Lluçanes Ferestec - Una mica més de fang....

Apa un altre cap de setmana aquest amb passejada suau el dissabte, posterior tiberi per l’aniversari de l’Ada i com a novetat ens desplaçàvem cap al lloc de la sortida el mateix vespre per dormir allà i no tindre que matinar tant que amb el canvi d’horari la cosa pintava peluda!!!

La cursa en qüestió: La Lluçanès Feréstec .

Una menció especial i molt recordada aquest diumenge, és la feina d’home del temps, per si algú no ho sabia la previsió era algo així com:

Diumenge al matí ennuvolat i possibilitat de ruixats en alguns llocs a partir de la tarda....

Sopem mig adormits i amb això resolt ens posem a dormir plàcidament

Al matí teníem posat el despertador a les 7:00 doncs no el vem necessitar.. a les 6:55 començava a ploure i amb ganes, quin mal despertar!!! En aquell moment els deuria xiular les orelles al Molina i companyia!!

Esmorzem amb cares llargues, ja amb això fet un moment de somriure: ens piquen a la furgo i és el Vicenç que aliè a la pluja està tant feliç com sempre.

Que nets i polits..

Com sempre moltes cares conegudes, Sentmenat Team (Bender,Jordi,Dani), gent de Torelló (Miki, Cristian, Pep Tarrés), Francesc,Ru, Núria, la Muxi Na, Moixa amb bici nova i mooooolts

d’altres!

En Domingo

Independent Team

Es tranquil·litza una mica la pluja i ens situem a la línia de sortida però ràpidament es torna a fotre a ploure, el dia promet!!!

Es dóna la sortida, Ada surt com un coet, la Núria no es despista i la segueix i jo com sempre tardo una mica més a agafar el ritme.

Quin dia mes macu!

El terreny està enfangat i controlar la bici és tot un poema però vaig avançant com puc, rarament avanço prou d’hora a l’Ada que ja s’ha vist avançada per la Núria, i encara diviso alguna roda ràpida però cada cop m’hi veig menys, anar amb les ulleres avui no és bona idea, s’entelen i s’omplen de fang de tal manera que quan vull reaccionar m’estic cruspint un esbarzer, per ser exactes estic sent víctima d’una agressió per part seva ja que del contacte surto amb un tall important al dit i sagnant com no. Torno a recuperar el nord però en pocs metres m’adono d’un altre seqüela de la meva relació amb l’esbarzer.... vaig punxat!!!!!!!!!!!!!! Jo i la bici....Collons merda, el dia ja era prou complicat amb el fang i la pluja com per a més a més punxar.... uff quin desànim. Paro a un marge i faig una ofrena a Sant Tubeless en forma de manxades tot esperant el miracle, en aquell moment passen l’Ada i el Ru tot oferint ajuda, continueu vosaltres que podeu!!!!

Jo desprès de manxar ho intento també però sembla que avui la comunicació amb els Deus no és fluida, deu ser el temps, i als 500 mts. torno a parar però ara ja a posar una càmera... Amb aquell panorama agafo aire i m’ho prenc amb calma, primer enfilant-me a un costat del camí per no molestar, amb tanta gràcia que em vaig clavant esbarzers.... primer treure la roda, collons amb l’enfangada em costa horrors obrir-la i m’hi barallo més de lo desitjat... un cop fora repassa la coberta unes quantes vegades i vinga a muntar i rodar! No sé què he tardat però ha estat un registre espectacular i no precisament per ràpid, sóc l’últim destacat, fa uns minuts que ha passat un pare amb les seves filles petites imagineu-vos!!!

En fi avui el tema no pinta gens bé, tot enfangat de mala manera, uns 50 quilòmetres per endavant i sense càmeres... crec que avui tocarà fer la curta.

