dimarts, 18 de gener de 2011

Corriolejant amb l'Escoleta Btt


Al acabar la cursa per parelles de Llagostera va quedar clar que havíem de pujar un dia al Baix Empordà per fer una ruta amb el Nava & Company, els Totgas i nosaltres, així que dit i fet, al veure’ns amb el Miquel a la Volta pel Vallès vem reprendre el tema i en una setmana tot llest, passem a buscar al Ru i al Francesc i cap a Santa Cristina d’Aro que ens espera la gent de l’Escoleta Btt.

Va arribant la colla, no ho sembla però fot fred
Arribem poc després de les 8:30 al punt de trobada, uf fa més fred del què ens pensàvem a primera hora i ens quedem una estona a la furgo fins que arriben el Miquel i el David (Totgas), a partir d’aquí comença a arribar tothom, els amfitrions i dissenyadors de la ruta: en Nava i el Pipo, els Xavi’s amb qui ja feia molts temps que no ens trobàvem i una bona colla més de l’Escoleta, al final el grup és prou nombrós, uns 17 bikers sortim de Sant Cristina gaudint de seguida els primers corriols del dia. De seguida veiem que viuen en una zona privilegiada, un paisatge preciós i humit a aquelles hores del matí, corriols envoltats d’herba i molses d’un verd intens, roques majestuoses a la zona del castell de Solius i unes vistes magnífiques des dels punts més alts, llàstima de la mica de calitja que hi havia i no deixava veure el paisatge nítidament.


A la zona del castell de Solius, el Xavi i el Santi fent conya
Mans i peus gelats van agafant temperatura amb les primeres pujades del dia que passat les restes del Castell de Solius ens porten a una zona rocosa molt espectacular on la gent de l’Escoleta s’ha preocupat per obrir i netejar corriols impressionants, bona feina nois!

Van apareixent les vistes espectaculars, blocs de pedra entre muntanyes
De fet durant tot el recorregut anem gaudint de corriols molt guapos que existeixen gràcies a la feina d’aquesta gent, ens hem quedat glaçats del temps que hi dediquen, això és passió pel mtb!

Final d'un dels molts corriols
Toca baixar altre cop a la plana per canviar de massís i endinsar-nos a la zona de les Gavarres. Fem la pujada més llarga de la ruta i al arribar a dalt tots estem morts de calor, una paradeta per treure’ns roba i picar algo i continuem cap a la Font Josepa, és el tram més pistero de la ruta i tot i així hi cau algun corriol. A la font hi ha unes bones vistes del Puig d’Arques, ai, quins records de quan el 2009 vem fer les 24hores amb els Maratonians!

Paradeta per desabrigar-se, ja tocava!



Una pujada més a la butxaca, la Font Josepa ja és més a prop




Nois, mireu cap aquí!
Com que tot és nou per nosaltres estem ben entretinguts, de cop ens avisen, ara passem pel costat d’un dolmen, m’imagino dues pedres mal posades però no, apareix un senyor dolmen, és el de la Cova d’en Daina, al Santi i a mi ens recorda els que vem veure aquest estiu per Malta.

Un dolmen amb totes les de la llei
Ens dirigim a Romanyà de la Selva però per arribar els nostres amfitrions ens fan suar de valent i apareix un corriol de pujada d’aquells tant exigents, es fa però pica i el plat petit treu fum, qui no vol pujar de pulsacions ho porta clar! Per compensar després una mica de baixada ben divertida amb corbes relliscoses per la sorra que s’hi acumula i després... un dels nous senders fabricats per aquesta colla, aquest amb algun tram poc ciclable que ens fa baixar de la bici però de tant en tant ja està bé, així aprofitem per gaudir de les vistes i les roques gegants de la zona.


Algun pas complicat


Xavi's què us fa tanta gràcia, si només hi ha una pedra!


Això i ara disimulant, jejeje
L’expedició comença a perdre membres i entre ells ens deixen el Miquel i el David que tiren cap a Sant Feliu de Guíxols, m’ho diu el Santi perquè jo ni me’n entero, es veu que el David li està fent la punyeta l’esquena i més val una retirada a temps.

Seguim corriolejant per alguns dels corriols de la Cursa Es Pollastre d’aquest any, jo no ho sabia pas però un dels nois del Matxacuca m’ho comenta i em va explicant els secrets del corriol, ara passa entre els arbres, ara pujadeta forta amunt... Amb aquestes arribem a un trencall i en Pipo des de la cua fot un crit, yep que no és per aquí!! La majoria ja s’estaven enfilant per un corriol muntanya amunt. Tot i que no pugem per allà la pujada no ens la treu ningú però la fem per una urbanització i per pista, això sí alguns encara no s’han cansat que es foten a esprintar, ja són ganes!

Apa, torneu cap aquí que en Pipo diu que pugem per pista

Finalment arribem a Romanyà, quin poblet més encantador, i el primer que veiem és un veí passejant un porc senglar!

