixo amb el Pablo i parlem del Soplao, amb el Sebi que es va reservant pensant en la llarga nit, el Charlie! i el seu ritme Bisonte i molts d’altres. Es respira bon ambient.


Aprofito la parada per deixar posats els llums ja que son obligatoris de les 20:00 a endavant, desprès del descans faig tres voltes més, això es posa serio, jo només volia passar el dia sense atabalar-me gaire i ja porto 14 voltes!!! Son dos quarts de deu i segueixo ferm amb l’idea de no morir en l’intent, així que descans i cap a la carpa on la fantàstica assistència em comunica que porto la roda ben frenada, quin humor amb més de 140 km i la roda frenada, sort que m’ho arreglen que sinó.... Vinga últim assalt, son les 22:00 i negre nit, així que dues voltes i ja s’haurà acabat l’historia!!! Ara la temperatura es boníssima i tot i la pallissa crec que es una de les voltes que pujo millor, baixar ja es un altre història, es ben fosc i no em queden pastilles darrera... acabo la primera volta i vinga a per un altre, en aquesta coincideixo amb un de Madrid que l’hi acaben de dir que va tercer de ‘solos 24’ i el tio està eufòric, em passo la volta xerrant amb ell, això si sense veure-l’hi la cara ja que el porto darrera, amb la broma estic rodant bastant ràpid i em comencen els dubtes de si tindré temps de fer un altre volta... arribem a la recta d’arribada i aquí escolto l’Ada animant-me eufòricament, dient-me que ja està, que ja acabo, aprofito que aquí hi ha llum per mirar-me el company i desitjar-l’hi sort a la nit!! Passo la meta esperant que algun àrbitre em digui si he acabat o puc continuar.. ningú em diu res, així que crido al de l’organització i li pregunto, a lo qual em respon que si arribo passat les 00:00 la volta no contarà... així que pregunto l’hora i em quedaven 37 minuts, suficients de dia i amb 100 quilòmetres menys a les cames però amb més de 160 i de nit necessitava almenys 40’, així que amb tota l’alegria del món dono per finalitzada la cursa!

Allà a la zona de relleus em quedo xerrant una mica amb el Charlie! que no està massa motivat, amb el Iñaki que tot i abandonar no para d’ajudar a tothom i al Luís un altre 24solo que vaig conèixer en un dels descansos.

Vaig cap a la carpa on em reben tots els companys amb aplaudiments, tinc una sensació rara, molt content per acabar i satisfet per el munt de voltes però no em trobo mereixedor d’elogis quan a la resta encara els hi quedava moltes hores per davant!!!

Aprofito que el Lluís, el Pitu, i el Jordi, van a sopar i m’apunto, tot un luxe lo meu, tranquil•lament a sopar i desprès cap a la furgo a dormir que a l’Ada li espera una nit molt llarga i algu haurà de conduir l’endemà.. Just em poso a dormir que comença a ploure i cada cop més fins que fot un bon tormentot, em costa un munt aclucar els ulls pensant que l’Ada ha de fer voltes amb aquest temps... aquesta part millor us l’explica ella:

Cara de sonada d'ella, és a dir jo, després de la 5 volta quan ja fosquejava

Després d’haver anat fent una volta cada una per relleu de nit decidim fer-ne dues de seguides, així en lloc de descansar 1:45 entre torn i torn podrem para unes 3 hores i així descansar una mica, sona bé. Començo jo amb el torn doble, seran la meva 6a i 7a volta, que bé que es roda ara amb la fresqueta i vaig ben il.luminada, el Santi al acabar la seva última volta a les 23:45h m’ha deixat el seu llum del xino així que en porto dos! Pensant en que encara queda molt per davant faig la volta rapidillo però sense apretar en accés i passo per l’alfombra del xip que marca l’inici de les voltes amb 34 minuts, és la primera vegada que passo per meta sense entrar a la zona de relleus on fins ara parava cada vegada per passar-li el xip del turmell a la Carol. Arrenco la segona volta bastant sola, al principi de la primera pujada atrapo al Tendo que està corrent en individual ens saludem i segueixo al meu aire, vaig trobant-me poca gent i saludant a la gent de l’organització que hi ha en alguns encreuaments. A la pujada segona, passada la rampa més dura, atrapo la Nuria Jimenez, una de les dues noies que estan fent les 24hores en individual, molt bé per elles! M’explica que va cansada i que segurament pararà una mica a descansar, em pregunta si sé si la segona està rodant, li comento que no en tinc ni idea però que he vist a la classificació que li porta alguna volta d’avantage i l’animo.

Acabo de fer la pujada i encaro el corriol de baixada ben animada, ja m’estic imaginant la dutxa i després intentant dormir una mica però... atrapo a un noi, demano pas, m’espero i no s’immuta, ni em diu res ni s’aparta pas, en un tram una mica més ampla em sembla que el puc avançar sense molestar-lo i em poso a fer-ho per l’esquerra i quan ho estic fent veig dues pedres amagades entre la gespa, patapam! Pinyaco al canto! Jejeje ja em val, tota l’estona avançant bé i deixant-me avançar quan m’ho demanaven sense cap incident i ara m’espinyo a més amb espectadors, hi havia el Pablo darrera que encara està flipant, em pregunten si estic bé i seguim tots corriol avall.

