lll Volta pel Vallès

Com si tingues un examen el dia següent la nit abans passo nervis i tinc feina per dormir, pensant en aquell trencall, en arribar a l'hora al dinar.. així que quant toca aixecar-se i encarar el dia em trobo alleugerit, menys hipòtesis i anem per feina!!!

Lo primer cap a l'estació de la Renfe a recollir els primers per guiar-los a la sortida, aquest any ja es veu que la gent s'està aburgesant i són poquets els que venen amb tren, només el Javi i el Francesc, el qual per cap d'any ja ens vem acostumar a veure'l disfressat però ara es dedica a disfressar les bicis!!!
Aquella niner segur que ara té una crisi d'identitat!!!

Arribem al punt de trobada i en res comença un degoteig de ciclistes contant, alguns amb cotxe, d'altres tot pedalant com el comando Sentmenat (Dani, Jordi) o en Ru i fins i tot alguns intrèpids que per no matinar han dormit al mateix lloc!
Els participants:
Clara, Carlos, Francesc, Ruben, Miquel, David, Mariona, Jordi Senselimits, Mario, Alex, Alejandro, Javi, Dani, Juan Carlos, Jordi, Dani (Doo4ever), Jose M., Carol, Charlie, Epic, Cristian, Santi, Carlos

Mare meva quina gentada, lluny de tindre les típiques baixes d’última hora tenim incorporacions!! Som 25 en total, només falten els dorsals i semblaria una cursa!!
Vinga anem per feina, mil presentacions, quatre fotos i arrenquem, inicialment ens repartim la feina, jo davant i l'Ada controlant per darrera, d'aquí els meus nervis la nit anterior, tinc facilitar per agafar el camí incorrecte.. sort del gps!
Com cada any als pocs metres tenim una petita pujada complicada, la qual segons m'explica l'Ada es munta un bon merder, jo ni m'entero ja que tinc totes les besties apretant-me!!!
Així que res, endavant a distreure una mica aquest personal i ja ens reagruparem desprès, d'allà empalmem amb un corriol distret aparentment fàcil però amb un bon reguerot al mig que fa treure la son a més d'un… pamet a pamet anem progressant, com que els llocs complicats els conec em dona certa avantatge i puc respirar una mica...
El terreny està una mica marranot, amb fang, per sort res excessiu però suficient per fer broma amb els que habitualment corren ciclocròs, superats els primers trams enfrontem la pujada al Castell de Clasquerí, tota una encerrona i no l'última on tard o d'hora tots acabem empenyent la bici!

Aprofitem l'avinentesa per reagrupar-nos tots al castell, com que l'inici de la ruta és bastant exigent tothom arriba acalorat, un problema menys i algú ja ens mira amb cara d'ensurt o de voler matar-nos....

Castell de Clasquerí

Charlie i Epic

Carlos i Cristian

Segurament algú pensaria que ara tocaria un respir però certament ara venien més rampes importants, tocava encarar-se cap a Mont-Rodon, això si abans de les pitjors rampes fem un corriol que tot i amb trams de pujada és força divertit i d'allà inevitablement cap amunt... aquí sóc prudent i em quedo a segona fila, els que tenen més pressa que corrin i apretin que si dubten en algun cruïlla ja pararan! Si els guies es queden sense forces malament.....

Arribem a Mont-Rodon i ens reagrupem, tot està anant molt be, la conclusió es ràpida: és gener i la gent està molt forta!!! Ningú entrena..... En aquest punt portem 12 km i 600 mt acumulats!! i lo millor és que encarà ningú ens ha escanyat ni tan sols s'han queixat!

Amunt

El carretero...

Ara venia un d'aquells punts on un s'alegra de conèixer el recorregut, ja que desprès de fer un turó lo normal és creure que toca planejar o fins i tot baixada jejee.... i sí una mica de baixada teníem la justa per encarar una altre seria de rampes... però aquestes eren per una bona causa, anar a buscar un corriol espectacular que surt de més a munt de Can Torres, a la falda de la Mola.
Reagrupem i encarem el corriol, perdó "l'espectacular corriol" !! Aquí si que obro camí, entre altres per frenar el grup per si puja algú caminant i encarar els trams més complicats a velocitat raonable, m'ho passo estupendament i rarament traço bé i m'ho baixo tot sense fer coses estranyes!
El corriol acaba a la pista però amb un últim tram complicat d'arrels, aquest dóna imatges ben divertides, frenades d’emergència, algun recte i fins i tot hi ha qui acaba gronxant-se de la branca d'un arbre!!

Estil Tarzan

Prosseguim, ara sí sense complicacions, una mica de pista i enllacem amb el senderó que ens porta fins a l'ermita de les Arenes on per aclamació popular parem a esmorzar!!!

