dissabte, 29 de gener de 2011

Rogaining i entrenament dominguero, que dur!


No sé com m’ho faig que quan la Fátima em diu que ve a veure’ns i vol fer alguna cosa amb nosaltres sempre acabo corrent. I sort que no ens vem apuntar al Rogaining de 24 hores perquè això sí que hagués estat una bestiesa! Amb el de 6 hores ja en vem tenir prou, especialment el meu genoll esquerra que després d’unes 4 hores corrent, caminant ràpid i fent descensos impossibles buscant balises va dir prou, si vols moure’t com a molt caminar però de córrer res de res.

Suposo que la majoria us preguntareu i què nassos és això del rogaining? Doncs jo ho vaig saber aquest dissabte, són curses d’orientació de llarga distància. Vas a un poble amb un nom ben estrany, en aquest cas l’Espluga Calba, on feien el The Wild Boar , allà et donen un mapa de la zona amb diversos números escampats que t’indiquen on són les fites i apa troba-les!

Total que el dissabte, després d’esmorzar a Montblanc, en plantem allà dos equips, el Santi, el Vicenç i el Xavi per una banda i la Fátima i jo per l’altra. Recollida de dorsals, obsequis i ens preparem per la sortida que és a les 13:00h, al menys no ens toca matinar.


De seguida es veu que anem més perduts que un nen el primer dia d’escola, els tres nois es posen una polsera d’aquestes de festival d’estiu sense posar-hi el xip tal i com tocava, després d’anar a fer peneta perquè els hi arreglin i no els desqualifiquin anem cap a la sortida que ja fem tard i sorpresa ens entreguen uns papers estranyíssims, davant la nostra cara estupefacta ens diuen:

- Això us servirà per trobar les fites ja que us diu on estan situades, que no heu consultat la llegenda a la web?


Era evident que no. Es tractava d’una quadricula amb els números de les fites i per cada una com a mínim un dibuixet i com a màxim 3, és a dir, cada dibuix té un significat, la rodona vol dir turó, la ratlla camí, els puntets circulars clariana, la fletxa amunt nord... i així un munt de dibuixets més, sobretot si mai hi aneu no us oblidéssiu del més important, el quadrat són: ruïnes! Més que res perquè després de fer un esforç important intentant retenir en un moment què volia dir cada cosa ens vem trobar que la major part de fites que vem decidir anar a buscar estaven en ruïnes...


Mentre jo m’acabo d’empapar de la simbologia, el Xavi va a la furgo a deixar coses i la Fátima intenta posar-se en situació, el Vicenç i el Santi dissenyen la ruta que farem, com a mínim l’inici. Es dóna la sortida i ja hi som tots, la Fátima surt abrigadíssima, s’està recuperant d’una forta grip i encara no hi és tota, confia anar-se trobant millor un cop hagi escalfat. Sortim tots corrent, sembla que la gran majoria haguem decidit començar pel mateix lloc, una marabunta a buscar la 48, aquesta o ens perdem tots o la trobem segur, jejeje





Doncs sí, nosaltres i una bona colla més trobem la primera fita, d’aquesta cap a la segona i així anar fent en l’ordre que s’ha marcat cadascú, cada vegada els equips ens anem separant més i toca posar-hi els 5 sentits per trobar el millor camí, el més ràpid, assequible físicament.... entre tots ens en sortim prou bé i la Fátima mica en mica va trobant-se millor.




La veritat és que és prou divertit, és emocionant trobar les balises el què passa és que no som massa discrets, quan algun de nosaltres en troba una i vol avisar els altres.... encara que sembli que per allà a prop no hi ha ningú més s’aixeca la llebre i comença a aparèixer gent.




Primer anem majoritàriament per pistes bones i només ens endinsem al bosc quan som prop d’una fita per descobrir-ne el seu amagatall. Però cada vegada ens enredem més i comencem a tirar pel recte, campi qui pugui, que hem d’anar al sud doncs al sud i no vegis la mala baba que gasta la vegetació de per allà, punxes i punxetes se’ns claven a través de les malles, els mitjons, més d’una vegada hem de parar a expulsar-les de les nostres pertinences si volem seguir corrent.