Casi no ens dona temps de fer-li la foto, però al final el vem enganxar carrer avall

Es veu que en aquest poble deu ser tradició perquè a la masia del costat veiem el següent relleu:

Ens acostem a l’església romànica del poble per fer-nos una foto de grup i seguim, ja de tornada, cap a Santa Cristina d’Aro.





Després d’una bona baixada per uns quants corriols més, això sí una mica acollonits pels caçadors de la zona que no feien cara de masses amics, arribem a Santa Cristina pel carrilet i amb 50 kms a les cames d’aquells que es fan notar perquè al ser tant puja baixa desgasten prou. Gràcies a tots per la ruta i en especial al Nava i el Pipo!!

Llàstima que lo bo s'acaba!
És l’hora de dinar, ens despedim d’aquesta gent tant maca i voluntariosa i com no pot ser d’una altra manera els emplacem a visitar-nos quan vulguin per canviar-nos els papers i fer nosaltres d’amfitrions pels nostres dominis, em sembla que el Francesc i Ru ja tenen alguna cosa pensada...

Nava: A robar fotos pel bloc! és una llàstima perquè amb lo guapa que és la zona les fotos no ens han quedat massa bé, s’hi haurà de tornar!

10 comentaris:

Nava ha dit...

Nois, impressionat crònica si senyor, i no pas per que sigui de la zona, però l'heu clavada, quina explicació mes bona, per cert gracies per deixar-nos tant i tant be, no es mereix, i si es per tornar una altre vagada, cap problema com si voleu vindrà amb mes amics, nosaltres encantats de intercanvia moments al btt, i edemes la zona es molt gran, com per gaudir molt i molt mes. Per cert, continueu sent tant bona gent, ja us dic jo, que heu deixat el pavelló, tant personal, com ciclista molt i molt alt, els nois de la escolta han quedat parats sobre tot amb la "megaPro" Ada, que ara ja no pot dir res, je,je,je.
Be, per mi una gran satisfacció haver trobat uns companys de btt tant i tant "guays" com vosaltres, incloguin com no al altre Promecanic Francesc i el incansable i tranquil Ru, "que las mata callando", encantats de haber passat una estona tan guapa amb vosaltres.

Pd.- Ja estic acabant la meva crònica al blog de la escoletabtt, la faré alla per que la vegi mes gent. Un plaer i ha entrenar, ah !! però si vosaltres no entreneu que va !!!!!! jajaja. Un abrazo.

Pipo ha dit...

com diu en nava , impresionant cronica,si senyors i avui tambe ho comentavem en la nostra sortida de cada dimarts, tambe va ser molt impresionant, el bon rotllo entre tots i bon companyerisme...... b, el superproxaviconchi..... vaa tambe. Gracies per venir i que hos hagi agradat molt. Ja podeu dir a nen ru i en francesc que ja tinc ganes de veure el que ens han preparat. Fins la proxima companys. Sou gent molt maca.

Santi ha dit...

Ey bona crónica i bona memoria que teniu....llastima que en Pipo es va deixar la cassola a casa,pk Us Volia deleitar amb un arros

Anònim ha dit...

Hola nois, si senyor, ho podem dir ben alt que vivim en una zona privilegiada, però de tant en tant ens aniria bé coneixer altres llocs, ja que en la varietat hi ha el gust...

Felicitar als organitzadors i a tots els participants un grup molt "guapo" i canyero.

Xavi

Power ha dit...

Quina colla de picats... :)
Avui em El Ru em anat a veure algunes opcions que encara no tenim clares per la propera sortida.
Aviam si tornem a fer una grupeta igual de xula :)

xavi ha dit...

"Buenooooo" prepareu-vos que ara em toca a mi! jajajaaa,.. És broma! La veritat és que què voleu que digui que no s'hagi dit, la sortida va anar molt bé. I és que aquí tothom està fort. Que no coneixeu el "platillo pretemporedo"? (que en Pipo us ho expliqui jajaja...)

La veritat és que els blocs són d'una gran utilitat, ens permeten conèixer gent de llocs molt diversos amb aficions comunes, i si a sobre fem un pas més i aprofitem per trobar-nos i estrènyer més aquestes relacions compartint plegats aquestes aficions ja és genial.

Nois/a això s'ha de repetir. Prepareu-nos una bona ruta.

Francesc, picats nosaltres? Ahhh ho deus dir per en "pal de pedal" ;)

INDEPENDENT BIKE - Torello- ha dit...

Que ve que us ho passeu!!!! aqui falta que s'apunti algun Independent alguna hora! jeje

Power ha dit...

Calla Xavi,calla.Estic boig buscant un conjunt nou de pals de pedal i no se que agafar.
Sembla mentida,tantes marques i models i al final nomes es pot tria entre un o dos models.

Clara ha dit...

Apaaa que aviseu, snif snif..Jo volia anar

Power ha dit...

Ostres Clara,ara s'em a quedat cara tonto.Creia que ja n'havies tingut prou de nosaltres!