Després de la caiguda a Sant Hilari vaig patir molt durant una setmana per la ferida del genoll i la cama inflada que van fer que durant uns dies em costés molt pedalar. I resulta que havia d’haver patit per les seqüeles psicològiques i no tant per les físiques però clar, vaig caure cap al km. 20 i vaig fer 80 kms més baixant prou bé així que no vaig pensar que quan tornés a agafar la bici hauria agafat cangueli a baixar. Doncs sí, per sort ja tinc la cama plenament recuperada però no m’atreveixo a baixar per en lloc, de trams tècnics res de res i fins hi tot per pista vaig més poruga que de costum... i és clar, l’haver hagut de canviar la forquilla que no va sobreviure a les Guilleries tampoc m’hi ha ajudat. Que torni aviat la meva Fox, please!
Deixant de banda el meu acolloniment el dissabte 7/05 vem aprofitar que l’Alberto i el Jorge Tombo eren a Bcn amb la Fátima a punt d’iniciar la seva aventura cap a la Titan per anar-los a conèixer. Són tan makus com ens pensàvem, fins ara amb els integrants gallecs de l’equip Trideporte només havíem tingut contacte virtual però ara ja no ho podrem dir, llàstima que no hem aconseguit encara poder ajuntar tot l’equip. Així que passem una tarda ben distreta, quan marxen ells ens trobem amb el Vicenç i també amb el Dani & family i anem tots a sopar ben aviat que la Fátima s’ha de llevar d’hora que a Erfoud i falta gent.
 |
| Amb els Tombo i la Fátima a Bcn, bona part de l'equip Trideporte |
 |
| Quins individus que volten per Barna! |
Diumenge mentre alguns comencen a aclimatar-se pel desert nosaltres anem a comprovar per Collserola com evoluciona el genoll i és quan comprovo que la Fox necessita una reparació urgent i el meu coco també! Llàstima que no sigui tan fàcil com dur-lo al taller perquè es desmeleni de nou baixant.... hauré de tenir paciència.
 |
| Cada cop més camps inundats de bada-badocs |
 |
| Dalt el Puigmadrona, el genoll va bé pujant |
 |
| Dalt de la Santa Creu d'Olorda, per fi hi hem tornat a pujar! |
 |
| Que és gran! |
 |
| Un bon dinar, imprescindible per una bona cura del genoll, jejejeje |
I aquest dissabte 14/05 per no deixar enrere la moda de l’any passat d’anar estrenant curses Non-Stop ens vem presentar a Igualada per córrer la Anoia Race Tour en la seva modalitat Btt Non-Stop és que és un esdeveniment peculiar, no només és una cursa de btt que pots triar si fer-la en Non-Stop o en dos dies sinó que també té circuits per fer corrent, a cavall i altres activitats paral·leles organitzades com la visita al observatori de Pujalt... vaja una iniciativa d’allò més eclèctica per promocionar el turisme de la comarca.
La sortida és a les 9 així, arribem 1 hora abans, lo just per anar a recollir els dorsals, saludar al Dani, la Laura i l’Oscar, el Mia, el Grimau, l’Óscar de Starbike, etc... i com sempre anar apurats de temps per preparar tots els estris que hem de guardar a les butxaques, posar dorsals, crema del sol, i sobretot no deixar-se d’impermeable que les previsions de són de pluja per la tarda.
 |
| Amb l'Óscar i el Dani, ells tot a punt i nosaltres tot per fer! |
 |
| Vinga que ja tornem a estar liats! |
 |
| Penedès power! El Grimau va fort! |
 |
| Com veieu el Mia és gran, jejejeje |
Puntual es dóna la sortida del què serà una cursa de 130 kms sense marcar, cadascú seguint el seu gps o com nosaltres els dos seguint el gps, perquè només en tenim 1 així que decidim que farem la ruta junts i el gps aquest cop el porto jo que així practico per la Tracks que des de l’any passat que no el faig servir.
Només sortir em posiciono bé, cap endavant tot rodant pels carrers d’Igualada però la primera incidència arriba aviat, tot just quan el cotxe s’aparta i es desneutralitza la sortida entrem en una pista per la llera del riu i se’m enganxa una canya al canvi, ben entortolligada ella, au paro i perdo totes les posicions guanyades en un obrir i tancar d’ulls i el pitjor el Santi que just m’acabava de passar no se’n adona, acabem de sortir i ja ens hem separat!