Després de trobar unes 6 fites anem cap al poble de Fulleda, on hi ha un punt d’aigua, és a dir, una font. Ben a prop hi trobem una altra fita i aprofitem per menjar una mica, sortint d’aquí ens trobem ja a molt poca gent, han passat més de dues hores des de la sortida, les 40 fites estan repartides un terreny molt ampli i clar, ja estem tots desperdigats.



Així que seguim la nostra recerca incansable de fites però ara ja en direcció a l’Espluga Calba, així mentre busquem anem tornant al punt d’origen.


Després de trobar dues o tres fites més és quan baixant per el vesant d’un turonet em comença a fer mal el genoll i he de demanar a la colla que baixin el ritme, el Vicenç que té un cop a la tíbia d’un altre dia ja li va bé perquè se li ha ressentit i també li fa mal, així que tenim un coix per equip quines files!


La 102 se’ns resisteix una mica però la Fátima acaba per trobar-la, ara està més inspirada que cap dels altres. Anem controlant l’hora i veiem que tot i anar caminant encara tenim temps de fer entre 2 i 4 fites més, depenent del què se’ns resisteixin, es tracta de no arribar més tard de les 19:00h ja que sinó et van penalitzant punts.



Llàstima que comença a fer-se fosc i és clar, es fa fosc, no correm i el fred es fa notar cada cop més, ens abriguem amb tot el què podem però la rasca és de consideració. L’última fita que anem a buscar, la 37 és l’única que no trobem, és fosc i se’ns fa tard si ens encantem gaire no arribarem a temps perquè jo no puc córrer i ens glaçarem, així que tot i que ens costa marxem sense trobar-la, segur que hi vem ser molt a prop, llàstima perquè llavors no ho sabíem però si l’haguéssim trobat la Fátima i jo haguéssim estat terceres entre els equips femenins.


És impactant la imatge tornant al poble, la nit ens ha caigut a sobre i miris on miris veus petites llumetes movent-se en direcció al poble, algunes molt ràpid!


Com corre la gent, nosaltres no, tot xerrant arribem a l’entrada del castell on hi ha la meta, prova superada, 5:51 minuts i 13 balises localitzades, per ser el primer rogaining no està malament, no?


Però lo pitjor havia de venir llavors, s’ha de fer cua per descarregar la informació del xip i com que hem arribat tots alhora la cua és de consideració, la Fátima comença a agafar molt fred, al Santi se li regira l’estomac i es troba marejat i jo... doncs em pensava que amb el mal de genoll ja en tenia prou però no, quan aconseguim retornar el xip i ens dirigim cap a la furgo del Xavi... de cop em sento incapaç de caminar, mare meva quin mal!!!! Per flipar, rampes a les dues engonals alhora, veig les estrelles, la Fátima i el Xavi tiren cap a la furgo a veure si poden entrar en calor i el Santi i el Vicenç m’esperen tot i el fred que fot, arribar a la furgo se’m fa etern, fins hi tot em fot el pal un noi que caminava igual que jo tipo zombie de peli de terror, quina paciència van tenir, ara que també han de reconèixer que es van fer un tip de riure a costa meva. El què s’ha de fer perquè es diverteixin!

Sopem al pavelló i al tornar per la carretera a l’alçada de Tarrés trobem participants de les 24hores que encara estan buscant fites i això que estan a un -7º, pobres han anat a enganxar la nit més freda del què portem d’hivern! Per sort a dins la furgo del Xavi s’hi està bé!


I diumenge doncs tocava canya per un tubo! El què havia de ser un Sabadell – Sant Llorenç – Sabadell es va convertir en un entreno multitudinari supervisat per la jefa. Per sort el genoll anant amb bici no es queixava però les cames estaven ben cansades, sobretot la part superior. Tot i així la Fátima no va perdonar. Ens vem trobar a les 9:00h al Ripoll amb la Clara, el Carlos, el Domingo i el Tomás, després van arribar la Fátima, el Vicenç i el César, ens posem em marxa i arribant a Castellar la Fátima troba el terreny ideal per fer-nos fer unes series! Sí, sí, ho diu en serio, als que ens entrena ella ens posa a fer series mentre als altres se’ls hi escapa el riure per sota el nas, qualsevol li diu que no... el què per nosaltres és una sortida de diumenge per ella és la oportunitat de veure’ns pedalar en directe, tots i cadascun de nosaltres li expliquem cada setmana per mail el què fem i deixem de fer i intentem transmetre-li les sensacions que tenim però és clar, què millor que veure’ns en acció, així doncs que aprofita per treure’ns tot el suc.




