Marato Aguilar de Segarra. Tornant a la normalitat

Anem a per la segona cursa de l’any, aquesta ben curiosa per nosaltres ja que mai havíem participat a cap cursa del Power marathon aquest i per el que vem comprovar tots els equips hi participen , molt nivell!!! Doncs cap allà que només hi faltem nosaltres, ja a lloc no parem de saludar gent i tot hi anar amb temps, justets arribem a la sortida....

Carol i Charlie!

Totgas Family

Semblen innocents però al damunt de la bici...

Per cert es mereix un capítol a part la sortida, es nota que es una cursa de pro’s, uns dorsals cap aquí, els de la pedalada cap allà, les noies per un altre banda i un cop tots al seu lloc, un altre cosa estranya: Sortida puntual!!!

Abans de sortir

Vinga arrenquem, com manen els canons cap amunt per una pista prou bona, la gent agafa el ritme ràpid, l’Ada desapareix com es costum i jo doncs anar fent però.. no us espanteu que avui no penso plorar, ja ho vaig fer prou a Mediona!!! I parlant del tema aquesta era la meva gran preocupació del dia, no patir el ja conegut síndrome de Mediona i quedar-me sense forces als 10 quilòmetres!!

Jordi, crack Sentmenatenc (foto de BiciCat)

Vaig pujant i per el moment tot be, a mes per alegria nostre el circuit l’han canviat i la pujada es més curta i han afegit corriols!! Llàstima que quan arriben es munten les primeres cues... quina ràbia aquí es on podria recuperar terreny !!! Però no ens queixarem, les cames segueixen funcionant i acabo de passar el cartell dels 10 km’s!!! Un petit pas per tothom però un gran pas per mi!!!! Segueixo endavant, seguim enllaçant pistes amb corriols, ben distret, en un d’aquests el noi que porto darrera em diu: em sembla que has punxat..... Collons quina creu, certament noto que vaig fluix de darrera però com que el terreny es tou puc anar fent...
Ara el grup ja va ben estirat i les zones mes complicades no hi han cues així que amb poc aire però àgil, de cames, mentalment tocadet....vaig avançant fins al punt que uns 15 km desprès de la sortida atrapo l’Ada!! L’avanço tot animant-la però l’intercanviï de posicions es ben breu ja que uns metres endavant paro definitivament a inflar la roda, la cosa comença a ser preocupant!

Sempre rient, així es ella! (foto de BiciCat) 

Aquí les parades es paguen i veig passar davant meu un munt de gent , que hi farem! Inflo amb l’esperança que el latex treballi i no tingui que posar una càmera. I torna a començar un altre vegada la cursa.

En Sebi (foto de Bicicat)

Vaig atrapant gent però cap amb els quals estava rodant abans de parar, paciència i anar fent, uns quilòmetres mes endavant cap al 25 o així em torno a notar fluix però un altre cop soc incapaç de parar, penso acaba aquesta bucle i a l’arribada potser hi ha alguna manxa de peu per inflar millor... en els trams complicats i les pujades vaig prou be amb la pressió que tinc però quan agafo una pista de baixada amb grava tinc que fer maniobres per girar... semblava que no sabia anar amb bici!! Aixó em matxaca la moral però nomès penso en acabar el bucle i reparar, ah per si sembla que ploro dir que tot i això estava animat encara tenia forces a les cames!!!!!

Clara (foto de Bicicat)

Arribo a l’arc de meta, gent animant i ni rastre de manxes... per matar-me però ara em fa vergonya parar aquí al mig..... ja no vindrà de 200 metres així que endavant i sorpresa la meva que a lo lluny veig l’Ada, curiós cada vegada quela veig em toca parar!!!
Ara si, aparco la bici i a manxar amb ganes, aprofito la parada per prendre un gel i arrenco la pujada d’uns 4 quilometres reservant una mica pensant que aquest bucle es mes dur!! Aquí torno a coincidir amb el Miquel i pugem un tros junts, desprès el reservar em dura poc i començo a prémer les dents i tirar endavant!

Dani, l'altre crack Sentmenatenc 

Al passar per meta he mirat el pulso i portava 2:12 i per avui m’havia marcat un objectiu ben modest, per si de cas, que era baixar de les 4:30, la cosa mes o menys semblava que podria cuadrar però no era plan d’encantar-se! Vaig bastant be, la llàstima es que el grup va molt estirat i per mes que corro no atrapo a ningú i es clar costa mes mantenir el ritme. Fins ben be al quilòmetre 40 al arribar a un avituallament no trobo gent, allà si i paso sense tan sols parar jeje , ara tinc referències i tot va millor fins que finalment desprès de més d’una hora de l’últim cop que l’he vist atrapo a l’Ada!! Vist les altres dues vegades em fa por passar-la i tot però aprofitant que era un corriol cap a baix passo ben ràpid, en pujada no hagués gosat...

Poc mes endavant veig al Xavi Arenes, òndia això si que m’anima ja que tot el primer tram de la cursa fins punxar anàvem bastant junts, el passo i tot animant-me em diu:

- Els últims seran els primers!!

I no sabia la raó que tenia! Als pocs metres l’escoltava cridant-me amb ganes per dir-me que m’havia saltat un trencall !! Sort que es bona gent que si no encara estic donant voltes per allà.....

Tot i el cansament aquest bucle es mes divertit, hi ha menys pista i els corriols son bastant potents, anem rodant junts, be en veritat ens anem fotent palets.... ell als plans em matxaca, com roda el paio !! a les pujades anem fent els dos i a les baixades recupero terreny!!!

Anar fent..

Un dels moments còmics del dia es al parar a l’últim avituallament on hi havia una senyora molt amable que amb tota l’intenció d’animar en diu:

- Vinga ànims que ja ho teniu, nomes us queden 6 quilòmetres de pujada i ja està!!!

Aixo deuria ser el quilòmetre 58+- i lo millor de tot es que era veritat, quedaven dues pujades ben dures però feia falta dir-ho????

Les últimes pujades com a bon mortal en fan suar sang, vaig ben justet de forces i els quadriceps sembla que tinguin ganes d’enrampar-se però son les últimes i un cop superades, uns senderons i l’arribada, d’aquelles xules amb la música ben forta i gent animant que et fan entrar amb un somriure! Enganxat a mi com no arriba el Xavi, un plaer rodar amb tu! I quan tot just estavem comentant la jugada arriba l’Ada!!!! Mare meva quina apretada que ha fotut i jo que em pensava que anava ràpid !!

A l'arribada!

En Mariano

En Xavi

Conclusions... doncs com molts deveu pensar he fet un tenps d’alló mes normal però n’estic d’allo mes satisfet!!! Ja tenia ganes de fer un temps normal i no d’arribar arrossegant-me i tard!! Ah al final 4:18 i fins fa uns pocs minuts volia escriure que per mi el repte i on volia fer un bon temps era aquest diumenge a les temudes Guilleries!!! Des de dilluns que hi penso en tot moment però acabo de rebre un correu del Permanyer dient que hi han trams amb 25 cm de neu i es clar no queda mes que suspendre-la.... joooooo estic desil·lusionat però tocarà inventar algu per fer!

Carol!!! Ànims i recupera’t!!!!!

Per cert la parella de Sentmenat uns cracks, quina manera de córrer!! Estic demanant la residencia al seu poble a vora si se’m enganxa algu!!