La sortida pel riu és ràpida però el camí està brut i em costa avançar gent per sort el Santi m’està esperant una mica més endavant i junts anem recuperant posicions, a la primera pujada passem a la Laura i la Virgínia, ens desitgem sort i au amunt. Em costa molt trobar el ritme, vaig esbufegant però tot i així apreto el què puc. Arribem al primer poble i un noi amb una Scott de 29 ens demana ajuda perquè no li funciona el gps, el Santi para a ajudar-lo i em diu que vagi tirant. Fa pocs quilòmetres que hem sortit i encara anem bastants corredors junts, així que li faig cas i segueixo mentre vaig fent memòria de què significa això de seguir un gps:
-baixant has d’anar molt a l’aguait per no saltar-te cap trencall i haver de remuntar
-per població és difícil de nassos diferenciar el track d’alguna altra cosa
-i a la resta de trencalls doncs per mi depèn molt de si al gps hi surten dibuixats tots els camins que tens davant realment, si és així cap problema, sinó la cosa és una mica més intuïtiva.
Em vaig girant i encara no hem sortit del poble que veig que el Santi gairebé ja em té, així que continuo fent però una mica més endavant m’avisen de que l’estaven trucant i ha parat per parlar pel mòbil, així que afluixo a veure si m’atrapa, però clar va sense gps i quan ja m’han passat un parell de grupets i veig que no ve ningú més, paro per trucar-lo, perquè si va sol no trobarà el camí... entre que trec el mòbil de la bossa on el porto per si plou com diuen que farà i tot plegat el veig arribar amb un altre noi i m’esperona perquè torni a arrancar, si home ara amb presses, jejejeje. Doncs sí, estem començant la pujada llarga del dia i nosaltres apretant per tornar a enllaçar amb el grupet que anàvem!
 |
| A la dreta treu el cap Montserrat |
Per sort les incidències grans s’acaben aquí, al Santi el tornen a trucar unes quantes vegades més durant la cursa però com que anem junts afluixem una mica mentre xerra i anem fent i jo més o menys fins al km. 50 tinc la panxa una mica esbarriada però per sort mica en mica se’m va posant a lloc i això que la calor no ajuda! Al migdia el termòmetre arribar a marcar 32º, a més la ruta és molt pistera i en bona part transcorre per boscos cremats que encara no han crescut prou per fer ombra i es troba a faltar. Fem pocs corriols però alguns em son familiars, recoi si són els d’Aguilar de Segarra! Quines coses.
Al principi rodem força amb el Josep Mª, el noi de la Scott de 29, però crec que és a partir de l’avituallament de Maians on ens trobem amb el Mia i comencem a rodar més amb ell, a la pujada als Molins però ens treu uns metres, cap problema, ja els hi traurem nosaltres més endavant, ens les anem fotent, jejeje. I és pujant als Molins que coincidim amb el Xavi Guàrdia amb qui pedalem també una bona estona.
 |
| Ho veieu que és gran el Mia, entre el tractor i la seva alçada! |
 |
| Cap als molins hi falta gent! |
 |
| Apa, ja som sota els molins |
 |
| El Gps protagonista del dia i la calor més! |
 |
| Apa, allà d'alt l'avituallament |
Aquesta és la principal tasca rodar, no cal fer gran cosa més, bueno sí fixar-se en el track, a Prats de Rei ens tornem a trobar amb el Mia que s’està recuperant en un avituallament, el pobre ha agafat un pajarot i com diu el Santi sembla l’Iniesta, jejeje
De prats del rei vem anar cap a Calaf passant pel costat d’un munt de cotxes aparcats, de Calaf per la plaça porxada, sortim pel costat del cementeri, buf cau una calorada de por i ni una ombra!
Anem rodant ràpid per arribar al control de pas, el tanquen a les 15, encara tenim temps però per si de cas més val no encantar-se, després de molts quilòmetres de pista arribem a un corriol, coi, un que hi ha i s'ha de caminar uns metres fins a unes runes, el Mia remuga, jejejeje
Dubtem una mica amb el track just abans d'arribar al següent poble i el Mia ens torna a atrapar, l'haviem deixat un pèl a l'última pujada. Em penso que el poble és Pujalt on hi ha el control de pas però no, és Conill, on ens espera un avituallament a l'ombreta de l'església la mar d'agraït.
 |
| Avituallant-nos a Conill |
Un nen li omple el bidó al Santi i ven aviat ens tornem a posar en marxa, el Mia surt més enrere però de seguida ens torna a passar perquè jo interpreto malament el gps i trio una pista que no és... jaja no parem ara ell, ara nosaltres, seguim de baixada i en aquest tram no parem de trobar-nos de cara la gent que fa la cursa a cavall.