Acabades les series hem d’anar a buscar el Dani, el Jordi, el Bender, el Toni i l’Hernan davant de Can Petasques i el Vicenç aprofita per ensenyar-nos un corriol ben enredat que ens porta fins el cementeri i d’allà anem a buscar la resta de la colla.



Ja tots junts emprenem la pujada al Puig de la Creu, la Fátima ja s’havia encarregat durant el rogaining de sostraurem la informació necessària per fer-se a la idea de com és la pujada al Puig de la Creu, i ens posa a tots ben rectes, Clara tu puja a roda del Domingo, al Tomás i al Toni també els hi toca apretar i jo com que estic petada del dia anterior “només” em toca pujar amb pinyons petits fent un minut a peu, un minut asseguda, mare meva, arribo a dalt morta, quin mal els glutis i quàdriceps, em sembla que poques vegades havia tardat mai tant en arribar dalt. I quan ja respiro tranquil·la resulta que no, que es veu que hem de baixar i tornar a pujar i ara a tope! Aquesta dona vol acabar amb nosaltres! Doncs res a fer una altra serie pujant al Puig de nou! Veure-ho per creure-ho!


Finalment sembla que hem fet els deures i que la Fátima ha pogut prendre els seus apunts, feina feta, fem una petita volta per Coll Monner aprofitant per fer-la petar i rodar suau i encarem el corriol llarg de Can Cadafalch cap a Castellar. Que bé, aquí sí que ens podem deixar anar! Llàstima que en un tram petit hi ha gel sobre una pedra i un parell o tres tenen una petita caiguda en cadena i el que s’emporta la pitjor part és el Tomás, per no tornar-se-la a jugar baixen per la pista amb la Fátima.

Tornem a ser a Castellar, el Toni i l’Hernan se’n van cap a Lliçà i els altres seguim direcció Sabadell, ja és pur tràmit, toca entaular-nos al restaurant. Abans d’arribar-hi però el Jordi, el Dani i el Bender també es desvien i els altres ja ens deixem caure cap al Ripoll. Ara sí que ens podem relaxar, toca fer entreno de conversa que això cansa menys!

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Qué divertit el rogainig aquest!!
I al dia següent de sèries pel puig...si és que...els vostres cap de setmana són super intensos!
Ens veiem!!!!

Fátima ha dit...

Pero como nos lo pasamos¡¡¡¡

Y acuerdate que este fin de te dije que lo harías bien hoy (domingo 30)

Clara ha dit...

Aquestes sortides son genials, per molt que ens esforcem a transmetre las sensacions, emocions es te que viure..Aquí demostres que gaudeixes de la bici i al dolor no et fa parar..Apaaa a continuar entrenant

cincopavosya ha dit...

Que grandes sois! Besos

Ada ha dit...

Fátima, gracias por la confiança, las dos primeras horas las sensaciones fueron muy buenas, ahora falta que duren más, jejeje

Clara, ojalà tots els entrenos poguessin ser en grup!! Això sí que són entrenos de qualitat ;)

Cincopavosya, mira quien habla :)

tHeBAlaNce ha dit...

Sou unes bestiotes!! Ada felicitats per les serres de mediona, comences bé l'any, si el 2010 ja presentes un palmarès espectacular m'agradarà veure aquesta entrada de l'any vinent amb iron bike pel mig...

Nava ha dit...

Be, acabant de llegir veig que els cap de setmana continuen sent molt molt entretinguts, a pota i en btt, molt guay parella !! A10 !!

Charlie! ha dit...

El millor de tot és la gorra amb orelles del Santi, increíble!!!!