Procuro animar-me i em concentro a rodar ben ràpid, fer unes bones series i aprofitar lo millor possible el matí, vaig atrapant gent però en mig d’un corriol em trobo la Muxi Na amb problemes a la bici, quin dia! Paro per intentar ajudar però m’adono que no tinc eines adequades, sort que un que venia darrera si que les te. Apa tornem a arrencar , sort que el circuit està molt xulo, amb uns corriols molt divertits que si no m’agafa algo! Segueixo fent a un ritme anormalment alt per mi i motivant-me atrapant gent, està clar que avui no faré un bon temps però sembla que em divertiré!! Amb tot atrapo al Moixa, normal dissabte va fer dues curses!!! I això em motiva ja que ell segur que farà la llarga i així en cas de problemes tinc algú aquí plorar, també passo al Tomàs i l’idea de fer ‘només’ la curta es comença a esvair! Arribo al trencall de les dues distàncies, hi ha un bon grup de gent, així que ja em trobo més integrat a la cursa, menys a la cua i bastant motivat, de tal manera que m’enredo tot sol i acabo agafant el trencall de la llarga!!

Misteriosament segueixo a bon ritme, m’havia fet un fart de gastar cartutxos pensant que faria la curta i ara segueixo gastant-ne fent la llarga!! El circuit es ben complert , corriols potents tant de baixada com de pujada, potser més tècnics aquests... pistes on gràcies al fang t’hi jugaves les dents per fer anar recte la bici i alguna pujada amb bona pendent, ben distrets!

A cada pujada forta m’enrecorda de l’Ada i en alguns moments fins i tot li enviava ànims i tot! Avui tenia una forta competència i segur que la seva cursa es menys relaxada que la meva, en tot cas mentre no l’atrapi bona senyal!!!

Amunt!!!!

Cap al quilòmetre 40 creuem la carretera per agafar un camí que fa ziga-zaga en forta pujada fins a una ermita on hi ha un avituallament. Aquí si faig una parada que de moment encara vaig bé però no es qüestió d’esperar a deixar d’anar-hi!! Got de cola, llaminadura de powerbar, un tros de barreta i som-hi!! Només sortir un cartellet de ‘Atenció camí estret’, doncs millor no? Em trobo davant un esglaó punyetero, el passo però a continuació m’esglaio al veure la timba que hi ha a la dreta!! Collons mal lloc per fer el passerell, quin vèrtic! Si és veritat que el camí és estret però lo que no hi contava es que no tenia marge en un costat.... algun tram poso el peu a terra i els altres passo d’allò més concentrat, quin corriol més poc relaxant ahhhhh!! Quan s’acaba et deixa en una pista tranquil·la i ample però allà torno a espantar-me quan m’adono que he fet tot el corriol aeri aquest amb la forquilla bloquejada.... molt malament!!!! Aprofito la pista per prendrem un gel a vore si així aguanto aquest bon ritme una estona més.

Una mica més endavant en una pujada punyetera em trobo al Cesar aquí segur que el fang li ha fet pessigolles a la seva transmissió, no obstant per algo porta un Rohloff !! Quin crack!!

Cesar i el seu Rohloff

D’allà al final 15 quilòmetres com tota la cursa, d’allò mes variats, potser amb una mica més de pista i els corriols amb tendència a ser de pujada, esgotadors però xulos!!! Segueixo pedalant amb força com si m’hi jugués algo o anés a fer una bona posició, cap dels casos era però m’ho estava passant d’allò més bó, sí ho reconec gaudia fotent pals jeeje!!!!!

Últims caminets i ja diviso el poliesportiu, vinga que ja acabem !!!! Un cop arribat busco a l’Ada i la trobo de la millor manera possible, amb un pernil als braços!!!!!!! Collonut això vol dir que ha fet una cursa genial!!!

Y un Jamon!!!

Quin perill!!

Amb la Silvia

Llàstima que no fes la crònica perquè desprès m’explicaria que va estar tota la cursa barallant-se amb la Rosa Maria i fins als últims 5 quilòmetres no va aconseguir despenjar-la, d’allò més emocionant !! En quant a mi els bons companys em venien a preguntar què m’havia passat, esperant segurament trobar-me desanimat i just al contrari estava pletòric, el temps final no era bo per les incidències però les sensacions van ser molt bones, de rodar ràpid i sobretot de divertir-me!!!

Apa una cursa més al damunt i aquesta ben organitzada!!!

Si les veieu juntes.. correu!!

Danys colaterals

Marrana!