Assistència de luxe!

Acabo la segona volta, tot i la caiguda he fet un bon temps, 1hora 11minuts les dues voltes de nit, em dono per satisfeta, li entrego el xip a la Carol i se’n va remugant, ja m’havia dit abans de sortir jo que estava cansada i tenia son... me’n vaig cap a la carpa, el Santi ja està net i polit i sopat, ara em toca a mi, arreplego tots els trastos i cap a la dutxa, mmm que bona!

Anant de les dutxes a la carpa veig a tothom revolucionat, es veu que està caient la del pop a Sant Sebastian de los Reyes i que la tempesta s’apropa cap al circuit, des de la part més alta del circuit ja havia vist llamps i trons però com que de moment ens havíem escapat del mal temps... jo que anava a dormir al terra amb una esterilla i el sac per anar practicant per la Bike-Transpirineus ja me’n puc anar oblidant. A la carpa tots estan recollint coses, entrem trastos a les furgos, recollim els catxarros del terra i amb aquestes que arriba la Carol abans de lo previst, la Núria estava apunt però encara li faltava una estona i amb l’avís de pluges i saben com les gasta el temps per allà es repensa de sortir de nit i a més amb números de mullar-se. La Carol està ratllada i cansada, i no m’estranya havent-se posat a dormir la nit abans a les 2 del matí, així que l’enviem a dormir, jejeje ens interessa més que quan li toqui estigui descansada i la Núria prefreix no jugar-se-la, comprova a la classificació que portem proutes voltes d’avantatge amb les segones com per parar una bona estona suposant que elles no paressin, així que ens quedem la Judit, la Núria i jo fent-la petar amb tota la colla d’Arenys.

Aquí les Maasaies just abans d'arrancar amb les 24Doce!

Al cap d’una mica comencen a caure gotes però no plou gaire, jo no estic tranquil·la veient com hi ha molta gent rodant pel circuit i nosaltres parades, em fa mandra sortir perquè m’acabo de dutxar però les ganes em poden i decideixo tornar a sortir... un cop m’he canviat, m’he tornat a posar les lentilles i m’he enfundat el gore ja cau una tempesta de nassos, la Núria insisteix en que no cal sortir i la Judit està prou animada, està disposada a sortir darrera meu es nota que també està com un llum, jejejeje

Rebo els ànims de tots i apa sota unes gotes enormes a les 2:45 del matí me’n vaig cap a la zona de boxes, disposada a tancar la volta que havia fet la Carol i a fer l’última volta de l’equip de les Maasaies a les 24doce 2010, però això jo encara no ho sabia.
Faig la volta tranquil·lament, la pluja és intensa, a les pujades rellisca la roda del darrera i a les baixades les dues, els corriols són com petits rierols per on corre tota l’aigua que el terreny no té temps d’absorbir, a sobre no veig res, i tot per què? Doncs perquè no duc el casc anti-pluja! Al cap de res de sortir vaig xopa com una arengada i un cop vaig així ja més igual, lo important és que no faci fred, anar calat i congelat sí que és fatal però mira mentre no passi fred, puc anar fent, així que decideixo fer al menys dues voltes, si paro sí que m’agafarà fred i després serà impossible tornar a arrancar.

Com que de nit i plovent no hi ha fotos...

Als trencalls encara hi ha gent de l’organització, els animo, em sembla que necessiten ells més ànims que jo i quan arribo al pont de fusta em sembla sentir que estan dient quelcom pels altaveus, m’esforço a escoltar-ho, diuen que s’atura la cursa, nooooo! Arribo a la meta i em fan passar per l’alfombra del xip, l’àrbitre de la federació s’apunta el meu dorsal i em diuen que de moment es para la carrera durant un parell d’hores, que sabrem algo cap a les 6:00h...

Amb el Lluís després de rodar sota l'aiguat!

I després poc més a explicar, hores d’espera, de rialles i cops de cap esperant noticies de si es reemprèn la carrera o no. Mentrestant però molta gent va desmuntant les carpes i marxant. Cap a les 6 a la nostra carpa tothom dorm menys el Joan i jo i anem a fer una visita als organitzadors, segueix plovisquejant i encara no ho tenen clar, el Joan se’n va a dormir a la tenda i jo em quedo voltant per allà, parlo amb els de protecció civil que ho veuen xunguíssim i xafardejo com els arbitres de cursa porten més de dues hores decidint com s’ho fan per comptabilitzar les últimes voltes.

A dormir Patiño!

Amb la claror de dia i al veure com està el circuit els organitzadors decideixen donar per finalitzada la prova, llavors es quan s’alteren els ànims de més d’un per no estar d’acord en com han comptabilitzat les voltes finals, ja que molta gent havia parat per descansar i a ells, per exemple, no els hi ha comptat l’última volta feta... pengen la classificació i la nostra, per sort, està bé, hem acabat primeres amb 24 voltes i 15hores 42 minuts rodats, de unes 16 hores que al final ha durat la prova, no està malament! Ben fet Maasaies!