L'animalada de l'estiu, la nostra TRANSPYR!

PRÒLEG

Després d’un breu moment de desil•lusió amb el Santi ho vem tenir clar, ens vem mirar i de seguida vem saber que havíem tingut la mateixa idea… que ens cancel•len la Bike-Transpirineus… doncs cap problema, nosaltres anirem a fer la Transpyr pel nostre compte. Només havíem d’aconseguir els tracks i un cop amb aquests al gps i el Ru enredat per venir amb nosaltres ja no teníem aturador.

Així que el dissabte dia 7 d’agost començàvem la nostra Transpyr Particular, la idea era fer el mateix recorregut que van fer a la prova organitzada del 19 al 26 de juny d’aquest any, és a dir 860 kms i 20.000 de desnivell en 8 etapes, però és clar sense assistència ni avituallaments i portant-nos nosaltres els estris necessaris, en canvi per compensar vem reservar per dormir en pensions o hostals en lloc de dormir de càmpings o albergs cosa que ens permetia anar una mica menys carregats.

L’ENLLAÇ: FIGUERES – ROSES Divendres 6 d’agost 26 Kms i 50 metres

Tot apunt per marxar!

De tren en tren i tiro perquè em toca fins a Figueres

Pleguem de treballar a les 15:00h i poc després de les 16:00h ja estem enllaçant trens per arribar a Figueres, a l’estació ens trobem amb el Ru. Són quarts de 8 del vespre i ens posem a pedalar cap a Roses, és un pur tràmit, una etapa de transició cap a la nostra aventura i per això ens envolta una emoció especial.

A Figueres els "flacos" ens trobem amb l'aspirant a flaco

Aquí comença el nostre pedalar

Ens entretenim x sortir de Figueres i el sol va baixant

La primera de tantes...

Ens enredem una mica per sortir de Figueres i mentre ens anem apropant a la costa anem repassant que ho tinguem tot i ens expliquem la última hora dels preparatius, finalment arribem al passeig de Roses on ens rep el bullici dels turistes, després d’esquivar-ne uns quants centenars arribem a Can Català on passarem la nit.

Ja hi som: Roses...

El Ru i les seves ampolletes: una per cada cosa, no sigui que amb el cansanci...

Després de sopar en una pizzeria, geladet i remullada de peus al Mediterrani ben ambientats amb les havaneres que sonen a la platja. L’objectiu és que el pròxim cop que toquem aigua salada sigui la del Atlàntic a Donostia...

No podia faltar-hi, la despedida del Mediterrani

1a ETAPA: ROSES – CAMPRODON Dissabte 7 d’agost 122 kms i 2.670m.

Sortim de l’hotel a quarts de 7 i abans de posar-nos en marxa ataquem un forn per carregar-nos d’energia, mentrestant el dia, igual que nosaltres, es va despertant.

Esmorzant mentre pentinaven la platja

Amb la calma ens despedim de Roses

Sortim de Roses i ben aviat ja no divisem el mar, la pista transcorre entre camps de conreu i canyes i ens anem endinsant al Empordà més muntanyenc, una zona que tenim poc visitada, així que el paisatge i els seus pobles són prou nous per nosaltres, Marzà, Peralada, Cabanes van quedant endarrere i passat Pont de Molins, on per enfilar-nos-hi hem de caminar per primera vegada, comencem a divertir-nos en una zona de senders.

No havia vist mai aquestes plantes que em criden l'atenció, algú sap què són?

Arribant a Pont de Molins comencem a familiartzar-nos amb això d'empènyer les bicis..

En un fort tobogan de pujada el Santi no recorda que porta un munt de pes agafat de la tija del seient que el domina i fa que acabi assegut sobre unes bardisses, ho haurà de tenir present si vol superar les zones tècniques com ho fa sempre.

Corriolejant!

moment APM: "Pero si sa tirao"

Arribem a Lladó per una forta pujada, les meves cames ja la recordaven, aquesta sí, de la Transcatalunya de l’Escapa que vem fer de Figueres a Sabadell, és el km 48 i parem a esmorzar i aprofitem per conèixer una mica l’església de Santa Maria i el monestir.

L'entrada de Santa Maria

La plaça adornada per festes

Continuem la ruta cap a Beuda on hem quedat amb el Francesc que està passant per allà uns quants dies de vacances, aprofitem que hi arribem cap a les 13:00h per dinar amb ell i a canvi ell ens acompanya després a fer uns quants quilòmetres, just fins al pont romànic de Llierca, cap al km 79.

L'església de Beuda

Mmm quin bon dinar, vem fer una paradeta d'una hora i mitja!

Molta pedra... però més per les rodetes de la CaXitos

Llàstima que el Francesc només ens acompanyés fins el pont..

Allà ens despedim i nosaltres continuem la ruta, tot i que bàsicament hem anat pujant sabem que ara ens toca lo més dur, fins ara hem fet uns 1100 m de desnivell i amb els 40 kms que ens falten n’hem de fer més de 1500, la cosa promet, així que ben aviat comencem a enfilar-nos direcció cap a Oix, al bell mig de l’Alta Garrotxa, la pujada és bona part per carretera i fa molta calor, el Ru no té la panxa massa a lloc, quan ja divisem el poble, el track ens porta a agafar el GR de baixada i aquí perdem força temps ja que l’última part el sender està força difuminat i ens costa encertar el camí i passar les tanques electrificades.

Entretinguts buscant com arribar a Oix

Alguns més que d'altres, fregits arribem al poble

La font salvadora i les xuxes de gel potser també hi van tenir algo a veure?

Estratègicament col•locada entrant el poble trobem una font d’aigua fresca molt recuperadora i sort perquè ens esperem unes rampes tremendes i plenes de pedra que ens fan guanyar alçada de valent, arribant als 800 metres sobre el nivell del mar, qui ens ho havia de dir que al matí estàvem arran de platja i ara el paisatge és totalment muntanyenc, ja tenim els Pirineus aquí: impressionant!

Rampoooots!

Rampooots empedraaats!

Per comepensar un camp a dojo de floretes

ejem, ejem això de pujant del Marxo i del Burro... no sona gaire placenter

La transformació del paisatge, prats a més de 1.100 metres

I per rematar-ho: més "pateig"

Després d’un breu descans seguim pujant encara més, hem d’arribar als 1200 i no serà tasca fàcil, especialment l’últim tram, que ja cansats, se’ns fa molt i molt lent, un corriol de puja i baixa ciclable només a trossos i finalment sí, una baixada ràpida per pista que ens porta fins Camprodon, són les 20:00h, així que no tenim massa estona per descansar de la primera etapa, què hi farem.

Per trobar la fonda també vem donar un parell de voltes...

A Can Ganansi però després d’una bona dutxa ens esperen amb el sopar a taula i ens preparen una bossa ben complerta amb un entrepà, un plàtan, galetes i magdalenes per esmorzar l’endemà. Uns quants estiraments i a dormir!

El Santi fent-nos el briefing per l'etapa següent