I just abans d'agafar una pujada tremenda que ens porta a Pujalt erra el Mia el camí i aprofito per triar jo la opció bona, així que arribem uns moments abans a la meta intermitja de Pujalt, cap al km. 84. Els que fan la ruta en dos dies, dormen aquí però nosaltres parem lo just per refrescar-nos, prendre'n un gel i apa a continuar!
El Santi i jo sortim sols i fem molt quilòmetres en format duo, segons el perfil ara va toca anar de cara avall però de tant en tant apareixen algunes rampes, curtes però amunt. Passem per un poble l'Astor, hi ha un altre avituallament però lo pitjor de tot és que fa una olor de costelles a la brasa! això és massa, marxem ràpid que la temptació és molt gran!
 |
| Quina recta interminable |
 |
| No toca fer-la que girem a la dreta, Santi segueix-me! |
Abans d'arribar a Copons ens atrapa de nou el Mia, jejeje, intentem agafar un corriol per baixar el poble però no toca, estem seguim malament el track, toca baixar per pista i és punyetera pica força avall i hi ha alguns regarots mal fotuts. Pel poble també la liem una mica però finalment trobem el nort i a la sortida de Copons un altre avituallament.
Falten uns 25 kms per arribar, sortint de Copons la ruta canvia molt deixem la pista descoberta per agafar uns caminets que ens fan anar creuant una riera on ens refresquem els peus i ens anem desplaçant direcció a Jorba.
Passat Jorba, aviat divisem Igualada, sembla que anant recte i hem d'anar a parar directe però no, toca voltejar cap a la dreta i fer una última pujada. Les cames ja estan cansades però com que és la última es deixa fer, al fons ja es veuen els núvols que es van atansant està clar que nosaltres no ens mullem però es va girant un airet...
Alegres de veure-ho ja coll avall, baixem cap a Igualada, una zona d'hortets i amunt cap al pavelló, però just abans d'arribar-hi veig que l'arribada coincideix amb la sortida però el track em fa dubtar perquè veig que arriba al pavelló per l'altra banda, parem a mirar-ho i al final fem mitja volta, i anem a buscar l'altra entrada, en una rotonda un cotxe ens comença a tocar el claxon, és l'Albert Balcells que ens ha vist donar la volta i se'ns apropa per dir-nos que sí que podíem pujar per allà i ens guia fins l'arribada. Nosaltres que volíem fer turisme per Igualada, jejeje
 |
| Una altra cursa en parella, collonut! Al final 7:35h |
 |
| Arriba la Laura, molt bona cursa i gairebé tota l'estona en solitari! |
 |
| Les noies al poder! |
 |
| I el Dani 2on!! |
I al ser la cursa el dissabte, diumenge aprofitem per anar a animar a una bona colla d'amics que correon l'Open Barcelona a Taradell i a la tarda de visita a cal
Power, ara ja et tenim controlat una altra vegada!
 |
| Vinga Carlos, fort aquí i ull que la pedra rellisca :) |
 |
| Vinga Ribi apretant les dents que tens el Charlie davant! |
 |
| Lluita entre la Mar i la Clara, fort Clara fort! |
 |
| Vinga Carol aquí apretant, primera cursa de l'Open complerta! |
 |
| Vinga Charlie que aquest ja el tens! |
 |
| Quian bona cara el Ribi després de la cursa, fangoteràpia al poder! |
 |
| jajaja més fangoteràpia però a Ritme Bisonte! |
 |
| La Clara entrant segona! Collonut |
 |
| Quina parella! Molt bé makus! |
 |
| La Clara, la Mar i la Meritxell |
 |
| A buscar una terrasseta i a organitzar-nos pel finde que marxem al Soplao amb el Vicenç! |
I aquest cap de setmana tornem al Soplao!! A Cantàbria hi falta gent, per tercer any repetim i cap a Cabezón de la Sal a barallant-nos per poder sortir entre 4.000 bojos del mountain bike que com nosaltres volen gaudir aquest finde d'aquesta cursa tan especial.
3 comentaris:
cullons! jo anar fent broma...quin greu! sort que ha quedat aqui i ja esteu com sempre, sense parar, sort al soplao!!
A ver esa rodilla si se encuentra en plenitud. Después de esas comidas seguro que si.
Nos vemos mañana.
Ada enhorabona de nou i Santi la foto amb els plats de menjar brutal jajaja...
Publica un comentari a l'entrada