Damunt les bicis ja es veu molt de nivell però a l'hora d'esmorzar aquí si que hi han autèntics cracks!! Nosaltres com a globeros amb molt per aprendre trèiem unes barretes de pinso per rossegar però d'altres desenfunden uns entrepans espectaculars! El Carles el porta etiquetat hi tot i el Jordi... mare meva quin tros de pa de pagès!!!

Els Angels de Charlie

Comando Badalona

Amb el dipòsit més ple, primer cap a la Font del Plàtan a omplir bidons i desprès... un petit regal, amb molt de carinyo, d'un fabulós tallafocs, d'aquets de les torres elèctriques però de pujada, de molta pujada.. fantàstic! Tots els que anaven reservant per aquets rotllos esotèrics de la pretemporada veuen com les pulsacions s'enfilen per sobre de tots els umbrals, que n'aprenguin!!!!

Que tal les pulsacions?

Desprès de l'obsequi torna la calma, pla i avall llàstima que a l'arribar a baix em diuen que la Clara a fet practiques de vol, que seguia una mala roda... mira que seguir-me, quines idees!!!!!

Sa matao Paco!

Això si ens fa una exhibició de com encaixar els cops, sense queixar-se en cap moment , valenta!!
Fem un canvi de zona i ens endinsem a la Vall d'Horta on el dia s’aclareix i la temperatura comença a pujar, aquí tothom es relaxa gaudint del pla, be tots menys els que ens coneixem la zona i sabem que en no res tindrem sorpresa, aquí em quedo darrera del tot de xaxara amb el Francesc veient com tothom ja encara el pujadot fins al Castell de Pera, arrenquem la pujada , ple hivern i ben acalorats, una fantàstica pujada on descobrir que el teu pinyó mes gran és un 30 i no tens plat petit, veritat Francesc?

Vinga amunt!

Incondicional Ru

Castell de Pera

Aquí tornem a comprovar que ens hem envoltat d'una colla de màquines, mirem l'hora i anem un hora per sota de lo que teníem previst, així que trucadeta al Restaurant que arribarem d'hora!! I bones noticies per tots, d'aquí al dinar baixada i corriols, moment d'esbarjo col·lectiu!!!

Que macus!!

Esperant per aparcar!

El lloc de dinar és Can Ramon a Sant Llorenç, quina impressió la gent de la terrassa quan veu aparèixer 25 ciclistes... al restaurant molt bon tracte, ens faciliten un garatge on guardar totes les bicis i ens deleitem cruspint-nos unes espectaculars carxofes i com no unes butis!!!

Ben concentrats

Un gran moment de la ruta on amb la calma del dinar tots aprofitem per explicar batalletes, reptes per l'any i sobretot fer riures!! Això sí, aquí aprofiten per escapolir-se la Carol, el Charlie i l’Epic que ni avisant-los de que es perdran la dosi més important de corriols els convencem per quedar-se... Havent dinat el Javi s’olora alguna cosa i també ens abandona tornant per carretera, la resta...
Amb totes les mandres del món arrenquem, encara amb un dia solejat, els efectes del dinar els notem ràpid, als 500mt hem perdut a un! L'Ada molt voluntariosa es marca un parell de series al poble junt ambel Santi dels Caris i torna amb el desaparegut!!!

Preocupats perquè ningú acabés la ruta amb sobrepès per el dinar vem buscar un recorregut alternatiu per tornar que incorporava una Rampa important per fer pair el dinar, feia falta? Doncs sí, veure les cares de digestió complicada no tenia desperdici jaja!
Superada la pujada i paït el dinar recuperem el somriure tot enllaçant corriols primer uns de ben estrets per la zona de Tres Pins per a continuació dirigir-nos cap a Can Cadafalch a fer el clàssic,un dels millors de la zona!

El Corriol de Can Cadafalch, un èxit com sempre i una alegria veure com la Mariona baixa amb molta mes confiança fins i tot en un salt on la majoria desmuntem ella si llença sense miraments! I en Dani(doo4ever) que ja se'l veu bastant recuperat de la seva clavícula i baixa prudent però per tot arreu, benvingut als corriols!!

Font de Castellar

De Castellar fins a Sabadell quatre corriolets, arribem a les 17:00 amb una gran satisfacció, tot ha sortir rodó i crec que la gent s'ho va passar prou bé.

Arribada a Sabadell...

Des d'aquí donar-vos les gràcies a tots per vindre i fer-nos passar un fantàstic dia, sou collonuts però si us plau entreneu menys!!

Ah menció especial al Mario, al Ru i a la Mariona que han assistit a totes les edicions i per voluntat pròpia!! L’any vinent teniu l’inscripció pagada!!
Inscripcions pagades Ru I Mariona

Els últims supervivents